VISITES

contador de visitas

26 de set. 2012

FESTES DE MISERICÒRDIA 2012




 Si amb sant Pere donem la benvinguda a l’estiu, el punt culminant del mateix el trobem amb les Festes de Misericòrdia. Coincideix ben a prop de la tornada de les vacances i l’inici del curs. Per tant, per mi sempre han tingut un caire com de comiat del bon temps, les terrassetes i el deixar passar més el temps estival. Per endavant ens queda el darrer trimestre de l’any i les expectatives no són molt bones que diguem. 


Les Festes de Misericòrdia són unes festes diferents. De fet és una peregrinació al Santuari. Encara que només sigui per dos dies a molta gent no li fa respecte recorre els metres que separen la plaça Pastoreta fins a l’esplanada del Santuari, ja sigui seguint el seguici o passejant. Reus s’hi bolca en massa! Igualment m’agrada però perquè els carrers del centre també s’engalanen amb banderes marianes i amb roses de Reus per fer companyia a les estelades i banderes catalanes que fa dies que pengen dels balcons dels reusencs i reusenques. Igualment, al centre mateix hi ballen els gegants i els elements festius i malgrat la crisi s’hi pot gaudir de diferents activitats com per exemple el ball o les havaneres al Mercadal.
Enguany, em va agradar pujar a contracorrent des del Santuari resseguint la baixada del seguici i des de la plaça fer cap al centre passant per diversos carrerons -en aquelles hores en silenci- gaudint dels edificis majestuosos de la raval i de la grandesa de la Prioral, les Peixateries i el Mercadal. 



Orgullosíssim de ser de Reus!


DILLUNS 24-09-2012 – LA VIGÍLIA
Mentre els gegants tombaven pels carrers del centre, vam anar a la plaça del Castell per presenciar el Ball de sant Miquel. Representa que és la lluita entre les forces del mal (Diables) i les del Bé representades per sant Miquel. Es reciten versots satírics on no queda ningú indiferent: Ajuntament, polítics, botiguers... Com sempre el Bé acaba posant ordre sobre el mal, això si, amb una bona carretillada per purgar.


El Mercadal es va anar omplint i es van repartir els bots amb masclet (beguda feta a base de plim i vermut; típicament reusenca). Diversos elements del seguici s’hi van afegir: els nanos, cercolets, el Vitxet i la Vitxeta, el Lleó a part del Bou de Reus i els Batucats del Bolet. Pels carrers es genera un ambient impressionant.


Vull fer una recomanació: sopar al Cafè del Teatre del Centre de Lectura. A les nits fan un menú pica-pica excel·lent. Són els següents plats: truita de patata, embotit, calamars a la romana, llesques amb llom i braves. Beguda (Vi Montsant), postres o cafè. Tot per 11 euros per persona. Molt recomanable!

A les 22:30 hores al principi del passeig de Misericòrdia es va donar el tret de sortida del Rosari de Torxes. La gent, torxa encesa en mà, baixa pel passeig fins a l’esplanada del Santuari tot recitant el Rosari. Realment l’aspecte de la gent amb les torxes enceses caminant en la foscor pel llarg passeig és impagable.

I tornem a la part més lúdica. Ens vam trobar al Tubo per fer unes cervesetes i vam passar fugaçment pel Mercadal, on l’orquestra Cimarrón omplia de valsos i passos dobles la nit. No anava amb nosaltres! Així que vam pujar fins al Parc de sant Jordi. A l’entrada tenies el Perejil’s Sound amb dj's i a la plaça Anton Borrell podies gaudir amb Versions dels principals èxits. La veritat és que la nit, tot i no voler, és va allargar molt. Com no podia ser d’una altra manera vam acabar a la disco, saludant un munt de gent coneguda i passant-nos-ho molt bé! Sobretot rient molt!



DIMARTS 250912 – MISERICÒRDIA
Va costar llevar-se, certament, però el seguici s’ho mereix tot. Vaig baixar pel passeig Prim fins arribar a la Pastoreta. El seguici havia començat a rodar lentament mentre a l’esplanada del Santuari es feia la missa en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia. Com sempre he dit i torno a repetir vull felicitar la gent del seguici en general. Enguany però felicitar a tota aquella gent que va apadrinar una carretilla dels Diables. Sense aquesta gran iniciativa potser ens hauríem quedat sense foc.


Tots els elements arriben a la plaça del Santuari, fan una ballada i esperen l’hora de dinar i de descansar fins a la tarda. I és que no hi ha massa treva ja que de ben d’hora gegants, nanos, drac... es posen de nou en marxa ballant a l’esplanada. Mentrestant, si tens una mica de paciència pot anar a visitar de ben a prop la Mare de Déu de Misericòrdia al seu cambril. Qui més qui menys encén una llàntia amb multitud de precs o agraïments.


A les 19h els castellers, una miqueta rancis, ens van oferir algun castellet, mentre els diables s’anaven agrupant a la Pastoreta per baixar fins al Santuari. Això va ser a partir de les 19:30h. És una baixada feixuga i lenta però visualment impressionant. Mentrestant l’Àliga de Reus esperava impacient amb un ram de flors a la boca a l’entrada de l’església. Per fi els diables van arribar a l’esplanada i ens van obsequiar amb dues espectaculars enceses. Arribava doncs el torn de l’Àliga. Amb la solemnitat que la segueix va procedir a fer el ball d’homenatge a la Mare de Déu amb una església que no hi cabia ni una ànima més.


Poc a poc va anar fent-se de nit. Faltava la traca final i així va ser; la Víbria i el Drac van fer la darrera encesa. Llavors va reprendre el testimoni el Ball de Diables que literalment van encendre la façana del Santuari. És espectacular! I res, sense més dilació, un castell de focs musicats va ser el punt culminant a les festes. La silueta de l’església es veia per sota dels coets que petaven a sobre.
Els aplaudiments entusiastes de la gent va posar el punt i final a les Festes de Misericòrida 2012. 



 Iblama

23 de set. 2012

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2012-2013



LLIGA ESPANYOLA
Resultat: Barça 2 (Xavi, pròpia porta) – Granada 0

Titular: Quien la sigue la consigue
La màgia l'ha posat: Xavi.
Millor que s'hagués quedat a casa: Alexis.
Amb vint paraules. Bus del granada, amb una primera part enquistada en la que no vam saber perforar-los. A la segona, amb els canvis vam fer un munt d’ocasions i al final vam obtenir la recompensa justament. Vam ser els únics que vam voler jugar a futbol!
Què dir de l'àrbitre? Molt bé.
Què dir als de Punto Pelota? Potser millor als de plus que van bojos perquè marquin els rivals del Barça. Foteu-vos!

20 de set. 2012

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2012-2013



XAMPIONS
Resultat: Barça 3 (Tello, Messi 2) – Spartak 2


Titular: Pels pèls i demanant l’hora.
La màgia l'han posat: Tello i Messi.
Millor que s'hagués quedat a casa: Àlves.
Amb vint paraules. Els russos se’ns han ennuegat però una bona estratègia en els canvis ha permès que el marcador es capgirés.
Què dir de l'àrbitre? Correcte.
Què dir als de Punto Pelota? Si, igual que el Madrid però amb els de casa, sabem que tenim un equip i sabent a què juguem.

*Espontàniament, el Camp Nou es va alçar en crits d'In-inde-indepedencia! Què gran!