VISITES

contador de visitas

28 de des. 2010

NADAL 2010

NADAL I SANT ESTEVE 2010 ______________________________________

Com cada any, i ja en fa 34, arriben aquestes dates i no puc fer-hi més. Sento com una mena d’emoció interna a dues bandes. Per una part sento la necessitat de no oblidar-me -i per tant recordar- els que ja no hi són: els meus avis Paco i Rosa, la tieta Fina, la iaia Maria, la Padrina Maria i la Paquita. Amb elles i ells he viscut una gran part de la meva vida i tots ells amb el seu esforç i amb petites coses m’han acostat a la felicitat. En aquestes dates sempre vull tenir un record cap a ells i cada any el manifesto d’una manera diferent. Per altra part, són dies en els que evidentment et fa especial il·lusió envoltar-te de les persones per les que sents estima. Els dinars per mi són una excusa per poder reunir-me amb tots ells i passar una bona estona plegats, rient, bevent i menjant, fent cagar el tió o simplement fent petar la xerrada.

Enguany el dia 24 vam reunir-nos a casa de la Lourdes i l’Anton. Cal Tomàs es mobilitza per compartir un sopar esplèndid, enguany a base de pica-pica (pollastre, coques amb recapte, pop, xató...), llagostins a la planxa, pinya i torrons i neules. El gran moment arriba però amb el tió, el qual ha anat baixant al llarg de la nit des de la part alta de la casa –a les golfes- perquè els més menuts el facin cagar una bona estona. La Júlia, la petitona Abril, el Jan i l’Ilai, després d’escalfar els bastons reglamentaris van picar sobre el tió fins deixar-lo ben sec. La nit s’acaba ben tard jugant amb el que el generós tió ha cagat al llarg de la nit.

L’endemà (dia de Nadal) feia un dia molt ventós. Vam baixar de Colldejou patint per l’equilibri del cotxe a Mont-roig; feia un vent espantós! Ens vam reunir a casa de mons pares al Batan amb els pares de la Xell i nosaltres. Després d’un ampli vermut vam assaborir un brou excel·lent amb galets de Nadal i pilotes, mentre que de segon teníem pollastre de corral amb acompanyament de panses, pomes i pinyons. Per postres ensaladilla de fruita i els tradicionals torrons de tot tipus. Els encostipats i els mals de panxa començaven a fer-se evidents, i és que els termòmetres al camp de Tarragona, van baixar amb la caiguda del sol, fins els -1, -2. Després de donar una volteta pel centre de Reus per veure les il·luminacions vam anar a dormir a Colldejou

El diumenge –Sant Esteve- ens va tocar ser els amfitrions. Ben d’hora ens vam llevar per deixar ben preparada la casa. Als voltants de les 14 hores van anar arribant els pares respectius junt amb el Joan i la Cristina. Aquest any vam canviar una mica i de regal nadalenc els vam obsequiar amb un Vi Blanc del Celler de Cal Pla. D’entrant vam fer un copiós vermut; massa! De primer plat uns canalons d’espinacs amb trossets de gambes i bechamel. De segon salmó a la llet. Mmmm! Boníssim! El cava i el vi van córrer sense parar. De postres pinya i de nou torrons! Entre encostipats i malalts vam acabar tots mig adormits al sofà ben calentets. Que de gust ve fer aquestes becaines nadalenques amb la panxa ben plena. Jejeje

S’acaba així la primera tongada nadalenca!Encara en queden dues més! Salute! Iblama

NADAL FOTOGRÀFIC __________________________________________

24 DESEMBRE 2010




25 DESEMBRE 2010 - NADAL



26 DESEMBRE 2010 - SANT ESTEVE


21 de des. 2010

SETZÈ PESSEBRE VIVENT DE PORRERA 191210

L’any 1610 a Porrera va començar la construcció de l’ermita de Sant Antoni; un els llocs més bonics de la nostra vila. El passat diumenge 19 de desembre de 2010 aprofitant la celebració dels quatre-cents anys de l’edificació els porrerans van organitzar la setzena edició del Pessebre Vivent, dins del recinte i als seus voltants. Després d’uns dies d’intensa feina arranjant la zona a les 12:15 hores es va donar per inaugurat el Pessebre. La gent podia arribar de dues maneres al turonet de Sant Antoni; o bé pujant a peu per el fort pendent o bé agafant un mini-bus a la plaça Carretera. Al final tots ens vam retrobar a dalt!

A l’entrada, tot havent superat el control de les tropes romanes, al costat del pou, ens repartiren un díptic amb informació del pessebre actual junt amb un recordatori del feliç dia. Just a l’esquerra, al baixant de la muntanya, ens donaven la benvinguda uns enfeinats pagesos que plegaven olives, cuidaven uns bens i s’escalfaven en un bon foc. Pujant a mà esquerra et trobaves la zona de menjars. A la fonteta del costat una senyora omplia una antic canteret. Al fons uns altres pastors lluitaven per encendre el foc. Entre els menjars que es podien assaborir brou calentet, estofat, pa, vi ect Si continuaves cap a la plaça de l’ermita, al tombar, hi havia els reis amb els patges reials junt a una gran foguera per escalfar-se. Mentrestant podies contemplar al fons com es duien a terme tasques de llaurar la terra amb un matxo i una arada, o manualment amb aixades. Si pujaves una miqueta més amunt l’estampa era preciosa. Veies l’amplitud del pessebre allargassat per l’esplanada del recinte i al fons el marc incomparable del poble de Porrera i les muntanyes immenses.

A la plaça s’hi va situar el mercadet de venda. Hi podies trobar de tot; hi havia tot tipus de paradetes. Des de fruita i verdura, pastes, roscos típics de la zona, mel... Era la zona més concorreguda. A l’esglesiola hi havia el plat fort! A dalt de tot, a tocar de la campana, l’àngel anunciava on hi havia el naixement. Entraves al recinte per un lateral on eres rebut per dos monjos franciscans que t’explicaven una miqueta la història de Sant Antoni i et convidaven a entrar dins. Al fons –a la part baixa- hi havia el naixement, amb un dels Sant Josep més autèntics de la història dels pessebres. Més que un sant Josep semblava Moisès abans de separar les aigües del Jordà. I al pis de dalt –al cor- precisament un cor de nens i nenes, acompanyats amb una guitarra, cantaven nadales amb molt d’ímpetu i força. En uns panells preparats especialment per a l’ocasió, podies llegir una miqueta la història de Sant Antoni al llarg d’aquets 400 anys d’història. Hi havia fotos bastant inèdites i fins i tot els noms dels darrers ermitans que hi va haver. Darrere l’ermita hi havia un altre grupet de gent diversa escalfant-se ben a la vora del foc. Representaven els pastors amb l’àngel guiant-los cap al portal del nen Jesús. Si miraves a la dreta podies veure els pagesos treballant o a la vora del foc. Si miraves a l’esquerra veies el poble i a sota la taverna.

Els diners que es van recaptar es destinaran a l’arranjament de la zona i de l’ermita de Sant Antoni. Una vegada més el poble de Porrera un acte històric i que serà recordat durant molts anys. Felicitats! Iblama

UNES FOTOS DEL PESSEBRE ___________________________________________
















20 de des. 2010

BATEIG JOAN MARTÍ MARCÈ 181210

LA CRÒNICA DEL DIA _______________________________________________
A Reus el dia es va llevar radiant, en canvi a mesura que ens acostàvem a Barcelona el temps es va anar enrarint. Malgrat tot no va ploure!
Només arribar a la ciutat comtal van anar a Montjuïc per veure les torres de Puig i Cadafalch, les quals foren enderrocades per Primo de Rivera. Han quedat precioses!
Als voltants de les 13 hores vam fer cap a cal Lluís i cala Mercè que ens esperaven per dinar, així que ho vam fer plegats. I sense massa temps per masses floritures vam anar passant cap a Gràcia, on viu el Ricard. Allà de sobte, sota la sorpresa del Manel, va arribar un tionet petit procedent directament d'un bosc dels Racons. La sorpresa va ser enorme!
I bé, es va acostar l'hora d'anar cap a l'eslgésia. Vam tombar una estoneta pel barri, per cert; és el més semblant a viure en un Reus. Excel·lent! Al temple ens va rebre el mossèn. Aquell dia hi hauria dos bateigs més a part del del Joanet, el qual va caure adormit víctima del cansament.
Arribava l'hora de la veritat. El mossèn primer va fer la presentació de l'infant al temple per prosseguir seguidament a fer-li els senyals de la creu sobre del cap. Llavors van cridar els padrins i familiars perquè ens reuníssim a la vora de la pica baptismal. Allà, amb aigua del Jordà, van batejar el Joanet. El pobre no va dir res, va restar calladet tota l'estona. Aleshores el mossèn va ordenar que el padrí encengués el ciri i el mantingués dret fins el final de la cerimònia. Arribava el torn dels altres dos bateigs, temps aprofitat pel Manel per cantar el Gegant del Pi. Al final tothom es va voler fotografiar amb el protagonista de la tarda: el Joan Martí Puigvert.
Acabat l'acte religiós vam anar tirant cap al pis; allà ens esperava un copiós pica-pica i l'extraodinari partit que va fer el Barça a camp de l'Espanyol. Precisament de pica-pica hi va haver de tot: truites, pernil, entrepanets de sobrassada, coca en recapte, formatge... Per tancar la tarda amb un enorme pastís de xocolata en honor al senyoret Joan.
Un dia espèndid! Iblama

L'ÀLBUM DEL BATEIG _______________________________________________