VISITES

contador de visitas

30 d’oct. 2009

ANADA AL ROVELLÓ! 301009















Ens hem llevat ben d'hora i ens hem trobat a Alforja a les 08:30h. Hem fet un cafetó per posar-nos al dia i ens hem anat traient la son de les orelles. Al bar hem decidit tirar amunt cap a Castillejos. Ens hem repartit en dos cotxes amb els corresponents cistells i hem anat pujant. Des de dalt veiem com les fondalades estaven emboirades, des de la Mola al Montsant i fins al mar.
A cada entrada o esplanada que trobàvem cotxes. Cotxes i més cotxes arramblats als vorals! Quin escàndol, hi havia més gent que a Reus!

Hem aparcat. L'emoció anava en augment! I hem anat entrant al bosc. I xasss! el primer! I l'he trobat jo quasi als meus peus! Era maco el tio! I el segon, i el tercer... En se sentia: aigua! i pensaves; un altre! De totes maneres s'ha de reconèixer, pel que diuen els entesos que no és un bon any pel rovelló. Ara el que fa més por és que en sec comenci a fer fred. Llavors ja no hi haurà res a fer!



A mig matí, després d'haver-ne trobat uns quants, bastant difícils per cert, hem fet una aturada tècnica en un marge per esmorzar i beure una mica de vi de Porrera; i aigua. Veies gent per aquí, senties gent per allà... Un escàndol! I qui més qui menys en portava forces! Així hem arribat fins a l'hora de dinar. Ens hem desplaçat fins Arbolí. Feia força caloreta! Primer unes birretes fresquetes i de segon uns plats combinats esplèndits, amb braves i l'amanida Rambo (súper-completa). De postres uns cafetons!




Hem fet petar la xerrada i ens hem tornat a la feina. Aquest cop no ens hem complicat la vida massa. Ens hem aturat en un raconet i a peu de carretera n'hem trobat més que al matí. Quasi bé que hi aparquem al damunt!
Doncs res que hem passat un dia la mar de xulo, junts, gaudint d'un dia esplèndit i caçant rovellons i alguna que altra esgarrinxada.
Mentre hi ets no te n'adones però ara estic baldat! I em diuen que demà volen anar a l'IKEA. Horrrrrrrrrooooooorrrr! Més caminar! Salute i visca els rovellons! Iblama

CONCERT: PANDILLEROS DE LA FUNDACIÓN TONY MANERO

Dia durillo, dia durillo! He sortit de repàs realment cansat, estressat. En sec, m'ha trucat la Xell perquè m'havia comprat una entrada per anar a veure els Tony Manero al Bartrina. He pensat...
Tenia més ganes de jaure que de res més però he accedit; encara que una mica incrèdul! A les 20:30 he fet cap al cafè del Centre de Lectura. Hem fet una cervesa hiper-fresqueta. Com no podia ser de cap altra manera els nostre amic de la barra ens ha tornat a recordar-vendre que cada divendres i dissabte fan concertillos i música en directe al bar. L'home deu tenir memòria de peix ja que ja ens ho ha dit varies vegades i la veritat, ja hi hem anat diverses molts cops. En fi!





Deu minuts abans hem accedit al teatre. Fa molt goig! És un recinte preciós i està molt bé que s'hi facin tot tipus d'espectacles. Tot i que he de dir -sinó em moro- que moltes estrenes de teatre són molt estranyes i patilleres, i la majoria no les acabem entenent.
Doncs bé han sortit els Manero a l'escenari al mateix temps que es projectaven unes imatges en una pantalla gegant. Es representava la peli Pandilleros. Narra la història de dos germans des de la seva infància, passant per diferents fets i aventures, fins els final dels dies (no detallem més)! Pot comprovar les conseqüències d'una vida portada al límit! A tot això veus les seqüències a la pantalla gegant mentre els Manero toquen la banda sonora de la peli i fins i tot l'escenifiquen.
Els ritmes són totalment manerians. En molts moments t'entren ganes de botar i botar. Són molt enganxosos. Tot i així la sonoritat del recinte no permet entendre massa les lletres.

video

Total que hem passat una bona estona veient i escoltant aquest espectacle. És altament recomanable. A més no és llarg; aproximadament una hora i mitja. Val la pena! Iblama


29 d’oct. 2009

UNA ALTRA VISIÓ DE LA LLUITA ORIENT/OCCIDENT

Ens volen vendre la mot en molts dels temes candents que toquen a la nostra societat. Ens le venen des del govern més pròxim al més llunyà i la veritat és que et quedes desconcertat veient i sentint moltes de les informacions que ens arriben. Si tens una mica d'inquietut avui en dia amb internet pot tenir accés a moltes visions dels mateixos temes que et permetran tenir una millor aproximació als conflictes d'arreu.

Uns dels conflcites amb els que segur ens han pres en part el pèl és la lluita constant entre orient i occident. De fet és una lluita més encarnissada entre els EUA i els estats musulmans radicals. Si ens hi fixem no deix de ser una guerra amb unes altres dimensions. Els moviments dels EUA tenen una vessant més de detencions, ocupacions, bombardejos, discursos... mentre que els radicals musulmans opten per la guerra i la lluita constantment a gran escala. Grans atacs en forma d'atemptats imprevisibles i en els que sempre hi plana el nom del seu Déu. Com si ells fossin el braç ejecutor de Déu. Fa fredat!

Doncs bé! en aquest context tenim el discurs d'aquesta psicòloga àrab-americana, Wafa Sultan. Escolteu-lo fa fredat! Té una convicció en el que diu increïble! Segur que veient-lo i escoltant-lo us quedaran algunes coses més clares! Fins i tot l'entrevistador la tracta d'heretge, malgrat tot ella continua exposant el que crec. Molt interessant! Iblama

video

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

Copa del Rei
Cultural Leonesa 0 - Barça 2

Els gols del partit
video


D'entrada un incís. Podrem perdre partits enguany però en Pep ens ha inculcat a tots -club i a l'afició- que tenim un sistema clar de joc i que sabem a que juguem. Podem canviar les peces -jo en sóc partidari en partits com avui- però la maquinària guardioliana funciona. I ja poden buscar temes de crítica els de Onda Cero -com per exemple per què Guardiola no va anar a l'entrega de premis del Marca- que difíciment ens desestabilitzaran. Tal com va argumentar el Pep en aquel moment era més important prepara el partit am vídeos contra la Culturl Leonesa d'avui.

e
El partit en si no a tingut massa història; per no dir gens. Una vegada més en Pedro ha resolt un joc encallat com aquest amb el seu primer gol al minut 40 (0-1). La sentència ha arribat el minut 17 de la segona part amb el segon gol de Pedro a centrada de Jeffren; el qual avui ha provat -crec que desencertadament- de lateral. Hem mantingut un bon maneig de pilota i un bon ritme de ciruclació. Evidentment, si així ho fas, el rival sempre el tindràs lluny de la teva porteria,
Destacar dos casos negatius i dos de positius. El positiu és que ha debutat Gai. Ho ha fet força bé! i que la resta de l'equip s'ha mostrat bastant ben conjuntat exceptuant dos moments puntuals. El negatiu pertoca a dos jugadors que encara no han acabat d'explotar; Márquez -lent i imprecís- i Bojan -desorientat perdent pilotes constantment. Que lluny estan del que van ser! Iblama

27 d’oct. 2009

FESTA MAJOR DE SANT RAFEL 2009

Divendres 231009

Només entrar al poble, replet de cotxes a banda i banda, te n'adonaves que alguna cosa passava; en concret la Festa de Sant Rafel. La Festa que tal com recorden els més grans era la important antigament, ja que la majoria de colldejouencs tenia la collita al sac i ben lligada. Avui en dia, després d'uns moments de dubte, la festa s'ha revitalitzat i ha agafat força. I s'ha de dir; tot gràcies al jovent que està al capdavant!

A la sala del ball no hi cabia ni una agulla més. Hi havia taules fins i tot dalt de l'escenari. Érem a tocar de 190 persones disposades a gaudir del sopar popular, del Bingo i de la Disco Mòbil. I si; vam sopar pa amb tomàquet, embotit variat, coca en recapte, patates, olives, vi, aigua i refrescs, galetes de postres i cafè. El nervis anaven en augment i és que la gent tenia ganes de Bingo. Així que van preparar la taula i es van posar a cantar números, mentre l'ambient al Casal, entre l'emoció, el fum i les primeres copes, s'anava emboirant. Es van cantar primeres línies i Bingos mentre arribaven els primers crits de "tongo"-.

Als voltant de la dues vam muntar la disco mòbil anant alternant els punxadors: Iblama, Dani, Marina, Nuri... És d'aquells moments que voldries que no s'acabés mai. Parles, beus, rius, cantes, beus, caus, et llances, fumen, beus, ens fem fotos, cauen gots per terra... En fi! que es fa de dia i llavors veus que t'has passat sis o set hores de festa. Evidentment, no te n'adones fins l'endemà al matí, quan et pesa el cap, les cames, els cabells!




video






Dissabte 241009
I és que l'endemà havia de ser un dia intens. A les 12:30h va inciar-se la Missa en honor a Sant Rafel. La van oficiar tres capellans, l'actual, el senyor Alexis, un amic seu i el capellà que hi havia fins ara al poble; el senyor Xavier. Presidia l'altar la nova imatge de Sant Rafel al qual se li van cantar els seus Goigs! Després es va procedir a fer la processó amb la nova imatge pels carreres del poble. La corrua de gent era força important. Feia patxoca! El Miquel Àngel, el Josep, el Rafel i el Jesús en van ser els primers portadors. Després de la processó es va tornar a l'església on es va benerar i adorar la imatge del Sant.

Arribava el torn dels Gegants. El dia era esplèndit. Feia caloreta! Els gegants van anar ballant al so de les notes dels Grallers de la Mola. Quan hi són tots la música es torna celestial. Toquen de conya! Mentre ballaven podies fer el vermut a la mateixa plaça de l'Abadia. L'AVA va obsequiar el poble amb un vermut popular. Malgrat que la gent de moment va preferir esperar a l'ombra, al final tothom va anar passant per davant de les taules on hi havia beguda de tot tipus, patates, olives, tall, quicos... Un èxit! Un moment més en el que la gent aprofita per acostar-se els uns als altres! Un petit acte que fa molta festa!
Llavors tothom va anar a dinar. Molts dinars familiars vam omplir les llars colldejouenques. Al Corral vam dinar amb els respectius pares i els "cunyaus"! Després de dinar una bona becaina va ser ben agraïda!
A les vuit del vespre la gent es dirigí cap al Casal esperant l'inici del Ball de Tarda. Com no podia ser d'altra manera la sala feia molt goig. El conjunt Malambo's ens va oferir una primera part amb música més sentida -de sempre- i una segona part més moguda. Qui més qui menys va ballar, botar o escoltar les melodies que ens oferiren. Així va arribar l'hora de sopar, i tot i que algunes cases tenien el foc encès, s'ha de reconèixer que el temps era boníssim! Nosaltres vam anar a sopar a L'Hípica unes llesques de pa torrat amb embotit variat i postres. La vista aquella nit clara era espectacular. A la banda de Llaberia es veien les estrelles. A la banda del mar es veia el poble i al fons el Cap Salou.
Sense massa temps per poder descansar va començar el ball de nit que entre el canvi d'hora i tota la pesca es va allargar fins a les quatre. Només faltava aquesta una hora més de festa! jejeje. Després els i les Dj's locals ens van oferir música fins a les tantes.





video







Diumenge 251009
El dia es va llevar fresquet i enteranyinat per alguns núvols prims que donaven a l'entorn un toc màgic. Vam poder obervar com els arbres de sota de la Mola i de la Serra de Llaberia han iniciat el procés d'enrogiment de les seves fulles i enguany, no sabem ben bé per què, encara es nota més.
Al frontó van muntar el infables pels nens. De fons no podies obviar els sorolls dels motors de les motos que pujaven per l'antic camí de Colldejou per enllaçar amb un altre dels trams de la cursa. Vull fer una petita crítica! I és que aquesta gent per gaudir no se n'adona -o bé els importa poc- que per allà on passen destrossen els camins. Si aquesta activitat posteriorment no suposa res pels municipis per on passa no li trobo el sentit.

La festa ja arribava a la seva fi. A les cinc i mitja vam anar a veure l'Obra de Teatre La Iguana. A vegades les companyies de teatre presenten unes obres que no s'entenen massa bé què busquen. Tot i així el Teatre estava plè! Sort que després el Barça ens va fer treure la son de les orelles golejant al Saragossa per 6 a 1.
Doncs res! una Festa més! Ara ja només queda començar a pensar en la festa de l'any proper de Sant Llorenç!
Fumats i fumades Felicitats!