VISITES

contador de visitas

28 de març 2013

LA SETMANA SANTA



LA SETMANA SANTA
Es commemoren la passió, la mort i la resurrecció de Jesucrist. En aquest procés que actualment s’allarga una setmana, es reviu a partir de l’entrada triomfal a Jerusalem de Jesús, la proclamació que és el Salvador, passant pel seu processament per haver-se fer reconèixer com a fill de Déu fins a la condemna per aquest fet, crucifixió, mort i posterior resurrecció.
La ubicació al calendari d'aquestes celebracions canvia cada any i oscil·la entre els mesos de març i abril, ja que la data de la Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera. Per això, la majoria d'aquests actes se celebren sota la lluna plena de març-abril (22 de març/25abril); ve després de l’equinocci de primavera. Si s’acosta al primer cas es diu que la setmana sant ve “baixa” i si es dóna el segon que ve “alta”.


L’ABANS
S’ha de dir que anys enrere -i no fa tants anys- era una celebració trista i carregada de sentiment religiós. Avui en dia, tot i que part d’aquest sentiment es manté, la gent gaudeix d’uns dies de vacances en els primers dies de la primavera.
Antigament, eren dies tristos on es prohibien músiques, no es podia anar al cinema (a no ser que fos de temàtica religiosa), no es podia ballar, fer esport, jugar...  A les cases i als restaurant es feia abstinència de la carn. Es feien processons pels carrers i la gent anava vestida de negre (de dol). A les esglésies es feia –i encara es fa- “el monument”; es posava al mig el sant crist de la parròquia o la urna amb les sagrades formes (el pa: cos de crist) i es rodejava de flors i guarniments com ciris.



EL REFRANYER
Encara mantenim avui en dia frases que venen de les antigues celebracions de setmana santa. Qui sigui frare que prengui candela, Endavant les atxes, A la processó de la Sant, hi ha més misteris dels que hi van. Si ens hi fixem veiem que estan vinculades amb el fet que per molt que la gent vagi a les processons, segur que molts dels que hi van no estan deslliurats de culpa.


LES PROCESSONS
S’han mantingut com a més importants les processons del Dijous sant i la del Divendres sant. En elles hi sol participar molta gent que va vestida d’una manera molt especial. Porten  vestes i cucurulles o caputxes amb els colors típics de les confraries (o grups) als que pertanyen. Amb les mans aguanten ciris, atxes i brandons. Les processons són més aviat silencioses i respectuoses. Solen anar acompanyades per timbals i cornetes i música pietosa. S’hi representen escenes de la Passió en el que es coneix com a “Misteris” o “Passos”. Entre els més destacats hi troben el judici a Jesús, Jesús crucificat, Jesús mort, Jesús en la creu. Moltes d’aquestes escenificacions van acompanyades de cohorts de soldats romans a l’inici, en representació dels qui van dur a la mort a Jesús (van encapçalades amb un escut amb el lema SPQR: Senatus Populusque Romanus). Sol passar també que en moltes processons hi van els “penitents”; homes i dones que van descalços i amb la cara coberta (poden dur lligades cadenes a les cames). Van així com a penitència dels pecats fet o per complir una promesa.




A Catalunya les més conegudes són les del Sant Enterrament de Girona, Lleida i Tarragona, la del Silenci de Badalona, les de la Seu d’Urgell i Camprodon dels sants Misteris, la de les Tres Gràcies de Reus, la dels Jueus d’Esterri d’Àneu, la de l’Acte Sacramental i Armats de Sant Vicenç dels Horts i sobretot la de Verges. Aquesta és una representació en la que es fa la dansa de la Mort (origen medieval)

CRONOLOGIA DE CELEBRACIONS
Divendres de Dolors. És el divendres anterior al diumenge de Rams (marca el començament del actes de la setmana santa).
Dissabte de Passió. Marca especialment la nit abans de l’entrada a Jerusalem de Jesús (dia abans de Rams). En molts llocs es comencen les processons.
Diumenge de Rams commemora l'entrada de Jesús a Jerusalem i la seva rebuda triomfal per part dels seus seguidors.
Dilluns Sant s'inicien els cicles de processons de Setmana Santa en moltes altres localitats. Es remarquen els temes que condueixen a la passió de Crist, especialment la traïció de Judes (recordar que la Bíblia Judes ven Jesús per unes monedes. L’entrega a la guàrdia romana identificant-lo amb un petó. Després Judes es penjarà penedit).
Dijous Sant es commemora l'Últim Sopar. És un dels darrers moments de màxima unió de Jesús amb els seus deixebles. És el darrer sopar que faran plegats i en el que Jesús els avança que algú d’ells el trairà. En la celebració agafa un pa –que simbolitza el seu cos- i una copa de vi –representant la seva sang, els beneeix i els dóna els seus deixebles.
Divendres Sant recorda la Crucifixió. Representa que Jesús és entregat per Judes i és ajusticiat i condemnat a mort. En aquest procés Jesús va ser crucificat pels romans fins a l’extenuació. Finalment, mort a dalt d’una creu junt amb dues persones més.
Dissabte Sant o de Glòria, s'hi celebra la Vetlla Pasqual. Es commemoren els moments després de la mort de Jesús. Com els que l`estimaven es fan càrrec del seu cos, el vetllen i li donen sepultura.
Diumenge de Pasqua celebra la Resurrecció. Se celebra la tornada a la vida de Jesús. Finalment, Jesús, després de tornar a la vida i fer evident el que havien predicat les escriptures se’n va amb Déu (el seu pare).
A Catalunya és el dia en el que els fillols passen a recollir les mones de mans dels padrins i les padrines. En molts llocs és només un ou, en molts altres és un pastís decorat i amb una figura de xocolata a sobre. En molts indrets se solen cantar Caramelles (composicions musicals en forma de corranda). Eren de tres tipus: goigs (per demanar els menjars típics), amoroses i corrandes. Alguna vegada fins i tot s’han cantat sardanes. Solen portar cistelles que allarguen amb pals pel recollir les gratificacions de la gent que els escolta des dels balcons.
Dilluns de Pasqua. És el dia en el que es menja arreu de les nostres contrades. Sol ser un dia en el que la gent en grups va ben a prop de la natura –si el temps ho permet al l’aire lliure- per compartir les mones i passar una estona junts abans de tornar de nou a la normalitat.


24 de març 2013

DIUMENGE DE RAMS



És una festa religiosa en la que es commemora l’entrada de Jesús amb els seus deixebles a Jerusalem en el context de la pasqua jueva. Una entrada que Jesús va fer a dalt d’un ruc i que la història recorda que va ser feta entre un gran fervor dels qui el van rebre. Segons ens conten quan va entrar a la ciutat el van rebre amb branques d’olivera i rames de llorer entre les mans; símbol de benvinguda. 

Avui en dia ens marca el començament de la setmana santa. La gent, després de la celebració eucarística en la que es llegeix el relat de la passió, procedeix a la benedicció de les palmes, palmons, rames de llorer o branques d’olivera per part del mossèn. En moltes contrades encara se segueix la tradició de fer-ho a les places dels pobles i les ciutats. En molts casos els palmons són regalats pels padrins als fillols perquè aquests els duguin a beneir.


És un dia en el que els llocs amb tradició de passió comencen a fer-ne les representacions.
Recordo amb especial record aquestes benediccions. La que quan era petit és feia a les Hermanites de Reus, la que es feia –i es fa- a la plaça Anton Borrell de Reus pertanyent a la Parròquia de Crist Rei, la de Porrera (perquè em venen records de quan estava amb la colla de petit) i la que vam viure a Cotlliure l’any passat (va ser molt especial). Iblama

Benedicció al Sant Jordi de Reus

Benedicció a Cotlliure

19 de març 2013

SANT JOSEP



EL DIA. LA CELEBRACIÓ
Se celebra el 19 de març i actualment no es festiu (a excepció del País Valencià on se celebren les falles i n’és el patró). És una festa en honor a sant Josep, pare del nen Jesús, que era fuster de Natzaret; per això n’és el patró. Sant Josep va ser declarat patriarca i patró universal de l’església catòlica pel papa Lleó XIII (1860). A Catalunya la devoció va estendre’s a partir del segle XVI, especialment entre els carmelites descalços (anomenats josepets).


És una festa que cau enmig de la quaresma. Antigament, representava pràcticament l’entrada a la primavera i es concebia com un dia de respir en el desdejuni en la preparació de la setmana santa. I és que era típic menjar crema. Avui la crema ja està establerta com una de les menges típiques de la cuina catalana cremada.


Falles valencianes. Destinofallas.com

Feliciteu als Joseps, Josefines, Fina, Josepes, Pepes, Peps, Maria José, Jose, José, Pepito, Pepe...

UNA RECEPTA DE CREMA CATALANA
Ingredients
8 rovells d´ou
1 litre de llet
200 grams de sucre
40 grams de midó o farina de blat de moro
1 canó de canyella
1 pell de llimona

Reservem mig got de llet i posem la resta a bullir amb el canó de canyella i la pell de llimona. A banda, barregem els rovells amb el sucre i dissolem el midó amb la mica de llet reservada.

Colarem la llet bullida i hi afegirem els ous amb el sucre i el midó dissolt. Posarem la mescla a foc baix i sense deixar de remenar esperarem que vagi prenent cos just fins que comenci a arrencar el bull, moment en el que la traurem del foc. És important que no arribi a bullir.

Seguidament abocarem la crema en una safata o bé en cassoletes de terrissa individuals i la deixarem refredar. Just abans de servir-la hi tirarem sucre pel damunt i la cremarem amb una planxa de ferro colat ben roenta o bé amb un bufador de cuina.

La crema catalana també s´anomena crema cremada o bé crema de Sant Josep, tractant-se d´un plat que tradicionalment es preparava pels volts d´aquesta diada del mes de març.


18 de març 2013

FIDEUÀ I ANIVERSARIS ROSITA 64 I CRISTINA 40 ALS RACONS




Ens vam reunir als Racons per gaudir de sengles aniversaris. Al matí el dia no va acompanyar massa però a la tarda tot va millorar. No obstant, encara són dies en els que ve de gust està a la voreta del foc encara.






Per dinar vam preparar una fideuà, seguint la recepta alertiana amb gambetes i calamars, fideus, all, julivert i pebre. Em sembla que va quedar força bé, almenys no es notava oliosa. Per acompanyar amanides i d’entrant vermutillo, eh! Com sempre els millors moments els vam viure amb la sortida dels pastissos on, a part de “felicitats” s’hi podien llegir dues xifres: 64 (que quadrava) i 43 (que no quadrava). En fi! Ben embotits, vam anar a donar un tomet pels voltants perquè baixés una mica l’atipada.
Rosa i Cris per molts anys! Iblama

SOPAR ANIVERSARI DE LA TERE 160313




Ens vam trobar a les 21h a les escoles per anar preparant el foc i poder coure la carn. Va fer les brases i hi vam coure: llangonissa, xistorra, pollastre, cansalada i corder. Mentrestant la gent anava arribant anàvem fent cervesetes i la fèiem petar. Amb la carn cuita i el pa torrat vam pujar al casal, on van asseure’ns. A la part final hi havia les diferents mostres d’alliolli del concurs que s’havia organitzat. El primer premi el va guanyar la Maseta; per cert, es va crear una mena de premi de darrera hora: el pijor allioli i el va guanyar la Vidala. No és que fos dolent, és que picava. Arribava l’hora del pastís. Va bufar les 33 espelmes i ens el vam cruspir, tot brindant per l’efemèride.
Havent sopar vam fer una mena de gimcana a la protagonista. La primera prova va consistir en definir –segons el seu criteri- cadascun dels assistents a la festa. Després se li van anar entregant diversos regals i finalment, com no podia ser d’una altra manera, l’espectacle va acabar amb el petó de cine. Acte seguit, mentre recollíem, la música ens va amenitzar. Dj Víctor ens va fer les delícies. A mitja disco mòbil, alguns dels assistents van oferir-nos una “lluita” per poder seure en el joc de la cadira, que al final va guanyar l’Albert. I res; entre cubates, Gangam Styles, coreografies, “calvus” i altres disbauxes es van fer les cinc del matí




























Tere per molts anys! Iblama