VISITES

contador de visitas

30 de set. 2011

CASSOLADA AL MERCADAL EN CONTRA DE LES RETALLADES 290911


Manifest de l'Assamblea Popular de Reus

CASSOLADA AL MERCADAL 280911

Ahir a partir de les 20 hores ens vam reunir al Mercadal un grup de persones en representació de la societat per fer evident el nostre enuig i el nostre desacord amb la política de retallades i les mesures que s’han pres fins ara davant la crisi, fent una bona cassolada.

La sensació general és que els governs estan prenent unes mesures que van en contra dels drets que com a ciutadans hem anat adquirint en els darrers anys. Precisament, un dels puntals de la nostra democràcia –la sanitat- ara es veu retallada de manera dràstica. Només poso un exemple que em toca de manera directa. Si sóc a Colldejou i tinc una emergència mèdica m’han d’atendre o a Reus o a Cambrils, quan abans et podien atendre a Mont-roig. S’han tancat plantes senceres als hospitals, s’han posposat operacions, s’ha reduït el personal mèdic... Lamentable! En canvi, quan es parla de penalitzar les rendes més altes llavors estem davant d’un tema tabú. Indignat has de tragar-te per la tv com fan programes on hi surt gent malgastant de qualsevol manera diners que moltes persones no veurem en la vida. Això és just?

A nivell laboral, els sindicats, més venuts que mai, han pactat amb el govern central un sistema de contractes súper precaris afavorint sempre l’empresari i en conseqüència desafavorint el treballador. Per si la cosa no estava prou difícil ara ens trobem que un empresari pot fer fora a un treballador sense masses explicacions, només justificant-ho a causa de la davallada econòmica. De manera que les llistes d’atur van en augment i lluny de generar treball ens trobem cada vegada més aturats i més saturats. Quines mesures reals han pres els nostres governs? On s’ha sentit dir que es generen llocs de treball? On se sent a dir que s’incentiva a la gent perquè accepti les ofertes de treball que hi ha? És que és molt gros. Malgrat la mala situació hi ha un munt de casos de persones –el sistema els ho permet- que s’han quedat a l’atur i que prefereixen cobrar tot el que puguin de l’atur (fins al màxim) abans que buscar ofertes de treball; això no passa en cap lloc més del món. Qui ho denuncia això? Tampoc passa que les grans fortunes permeten que siguin desviades a paradisos fiscals de manera que no se’n pot treure res.

Hi ha tantes coses que s’estan fent malament que esgarrifa. Sents eminències del món de l’economia i et donen a entendre que els governs miren cap a una altra banda. Malgrat tot a la gent encara li costa molt llençar-se al carrer de manera massiva i protestar per tot el que s’està fent. Hem d’adonar-nos-en que aquesta crisi ens afecta a tots, des de l’empresari més important, al polític, a la petita i mitjana empresa a la classe treballadora passant pels pensionistes. És necessari que els que tenen més aportin molt més del que fins ara han aportat i es necessita al mateix temps generar lloc de treball, si més no repartir-lo. Segurament, tal com diuen l’Arcadi Oliveres i Santiago Niño el que ha de fer la societat és reinventar-se, tornar a començar de nou. Aquest cicle està tancat i necessitem generar nous treballs i noves motivacions, segurament repartint més el treball i els beneficis que se n’obtenen i assumint que probablement no tothom podrà treballar i que per aquestes persones -que també viuen- se’ls hi ha de buscar una solució en forma d’ajudes.

El lema de la manifestació d’ahir era La lluita és al carrer. Cap a la vaga general. Contra les retallades laborals i socials, defensem els nostres drets. Ahir potser no hi va haver massa gent al carrer però hem de lluitar perquè cada vegada siguem més (pares, avis, fills) els que pacíficament fem sentir la nostra veu en contra del que estan fent. Tots ens hem de llençar al carrer perquè ens tinguin en compte, ja que sinó ho fem evident les retallades que han començat pels sous, continuaran amb les pensions, els serveis públics, l’habitatge ect El proper dia per unir-nos al carrer serà els proper dia 15 d’octubre. Fem que sigui un clam! Iblama






29 de set. 2011

FUTBOL IBLAMA 2011-2012

LLIGA DE CAMPIONS

Resultat: Bate Borisov 0 – Barça 5 (pp, Pedro, Messi 2 i Villa)

El millor: Messi, que iguala a Kubala (194 gols) com a millor segon golejador de la història del Barça. Segur que superarà César!

El pitjor: l’invent de la primera fase de la Xampions. Infumable!

L’àrbitre: inadvertit.

On el vam veure? La repetició a l’Esport 3 des de casa tranquil.

Com ho he vist? Recordo la copa d’Europa de l’any 1992 i em cau la baba. Tot eren eliminatòries a doble partit i l’emoció estava servida a cada enfrontament amb la l’anada i la tornada, els gols amb valor doble... Estem desvirtuant la competició –en els darrers anys- amb l’entrada (no deixo de reconèixer que per mèrits propis) d’equips mediocres com el Bate, el Pilsen i altres. La lligueta inicial és un avorriment i el cert és que només serveixen per engrandir les arques de la UEFA.

Ahir el Barça es va veure en el repte d’haver de jugar a Minsk i el cert és que va complir amb la tasca. No crec ni que juguéssim al 50% però és que la diferència és immensa. Qualsevol equip de la nostra lliga podria plantar cara al Bate que només va saber tancar-se al darrere amb tots els efectius. Què tocava? Doncs toc i paciència i així van anar arribant el gols sense prémer massa l’accelerador.

Em quedo amb la gran progressió de Thiago que és capaç de donar un aire diferent al mig del camp, la consolidació de Masche en defensa i el nou record establert per Messi. Hem pogut veure grans jugadors al nostre club però aquest argentí els supera a tots ells i el més gran és que li mires l’edat i somnies que encara li queden molts anys. Ara només queda superar César (235 gols), el màxim golejador de la història culé. Iblama



26 de set. 2011

CAP DE SETMANA DE LA MISERICÒRDIA 23-250911

DIVENDRES 230911 – SOPAR NATALIEX I DESASTRE AL MERCADAL

Vam quedar amb la Natàlia per anar a sopar a ca L’Andrea (recomano la llesca especial de la casa, per cert). Vam sopar i vam allargar la tertúlia fins a tocar de la mitja nit. Teníem ganes de gresca i de repassar tota l’actualitat mundial i dels voltants. Acabat de sopar vam asseure’ns a la Casa Coder per prendre unes copetes tot esperant alguna bona actuació a l’escenari que havien muntat al Mercadal. I noi, res de res! Vam continuar la nostra xerrameca ja que la festa de la plaça va ser lamentable. Com a reusenc estic molt indignat amb el programa de festes de la Misericòrdia. Si no hi ha calés –que la gent ja ho sap- doncs que no facin el ridícul amb grups lamentables perquè la gent queda descontenta i acaba marxant de la ciutat per anar a participar en festes millors. Anys enrere recordo haver gaudit amb Seguridad Social o la Mitjanit. Enguany vomitiu! Si a les festes majors que d’alguna manera són una mena de premi als ciutadans ens limitem als seguicis i poca cosa més és molt trist.

Més val una retirada a temps!




DISSABTE 240911 – TOMB DE MERCATS, GEGANTS A ALMOSTER, CONCERT SOPA DE CABRA I FI DE FESTA A REUS

Ens vam llevar d’hora i vam anar a donar un tomet per la fira d’Antiquaris del Passeig, passant pel quiosc per comprar alguna revisteta, per acabar al Mercat aquest dia una mica destartalat pel vent que bufava.

A tocar de les 14 hores vam arribar a Almoster. Ens vam trobar amb la gent de les altres colles en un espai molt bonic a l’Aubareda, a tocar de la piscina i del camp de futbol. És un espai ampli amb pins i un arbre molt típic de la zona: el garrofer. Doncs bé, allà totes les colles vam gaudir del dinar en companyia. Pa amb tomàquet amb tot tipus d’embotit i de postres pastís de poma; per cert era exquisit! En acabat la gent va anar matant les hores donant un tomet pel bonic poble. És imprescindible pujar per la part antiga pel carrer del Forn, Muralla o Major tot passant per davant de l’església de sant Miquel i contemplar les antigues cases històriques. Altres van optar per anar a fer un cafè al Bar Cooperatiu de la plaça mentre que la resta van passar l’estoneta a l’ombra dels plataners de la mateixa.

A tocar de les 17 hores les 19 colles participants van anar plantant els seus elements festius. Entre d’altres algunes vingudes de fora com les d’Alella, Sant Feliu de Guixols o Calafell, altres vingudes de punts mitjans com les de Valls, el Pla de Santa Maria, Siurana, Salou, l’Hospitalet o el Catllar, i altres veïnes com les de l’Aleixar, les Borges, Colldejou, Alcover, Botarell o Riudoms. Finalment, a les 18 hores tocades es va procedir a l’inici del cercavila. El cert és que aquesta trobada és d’aquelles en les que al llarg dels carrers no hi trobes massa gent perquè la gent es concentra al final a la plaça major o en el lloc més ampli. El moment més delicat com sempre és a la costa del carrer del Forn abans d’arribar a la part més alta del poble, on per cert tens una vista excel·lent del camp de Tarragona. Poc després una baixada ben llarga t’anuncia el final del trajecte. Llavors cada colla va entrar a la plaça essent presentada i fent el seu ball de lluïment davant dels presents. I així van anar passant totes les colles deixant de nou la plaça ben plena. L’entrega dels records va ser el darrer acte abans de la ballada final mentre el sol començava a amagar-se.







Amb el temps justet vam baixar cap a Reus, ens vam dutxar i vam trobar-nos amb la Marta i el Joan per anar plegats a Tarragona. El gran dia –bé la gran nit- havia arribat: el concert del Sopa de Cabra! Vam tenir xiripa de trobar un lloc a prop de la plaça dels Carros. Vam pujar cap a la plaça de Braus per anar a fer una mossegada abans del concert i cap a tres quarts de deu ens vam posar a la cua per entrar a l’Arena Tarraco. Mai hauria dit que entraria en una plaça de Toros i mira al final hi hauré entrat, això si per anar a un concert no per veure com torturen aquestes pobres bèsties (No a la tortura dels animals). El cert és que el cor estava a cent! Quan entres per aquella gran arcada que et dona accés al recinte la veritat és que impressiona. Mires al fons i veus un munt de butaques de colors. Mires a dalt i veus una mena de cúpula en forma circular capaç de tapar el recinte. Brutal! L’escenari impressionava!

I si amb una mica de retard vam sentir per fi allò del: Bona Nit Malparits! Sota una estrella, Bloquejats, El Boig de la ciutat, Lletania, Seguirem somiant, Bloquejats, Hores Bruixes, Si et va bé entre d’altres van ser les escollides en una mena de primera part. Nosaltres estaven a tocar de l’escenari a la seva part esquerra. S’ha de dir que inicialment el so no era massa bo i que va anar millorant així que el concert avançava. La veritat és que en molts moments se’m posava la pell de gallina i reconec que en més d’una ocasió fins i tot se’m vam humitejar els ulls, ja que sentir aquestes lletres tan maques et venen al cap altres temps, altres preocupacions, altres dies... en definitiva, una altra vida: la que vam viure en la nostra adolescència. De fet, vull recordar que el darrer concert –o el penúltim- va ser el que els Sopa –encara amb el Ninyín, van fer a Porrera. Aquell dia el poble es va vestir de gala. Tothom es va arromangar per fer que l’event anés bé; i hi va anar. Ens ho vam passar de manera brutal. El problema va se que el propi Ninyin la va liar al final i els Sopa van haver de marxar per potes del poble. I em vull penjar una medalleta. La cosa es va anar complicant ja que el Joan Cardona es va ficar amb el Bargalló i el Jacob quan ja recollíem –no se sap ben bé per quina raó-. El fet és que aquella nit dormien a Torroja. Doncs bé qui els hi va indicar la via més ràpida per abandonar el poble vaig ser jo. Els vaig fer passar per sota de l’escenari a genollons perquè darrere mateix hi havia la carretera de Torroja. Allà hi va fer cap un cotxe que els va prendre! Uffff!

Després vam pujar a la part més alta de la plaça. Buff allà encara impressionava més ja que tenies més la perspectiva de la gentada que hi havia. No sé si s’ha donat xifres però segur que tocàvem les 10.000 persones. Situats ja a dalt vam acabar de gaudir amb Camins, Podré tornar enrere, Mai trobaràs, Estació de França, Ninyin’s Mine, El sexo i per fi l’Empordà. Aquest va ser un dels moments apoteòsics de la nit. També hi va haver dos moments molts macos: les referències a que Catalunya hauria de tenir un Estat propi i el moment en el que va fer voleiar una estelada al vent. Més tard també es veu que li van llençar unes calces! Jejej Pel que es veu segueixen aixecant passions. El cert és que ho van fer de collons malgrat l’edat. Seria una passada que decidissin continuar endavant amb més concerts ja que tenen una força descomunal i la gent això ho valora. Si a això hi afegeixes que les lletres que tenen són cants a la llibertat, l’amistat, el compromís, la pau... acabes concloent que són els millors, almenys per mi!

No sé ben bé per quina raó però vaig acabar amb una immensa pau i amb una immensa eufòria el concert! De tot cor G-R-À-C-I-E-S! Gràcies per poder expressar el que sents i amb la teva llengua pròpia!





Després vam rematar la nit al Mercadal. Clar la diferència va ser abismal però mira encara ens vam fotre unes cervesetes i vam ballar una mica de salsa mentre –sobretot- rèiem! A destacar que no tant sols va ser lamentable la festa del divendres, el dissabte els grups que van tocar al parc de sant Jordi tristíssims! Només es van salvar els dj’s!





DIUMENGE 250911 – MISERICÒRDIA

Malgrat anar a dormir tard m´he desvetllat ben d’hora i me n’he anat a veure com baixava el seguici pel passeig de Misericòrdia. Aquesta gent si que s’ho curren! Ja pot haver-hi crisi, ja poden participar en els balls, anar de festa que any rere any i festa rere festa fan que almenys gaudim amb els gegants, la vibria, el drac, cercolets, cavallets... Merci! De la baixada el moment més impactant -com sempre- es veure, a poder ser des d’un punt elevat, com baixen el lleó, els nanos, la mulassa i els gegants, i si tens una mica de sort veure com aixequen un castell els Xiquets de Reus. L’ideal es pujar al bell mig de la plaça de davant del santuari; la vista és excel·lent! Després he tingut temps per anar a veure una mica la mare de Déu i com a bon reusenc desitjar-li un bon any i donar-li les gràcies. A aquella hora ja queia un sol fortíssim!













Al migdia he pujat cap a casa i hem anat a dinar al Batan, dinar de festa major: canalons i rap amb cloïsses i gambes.

Per tancar la jornada hem tornat a baixar a Misericòrdia per veure els darrers actes de la Diada, amb els castells, la baixada de les carretilles, el ball de l’àliga a la mare de Déu i l’encesa de foc i castell final de focs. Un dels moments culminants ha vingut amb els tres tocs d’honor abans de l’encesa final. Una de les que ha fet un toc ha estat l’Empar Pont, antiga regidora de cultura. Doncs bé ha rebut una sonora bronca per part dels assitents!

Finalitza així una de les festes majors més lamentables de la història! Esperem que n’aprenguin! Iblama