VISITES

contador de visitas

31 d’ag. 2009

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

CAMPIONS DE LA SUPERCOPA D'EUROPA
EL BARÇA DE LES 5 COPES 2009: Copa, Lliga, Xampions, Supercopa d'Espanya i Supercopa d'Europa.

SUPERCOPA D'EUROPA
Shaktar 0 - Barça 1
El gol de Pedro
video


I vam patir noi! Vam patir però hem fet història. De fet l'hem continuat escribint i ens convertim en el millor Barça de la història. Fins i tot millor que el de Kubala i companyia, ja que de les cinc copes que van guanyar dues n'hi van jugar tant sols. Els hi van donar a l'haver gunayat altres tornejos.
Només veient el camp -llastimós paper de la UEFA- i el plantejament del gat vell Lucescu ja intuïes que costaria. De fet aquest va ser el meu primer comentari: -"això costarà avui"-. El Shaktar va sortir amb la lliçó ben apresa i es va dedicar a esperar al Barça al seu camp. A més van tapar molt bé la sortida de la pilota. Potser els va faltar la tercera arma que era muntar algun contratac. De fet és el que ens trobarem a Europa. Un futbol que ens esperarà i un contractac letal. De totes maneres una vegada més el futbol-espectacle, de toc, de possessió, del rondo -tot i el camp- i de tècnica es va acabar imposant. El Barça podia i mereixia haver marcat abans. La prórroga va ser bastant insjusta. I ja no parlo de l'arbritatge. No obstant Pedrito, fent gala d'una de les millors pedreres del món, fent una semi paret amb Messi, va marcar el gol de la victòria. El Corral, on per primera vegada veiem una final amb el Joan i la Cristina fou talismà. I així, al final, ens vam poder fer la foto amb la bufanda portada per mon cosí de Roma. Per cert recordo que algú em va dir que li havia fet por al celebrar el gol. Jeje! massa adrenalina acumulada!
Tal i com vaig dir mesos abans gaudim del que estem veient perquè no sabem si ho tornarem a veure. Visca el Barça de les cinc copes! I visca Catalunya! Iblama

26 d’ag. 2009

TROBADA DE CORNUDELLA 230809












TEXT: Iblama


FOTOS: Xell Gaya i Iblama


Ens vam llevar al voltant de les 10h. Vam esmorzar un got de llet i un bon tall de coca amb ou de Porrera, i malgrat alguna que altra engruna de ressaca, vam anar tirant cap a Cornudella, on, de veritat la calor superava els límits de coherència. Quan vam arribar la rua arrencava. Avui els papers ens canviarien una mica; la Xell va tirar fotos i jo vaig ajudar a portar els gegants. Carrer avall em vaig anar posant la faixa. De fet entre la geganta Garranxa i el gegant Molló hi ha molta diferència. Costa menys el gegant. Clar, la geganta amb el pes costa més d'equilibrar.
Aquest cercavila es fa molt llarg. Cada any sembla que hi hagi més gegants i en molts moments t'has d'aturar perquè hi ha cua d'espera. De totes maneres com que els amics de Porrera porten molta marxa i el vi circula a sac, l'estona es fa més amena.





D'aquesta trobada sempre recordaré dues coses. Una que hi havia el meu amic Lluís Anglada i l'altra perquè vaig conèixer uns dels gegants més macos que he vist: els de Tarragona. Finalment, les colles van anar agrupant-se a la plaça del poble on van ballar un ball i un de comiat totes juntes. Iblama

MUSCLADA A PORRERA 220809

Primer, com no van iniciar l'acte ritualic anant a fer les pertinets rondes de Wolldams al cafè antic, mentre feiem unes partides al futbolí. On, val a dir-ho, em vaig entendre molt bé amb en Lluis. Al cap d'una estona vam fer cap a les Escoles.










La Musclada és una de les festes més típiques de Porrera. És un sopar en el que es mengen musclos i es beu sangria. A més nosaltres, com que el tema dels musclos no agrada a tothom, portem el nostre propi menjar. Cadascú porta alguna cosa: truita amb patata, pa, tomàquets, embotit, vi... Al final vam acabar repetint de tot menys de ls salsa vermella que deixava bastant que desitjar . Marlgrat "l'apretamenta", i tot i que l'entrada va ser bastant caòtica, vam passar una bona estona. A més hi havia en Lluís Anglada i els meus amics de Reus, exceptuant el David que va anar a fer "ermitanyu" al seu poble de Terol.







Després de sopar va tocar fins a les tres un duo de dues noies. Vam estar una bona estoneta jugant amb la Judit i el Pauet, que, per cert, em sembla que serà un bitxo. Igualment, vaig descobrir un Javi molt juganer amb els nens. Uiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! I finalment es van apagar els llums i va iniciar-se la disco mòbil. I d'allà molts van empalmar amb els gegants a Cornudella. Iblama.



25 d’ag. 2009

CRIDA A LA FESTA DEL CONSORCI DE LA SERRA DE LLABERIA 220809





La tarda fou esplèndida. Lluïa un sol aclaparador però la Jornada organitzada pel Consorci de la Serra de Llaberia fou un èxit. A les cinc de la tarda els Gegants i Grallers de la Mola junt amb els Grallers de Tivissa vam iniciar un cercavila pel bonic -i molt ben cuidat- poble de la Torre de Fontaubella. Vam partir de l'acollidora Àrea de Lleure on hi havia ubicada la Fira amb productes representatius dels pobles que formen part de Consorci: la Torre, Colldejou, Tivissa, Marça, Capçanes, Pratdip. A la Fira hi podies trobar des de productes dels pobles esmentats fins a tallers de cermàmica, dibuix, per fer nius, venta de quadres, pastissets, vi ect A mida que anavem passant pels carrers alternavem les cançons amb la gent de Tivissa, mentre l'Espantall remullava el personal i l'Oriola i la Iaia ballaven. L'objectiu era fer una crida a la gent del poble perquè anés cap a la Fira. Un cop allà vam actuar durant pràcticament una hora amb un ampli repertori de cançons i balls. Aquesta vegada la gent va acollir millor les "pixarades" de l'Espantall. La Festa va estar prou bé. Fins i tot es van esgotar les existències de cervesa. Després un grupde música tradicional ens va amenitzar el vespre mentre donàvem un tomb per les paradetes.




L'any que ve el repte el tindrà Colldejou, que serà el poble organitzador de l'event. Fins l'any que ve doncs! Iblama.

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

CAMPIONS DE LA SUPERCOPA ESPANYOLA 2009




He volgut esperar que el Barça jugués els dos primers partits serioros de la temporada per començar de nou la secció de les meves cròniques.
Per un culé el mes de maig passat serà inobidable però xec els de blanc a base de signar contractes estratosfèrics ha fitxat uns jugadors per intentar per una banda posar una mica de terra a la gran campanya culé i després fer un equip capaç de guanyar la Xampions; que recordem enguany es juga al Bernabéu. No sé massa quin criteri han seguit però fan por. De totes maneres si el Barça manté mínimament el nivell del passat any cantarà un altre gall.

ANADA I TORNADA DE LA SUPERCOPA ESPANYOLA
Bilbao 1 - Barça 2/ Barça 3 -Bilbao 0

Les imatges més interessants.
video video
Guanyant i sent molt superiors al Bilbao ja tenim el primer títol a la saca. El Barça va fer un molt bon parit a San Mamés, donant entrada a gent immensament vàlida que té al planter. Quina pedrera que tenim. S'està fent una gestió brutal ja des de fa uns anys. I el primer equip en recull els fruits.
Tot i que els lleons es van avançar al marcador, un gol de Xavi amb xut ajustat i un golarro de Pedrito van fer que el Barça capgirés el marcador. Notar la millora d'en Keita. Amb ell el mig camp -i amb Touré- s'omple de solidesa.
Del partit del Gamper poca a cosa a dir. Simplement resaltar el debut esperançador d'Ibra i veure les peces que han sortit de la nova fornada del Mini. Jo crec que tindran molt a dir: Fontàs, Muniesa, Jonhatan, Thiago i Gai.
Ahir el partit de tornada al Camp Nou contra el Bilbao va corroborar que el Barça quan carbura és un motor imparable. Tot i que la primera part va acabar amb un injust 0-0, la segona podien haver caigut més dels tres gols que van caure: Messi (2) i Bojan. Notar que el penal era molt rigurós. Notar també també alguna de les variacions tàctiques d'en Guardiola. El paper estratègic que ha de jugar en Touré o en Busquets. Quan el Barça ataca els laterals pugen més enllà de mig camp. Els dos centrals s'obren com si fossin laterals i se situen al mig de la defensa. L'objectiu és treure la pilota des del darrere amb molta més precisió. No obstant és una variant que ens pot permetre una millor defensa. Doncs bé! que el partit podria haver acabat amb un resultat molt més abultat! Al final molt bon rendiments dels tres del davant, bona sintonia i agressiva amb Touré i Keita, els quals alliberaven més a Xavi. Darrera, esplèndits! i fins i tot en alguna fase avorrits! Així doncs supercampions d'Espanya. Iblama

SANTS I ANIVERSARIS D'AGOST

160809 Mesets d'en Nil


El fill del Marc i la Iolanda ja fa quatre mesets que és entre nosaltres. Els seus pares ens van convidar a la Baronia de Sendra (Ginestar) a fer una arrossada en el seu honor. Va fer un dia preciós i ja sabem que a l'estiu això vol dir calore, calore! Sort en vam tenir de la basseta que hi ha al terreny. Així, de tant en tant, et podies refrescar. Entre embarassades i semiembarassats, el Nil, acompanyat de la seva padrina Anna, ens va fer riure posant amb el gran pastís que l'hi va preparar l'Àvia. I així mentre els uns comentavan una i altra vegada quan pariran, i de les sabatetes i del que mengen i mentre se n'enfotien -de bon rotllo- dels que de moment no sentim res de tota aquesta moguda i i i i i... i mentre el Nil feia una becaineta, els altres ens vam dedicar a veure com queia la tarda des de l'interior de l'agradable aigua del bassot. En fi Nilet sigues molt feliç!





Amics, senyores i senyors benvinguts al màgic món de les embarassades. Aquí ni grip del "pollu" ni res; la síndrome dels embarassos. Mentrestant els comuns dels mortals continuarem amb les nostres dèries; farem fotos, anirem de festa, anirem amb els amigots, omplirem el blog de comentaris¡... jejej Tal com vaig dir: us "planyo".


170809 Sant Isaac

Tot i que no me'n vaig enrecordar, doncs si vaig fer el sant. De fet els únics que se'n van enrecordar van ser els tiets de Barcelona. A ells gràcies! M'agrada que un dia així la gent es recordi de mi; malgrat que la immensa majoria ni se'n van enterar. Per què? Doncs no ho sé! Jo tampoc és que sigui massa partidari de masses festes però m'agrada que com a mínim la gent et feliciti o et saludi de manera diferent. Durant molts anys m'he sentit una mica oblidat la veritat. Semblava com si jo me hagués de pensar amb les festes dels altres i quan era l'hora de la meva... dos pedres.

Aquesta nit hem anat a sopar a l'apartament de Salou amb mons pares. Encara que feia força calor ehem sopat ben bé a la terrassa uns plats combinats molt bons. Alvocats farcits i esqueixada de bacallà. Com no ens hem fomut una ampolla de cava i hem brindat perquè el següent any les coses segueixin igual o siguin millors. Per cert de postres comtessa. Feia molts anys que no en menjava. I com no; sempre cau algun que altre regalet... i una mica de líquid; jeje!





180809 Santa Maria i 80è aniversari Joan

Al matí hem anat a la Pixerota a banyar-nos. L'aigua estava boníssima. He de reconèixer que és una platja excel'lent per aquelles persones que ens agrada la pau i la solitud. No hi ha massa gent. Als voltants de la una hem pujat al poble i ens hem dutxat per treure'ns la sal. A les dues i mitja hem fet cap caminant -error- a l'Aire de Colldejou on hem dinat amb la família. I és que la festa era doble. Per un costat Santa Maria i per l'altre els 80 anys del Joan. Entre tots els hem regalat una tele de plasma amb tdt incorporat.


































El dinar ha estat magnífic. De primer ens han portat diferents plats pica-pica: embotits, caragols, gambetes i musclos. I de segon hem alternat una brutal graellada de carn i pollastre amb llagostins. De postres el pastís de xocolata de sempre. Irresistible! Vins de la rioja i cava. Com no podia ser d'altra manera en més d'ocasió han les llàgrimes han baixat galta avall. El dia s'ho valia la pena. Tant a la Maria com al Joan el meu reconeixement per ser tan trempats -sobre tot la Maria- i per la vostra simpatia; i per fer-me sentir un més de la família. Gràcies i continueu sent feliços! Iblama