VISITES

contador de visitas

29 de jul. 2014

CONCERT DE LOVE OF LESBIAN A CAMBRILS 260714

En la inauguració de la quarantena edició del Festival d’Estiu de Cambrils van tocar els LoL.  No hi havia massa gent de manera que encara vam poder gaudir amb més ampitud de les seves cançons. Com sempre van saltar a l’escenari amb una posada en escena provocadora i atraient, amb una selecció de cançons que el cert és que a mi no em fan massa el pes, ja que són les més esbojarrades i descompromeses que tenen: Pizzicatos, Miau, Si ti me dices Ben... Una segona tongada però em van fer callar la boca amb clàssics com las Noches Reversible i temes impressionants del seu darrer cd La noche eterna. Los días no vividos com Belic o Seres únicos. També ens van presentar temes nous com Mal español . Van acabar el concert amb una barreja de clàssics que ja els han convertit en una icona: John Boy, Algunas plantas...
A l'escenari en van succeint tot un seguit de projeccions segons els temes que van tocant, amb cares i muntatges dels membres del grup.






Per cert! Sense voler-ho vam acabar sortint per tv3.

HORTS D’EN RIC. GRAN COLLITA DE TOMÀQUETS, PEBROTS, ALBERGÍNIES…



Quin goig que fa l’hort! T’hi passeges –sempre quan el sol no pica fort- i veus que està ufanós. El toc que hi donen els gira-sols en una de les puntes i les panotxes que van creixent encara ho fan més especial. Tot entrant tenim les bajoqueres de mata baixa. No estan produint massa. Vam tenir una primera bona collita però a partir de llavors la veritat és que s’ha quedat com aturada. A continuació venen els carabassons, els pebrots petitons, els enciams i les cebes. Després hi tenim les fileres de tomaqueres. Malgrat que algunes d’elles estan una mica tocades el resultat final és excel·lent. I per acabar una altra filera de pebrots de morro de vedella, albergínies i cogombres. Quin any! Ah i a Porrera PaTAtesssssss!








13 de jul. 2014

CAP DE SETMANA DE L'11 AL 130714

SOPAR DE GEGANTS A COLLDEJOU 120714
Com ja va sent tradició al poble la Colla de Grallers i Gegants de la Mola vam organitzar el sopar dels Gegants.

Des de mig matí, a les escoles la Teresita, la Maria del Carme, la Pili, la Madalena i la Xell es van posar mans a l’obra amb el segon plat del sopar: pollastre amb llagostins. En total van ser fins a vuit cassoles. Van plegar quasi a tocar de l’hora de sopar. El cert és que el resultat paga la pena. En qualsevol cas: felicitats cuineres.
A mitja tarda vam quedar al casal per anar muntant i parant les taules amb les corresponents cadires. A més vam muntar el nou equip de so per poder gaudir d’unes millors prestacions musicals. Uns altres voluntaris van prepara les amanides amb l’enciam, les tomaques i la ceba.
Ben puntual, la gent va anar arribant al casal. Hi havia gana. De primer les amanides amb xoriço i de segon el pollastre amb llagostins. De postres gelat, cafès i licors.
Així vam arribar a la segona part de la vetllada: el passi resum de Colldejou 2013. El tram final va incloure fotos de les trobades de gegants celebrades el mateix any.
Finalment, la nit la vam tancar entre tangos, ball i karaokes variats alguns més reeixits que els altres. La qüestió era passar-ho bé, i dono fe que ens ho vam passar ben bé. En total vam ser més d’una setentena de persones. Gràcies!




.
- Més fotos a : Lo Collet

ANIVERSARIS ADELA 2, JOAN 3 I MANEL 6 130714
Ens hem arribat a la Bisbal per gaudir d’un aniversari a tres bandes: el de l’Adeleta, el Joan i el Manel. I per celebrar-ho un bon pica pica amb esqueixeda, pop a la gallega, guacamole i aperitius variats. De segon un pollastre farcit impressionant a la bisbalenca; on l’ingredient secret és el vi ranci.
El moment més important ha arribat amb els pastissos i amb les espelmes que no s’apagaven. Després d’uns moments d’inquietud han aconseguit bufar-les i cantar l’aniversari feliç. Per molts anys que ho puguem seguit celebrant.






HORTS D’EN RIC. 11 i 120714
Després de molts dies de no poder anar a l’hort per fi hi he pogut anar. Agrair la tasca que durant tots aquests dies ha fet el Ric. Sense ell no es podria passar pel barranc i l’hort seria un bosc.
Entre aquests dos dies ens vam dedicar bàsicament a arranjar les zones amb més herba. Ha plogut molt i l’herba si no la tens a ratlla surt per tot arreu, desafavorint les plantes que si vols que produeixin.
En segon terme vaig rega força les carabasseres del barranc; sembla que l’invent de crestall al barranc funciona.






Les pobres tomaqueres estaven amb el coll girant. Creixen rapidíssimament i la veritat és que cada setmana va bé fer una lligada més amunt. Així doncs vaig lligar fins a dues fileres de tomaqueres. En una tira de tomaqueres pera que hi ha al mig hi vaig fer una estructura amb canyes petita, ja que és tomaquera de mata baixa. Notar que algunes de les tomaqueres més consolidades han agafat algun que altre fong o virus. Estan com a marronoses de sobre i quan les obre veus que per dins no estan en bones condicions
Arribava el moment de collir; el millor moment. Alguna tomaqueta, enciams, bledes, cols, dos pebrotets, cebes, cogombres, bajoques, papatones i carabassons. Guai!


9 de jul. 2014

ENLLAÇ LAIA I ISRAEL 040714

Ja els tenim casats; la Laia i l’Isra ja són marit i muller! Moltes felicitats!


DIJOUS 03/07/2014
Aquest passat 03 de juliol ens vam retrobar a l’Ajuntament de Reus on van contraure matrimoni davant el testimoniatge de pares i germans. L’acte va desenvolupar-se a la sala de plens sota les fotos dels il·lustres alcaldes de la ciutat. La cerimònia la va celebrar la regidora Maria Dolors Sardà.








DIVENDRES 04/07/2014


Arribava l’hora de la veritat pel públic en general. Vam anar fent cap a l’Avellana, un bonic mas ubicat damunt de la població de Riudecols. Tot estava preparat. Només faltava que arribessin els nuvis. I així va ser. Tot i que hi va haver algun retard, primer va fer l’entrada l’Isra, el qual anava ben acompanyat de la seva mare Lolita.












Una mica més tard va arribar la Laia amb el seu pare en un cotxe antic. Van descendir del mateix i van entrar per entre mig dels assistents a l’enllaç. Allà els esperaven unes princesetes que al pas de la núvia van deixar caure pètals de rosa al terra. Al fons la va rebre l’Israel. Així va començar la cerimònia, acompanyada d’un pertinent fil musical.

El senyor Jutge va llegir unes sentides paraules i va donar pas a la mare de l’Israel i uns representants de les amigues de la Laia i un representant dels amics de l’Isra, els quals van llegir sengles textos ben sentits.
Sense més dilació, l’oficiant, sota la tutela de testimonis, pares, germans i assistents va convidar a declarar-se l’amor a la parella. Acte seguit, el Ruben va fer entrega dels anells als nuvis que els van intercanviar apassionadament. Junt amb la lectura dels textos foren els moments més emotius de la cerimònia. Van ser declarats muller i marit. No vam marxar de l’acte central sense disparar força confetti, deixar anar una traca i llegir els missatges personalitzats que havien deixat penjats en un lateral la casa.



















Mentre ells es feien unes fotos pels voltants, la resta de la gent va accedir a una gran esplanada que s’havia habilitat a la part del darrere del mas. Allà ens esperava el pica pica. En baixar resseguint un coet voltat d’estrelles trobaves el lloc en la taula que ens tocaria seure durant el sopar. En un lateral una barra amb les begudes i repartides per tot el recinte diferents taules en les que els cambrers hi van anar dipositant els plats: escopinyes, formatge, croquetes, sucs... i sobretot ganes de fer-la petar i anar animant-se.











A la part final, ja de nit vam fer-los les pertinents fotos de grup.


D’Allà vam accedir a una sala menjador. Cadascú es va asseure al lloc que li pertocava. Les amigues i els amics més propers vam tenir el privilegi de seure a la taula Presidencial a tocar de la parella; una gran decisió. I vinga... a fer voleiar tovallons. Tot estava a punt perquè els plats fessin entrada a la sala. I així va ser; primer l’amanida amb cruixent de ceba i després el timbal de vedella. Enmig la parella va anar repartint diversos regals a la família més propera i als amics més íntims a part dels rams de la núvia i diversos ninotets amb nuvis als qui tenen previst casar-se en breu.










El temps va passar molt de pressa. No ens en vam adonar que ja érem als postres. La sorpresa va ser que va sortir de les entranyes del mas un mega aparent immens pastís. La forma la tenia de pastís, la sorpresa va ser que de pastís només n’hi havia un a la part més alta perquè fos tallat pels recent casats. A cada pis hi havia diferents tipus de dolços. La Laia i l’Isra es van col·locar al cap uns barrets i una bata de cuiners-cambrers i es van posar a repartir dolços i llaminadures entre tots. Mentrestant, a les taules es va repartir cava, per tancar la sessió amb cafès i copes per a tothom.














La part final de la nit la vam viure a la zona de l’Era. Allà tenien muntat un bon escenari els djs, els quals ens van oferir una primera part amb ball de tot tipus de balls per ser ballats en parella. Vam poder veure el típic vals ballat per les diverses parelletes. La nit la vam tancar amb tot tipus de moviments i coreografies mentre els còctels i els combinats anaven que volaven. Enmig de l’Era hi havia un taulell col·locat amb un llibre de signatures amb fotos. Allà podies deixar-hi els comentaris.















Laia i Isra... Isra i Laia: us desitjo una enorme felicitat! I tal com ja es va dir en la cerimònia que us quedeu amb les petites coses, en els petits detalls, en el dia a dia... Només així omplireu la motxilla que aquest passat cap de setmana heu començat a omplir plegats. Molta sort en aquest nou camí que inicieu. Serem al vostre costa!