VISITES

contador de visitas

31 de març 2009

EL DOMINI DELS BANCS



-"Penso que les institucions bancàries són més perilloses per les nostres llibertats que exèrcits sencers preparats per combatre. Si el poble americà permet un dia que els bancs privats controlin la seva moneda, els bancs i totes les institucions que floriran al voltant dels bancs, privaran la gent de tota possessió; primer, per mitjà de la inflació; i després per la recessió. Fins que arribarà un dia que els fills es despertaran sense casa ni sotre; damunt de la terra que els seus pares van conquerir"-.
Thomas Jefferson 1802.

Deixant de banda que parla dels yueseis i del patriotisme típic dels americans diu una veritat com un temple. Ara que estem en temps de crisi queda ben palès. Si els bancs s'ensorren la societat s'ensorra. Els Estats no són res més que una tropa de governants en mans dels que tenen diners. Si els diners es generen i circulen cap problema. Però en el moment que els bancs tanquen l'aixeta del líquid els estats no hi poden fer res. Al documental "Fin del letargo" queda ben clar, amb proves ben evidents i testimonis ben contrastats, que el món està dominat més que pels estats per les grans multinacionals del món i els bancs; en definitiva, els qui remenen els calers. Iblama

PAGAR PER LLEGIR

POR EL PLACER DE LA LECTURA:La SGAE (Sociedad General de Autores) ataca de nuevo.
Escrito y firmado por José Luis Sampedro, escritor.
POR LA LECTURA
Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un Maestro Nacional llamado D. Justo G. Escudero Lezamit. A punto de jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido, atendía su biblioteca circulante. Era suya porque la había creado él solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos. Sus 'clientes' éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a Karl May. Muchos años después hice una visita a un bibliotequita de un pueblo madrileño. No parecía haber sido muy frecuentada, pero se había hecho cargo recientemente una joven titulada quien había ideado crear un rincón exclusivo para los niños con un trozo de moqueta para sentarlos. Al principio las madres acogieron la idea con simpatía porque les servía de guardería. Tras recoger a sus hijos en el colegio los dejaban allí un rato mientras terminaban de hacer sus compras, pero cuando regresaban a por ellos, no era raro que los niños, intrigados por el final, pidieran quedarse un ratito más hasta terminar el cuento que estaban leyendo. Durante la espera, las madres curioseaban, cogían algún libro, lo hojeaban y a veces también ellas quedaban prendadas. Tiempo después me enteré de que la experiencia había dado sus frutos: algunas lectoras eran mujeres que nunca habían leído antes de que una simple moqueta en manos de una joven bibliotecaria les descubriera otros mundos. Y aún más años después descubrí otro prodigio en un gran hospital de Valencia. La biblioteca de atención al paciente, con la que mitigan las largas esperas y angustias tanto de familiares como de los propios enfermos, fue creada por iniciativa y voluntarismo de una empleada. Con un carrito del supermercado cargado de libros donados, paseándose por las distintas plantas, con largas peregrinaciones y luchas con la administración intentando convencer a burócratas y médicos no siempre abiertos a otras consideraciones, de que el conocimiento y el placer que proporciona la lectura puede contribuir a la curación, al cabo de los años ha logrado dotar al hospital y sus usuarios de una biblioteca con un servicio de préstamos y unas actividades que le han valido, además del prestigio y admiración de cuantos hemos pasado por ahí, un premio del gremio de libreros en reconocimiento a su labor en favor del libro.Evoco ahora estos tres de entre los muchos ejemplos de tesón bibliotecario, al enterarme de que resurge la amenaza del préstamo de pago. Se pretende obligar a las bibliotecas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para resarcir -eso dicen- a los autores del desgaste del préstamo..Me quedo confuso y no entiendo nada. En la vida corriente el que paga una suma es porque: a) obtiene algo a cambio. b) es objeto de una sanción.Y yo me pregunto: ¿qué obtiene una biblioteca pública, una vez pagada la adquisición del libro para prestarlo? ¿O es que debe ser multada por cumplir con su misión, que es precisamente ésa, la de prestar libros y fomentar la lectura?Por otro lado, ¿qué se les desgasta a los autores en la operación?.¿Acaso dejaron de cobrar por el libro?. ¿Se les leerá menos por ser lecturas prestadas?.¿Venderán menos o les servirá de publicidad el préstamo como cuando una fábrica regala muestras de sus productos? Pero, sobre todo: ¿Se quiere fomentar la lectura? ¿Europa prefiere autores más ricos pero menos leídos? No entiendo a esa Europa mercantil. Personalmente prefiero que me lean y soy yo quien se siente deudor con la labor bibliotecaria en la difusión de mi obra.Sépanlo quienes, sin preguntarme, pretenden defender mis intereses de autor cargándose a las bibliotecas. He firmado en contra de esa medida en diferentes ocasiones y me uno nuevamente a la campaña.
¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!
José Luis Sampedro

30 de març 2009

REUNIONS I MENJARS

Quin cap de setmana! Hem anat de taula en taula; de la taula de les reunions a la taula dels menjars, compartint bones estones amb gent diversa. En un cap de setmana una mica rufol conclous que estar a la voreta d'una bona estufa, parlant de temes diversos amb la gent i participant d'esmorzars i dinars ben abundants és una manera de fer vida social, d'expressar la teva opinió i d'omplir el pap amb menges magnífiques.


CRONOLOGIA DE CAP DE SETMANA

Divendres 270309
22h-01h Reunió revista Lo Collet.
Els del consell de Redacció ens vam trobar a la Biblioteca Magda Guerrero. Vam estar parlant dels articles, les fotografies... que inclourem al número 40 de la revista, i com plantejarem el 10è Aniversari de la revista. Com sempre són reunions que es dilaten molt!


Dissabte 280309
10h-12h Reunió de la Premsa Local del Baix Camp.
Vam trobar-nos a l'hotelet Aire de Colldejou diferents membres dels consells de redacció de les 12 revistes del col'lectiu. Primer vam esmorzar uns entrepanets, canapès i pastes diverses -amb el corresponent cafè amb llet-. Després vam parlar de l'estat del col'lectiu, de subvencions, de maquetacions, d'unes jornades que estan en preparació... i d'anècdotes varies.


Deixar constància d'un fet. Cada any la Diputació dóna unes subvencions a les revistes. Preparaven una conferència i posteriorment oferien un sopar pels participants. Enguany to s'ha restringit. Només es donaran les subvencions i s'oferirà un comptat pica pica. Temps de crisi! A veure si els nostres "amics" polítics prenen exemple i ens les seves reunions només fan piques piques en lloc d'anar a fer grans menjars. Només llavors pensaré que tots hi estem implicats.

18h-19h Racons.
Vam anar a donar menjar als gossos. A aquelles hores ja feia força fred. De totes maneres vaig poder agafar pinyes per l'estufa i vaig poder fer unes fotografies de diverse flors florides.
19:30h-21h Berenar de la Colla Gegantera.
Ens vam trobar al Casal per degustar els productes que ens van regalar a la Colla a Ullastrell. Vam preparan un berenar -quasi bé sopar- amb pa amb tomaca, bull, butifarra negra i blanca, catalana, olivetes, patates, vinet, cava... Vam brindar pel bon rotllo i el bon moment de salut que viu la Colla.


22h-23:45 Sopar a l'Aire de Colldejou.
l'Ester, el David, la Xell i jo vam anar a sopar a l'hotelet. A la Xell i a mi no ens quedaven masses forces però sempre es pot fer un esforç per motius gastronòmics! jeje. Vam demanar unes llesques de panceta amb samfaina i d'escalivada amb formatge, un entrecot i pollastre. De postres vam poder degustar un pastís fer amb formatge del Marcel. Buffffffffffff! Acabàvem el dia on l'havíem començat: a l'hotelet! Després vam anar una estona al Bar del Xelo on vam retirar coincidint amb el canvi d'hora.


Diumenge 290309
10h-12h Sardinada Popular.



A primera hora plovia així que es va haver de postposar la festa de l'arbre. Els infatigables Llorenç, Jesús, Miquel Àngel, Jordi, Marcel, Espantall, Joans... es van centrar en netejar la xemenèia de les escoles. Després vam anar coïent les sardines a la brasa. Vam sucar el pa i arraulits a voltant de l'estufa vam esmorzar ben calentets. Un pobre gat va fer festa major amb les sardines sobreres!


13-16h Festa de la Clotxa.
Visita a l'àrea de lleure per veure com estaven els pins. Per cert; estava molt nèt i endreçat!

Vam tornar a fer brases i vam coure les cebes, les tomaques i els alls.



Cap a la una i mitja va començar a arribar gent. Vam repartir el mig pa de pagès, amb la ceba, la tomaca, els alls, la llangonissa i l'arengada -que cadascú es feia a la brasa-. Als voltants de les dues ja tothom estava assegut a la taula del casal menjant-se la Clotxa. Recordem que era un menjar que els pagesos s'emportaven antigament per anar al camp a treballar i passar el dia. Finalment, va haver-hi postres i cafè. Magnífic!

Acte seguit me'n vaig anar a encendre el foc del corral i vaig fer una bona becaina.


18h-19h Reunió de les Entitats del poble.
Al mateix Casal primer hi va haver la reunió de la Junta de l'AVA. Ens vam presentar els nous membres i vam despedir als que ho deixen. Destacant que l'incombustible Ricard queda ara com a president. Molta sort! A continuació es va fer la reunió de les Entitats acordant les dates de les diferents festivitats que es faran al poble durant l'any 2009


I bé! després d'aquest maratonià cap de setmana, el dilluns tornem a la normalitat, a la monotonia del dia a dia, tot esperant els divendres i l'inici de la setmana santa. Iblama.

23 de març 2009

TROBADA DE GEGANTS DE LA SERRAVELLA A ULLASTRELL

Ens vam aixecar ben d'hora; concretament a les 6 del matí. Després de prendre'ns un bon cafè calentet, de nit encara, vam anar baixant cap a l'entrada del poble. Allà ens esperava un "amable" autobusero amb el seu petit autobús; primer inconvenient. Els gegants no cabien al porta-equipatge.

Al final només vam poder predre l'Espantall i la Fumada; representació suficient! Vam anar tentinejant fins a Mont-roig i d'allà fins a Reus per agafar l'autopista. El cert és que més d'un va anar fent becaines. Altres vam apofitar el dia per posar-nos al dia políticament i socialment parlant.

Al cap de dues hores arribàvem a Ullastrell. Un poble d'uns 1400 habitants situat a la part dreta de Montserrat, entre Martorell i Terrassa. Ens convidaven a la festa de la Serralavella. Una setmana sencera, amb diferents actes, dedicats a la vella i al temps de la Quaresma. Precisament, la geganta del poble és la Serralavella. L'altre és el magnífic déu Dionís; el seu ball embriagat s'encomana.



A l'arribar vam muntar la Fumada i després de donar una breu volteta per la fira de productes de la Quaresma, vam anar a parar a una pista coberta on vam procedir a esmorzar un pa amb tomaca amb productes de la terra: bull, butifarra, catalana, fuet... S'em fa la boca aigua només de pensar-hi! I de postres una bona xocalata calenta amb melindros.



Cap als vols de les 11:30 va començar la rua gegantera, sota un solet que ja recorva que la primavera era entre nosaltres. Durant dues hores vam donar tombs pels carrers irregulars del poble, passant fins i tot per dins de la fira. El nostre Espantall va deleitar els més petits i molts altres grans. Va convertir-se en un dels atractitus. Per cert, fer notar que ningú dels que contemplaven la rua es va quiexar. Fet notable! N'hauran d'aprendre els rudes "toricos" que estiuegen a Salou. Abans de plegar vam fer un ball per colla i un ball final entre tots.







Cap a les 14:30 vam asseure'ns de nou a la zona de la pista preparats pel dinar. Ens van preparar unn bon aperitiu i de segon plat ens vam fumbre una llangonissa amb mongetes per llepar-s'hi els dits. De postres crema.



I bé! sense masses preàmbuls vam tonar a pujar a l'autocar per tornar a casa nostra. La tornada va ser un drama! la música de fons era una barraja de crits dels més petits barrejats amb els roncs de la majoria.

A l'alçada del peatge de Martorell vam dirigir a la Muntanya de Montserrat la darrera mirada. Havia estat un dia magnífic. Ens ho havíem passar molt bé. Els grallers vam fer una bona actuació i vam poder fer arribar les nostres tradicions a través dels nostres gegants a aquella bona gent d'Ullastrell. Només cal dir-los que gràcies i que fins aviat! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES


Barça 6 - Màlaga 0
L'equip ha tornat a fer les coses ben fetes i ha donat una nova lliçó de com és la mentalitat futbolera del culé: morir atacant! Tot el dispositiu tàctic que havia muntat l'equip revelació de la lliga, el Barça la destrossat i li ha passat pel damunt. Possiblement aquest ha esta el partit en el que el nostre equip ha estat superior en diferents aspectes; porteria, defensa, atac, possessió, pressió, recuperació, gol... Perfecte! Hem practicat un futbol ràpid, agressiu i vibrant; sense deixar reposar el rival. D'aquesta manera han anat caient el sis gols (Xavi, Henry, Messi, Eto'o 2). I en podien haver caigut ters o quatre més sense exagerar.

Tres reflexions. Primera. Que pel rival ha de ser molt dur aguantar la compostura sense fotre patedes ni cops; el Màlaga així ho ha fet. Segona. Crec que els canvis del Barça s'han fet massa tard. S'haurien d'haver fet a la mitja part. Així s'hauria renovat l'equip. Tercera. Seria molt injust que l'equip blaugrana enguany no guanyés cap títol. Pot passar! I crec que hem d'estar preparats per si la cosa no va bé. Si desgraciadament això succeís, ens quedaria el consol de poder tornar a gaudir de la temporada de somni que estem gaudint!. Iblama

19 de març 2009

OPINIÓ; EL PAPA MINA LES CAMPANYES CONTRA LA SIDA

Benet XVI ha dit que la sida"no se superarà amb la distribució de preservatius, que, al contrari, agreugen el problema".

L'església ha jugat un paper molt important des de fa molts anys amb ajudes de tot tipus als més desafavorits. La seva tasca ha estat en molts casos vital junt amb la de moltes ONG.
La gent que ha conviscut amb la gent de l'Àfrica sap que hi ha dos GRANS problemes entre molts altres: la fam i la sida. La fam l'han intentat combratre ensenyant-los tècniques per poder fer petits horts, com purificar les aigües dels pous, com procurar perquè els aliments no es facin dolents, ensenyant-los tècniques de cultiu, enviant aliments des de tot el món... La sida ha costat molt més. Moltes d'aquelles persones han nascut portant el virus a la seva sang. Sense tenir-ne cap culpa ni saber-ho. Doncs bé! Una de les tasques més importants era inculcar-los l'ús del preservatiu. La idea és molt clara. Si una parella amb virus té la sida els fills que naixin tindran la sida. És una manera de tenir relacions sexuals sense passar cap malaltia de transmissió sexual. Ara que semblava que la idea havia quedat clara el Papa Ratzinguer, tot visitant l'Àfrica, no se li acudeix res més que desautoritzar el condó. Increïble! Una persona amb l'AUTORITAT que té aquest home com a màxim responsable de l'església a la terra, no pot anar emetent opinions tant a la lleugera, perquè molta gent el té per Déu pràctiment. I el que diu o el que fa són actes i opinions que influeixen en les seves vides. Realment ha esta una inconsciència! Ara a veure si rectifica! Iblama

CÀRREGUES POLICIALS I ESTUDIANTS ANTI BOLONYA

Ahir dinant se'm va posar la pell de gallina veient les garrotades que els mossos donaven als estudiants. I per si no en teníem prou a la nit hi vam tornar. El cert és que feia mal veure com agafaven alguna persona i l'estovaven amb les porres. A la nit fins i tot van ferir periodistes, dels quals he de dir que tenen molt valor perquè per seguir la notícia estan a primera línia de foc.



Pertanyem a Europa i la veritat en moltes ocasions me n'arrepenteixo de pertanyer-hi. Moltes mesures que s'aproven no tenen el consens necessari ni se'ns donen les explicacions sucifients als veritables afectats; els ciutadans: la constitució europea, el prohibir les festes de foc, el pla de Bolonya... I hi ha molta gent que s'informa per les seves víes i intenta, amb les seves limitacions, fer-ho evident a la resta. I aquesta resta moltes vegades ens posen en el dubte a l'hora de pensar i actuar. Fins i tot molts professors han donat suport a la protesta. El dilema és evident; o ens enganyen ells o ens prenen el pèl els polítics. El cert és que com més va menys confíem en la classe política.


En aquest cas el tema és el pla de bolonya. Un pla que pretén reformar l'estructura dels estudis universitaris. Hi ha coses bones, no diré que no, però és un pla fet a empentes i rodolons. És una reforma que encarirà molt els costos dels estudis, tendirà a la privatització dels ensenyaments, no permetrà concilar vida laboral i estudiantil (t'obliguen a assistir a les classes en un 80%)...

Doncs bé! ja fa uns mesos que els estudiants majoritariament catalans, balears, madrilenys i valencians han començat una campanya de protestes contra el procés. A Barcelona fins i tot ha ocupat la Universitat, han penjat pancartes informatives, s'han fet conferències... però com sempre hi ha coses que no s'han fet bé: boicotejar classes, aprofitar per tenir més festa... Total que ahir els mossos van desallotjar la cinquantena de persones que hi quedaven. I lluny de ser una acció pacífica va ser demencial. Moltes de les persones que van rebre no portaven res més que una cartera a l'esquena. Com sempre en aquests casos la polícia no mira prim. Van rebre molts justos per pecadors. Han actuat contra tothom: gent del carrer, periodistes... A ben segur que molta altra gent els importa poc el pla de bolonya i el que volien era anar a plantar cara als mossos. Tot plegat trist i desproporcionat. I el que més ràbia fot és que els miserables polítics no es posen d'acord en si va ser una actuació desmesurada o no. Iblama

16 de març 2009

CALÇOTADA ALS RACONS


Ara potser si que serà l'última. Aquest any no em puc queixar!
Ens va fer un dia explèndit. Bufava una lleu brisa però era suportable.
A la una vam arribar als racons. Vam acabar de coure la carn; els calçots ja els havien cuit abans la Rosita, en Joan i l Xell.




Entre ditades al pot de la salsa vam preparar un petit aperitiu, mentre arribàven la família de la Cristina. Tots plegats, al porxo, entre sol i ombra, vam fer el vermut.


Acte seguit vam asseure'ns a la taula dins de la casa i vam procedir a pelar, sucar i menjar els calçots. Eren molts gustosos i de mida no massa gran. Ideals! Acte seguit la carn! Buffff! I finalment, el tortell de nata i el braç de gitano. Per cert! la Cristina va fer els anys. Així que li va tocar bufar les espelmes corresponents! No direm la xifra; jeje!





Després de dinar vam anar a donar un tomb pels voltants i vam poder veure la destrossa del temporal de vent de fa unes setmanes. Fa fredat!


I així vam anar passant la tarda, jugant amb l'Úrsula a futbol, emprenyant al "cachorro" i escoltant alguna que altra batalleta dels presents. Això si! a mida que es feia fosc la gent s'anava acostant més a la llar de foc! Iblama