30 de gen. 2012

CAP DE SETMANA DE L'ARROSSADA AL CAL GIBERT! 27-290112

Arrossada a casa del Marc Gibert. Diumenge 290112. De veritat que ha estat un dels dies més bonics dels darrers temps. Vam menjar una bona paella feta de mans del mestre Alejandro, mentre gaudíem d'un entorn amb tot tipus d'animalets (periquitos, gossos, cabres, gallines). Evidentment, com sempre, el millor les converses i la companyia! Gràcies!







Colldejou dissabte 28 al matí

Fa fred i s'ha d'anar ben abrigat!


Donant un tomet pels Horts d'en Ric 280112. Desafiant el fred vam pujar pel camí de la font del Molí fins arribar a l'hort. De fet va ser una excusa per acabar a l'Hípica fent un cervesó.

Faveres 280112! Estan ben maques. Aquestes són les primeres que vam sembrar i la veritat és que fan la mar de goig. Ara a l'hivern l'hort queda com a mig buit però poc a poc tot tornará a néixer. De moment els espinacs, els pèsols, les cols i les pastanagues van bé.
Cesc badallant després de la llagostinada de dissabte 280112! Vam dinar de manera excel·lent peix de tot tipus: cloïses, llagostins, gambes, musclos... I amb la companyia de Cesc, que quan es va desvetllar ens va oferir unes ganyotes ben divertides! Una de les coses més mans d'aquesta vida es poder asseure's al porxo dels Racons mentre et toca el sol a l'esquena abans de pondre's.

Pizzes al Figarro de Mont-roig. Divendres 270112. Aquest restaurant ja és recomanable per si. Doncs bé ara a més fan pizzes i s'ha de deir que són molt bones. Un menú recomanat pot ser: amanida de salmó de primer i pizza amb formtge de cabra i espinacs de segon.




Puzzle acabat: del 23 al 270112. És una de les aficions que més m'agrada. Aquest concretament tenia 500 peces i la veritat és que fer-lo quan tens un foradet allibera la ment.

Reunió AVA. Divendres 270112. Ens vam reunir a les escoles noves per veure com es prepara el 2012.

Desolació futbolera. Dissabte 280112. Un dia que puc veure el futbol traquil, sense preses i a casa i va i foten el ridícul d'aquesta manera. La lliga està perduda!

FUTBOL 2011-2012






LLIGA ESPANYOLA
Resultat: Vilareal 0 - Barça 0
El millor: Tello.
El pitjor: Cesc i la lentitud de Guardiola al fer els canvis.
L'àrbitre: correcte.
Com ho he vist? Malament. He vist una alineació mal pensada ja que el nostre mig camp una vegada era inferior i a més lent. Vam intentar solucionar-ho retrassant Cesc a mig camp però el cert és va sortir com un xurro. Cesc per mirar endavant i anar amb transicions va molt bé ara al mig alenteix el joc. El nostre rival va aculumar molt jugadors a la zona central i va saber frenar-nos. En Pep, sense en Tito, va reaccionar massa tard. Els problemes del Barça a la mitja part ja estaven detectats: en faltava profunditat per banda i gent que fes circular la pilota més ràpid. En canvi, en Pep va optar per treure el millor del mig, en Xavi. Amb Thiago i sobretot amb Tello vam guanyar velocitat i ens vam arriscar més al davant però no quedava massa temps. Així que dos punts més regal al Madrid. Iblama

26 de gen. 2012

FUTBOL IBLAMA 2011-2012


COPA DEL REI
ANADA

Resultat: Madrid 1 – Barça 2 (Puyol i Abidal)
El millor: la defensa, recompensada amb els gols de Puyi i Abi.
El pitjor:  encaixar un gol tan d’hora.
L’àrbitre:  Perfecte, malgrat no haver vist la xafada de Pepe a Messi i l’agressió al cap de Contreao a Messi i que havia d’haver expulsat Carvalho.
Com ho he vist? Al Bernabeu sempre sortim freds i el Madrid ens marca d’hora i amb cagades o col•lectives o del porter. Pinto podia haver fet molt més. Poc a poc ens vam fer amb la pilota i el Madrid es va anar apagant corrent darrere d’ella sense prendre’ns-la i això desgasta molt. Ara a la primera part no vam tenir la sort suficient i vam anar amb el 1-0 al marcador. La segona part va set totalment nostra. Vam aconseguir ser superior a mig camp i vam tenir la paciència suficient per generar ocasions i marcar dos gols amb dos defenses. El primer Puyol rematant de cap un córner llençat per Xavi i el segon Abidal de qui els rivals es van oblidar i Messi va assistir magníficament. A partir d’aquí en vam poder tenir alguna més però ens van aturar amb patades i trompades. En destaco dos de criminals: Pepe xafa expressament la mà de Messi i Carvalho fa una entrada al mateix Messi més amunt del genoll.
En aquests partits jo crec que la clau és liar-la a fora. Si fas gols a fora de casa encarriles la classificació bé i casa amb rematar la feina n’hi ha suficient.
Continua la ratxa al Bernabeu!




TORNADA
Resultat: Barça 2 (Pedro i Alves) – Madrid 2

El millor: la classificació i malgrat em “pesi” veure un Madrid contra el Barça amb arguments futbolístics (tot i les típiques trompades).
El pitjor:  el cert relaxament, la sensació d’anar esmaperdut de l’equip. El no tenir la pilota i les lesions d’Iniesta i Alexis.
L’àrbitre:  Fatal. Va perjudicar els dos equips amb penals no xiulats com a mínim un al Madrid i un a nosaltres, i va no va expulsar a Lass. Com quasi sempre Pepe va poder fer el que li va donar la gana.
Com ho he vist? Ahir el Barça va actuar com un gran. Vam jugar com el cul però en vam tenir dues i les vam ficar a dins. Malgrat això no es respirava un ambient de total tranquil•litat. El Madrid va jugar molt bé i incomprensiblement per ells no s’entén com no van fer més gols. Nosaltres vam fallar en les passades i vam estar molt imprecisos, potser fruit d’un cert excés de confiança. Érem incapaços de fer tres passades seguides i més amb la lesió d’Iniesta; això va acabar de destarotar l’equip ja que perdíem un “pelotero” per crear superioritat a mig camp. El Madrid ho va comprendre a la segona part i va omplir el mig camp i el cert és que cada vegada que arribaven als tres quarts feien tremolar al culer. Vam tenir el sant de cara però i abans d’acabar la primera part vam fotre dues fuetades de campió amb Messi assistint en un contraatac a Pedro i Alves fent un golarro per l’escaire xutant transversalment.







 Després del descans el partit va ser blanc. De fet ells tenien molt més a guanyar que no a perdre i nosaltres vam anar bastant perduts. Una vegada més vam haver de córrer enrere en defensa amb passades a l’espai per alt i això ens mata. Al camp només veies gent de blanc, semblava com si nosaltres juguéssim amb menys jugadors i així per superioritat ens van fer dos gols. La veritat és que vam patir bastant però xec potser vam tenir la sort dels campions per aguantar fins al final. I al final els campions hem estat una vegada més nosaltres. Les tornes s’han canviat, abans nosaltres jugàvem de conya contra ells però sempre ens guanyaven, ara a vegades juguem com podem però guanyem. Agrair, malgrat tot l’esforç dels nostres jugadors.

*Martí, Jaume, Luis us vaig trobar en falta!

Iblama

25 de gen. 2012

SENSE DEMÀ! 2 (continuació d'UNA MIRADA AL DEMÀ, SENSE ANAR MASSA LLUNY)

Dos mesos abans, la tensió a l’oficina era palpable. Havien anat caient en Richi, el Robert, l’Enric, la Paula i el Joan. No tenien miraments! Jo ja sé que l’empresa no anava bé, els números saltaven a la vista però noi s’havien carregat gent que duia un munt d’anys a l’oficina i que havien servit lleialment totes les instruccions que els hi havien donat. De fet em va saber molt de greu pel Richi i el Robert, amb el temps ens havíem fet amics. Compartíem aficions; fèiem carnades, jugàvem a futbol, parlaven de política, ens emborratxàvem... Ens seguíem veient però ja no era el mateix. Estaven tensos i el futur els hi deparava una negror de difícil sortida. Amb dona i un i dos fills respectivament les coses es veuen ben diferents. Per la Paula millor; que es fotés! Ella que es pensava que camelant-se el “Kabalí” tindria la feina assegurada, doncs mira, al carrer!
Un temps enrere el “Kabalí” ens va reunir a tots a la sala de reunions per parlar de retallades. La seva proposta era ben senzilla: rebaixar el sou i acomiadar gent. Els que no es van avenir a res van anar directament al carrer com en Richi i el Robert. Els altres vam sotmetre’ns a les seves “recomanacions”. Ens asseguraven feina a canvi de rebaixar-nos el sou de manera variable, sempre a l’alça clar. Vam pecar d’innocents cegats amb les promeses de treball. Tot va ser de paraula; tot menys la retallada de sou! Una lluita sense contemplacions va començar al centre. Els rumors deien que només podien aguantar una plantilla de deu persones i encara quedàvem els quinze que ens havíem abaixat els pantalons signant la retallada. Els que algun dia vam ser companys ja ni ens miràvem a la cara. Només treballar i treballar, fent hores i més hores, renunciant pràcticament a la vida dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge. Calia demostrar que erets el més compromès. Jo tenia clar que els dalt tenien la decisió presa. Ens devien festes, calers.... mai ens podran arribar a pagar tot el que vam fer pel benefici de l’empresa i total, per què? L’oficina s’havia convertit en una mena de camp de batalla. Ni per festes hi va haver una mínima tregua. Abans de Nadal sempre fèiem sopar d’empresa, enguany res de res. Ni ens van desitjar bones festes ni ens van donar lot. De fet, gràcies que cobréssim! Passejant per davant de l’edifici fins i tot el dia de Nadal hi havia llum a les oficines. Jo em vaig dir que em quedava casa. La resposta del “Kabalí” va ser dir-me -Vosté mateix Blanch-. Havíem passat de tutejar-nos a tractar-nos pel cognom.

Continuarà. Porpera entrega dimecres 01/02/2012

23 de gen. 2012

Amor a sang freda; SÍLVIA ROMERO OLEA

Amor a sang freda; SÍLVIA ROMERO OLEA   
El títol es ben suggerent. Ens narra la història criminal d’un home en Gustau capaç d’acabar amb la vida de tres de les seves amants després d’aprofitar-se d’elles. Allò que diuen del crim perfecte queda ben clar en aquesta novel•la. Per molt que la investigadora Campos li segueix la pista de ben a prop en Gustau elimina les seves víctimes sense deixar grans pistes. La primera mort és la de la Rita que mort consumida per les flames de la seva casa. La segona és la seva dona la Carol que misteriosament mor a l’agafar el cotxe de la seva filla que casualment perd una roda. I la tercera és la pròpia filla de la Carol, la Rosa, al donar-se un cop al cap a alta mar per un cop de vent sobtat.
El lligam aquestes tres històries desgraciades el posa la Sònia. Ella coneix el Gustau en un curs de vela i s’enamora. Evidentment, ell se n’aprofita. No compta però la Sònia que la Rosa –la seva fillastra- també està enamorada d’ell. Les dues nois comparteixen afició pels cinema i es fan amigues. La tibantor comença però quan ambdues lluiten per ell. La Rosa i el Gustau  mantenen una relació i ella fa veure que està embarassada. Definitivament, la Sònia deix en Gustau malgrat que ell l’amenaça i fins i tot la maltracta. Mortes la Carol i la Rita, la nova víctima serà la Rosa, la qual, descobert l’engany de l’embaràs fa xantatge el Gustau amb el fet ella encara conserva els texans tacats de sang del dia que va matar la Rita. Ell, lluny d’atemorir-se, comença a maltractar la Rosa perquè li digui on són els pantalons. En aquestes que la Rosa i la Sònia recuperen la relació. Poc a poc la Rosa fa palès que el Gustau la maltracta i que sospita que ell va ser el culpable de les morts de la Rita i la Carol. Com a prova li dona un collaret que la Rosa havia conservat dels pantalons del Gustau. A partir de llavors elles, després de fer les paus, es posen a treballar en comú per desemmascarar en Gustau, però aquest hàbilment fa desaparèixer la Rosa. Llavors es quan la Sònia es posa en contacte amb la Campos i fa d’esquer per pescar el Gustau que es veu acorralat. Al final, mentre xerren a la barana del port, en un gest de venjança i sota l’atenta mirada de la Campos, ella l’empeny i el fa caure de dalt baix. Un fill de puta menys!
És un llibret que et permet passar una bona estona. Té 236 pàgines, està estructurat en capítols curtets i la lectura no es fa gens pesada. Sap intrigar-te tot i que el final podia haver estat millor. El recomano! Iblama

FUTBOL IBLAMA 2011-2012

LLIGA ESPANYOLA
Resultat: Màlaga 1 -  Barça 4 (Messi 3 i Alexis).
El millor: Valdés i Messi.
El pitjor:  Thiago.
L’àrbitre:  Notable. Va passar desapercebut.
Com ho he vist? He vist un Barça que ha començat una mica fred i sort n’hem tingut de Valdés que ha fet tres enormes aturades a rematades a boca de gol dels malaguenys. Després ens hem anat calmant fins que ha arribat el gol de cap Messi a centrada d’Adriano. A partir d’aquí i sobretot durant la segona part, el Barça ha ajuntat molt més les línies i ha començat a fer tocs petits per marejar els jugadors rivals. Això ha ocasionat que ells perdessin la posició i Messi ha sabut aprofitar-ho ben bé fent dos golarros més. Un dia més crec que la clau ha estat no ajuntar molt les línies i no deixar-los pensar de cara endavant. Al final però hem perdut la concentració i han estat a punt de fer-nos més gols, sent una mostra clara que quan no estem al 100% podem ser vulnerables i aquí un equip mínimament organitzar ens la pot “liar”. Iblama

18 de gen. 2012

LA TERRA QUE CUIDEM

HORTS D'EN RIC
Tasques de finals de 2011
Les darreres tasques es van centrar en acabar d'arrencar aquells cultius que ja havien caigut en desús, com per exemple les pebroteres i les darreres bajoqueres. Al mateix temps vam remenar una mica la terra perquè s'airegés bé de cara al la nova temporada. 
Abans d'acabar l'any vam plantar escaroles, bledes, cols de Brusel·les, faves i pèsols.

Inici de 2012
L'any ha començat tal com havia acabat, sense pluja. La terra torna a estar seca. Hem cavat bé aquells crestalls que ja estaven en desús i els hem adobat. Aquest nou any em acabat de collir les carabasses que quedaven -de cabell d'àngel sobretot- i hem gaudit amb cols, col llombarda, escaroles, enciamets i pastanagues. Abans d'acabar la fase lunar hem plantat alls als laterals de cada crestall ja que es veu que serveixen també per foragitar certes bestioles i hem sembrat dos crestalls del final de patates. De fet hem fet una barreja de patates: de Prades, de Porrera, de Colldejou i de Reus. A veure quines créixen millor en aquest entorn.


TROS
Ens hem dedicat a anar recollint rama i apilar-la. Si l'hivern a Colldejou és molt sec a Porrera també. Aquí les nits són encara molt més gèlides. Salva la terra però la boira que hi sol haver, encara que es geli. Aquesta miqueta d'aigua va filtrant i salva la terra.
Aquests dies tan quiets són bons per cremart rama i fullaraca. El problema és que sempre se n'escampa per la resta de la terra. Al mateix temps, abans d'acabar l'any vam plantar favetes i pèsols. Dos mesos més tard ja treuen el caparró, com he dit, malgrat les condicions no massa bones a nivell aquífer. Es pot dir  que aquests cultius són ben bé de secà a casa nostra. Igualment, la setmana passa vam plantar uns allets. Enguany he fet un experiment seguint els consells del Llibre de Mariano Bueno Manual del Huerto Ecológico http://www.mariano-bueno.com. Hem plantat uns alls amb el grill ben format per veure si es fan alls tendres. 


UNA MIRADA AL DEMÀ; SENSE ANAR MASSA LLUNY! 1 (primera entrega)

Se sentia amb ganes renovades. Malgrat la negror dels darrers dies de l'any i el mal començament de l'altre, després d'un dies fins i tot de llagrimeig, ara se sentia amb més forces. 
Com el dia que s'aixeca, de sobte com si es despertés d'un somni i d'una llarga letàrgia, va apujar la persiana d'una revolada i va contemplar la sortida del nou dia. El sol per damunt dels immensos edificis i la miqueta d'aire fred que va entrar per la finestra a l'obrir-la el van esperonar. Va deixar que l'aire fresquet li entrés i li entrés ben endins. Sabia que de res servia lametar-se per coses que ja no podia solucionar. En aquell moment va ser conscient que havia de tirar endavant. Podia recordar, si, però el record no es podia convertir en una tortura diària pel que havia tingut, pel que havia estat i pels que ja no hi eren. Calia mirar endavant i amb pas ferm seguir. Una nova vida als seus peus començava! Benvinguda! Iblama

Continuarà. Propera entrega dimecres 25/01/12

16 de gen. 2012

FUTBOL IBLAMA 2011-2012

LLIGA ESPANYOLA
Resultat: Barça 4 (Xavi, Messi i Alexis) – Betis 2
El millor: Valdés i Alexis.
El pitjor: 
Cuenca.
L’àrbitre:  malament. No ha xiulat un penal claríssim a Iniesta i l’hi ha tret groga. En el penal Abi estava en fora de joc i no ha tret targetes quan tocava per aturar el joc brut. I en les faltes no ha posat la barrera a la distància corresponent!
Com ho he vist? Faltava una mica d’èpica per tirar el partit endavant i l’he tinguda, però queda clar que no anem massa bé i de fet és en certa manera comprensible. Són molts partits que portem jugats i la gent jo crec que està saturada sobretot mentalment. I si el cap no hi és les cames no arriben. Queda clar també que quan ens volen jugar com nosaltres juguem patim i molt, i el Betis això ho sap fer molt bé: juga molt bé a futbol. Hem tingut la sort de fer dos gols però en tot moment es veia que anàvem darrere de la pilota i corrent com bojos cap a la nostra porteria i això ens fa vulnerables. I això passa quan no es pressiona bé al davant. Quan el rival arriba tranquil més enllà de mig camp estem morts i si allà la toquen ens fan perdre els papers. Des del mes d’abril que no ens feien un gol al Camp Nou. I una altra estadística; amb Puyi al camp no hem perdut des del partit aquell contra l’Ínter. Els números són immillorables i per això la gent ha reaccionat tan bé amb l’empat del Betis. S’ha posat a animar i això junt amb la polèmica en contra arbitral ha esperonat els jugadors. Iblama

12 de gen. 2012

FUTBOL 2011-2012

COPA DEL REI
ANADANegreta
Resultat: Barça 4 (Cesc 2 i Messi 2) - Osasuna 0
El millor: Xavi.
El pitjor: Pedro.
L'àrbitre: bé.
Com ho he vist? Un Barça que ha sortit a sentenciar l'eliminatòria i que així ho ha fet primer amb dues rematades excepcionals de Cesc, demostrant un repertori brutal de rematades, i després amb la màgia de Messi, que ha sortit a la segona part. Ambdés actuacions sense obviar el partit de Xavi i la possessió constant del 80%.
La tornada serà un pur tràmit.



TORNADA
Resultat: Osasuna 1 - Barça 2 (Alexis i Sergi Roberto).
El millor: Sergi Roberto.
El pitjor: les lesions de Fontàs i Pedro.
L'àrbitre: Bé. Com si no hi fos.
Com ho vist? Una primera part nefasta pel joc poc ambiciós i sobretot per la lesió de Fontàs. Entre lesions i vendes ens estem quedant sense jugadors. Per molts moments recordava els Barces de Rijjkard amb joc horitzontal i sense avançar. Es veu que a la mitja part hi ha hagut reprimenda i el Barça ha canviat la cara. Ha avançat uns metres i ha començat a trenar millor. Ha empatat Alexis i ho ha rematat Sergi Roberto a passada de Messi. Malgrat tot al final una altra lesió, ara de Pedro, ha ennegrit el final.
A la propera eliminatòria ens trobarem amb el Real Madrid. Com a bon culé ja tremolo! Iblama

11 de gen. 2012