VISITES

contador de visitas

30 de maig 2011

CAP DE SETMANA DE LA COPA D'EUROPA DEL BARÇA 28-290511

DISSABTE 280511 – DE L’HORT A LA PLAÇA DEL PRIM

Dia esplèndid per poder treballar sense suar massa. Estava ennuvolat, tot i que quan el sol treia el cap ho feia de valent. Amb aquests dies calorosos, tot el que hem anat plantant ha crescut força. Els quatre ramets que ha fet hi ha ajudat encara més.

Mentre el Ric feia canyes jo em vaig dedicar a esporgar una mica les tomaqueres que havíem lligat la setmana anterior. Després, mentre ell continuava amb l’esporgada, em vaig dedicar a muntar una nova estructura amb canyes per una tira independent que hi ha de tomaqueres. És una tasca divertida; alguna cosa semblant a muntar com quan érem petits. La clau aquí però rau en que el muntant que quedi sigui resistent sobretot a les ventades que constantment bufen als peus de la Mola i Llaberia. Havent esmorzar vam preparar dos bancals més per plantar-hi pebroteres tant del “piquillo” com del “padron”. Vam plantar més enciamets i escaroles, una tira més –que estava mig buida- de tomaqueres de la varietat Montserrat i maduixeres. Finalment, el més gratificant del dia: collir. Vam collir enciamets i raves a tutti plen, rúcula i espinacs.

A dinar vam anar als Racons. Un magnífic entrecotte a la Rosita m’esperava. Calia una mica de pau abans de la “guerra”. Reconec que no estava gens nerviós. Pot ser que sigui la primera vegada que no hagi estat nerviós abans d’un partit com aquest. Havent dinat vaig compartir una bona estona estirat al costat del Cachorro estirat panxa amunt sobre una loneta mirant el cel. El millor moment dels darrers temps. La tarda la vam acabar de matar mirant la peli típica dels dissabtes de “pau” -“basada en un hecho real”- del canal sintonitzat en el número 6 i anant a comprar cerveses a Miami. A tocar de les 20 vam arribar a Colldejou. Continuava sense estar nerviós. No ho entenc! Va ser posar el Pou i alternar-ho amb La Nostra que l’adrenalina es va apoderar de mi. Em vaig posar a regar les plantes a veure si em relaxava però noi... Ni estrelles ni collons, la processó havia començat. Així que vaig anar muntant tot “l’altar” culé amb les banderes i les bufandes. El ritual estava complert: la cervesa, les bufandes, les banderes, els nervis i la Xell més nerviosa que jo; ah i la Festeta, era la seva primera final. Només calia que tot comencés! I va començar i vam gaudir d’una nova exhibició del nostre Barça. Malgrat els primers minuts la resta del partit vam anar aniquilant un dels millors equips del món tot i que a hores d’ara està a anys llum del nostre. A mesura que el partit avançava la Xell estava més nervi. Vam marcar i vaig tocar la trompeta com un posés però l’alegria no va durar massa. Va ser més a la segona part que vam xalar d’allò més amb els golarros de Messi i Villa i el gran joc de toc del Barça. No vam parar de fer-nos fotos! Al final la va ser la Xell qui va acabar tocant la trompeta. Cap al final van fer cap el Joan, la Cris, els Joan, la Rosita, l’Espantall, que ens va espantar a tots amb una sorollosa traca, i la Madalena. Va ser l’hora de l’entrega de la Copa i l’hora d’obrir el cava. Vaig complir el darrer ritual iniciàtic: obrir una ampolla de cava que guardava des que vam guanyar l’any 1992 la primera copa d’Europa a Wembley. La llàstima és que estava feta malbé. Cap problema, en vam obrir una altra i vam brindar extasiats mentre el senyor Gaya posava l’himne del Barça al seu cotxe. Sopar lleuger, cotxe, carretera i cap a Reus, fent una aturada prèvia a casa de la Natàlia per compartir una estoneta la celebració culé. Com estava la plaça del Prim. Feia molt de goig! Segurament de les vegades que hi he vist més gent! Doncs allà mateix vaig quedar amb el Martí per celebrar la gran fita. Després de fer uns quants saltirons a la plaça vam anar al nostre petit Santuari el Tubo. I tal com mana la nova tradició –que vam encetar ahir mateix- ens vam engolir un vi blanc de l’Iniesta mentre veiem per la tele com la gent es llençava eufòrica al carrer. Una estona més va arribar l’Israel; una nova ampolla de vi. Finalment fins i tot el Luis es va afegir a la festa. Ha estat una de les nits més màgiques de la meva vida. Poder gaudir amb la victòria el Barça i compartir-ho amb la gent que estimes és immens. Gràcies Barça! Per no entrar en massa detalls dir que la nit ha acabat contemplant endinsant-nos en la selva de la plaça del Prim i quasi bé llepant el paviment del carrer de Sant Llorenç abraçats i extasiats. Jejejeje Gràcies per acompanyar-me a casa! Jjejejejejejeje Visca el Barçaaaaaaaaaaaaaaaa! ¿Por qué, por qué, por qué...?














*Foto: Martí

DIUMENGE 290511 – RESSAIKONEN I MARATÓ DE LA BARONIA A COLLDEJOU

Bufff! El matí ha costat. He comprovat els símptomes del que es coneix com ressaca. I tant! El primer que he fet ha estat penjar al balcó la bandera de Catalunya i la del Barça i després posar-me la meva samarreta per anar a comprar la premsa esportiva fresca. Mentrestant a Colldejou s’ha donat inici a la marató de la Baronia d’Escornalbou. Als voltants de les set han anat arribant els primers corredors. Hi havia tres modalitats de participació: marató, mitja marató i caminada. Els que han participat en la primera modalitat realment són professionals. Es veien uns cossos terribles; en plena forma! Aquests han tardat menys de tres hores en recórrer els 42 quilòmetres dels termes que formaven part de l’antiga Baronia: Colldejou, Vilanova, Riudecanyes, l’Argentera, Duesaigües, Pradell i La Torre. Un segon que ha sortit més tard ha fet la mitja marató i el tercer ha fet el mateix recorregut pels set termes caminant. Primer de tot, en pic s’ha aparcat el cotxe, s’han fet entrega dels dorsals i acte seguit han esmorzat esperant la sortida de les diverses categories. Al llarg del trajecte hi havia diferents punts de control. Al ser un circuit circular la gent ha anat tornant a Colldejou de nou. A mesura que tornaven qui volia podia menjar alguna cosa, dutxar-se o canviar-se a les instal·lacions esportives del poble. Al migdia per qui ho volgués s’ha fet un dinar pels participants.

Nosaltres hem baixat a dinar a Reus i a la tarda, després de veure una estona la rua dels Campions; a lluir la samarreta amb els colors blaugranes. Ens hem aturat una estona al Mercadal on l’acampada dels Indignats es manté. Bé, no és manté sinó que ha anat augmentant i consolidant-se amb noves paradetes, activitats, entreteniments, xerrades... El meu suport des d’aquí. Animo a tothom que signi el Manifest dels Indignats! Iblama



LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

LLIGA DE CAMPIONS

BARÇA CAMPIÓ DE LA COPA D’EUROPA 2011

Barça 3 (Pedro, Messi i Villa) – Manchester 1

El millor: el bany després del quart d’hora i fins al final

El pitjor: no poder veure Puyol en aquesta final


videoEl vídeo del partit







La crònica ____________________________________________

Al final en Pep ens va sorprendre amb l’entrada d’Abi i la sortida de Puyol. La jugada li va sortir perfecta i és que el jugador francès va jugar de conya i a més va aguantar bé. Valdés, com a Roma, ens va salvar al principi del partit. Van ser els millors moments del ManU. Tot i així tampoc van ser capaços de crear un gran perill. Tenia la sensació com si esperéssim el seu cansament. Com sempre en el moment en el que el nostre mig camp va començar a carburar vam esborrar el rival. Vull destacar els grans moviments tàctics que va fer en Pep. Endarrerir Xavi, fer caure Messi a la banda esquerra i canviar les posicions de Villa i Pedrillo. Van fer parar boig Fergusson i els vermells. De fet no la van rascar quan nosaltres en la vam posar a tocar i tocar. Quins dos extrems: el Madrid van venir a rebentar-nos i ho van quasi aconseguir, en canvi el Man ens va voler jugar i ens el vam menjar. No poden pretendre plantar-nos cara amb un noi a tocar dels quaranta a mig camp. Aquest Man està faltat d’experiència i brega.

Als tres quarts Xavi va veure la desmarcada de Pedrillo i el va assistir magníficament trencant l’embolcall defensiu dels vermells. Pedro amb un xut ras i amb efecte batia un altre quarenton Van der Sar (1-0). L’alegria va durar poc però ja que els red’s van aprofitar un contraatac amb una pilota perduda a mig camp per fer el gol de l’empat Rooney amb una paret i un bon xut. Una arribada clara i un gol. Pels culés experimentats va ser una galleda d’aigua bullent llençada sobre les nostres parts. Els fantasmes del passat tornaven! Però noi aquests fantasmes en Pep els ha foragitat. Ara tots hi creuen i així ho van demostrar, lluny d’entristir-nos vam començar a remenar-la, a fer parets en curt, a buscar les desmarcades, a pressionar de valent... a fer la gran sardana, el gran rondo. I veies com els rivals poc a poc anaven abaixant els braços. Van arribar les oportunitats però no en vam fer cap. Així va arribar el descans. De poca cosa va servir pels reds ja que nosaltres vam continuar amb la mateixa dinàmica de control i creació d’oportunitats claríssimes. Fins que al final Messi amb un xut de fora l’àrea mig botant va fer el segon (2-1). El marcador feia justícia i l’alegria es desbordava a Londres i a Colldejou. A partir d’allà vam torejar el Manchester de mala manera. Feia una mica estrany veure com aquests jugadors que només havien encaixat dos gols en Xampions ara eren humiliats. Anaven darrere de la pilota, com quan jugaves al pilla-pilla i mai podies agafar a la persona perquè corria més que tu. El compte golejador el va tancar, tal com jo havia pronosticat, Villa amb un golarro estelar també de fora l’àrea i amb un efecte de fora cap a dins (3-1). Llavors vam deixar de prémer l’accelerador per esperar el final.



video

*Foto: Martí

La contra _____________________________________________________

Dir que estem assistint al millor equip de la història. En Pep ens ha donat uns valors que hem sabut administrar i dur a la màxima expressió. Som un equip, un gran equip que es basa en la pedrera i que parteix de l’escola del toc, el rondo i la filigrana que no especulem i que ens agrada pressionar.

Hem guanyat la nostra quarta copa d’Europa i és molt injust només tenir-ne quatre ja que per les nostres plantilles han passat els millors jugadors del món. De totes maneres tot queda redimit amb el que ens fan viure aquestes jugadors i aquest cos tècnic. És imprescindible que com s’ha fet en el dia d’avui en les celebracions tots tinguin igual protagonisme. I que gran que ha estat Piqué dient que no ens droguem, no ens tirem, i no comprem els àrbitres sinó que juguem i guanyem perquè som millors. Hem quedo amb les paraules d’un gat vell del futbol com és en Sir Alex Ferghuson dient que mai havia vist un equip com aquell; i mira que l’home és l’entrenador amb més experiència del món. Per alguna cosa serà! Doncs bé, aquesta victòria és especialment gratificant per tapar la bocassa de tots aquells individus que ens han estat intentant desestabilitzar-nos llençant merda sobre el nostre equip. La rutllana-sardana final de les celebracions crec que és ben significativa, estem units i som un exemple per tothom i ningú no ens destruirà amb comentaris. Evidentment, algú ens guanyarà i si ho fan només serà perquè ho hauran fet millor que nosaltres. En aquest cas només caldrà felicitar-los i punt. De moment però la Temporada 2010-2011 passarà a la història perquè el Barça ha ampliat el seu palmarès amb la Supercopa d’Espanya, la Lliga i la Xampions. Tommmmmmmmmmma moreno! Ara blancs a gastar 100 milions més. Gasteu, gasteu que els millors som nosaltres!!! Visca el Barça, Visca Catalunya i Visca el vi! Iblama