VISITES

contador de visitas

29 de maig 2009

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Barça 2 - Manchester 0



















CAMPIONS DE LA UEFA XAMPIONS LEAGUE 2009
http://www.youtube.com/watch?v=yxTWYXuYDXE Resum del partit



INTRODUCCIÓ
Ahir de camí cap a repàs, jo enfundat en la meva samarreta dels 30 anys, em vaig trobar dues persones que em van felicitar. El primer era un sic musulmà. El segon era un avi que no coneixia de res i em va dir que se sentia molt feliç per tot el que havia pogut viure amb el Barça aquests darrers temps. A l'acte em va venir al cap el meu avi! Penso amb el Barça i no el puc deslligar d'ell. Quan era petit recordo el meu avi davant de la tele mirant un partit de futbol, encara en una tele en blanc i negre. Jo estava al seu costat. Me'l mirava i veia la passió amb que seguia els partits que molt de tant en tant feien per la uno d'un equip que vestia de blaugrana: el F.C. Barcelona. Recordo que quan feien un gol l'home picava de mans i es posava content. I jo al seu costat me'l mirava! Fins i tot na vegada que el Barça jugava amb el Madrid li van caure les llàgrimes. Una tarda que vaig anar a casa seva va obrir amb molta cura una capsa una mica vella i en va treure un diari impecablement plegat, sense cap dobleg. Era la crònica d'aquell 0-5 del Barça al Bernabeu. I m'ho ensenyava i s'emocionava dient-me que allò era molt gran! Ell em va regalar la meva primera pilota, i la segona i la tercera... i em va regalar un equipatge sencer blaugrana. Ell va ser en definitiva qui em va introduir en el món del futbol i l'artífex que conegués i estimés per sempre un club diferent dels altres. A part em va ensenyar els colors d'una altra bandera que havia de portar sempre al meu equipatge: la senyera.
Doncs bé! als meus 32 anyets puc dir que he viscut els millors anys del Barça. He vist la major part de lligues, recopes, supercopes, copes del rei i tres Xampions; les tres que té el club. Em sento afortunadissim. Sóc immensament feliç! Me n'alegro que el meu avi Paco em posés al cor un sentiment com el culé. I és que el Barça per mi es molt més que un club. És sentiment, és emoció, és patiment, és alegria... És un granet de sorra més que ompla de felicitat la meva vida. A més aquesta copa tenia dos components especial: un que era la segona que podíem viure i veure amb la Xell al Nostre Pis Nou, tot i que els nervis la feien anar cap a l'0rdinador. I dos que mon cosí Ricard era a Roma, al Camp, vivint-ho, experimentant segur un sentiment i una emoció que difícilment repetirà.

Com a culé he viscut el mes més important de la meva vida. Hem guanyat al Bernabeu arraplanant al Madrid. Vam passar l'eliminatòria amb el Chelsea. Vam guanyar la Copa del Rei i la Lliga. I el colofó va arribar ahir a la nit: vam guanyar, superant de manera aclaparadora, el Manchester United amb tota la seva artilleria. Enguany he anat amb la gent que estimo tres vegades al Prim i he bramat com un boig, i he tocat la trompeta a l'escala i al balcó, i he embogit amb els gols decisius i no tant decisius, i he penjat la bandera molts dies al balcó, i m'he emocionat i m'he posat orgullós dels meus colors la samarreta blaugrana... Gràcies per fer-me sentir així! Gràcies!

LA CRÒNICA EN SI













L'equip que ha fet història: Valdés, Puyol, Piqué, Touré, Silvinho, Busquets, Xavi, Iniesta, Henry, Eto'o i Messi.



Ahir el cert és que vam començar una mica freds. De fet el ManU va sortir molt i MOLT fort i amb els jugadors fortissims que té... Imagina! Vam estar acollonits deu minuts. No vull ni pensar que hauria passat si marquen. Però de sobte amb un jugada una mica espesa va arribar al minut 10 un pilota escorada a la banda dreta a l'Eto'o. Se la va jugar va driblar el defensa i va fotre un punxot decisiu batent Van der Saar. El mega crit que vaig fotre em va permetre llençar per la boca tota la tensió que portava aculumada. Hasta la vista em feia pampallugues! 1-0. Llavors va començar a funcionar la Gran Sardana Team, ballada abans a Madrid, València i al Camp Nou molts altres dies... i ara ballada a Roma! Dos apunts tàctics claus! En Touré feia de central però en tot moment va avançar les línies sobretot cap al centre i la dreta, per ajudar els seus companys. Mentre que Busi retrassava la seva posició fent com de fals central. En defensa vam estar força bé tant el Puyol, com el Piqué, el Toure i el Silvinho.



A mig camp hi va haver un moviment de peces molt interessant. Vam començar amb els Xavi, Iniesta i Busi. I el cert és ens superaven. Llavors van fer baixar en Messi a mig camp perquè ajudes amb parets curtes en la sortida de la pilota. D'aquesta manera es creava en moltes ocasions una superioritat d'homes que permetia ballar la sardana constament amb passis curts i ràpids a mig camp. Clar això vulguis o no et fa anar darrere la pilota, i et cansa.



Davant l'Henry i l'Eto'o estaven a l'aguait per veure que pescaven. L'Eto'o va marcar. Al Titi li va faltar un pèl! Què elegant que és! Una de les claus d'enguany!



Sir Alex va caure en el parany del desesperat. Va desarmar el mig camp i va reforçar la davantera. A la segona part el ManU quasi no va arribar a la porteria de Valdés. Quina cagada, amigo! Si això ens hagués passat aquí no li ho perdonaríem. A partir d'aquí els forats es van anar fer grans i vam poder fer contratacs ràpids. Xavi va xutar una pilota al pal. Més tard es va treure del barret una centrada per banda dreta que Messi, davant d'un pavo de quasi dos metres, va poder rematar de cap (2-0). A partir de llavors "alea jacta est"; la sort estava dictaminada. Només va caler anar tocant i aguantant fins que l'àrbitre, que va fer un arbitratge correcte, va xiular el final. Campions de la Xampions per molt que cremi a molts! Ah! finalment; alerta! Me'n foto del CR7. Li han fotut hasta nom de maquinària industrial. Realment és molt bo però és un ninot. La seva xuleria i prepotència el fan odiós. No sé com deu ser com a company, ara com a rival fot una ràbia que... Doncs bé! Ara surt que el Barça no havia d'haver passat amb el Chelsea. Mira noi! Ets un mal perdedor! Espero i desitjo no haver de veure't mai defensant la nostra samarreta!


VISCA EL BARÇA!!!!!!!!!!!
VISCA EL BON FUTBOL!!!!!!!!!!!
VISCA CATALUNYA!!!





COOOOOOOPA, LLIGAAAAAAAAAAAAAAAAA I XAMPIONS, XAMPIONS!!!!!!!!
Iblama

26 de maig 2009

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Barça 0 - Osasuna 1
http://www.youtube.com/watch?v=uW6hyRhztY8

Celebració de la Lliga i la Copa del Rei



Fa goig veure el camp ple, esperant noves emocions; esperant nous reptes. Vam poder veure jugadors del planter. Uns jugadors que sembla que apunten bones formes: Muniesa, Xavier Torres, Pedrito, Jefren... Com que estan acostumats des de petitets a jugar en les posicions que juguen i de la manera que juguen, quan debuten amb el primer equip, sembla que hagin jugat tota la vida. Igualment, em va agradar molt l'aportació de Bojan, així com els granets de sorra de Silvinho, Abidal i Keita. D'Eto'o dir que em sembla que el va posar més que res perquè li feien falta jugadors amb fitxa del primer equip. El tio està gafat amb el gol. Ja fa dies que crec que el seu dirà seraà a la Xampions. A veure si s'acompleixen els pronòstics! Ah! i llenço a l'aire una proposta. Hem de fitxar Forlan com sigui. Quin J U G A D O R À S. Està jugant en un Atlético super desestructurat i serà capaç de ser el pichichi una vegada més. Un jugador que t'assegura més de quinze gols per temporada s'ha de fitxar ja!


Voldria ressaltar que l'expulsió del Muniesa no es correcta. El jugador es llença al terra per obturar el pas del jugador. El problema és que el jugador és arrossegat al terra. Està a la banda molt escorat. Reglament en mà és tarjeta groga i punt. Però la reflexió va més enllà. Com és que l'arbritatge no es posa d'acord amb aquestes jugades? Com pot ser que a Europa aquesta entrada no sigui ni falta i aquí sigui vermella. Pot ser que aquests temes s'arreglessin si s'estableixen unes normes conjuntes sense distinció. Mentrestant el jutge anirà aplicant el seu criteri sota el que el seu ull veu al camp. I recordem que no es res més que una interpretació.


Finalment de la festa pels títols lamentar que el Piqué no va saber ser massa senyor. I com no podia ser d'una altra manera és va haver de fotre amb el Mandril. Queda clar que molts culés tenen "madriditis". Els importa més que perdi el Madrid abans que guanyi el seu propi equip i això crec que és un error. Hem de fer les coses seguint els nostres criteris i a partir d'aquí actuar en conseqüència, reconiexent errors i alabant virtuts, deixant els nostres rivals tranquils. Al camp és on s'ha de parlar i nosaltres ja vam parlar al Bernabeu!.


Ara a esperar amb una tensió desorbitant la final de Roma. S'està fent etern. Com que a mi aquesta temporada ja m'ho han donat tot, ja en tinc prou. Em conformo en fer un bon paper! Ara si guanyem pot ser la repera! Serà la repera! Ànims Barça i gràcies per la temporada que ens heu donat! Iblama

25 de maig 2009

MÓRA LA NOVA VILA GRALLERA I GEGANTERA 2009

TEXT I FOTOS: Iblama



Dissabte 220509
Amb una forta calor vam arribar a Móra. Ens hem assegut al bar de la plaça i ens hem refrigerat amb unes bones cervesetes fresquetes i un bon vi de Porrera. Per cert! aquest cap de setmana he estrenat un bot per posar-hi vi. Bon descorbiment!
Poc a poc, ha anat arribant la gent a l'esplanada de la Fira. Es començava a respirar l'ambient de festa: les gralles, les rialles, alguna corredissa, timbals...


Als voltants de les 18:30 s'ha iniciat la rua pels carrers del poble. Destacar que hi va participar força gent, sobretot al tram final. Hi havia molts nens, molts dels quals eren de famílies musulmanes afincades al poble. De fet han estat els que han xalat més amb les pixades de l'Espantall. Entre el vent i les corredisses, carrers amunt i avall, reconec que ha estat un dels cercaviles més cansat que recordo però, al mateix temps, un dels més gratificants ja que els nens i la gent veies que gaudien. Si un cop per setmana portés l'Espantall segur que m'arpimaria ràpid. Com sues xec, com sues!







A mig camí hem fet una parada per poder beure una mica. A l'arribar davant de l'ajuntament i l'església han anat pujant les diferents colles a la plaça per oferir-nos els seus típics balls i tocades. Molta gent ha aprofitat per veure l'exposició de fotos de la coordinadora, mentre que altres ens distreiem a veure si mullàvem amb la pixona al senyor Oriol Pujol, el qual sembla ser que ha vingut a Móra a fer un míting. Al final una ballada entre totes les colles ha tancat l'acte. Després hem tornat a fer unes cervesetes esperant que ens cridessin per sopar. Cap a les nou hem anat a sopar al recinte firal. De primer, uns entremesos i ensaladilla. De segon, estofat de llom amb pèsols. Mmmm! Se'm fa la boca aigua només de pensar-hi! I de postres un gelat gustós. Llàstima del vi que estava massa calent! Tot i haver recuperat forces, la veritat és que estàvem bastant esclats. No obstant hem tingut l'humor d'anar fins al polígon Aubals on feien una festa amb concert inclòs de les colles de grallers que ho volguessin. El cert els que els ànims s'han anat apagant. Ens hem apalancat a les cadires mentre contemplàvem la festa que havien organitzat al Camp Nou per celebrar al Lliga i la Copa. Fins que al cap de no massa estona hem decidit tornar al palau firal per dormir i reposar.



Diumenge 240509
La nit ha estat moguedeta, mogudeta. Entre els roncs, el terra dur, la pluja, el vent... i la Tere. La nit s'ha fet curta. Crec que no hem domit ni tres hores. Clar al matí estàvem morts. En pic ha sortit el sol la gent s'ha anat llevant. A les 9:30 hem esmorzat un bon entrepà i una beguda. Ens adormíem damunt de la taula. La resta de gent que no s'ha quedat a dormir ha anat arribant. Poc a poc, el dia s'ha aixecat i, al final, ha tornat la calor insuportable del dia anterior.
La rua ha seguit el mateix camí que el dia anterior. Llàstima que avui la gent no ha sortit tant al carrer. Ara, això si, hem comptat amb "l'emprenyament" dels mateixos nens d'ahir a la nit. Encara ha estat prou bé! Potser al final ha vingut el més pesat de tot; els parlaments. S'ha destacat l'esforç de la colla de Móra, s'han felicitat, s'ha fet una mica d'història del nostre país i les seves tradicions i s'han entregat els recordatoris per colla. Al final, ens han fet ballar un ball per colla i dos de conjunts com a comiat, i s'han tancat els actes de la vila grallera i gegantera 2009.



Fins l'any que proper! Iblama