VISITES

contador de visitas

30 d’oct. 2016

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 24-301016

Castanyada; si senyor! Estem envaïts d’americanades i n’estic fart de pares noels i jalogüins. Aquí, les nostres tradicions i aquí el que és típic és donar la benvinguda al fred menjant castanyes i panallets. És una pena que deixem perdre les nostres tradicions i que acabem sent titelles del que dictin els iueseis. Prou! Més tions i menys pares noels. Més castanyes i panallets que carabasses i disfressar-se de morts i pallassos. I per tot sants recordar les persones que ja no hi són. Tip dels iueseis!
Sessió d’investidura. Espanya ja té president: Mariano Rajoy. Doncs au, que els aprofiti! Ja teniu tot el tinglado muntat després del darrer acte d’hipocresia del PSOE: trair-se i donar suport al PP. Dimissió de Pedro Sànchez, vots negatius del PSC i paper galdós de l’Hernardo, el nou líder socialista. Al final Rajoy serà president amb els vots dels dos partits que van dir que MAI el farien president: C’s i PSOE. Realment repugnant! Caradurisme patent del nou president amb amenaces ja abans de començar i ganes de mostrar una cara dialogant del PPSOEC’S quan han demostrat ser cares diferents de la mateixa moneda. Vomitiu! Em quedo amb els discursos de Rufian i Tardà i fins i tot el de l’Iglesias. De la resta fer volar coloms i fer veure que ja tot està dit abans. Res de nou! Més Espanya pseusofeixista, cap ganes d’acabar amb el tema català i trilirisme en la seva màxima expressió. El PP no n’ha tingut prou amb els vots del PSOE sinó que ara vol el compromís per recolzar els pressupostos. Preveig una legislatura conflictiva; i és que demanar pactes a un govern que mai ha pactat és un brindis al sol. Ara a treballar. Recordar que el rei a principis de setmana, en la ronda amb els partits, els va dir que està obert a una reforma constitucional i que cal dialogar per tractar el problema català. Molts analistes diuen que el Rajoy ha canviat i que ara és un altre i que esta disposat a dialogar. Jo tinc els meus dubtes! Tant de bo m’equivoqui!
24/10/1971 Discurs de Pau Casals a l’ONU. 45 anys. – ‘jo sóc català...-‘. Així va començar el mestre el discurs més impressionant per un català mai expressat fora de Catalunya de Catalunya. Hauria pogut ser el president de la Generalitat i ben merescudament que ho hauria pogut fer. És un dels catalans més il•lustres i de les persones que allà on ha anat allà ha parlat de la seva terra. I és que la duia al cor, així ho demostrava i així el recordarem. Va ser una persona amb fortes conviccions democràtiques. Li va tocar viure en el feixisme de la dictadura. Ell va dir que no tornaria a Catalunya mentre hi hagués el dictador. Malauradament no va tornar a casa seva fins després de morir. Un exemple de persona que caldria dignificar encara més en la nova Catalunya que bastirem.
Més de 30.000 dones a Espanya ha denunciat maltractament. Tristíssim! Una xacra amb la que cal acabar d’una vegada per totes. S’ha de ser súper estricte per acabar amb els maltractadors. És essencial educar però fet el mal cal escarment per aquesta mala gent. No hi ha d’haver perdó si es demostra la culpabilitat de l’agressor. El darrer cas el crim de Chella (València). El seu assassí confés la va llençar per un barranc. No hi pot haver perdó! Justícia!
Maria Ponte condecorada. És la magistrada que va imputar Mas. És la mateixa medalla que van posar a la Mare de Déu. Primer Oléeeee! Si senyor. Ben fet! I després diuen que hi ha separació de poders. El govern premia magistrats; a veure qui ho entén! Si hi hagués separació de poders aquestes coses no passarien. Lamentable que aquest F. Diaz segueixi de ministre; lamentable que condecori mares de déu i fastigós que premiï una magistrada.
El Suprem tomba el bo social. Un altre oléeeeee! Si senyor! Una mesura de la que haurien de prendre exemple altres i la tomben. Realment patètic! Com tantes altres coses que Catalunya ha estat capdavantera com la prohibició dels toros (Europa ha eliminat el suport a la criança de toros destinats a les corrides), el decret de pobresa energètica o l’eliminació dels judicis franquistes.
El regidor de Vic Joan Coma no va a declarar a Madrid. Rep el suport de  l’independentisme i els comuns. Un més a la llista de Mas, Rigau, Ortega, Homs i Forcadell (que serà investigada pel TC) Joan Coma acaba d’entrar-hi i crec que a tots plegats els veurem imputats i inhabilitats; que és els que busquen des de les Espanyes. Poc a poc, la classe política va desobeint i va fent passos en ferm per no acatar el que li diu aquest Estat espanyol brut. Tal com diu el Tardà marxem quan abans millor. Segurament, els darrers a afegir-se a la llista seran els de Badalona. Seran acusats de deixar treballar lliurement els treballadors o no el dia de la Hispanitat. Per fer-s’ho mirar!
L’Audiència de Madrid diu que no és un delicte les paraules que va dir M.A. Rodríguez contra Mas. Va dir que el que necessita és un afusellament. Doncs que m’expliquin que cal que diguin per ser penalitzats. És patètic que els tribunals actuïn amb aquesta cara dura. Què fa aquest paio al que van agafar begut conduint i que ha tingut conductes feixistes campant lliurement amb total impunitat? Una mostra més de la justícia que s’imparteix a Espanya.
Tremosa denuncia al Parlament europeu la manca d’independència judicial a Espanya. Menys mal que se n’adonen des de fora perquè des de dins... El sistema està corromput. Només cal veure que els mateixos magistrats són ex afiliats dels partits, socis... Falta transparència! Ja està bé que Europa no miri cap a una altra banda.
Centre de reclutament de Barcelona. Vagues de fam i mostres de suport als immigrants. És indigne que en els temps que corren hi hagi un centre així, on el que fan és tenir-te pres per després acabar repatriant-te. És d’una deshumanitat enorme que la pobra gent immigrada hagi de passar per aquest tràngol. Com ja he dit altres vegades, jo aquesta Europa no la vull.
Plat favorit dels catalans: l’escudella, seguit en empat tècnic el pa amb tomàquet. Hi estaríem d’acord, tot i que no podem oblidar els canelons, la carn d’olla i les calçotades, eh. Són essencials a casa nostra. Ah, i un bon traguet de vi del Priorat per aclarir el cor. Al final te n’adones que per molt que la cuina es vulgui innovar el de sempre no falla mai.
L’església prohibeix el llençar cendres de difunts. Si fins ara el papa havia encertat en la majoria de coses que havia dit això és una pixarada fora de test. Amb aquestes coses l’església fot el ridícul i allunya possibles fidels de la seva doctrina. Que cadascú faci amb les cendres dels difunts el que senti que ha de fer.
Un adolescent apunyala un pallasso diabòlic a Berlín. Es veia venir! La gent s’entesta a fotre l’imbècil i al final aquest és el resultat que tenim. No tothom es pren les coses per igual, i el que per uns pot resultar una broma per altres pot ser una ofensa. I més, en els temps que corren, en els que la gent és capaç de tot. Més valdria no afavorir la confusió de la gent.
El partir conservador britànic partidari d’un referèndum a Catalunya. Per molt que els PPSOEC’s no ho vulguin reconèixer és una rabiosa realitat. La millor manera de resoldre un dubte és preguntant a la gent que en pensa. I jo no hi veig cap altra sortida. Tal com va plantejar el Tardà: o referèndum o referèndum!
Dinamarca, Irlanda, Uruguai, Paraguai, EUA, Bèlgica i Suïssa. La darrera visita ha estat a Finlàndia. Romeva i Royo han explicat el sentiment català i han remarcat que no és una qüestió jurídica sinó política. Amb l’estil habitual manipulador i mentider, el Margallo ha volgut confondre de nou el món, però no ho ha aconseguit. Margallo nega el dret a l’autodeterminació en un article a Mèxic, quan precisament la constitució d’aquest país el reconeix en l’article 89. Ell mateix ha quedat retratat pel cúmul de contingències, mentides i conflictes en el que es fica o pronostica. És poc seriós aquest ministre i està a la talla de la sola de la sabata com en Wert o el Fernandez gate.
Inditex reconeix que té treballadors sirians treballant a Turquia. Però com que el senyor aquest és un dels paios més poderosos del món doncs no passa res! I vinga, suma i segueix! No hi ha dret que estiguin produint en països del tercer món pagant sous irrisoris i amb condicions infrahumanes i que a l’hora de vendre tregui tants beneficis. La comunitat internacional hi ha de dir alguna cosa sinó en serà còmplice.
Tancades 13 cuines de restaurants de Barcelona que no reunien les condicions d’higiene. Alguns dels detalls de les cuines posaven els pels de punta. Brutícia, animalons, productes caducats, productes fets malbé... Fastigós! I més tenint en compte que estan ‘jugant’ amb persones. Cap pietat!
Manifestació d’estudiants a Catalunya perquè no volen que hi hagi revàlides amb la llei Wert. Catalunya diu que no ho posarà en pràctica. D’acord! Totalment en contra. Ara vull fer una reflexió més enllà. Qui va a les manifestacions estudiantils? És un dia per escaquejar-se de l’insti en un elevat tant per cent. A més molts profes van seguir amb el temari i fins i tot amb exàmens. És just? Si no es neda en la mateixa direcció ja em diran com es pot fer força.
Premi Internacional Catalunya als doctors Baselga, Esteller i Massagué. Ben merescut. Menys mal que hi ha gent ben preparada en els camps que dominen. Premis molt merescuts a una constància i a un treball per millorar la vida de les persones.
Govern de Reus. Hi haurà retallades i problemes de tresoreria. Normal! Aquí s’ha estirat més el braç que la màniga i tard o d’hora s’havia de notar. La fira, l’hospital, el tecnoparc... Calien? Jo penso que no! Ara com que aquí en ‘xupen’ molts i hi ha molts interessos posats. Feina rai! I qui ho pagarà? El contribuent clar! No hi ha dret!
Catalunya reclama el traspàs total de Rodalies. L’estat de la xarxa, les línies i els combois és tan lamentable que els alcaldes afectats pels talls continus van ajuntar-se per reclamar-ne el traspàs i poder-ne fer una millor gestió. De moment la Generalitat ha denunciat Adif; una decisió altament aplaudida. Veurem si l’Estat reacciona o segueix amb el ‘tancredisme’ habitual del seu líder. Veurem també si l’efecte C’s, catalans molts d’ells i coneixedors d’a prop d’aquesta problemàtica, serveix d’alguna cosa.
750 creuers a l’any que contaminen l’atmosfera de Barcelona. Si no s’hi troba un punt mig malament. La contaminació i les aglomeracions de gent saturen una ciutat ja de per si molt plena. S’ha de fer una regulació ja! Mentrestant, Madrid vol ser central de creuers segons Cifuentes. Una nova bajanada de la del paraigües desproporcionat espanyol el dia de la Hispanitat. Quan Madrid no té ni mar, ara resulta que volen convertir la capital en una central de  creuers. Bajanada rere bajanada en un estat totalment centralitzat. Com pot ser que la seu de Transmediterrània sigui a Madrid i no en una ciutat del Mediterrani?
Les sis constructores de l’IBEX tarden el triple en pagar segons el que marca la llei. Feta la llei, feta la trampa. Els que fan la llei i controlen el poder doncs controlen els temps i els pagaments de les empreses més poderoses. Als petits i mitjans comerciants canya; als grans permissibilitat! Màfia en l’estat més pur afiançada en el poder d’Espanya.
Arrimadas diu a 13tv que ha de portar escorta per la crispació que hi ha de l’independentisme. La cap l’oposició sempre duu escorta. Aquí tenim la cara més fastigosa i demagoga de la política. Amb la col•laboració d’un sector de la premsa, aquests subjectes de C’s diuen el que volen quan ja no tenen arguments. Això no és joc net. Esperem que la gent se n’adoni que són uns grans venedors de fum.
Set milions es gasta l’Estat espanyol en lloguers per a ambaixadors i cònsols. Apa-li! Fot-li gasto! Potser si rebaixessin una mica més aquesta despesa junt amb la militar hi hauria més diners per afrontar millor les despeses més properes de la gent i potser la gent es creuria més la classe política.

BARÇA 1 - GRANADA 0. CF. LLIGA: JORNADA 10.

CRÒNIQUES FUTBOLERES.
TEMPORADA. 2016-2017
1. COMPETICIÓ. Lliga espanyola. Jornada 10.
2. RESULTAT. BARÇA 1 (Rafinha) – GRANADA 0.


3. EL CONTEXT. Pont de la castanyada per terres aragoneses amb carabasses i ànimes a Alquézar; un poble preciós.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Luis Suàrez va oferir el trofeu que l’acredita com a màxim golejador de la temporada passada a l’afició culer. Setmana vergonyant amb tot el tema de fingir dels jugadors del Barça. Ens llencen de tot al camp i encara hem d’aguantar que fingim? El públic del Camp Nou va demostrar el seu ennuig!
5. EL BARÇA
-5.1. MVP. Sergi Roberto, per l’atreviment a ser profund i per la precisió de les seves centrades.
-5.2. MILLOR QUE S’HAGUÉS QUEDAT A CASA. Digne, no va aportar res i en atac fins i tot va frenar l’equip.
-5.3. L’INDULTAT. Umtiti. Per la seguretat, el toc, el posicionament i la bona sortida de pilota. Per afiançar-se!
-5.4. L’EQUIP.
5.4.1 PORTER. Sense feina. Ni una aturada digna de menció.
5.4.2 DEFENSA. Gran virtut ahir avançant-se i fent caure en fora de joc els rivals.
5.4.3 MIG. Lent. Espessor d’idees i massa tocs per tirar endavant la pilota.
5.4.4 DAVANTERA. Elèctrics però poc efectius ahir.
-5.5. L’ENTRENADOR. Sense gaires recursos més. Potser valia la pena posar Alcàcer abans.
6.EL RIVAL. Ben posicionat i ben conjuntat. Sense punx al davant. És una llàstima que no juguin jugadors com Cuenca, Sàmper o Barral. Faltar posa una mica més de coherència en el conjunt.
7. L’ÀRBITRE. Sense problemes. Encertat, tot i  que podia haver xiulat alguna falta més.
8. A LA CAVERNA. Del cinquè al primer cinc punts de diferència. El Barça segueix a dos punts del Madrid. Segueix la igualtat amb 10 jornades.

24 d’oct. 2016

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA 17-231016

El diumenge ha vingut marcat per la votació en la seu del PSOE. El ‘partit’ o els que ara manen després de la dictadura en el partit, han decidit dir ‘si’ a Rajoy en la sessió d’investidura, passant-se pel forro el que havia acordat la militància i traint el programa amb el que s’havien presentat. Vomitiu! Que C’s traïssin els seus mira; són alumnes del trilerisme i la mentida, no en va van neixen de la mateixa lloba corrupta i feixista del PP. El que no em cap al cap és que aquells que es fan dir ‘socialistas’ i ‘obreros’ donin cova a la dreta rància,9 no. Haver de sentir aquests dies com Rajoy defensava el Gonzàlez era un clar símptoma de per on anaven les coses. I és al gran gurú andalús no li van deixar fer una conferència a la facultat de Madrid els mateixos estudiants indignats. Menys mal que el PSC ha complert la seva paraula de seguir dient NO a Rajoy. Almenys queda algú amb senderi. Si acaba ajudant amb que governi Rajoy el PSOE haurà posat la primera pedra del seu propi funeral.
Aquesta ha estat una setmana especialment en contra de Catalunya amb dades, amenaces... comencem! Un estudiant català paga igual de carrera per començar-la que un Gallec que repeteix per tercera vegada. Clar, així s’estenen les majories absolutes d’un dels feus intocables del PP: Galícia. I això no és una injustícia social? Pel que es veu, per l’Espanya de la democràcia dels Tribunals governada pels hereus de la dictadura, no.
Catalanofòbia. Amenaces de bomba a Puigdemont. El mateix individu que va proferir-les ha donat la cara per demanar perdó. Tardà en un tren cap a Valladolid li diuen que hauria de ser ‘colgao’. Penjat per defensar unes idees diferents de les que defensa el govern del poder. Al pregó de Sor Lucía Caram a Alba de Tormes, grups espanyolistes l’han boicotejat. S’han arribat a estomacar perquè consideren que és una monja independentista. Mira que l’he sentit parlar moltes vegades. Sempre ha defensat el dret i la llibertat per decidir. Jo no l’he sentit mai fent discursos independentistes. Doncs resulta que la monja va anar a la terra que va veure néixer santa Teresa de Jesús. De fet ella és del mateix ordre. La van convidar a fer un pregó que va ser boicotejat per un conjunt d’individus ignorants amb banderes espanyoles i fotent xivarri perquè no se sentissin les paraules. Sort que un gran nombre de persones va seguir amb respecte el que venia a dir sor Lucia. Miquel Iceta a l’ Hormiguero li diuen que podria ser president per ser homosexual però mai per ser català. No cal ni comentar-ho! En una editorial del País critiquen que posin paraules en català en una crònica dels castellers. Alguna de les paraules eren: folre, enxaneta, manilles... Diu de la grandesa de la que signa l’article i del diari. Empresari murcià acaba menyspreant un comercial català que li havia enviat una comanda per error en català. Tot i demanar-li disculpes i fer-li veure l’errada, l’espanyol s’ha quedat ample criticant-lo, menyspreant el català i Catalunya.
Polèmica a Barcelona per exhibir al Born l’estàtua de Franco. La Fundació Francisco Franco denúncia l’acte per mostrar una estàtua del dictador decapitat. Un desgavell tot plegat, en un error monumental de can Colau i els seus. Van voler muntat una expo sobre la República, la llibertat i el franquisme i els entesos han donat notícia de les condicions precàries i deficients de la mateixa. Ni el lloc ni el moment eren els adequats. Jo votaria per crear un espai permanent on s’exposés el que va passar i el que va suposar; 8mai al Born clar. L’exhibició de l’estàtua eqüestre de Franco ha acabat com es podia prevenir que acabaria: tacada, pintada, grafitejada i al final en darrer terme tirada per terra. Es ben evident que moltes ferides d’aquella etapa no han quedat cicatritzades. Caldria més debat, més pedagogia i més reparació encara que fos simbòlica; i els que els morts no els tornarem. Talment com la iniciativa que ha tingut el govern català. El Parlament ha declarat nuls els judicis del Franquisme. És un bon començament. L’altre cosa que caldria: demanar perdó, reparar injustícies, recordar els morts i fer de manera que el que va passar MAI pugui oblidar-se pels que venen per darrere sobretot.
L’oposició en bloc reprova a Fernàndez Díaz que es considera una víctima i que no dimitirà. A base de repetir una mentida, s’acaba convertint en una veritat. Aquest és el lema del PP. Van dient falsedats que algú les creu i les converteixen en veritats. Quan el culpable és ell, en F.Diaz acaba fent creure que és la víctima. Menys mal que tots els partits li van demostrar un enèrgic rebuig. En aquesta democràcia dictatorial ja ni hi cap res més: corrupció, tràfic d’influències, manipulació... Al més pur estil de les tupinades de la Restauració borbònica. Ja no cal màfia; ells són la màfia més fastigosa i repel•lent. Tant de bo Europa els censurés amb la mateixa energia que farà canviar el nom de la cadena de restaurants ‘la Màfia’ perquè Itàlia ho ha demanat. Només així hi podrà haver una mica de netedat en aquesta Espanya caciquil, decimonònica i caduca.
El Camp Nou s’omple d’estelades per donar suport a Forcadell. El dijous a la tarda les entitats i el poble català donen suport a la Presidenta del Parlament. Avui diumenge hem sabut que haurà de ser la fiscal en cap la que presenti la demanda ja que la resta de fiscals no ho veuen del clar. I clar, davant el dubte, en comptes de fer-se enrere el criteri és imputar. Mentrestant, el president Puigdemont ha plantejat fer la proclamació de la independència després del referèndum i el procés constituent, mai abans. Sembla que aquest ha de ser el camí més lògic. Primer fer el referèdum, guanyar-lo clar, promoure un procés constituent per elaborar una constitució, votar-la i llavors proclamar la independència. I una més de tribunals que sembla que tenen més feina que mai. El TC anul•la la prohibició que hi hagi toros a Catalunya. En una nova ingerència manipuladora de Madrid, no respecten el que puguin pensar i decidir els altres lliurement i volen que es tornin a fer toros aquí. El govern de Barcelona i la Generalitat ja han dit que això no tornarà a passar. Europa també se n’ha fet ressò. Ja hi ha veus que pensen que hauria de ser Espanya la que deixés de fer toros i torturar animals.
En una nova falta de respecte vers els catalans, hem sabut de la corroboració de la falta d’inversions espanyoles en infraestructures a Catalunya en tren i carretera.
Una diplomàtica espanyola es fa passar per estudiant per boicotejar un acte a Bèlgica del Diplocat. En la conferència va començar a fer insinuacions i després acusacions al ponent Manuel Altfaj. El moderador, havent-li donat un temps per expressar-se, li va treure el torn de paraula fent-la callar. En la línia del boicot a molts dels actes que fa Catalunya arreu del món per fer conèixer al món la realitat catalana i espanyola. El mateix Puigdemont s’ha entrevistat amb representants francesos, tot i les pressions espanyoles.
Clinton s’imposa a Trump en el darrer cara a cara. Segueixen les acusacions contra el magnat de tocaments i ell segueix tant panxo fent míttings. No té problemes en desacreditar de mala manera les dones que l’han acusat, així com de dir clarament que les eleccions estan manipulades. Fins i tot va haver de fer sortit a la seva dona a la tv perquè li rentés la seva cara dura. Afortunadament, sembla que va quedant més lluny de la victòria.
5 anys de la fi d’ETA. Un aniversari del que hauríem d’estar contents i no anar més enllà i tornar a remenar la merda com fa el govern, de que ells són els que van acabar amb ETA, i que el mèrit és seu. I no ser-hi ells com a xacra, avui aquest espai d’atac l’ocupa en part Catalunya i procés sobiranista.
Domund. Una jornada de recollida de diners per afavorir les missions cristianes. El meu reconeixement per totes aquelles persones que es donen als altres perquè puguin tenir una vida més digna.
Festa major de tardor de sant Rafel a Colldejou. En un cap de setmana amb boira, plugeta i humitat, hem celebrat la festa major petita. El divendres al Casal vam fer sopar de cistell. Cadascú es va portar el sopar que va voler i l’AVA va repartir vi, beguda i postres per les taules. El millor la sobretaula i les tertúlies que comporta i la orgia de postres en la que s’acaba convertint. En acabar la sort es va repartir en el Bingo per tancar la nit amb música enllaunada. L’endemà ens vam llevar amb un dia gris i trist, però es va anar animant. El primer plat del dia va ser la missa concelebrada per Mossèn Milio i mossèn Jordi  (antic capellà de Colldejou). En un dels laterals de l’altar la Coral de sant Miquel de Batea va cantar un munt de cançons precioses enmig de la missa. El temps ens va respectar i ens va deixar treure sant Rafel en processó. Col•lecta pel Domund i a dinar. Mentre els caçadors acabaven d’abatre uns quants exemplars de senglars, vam fer dinar de festa major i cap al bar a veure com el Barça s’imposava al València. Amb l’adrenalina bullint vam assistir atònits a l’espectacle dels Wonder Dance. Impressionant realment! Ens van oferir tot tipus de balls i escenificacions. Fins i tot van fer sortir el Iuri per participar en un dels números. Brillant de veritat. I entremig uns regalets per tenir la gent ben animada i divertida. Després de sopar el Grup Jamayca ens va fer moure l’esquelet fins de matinada. El tercer dia de la festa major ha començat amb els inflables al frontó per la canalla i amb la visita de l’exposició a l’ajuntament vell de pintures d’artistes locals i dels voltants. I a la tarda l’acte que ha tancat la festa major. L’Orfeó reusenc ens ha fet riure llargament amb la representació de ‘La extraña pareja’. Molt ben representada i treballada. Un bon final de festa!

23 d’oct. 2016

VALÉNCIA 2 - BARÇA 3. CF. LLIGA: JORNADA 9.

CRÒNIQUES FUTBOLERES.
TEMPORADA. 2016-2017
1. COMPETICIÓ. Lliga espanyola. Jornada 9.
2. RESULTAT. VALÈNCIA 2 -BARÇA 3 (Messi 2 i Suàrez).


3. EL CONTEXT. En el context de la festa Major de sant Rafel de Colldejou. El bar va recuperar els comentaris i l’essència dels grans partits.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Em neguiteja veure com equips com el València o l’Espanyol es passen mitja lliga semblant ‘corderets’ i el dia que arriba el Barça comencen a repartir estopa a tort i a dret. Igualment, les ‘ganes’ que ens tenen a la capital del Túria fa por. El partit va acabar amb llançament d’objectes. Una ampolla va impactar al cap de diversos jugadors culers. Agressivitat i violència inexplicable dins i fora del camp. Lesió important d’Iniesta. Veurem com es reagrupa l’equip. Gent en tenim de bona i de sobres. Hi ha la viva imatge de la xacra de massa partits acumulats i seleccions; lesionats: Piqué, Alba i ara Iniesta. Te pinta que el següent serà Busi.
5. EL BARÇA
-5.1. MVP. Neymar. Per les diferències amb velocitat i passis que va demostrar.
-5.2. MILLOR QUE S’HAGUÉS QUEDAT A CASA. Sergi Roberto. Porta uns partits amb un perfil més baix. Tinc la sensació que en partits com ahir fa falta un lateral clar.
-5.3. L’INDULTAT. Umtiti. Per suplir a Piqué excel•lentment.
-5.4. L’EQUIP.
5.4.1 PORTER. Venut en els dos gols. Va tenir intervencions de mèrit en l’u contra u.
5.4.2 DEFENSA. Centrals bé, laterals fluixos. Bona ajuda de Busi i Gomes.
5.4.3 MIG. Ben posicionats i bona entesa, a vegades excessiva lentitud al no ser-hi Iniesta. Ajudes de Ney i Messi letals.
5.4.4 DAVANTERA. Demolidora. A la mitja part podíem anar 0-3 Tranquil•lament. La sensació que tens és que en qualsevol moment la poden ‘liar’. Bona entesa!
-5.5. L’ENTRENADOR. Impotent. A la segona part vam tenir una de les ‘pàjares’ típiques del Barça i no va ser a temps de posar-hi remei. Em va faltar amb el 2-1 donar entrada a un mig més ràpid. Va protestar vehementment les entrades als jugadors. Potser va servir perquè en el possible dubte del penal final l’àrbitre ho veiés més clar.
6.EL RIVAL. A la italiana. Bon posicionament en el camp, acceleració per les bandes amb dos jugadorassos i 1 punta a vegades massa sol. Quan es van dedicar a jugar van demostrar ser un equip interessant i que pot fer un bon paper. Si es dediquen a la patada i el ‘marrullerisme’ fotran pena.
7. L’ÀRBITRE. Malament. Tres cagades contra els locals: el primer gol del Barça pot ser fora de joc. Si més no és discutible, ell salta i no intervé, ara pot ser que tapi la visió del porter. Erra en la no expulsió de Busi i en un penal d’Umtiti. Encert en el penal i massa permissibilitat amb l’agressivitat valenciana, abans de la mitja part podia haver expulsat un valencianista.
8. A LA CAVERNA. Derrota de l’Atlético davant del Sevilla. Barça i Madrid no fallen. Tot s’ajusta; cinc equips i tres punts de diferència. I és que al final serà qüestió de detalls ja que entre els de dalt de moment hi ha igualtat. Les lesions van passant factura i veurem com se supleixen les baixes.


19 d’oct. 2016

BARÇA 4 - CITY O. CF: XAMPIONS. JORNADA 3.

CRÒNIQUES FUTBOLERES.
TEMPORADA. 2016-2017
1. COMPETICIÓ. Lliga de campions.
2. RESULTAT. BARÇA 4 (Messi 3 i Ney) – MANCITY 0.



3. EL CONTEXT. L’ANC ha repartit 30000 estelades per donar suport a la presidenta Carme Forcadell que ha assistit al partit, en el context de les imputacions en contra d’ella.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Dues lesions massa importants per al Barça. En veurem l’abast, però em preocupa especialment la de Piqué pel lideratge que demostra al darrere. El retrobament amb el barcelonisme de Guardiola i Bravo.
5. EL BARÇA
-5.1. MVP. Messi, pels gols i per demostrar ser un bon company en deixar xutar el penal que li han fet a Ney.
-5.2. MILLOR QUE S’HAGUÉS QUEDAT A CASA. Ney. Ha fallat un penal i fins la lesió de Zabaleta no ha tocat bola.
-5.3. L’INDULTAT. Estava entre Ter i Umtiti. Em decanto al final pel porter que ha estat més decisiu amb aturades de mèrit.
-5.4. L’EQUIP.
5.4.1 PORTER. Clau. Bones aturades en moments puntuals i joc de peus sense collonades (encara que amb impresicions).
5.4.2 DEFENSA. Liderada primer per Piqué i després per Umtiti. El jugador francès ha estat ràpid en el tall i ben posicionat. Ben al contrari de Matieu. Als laterals Digne i Masche han complert.
5.4.3 MIG. Ha hagut de rebre ajudes de Ney i Messi. Avui l’he notat més lent i imprecís. S’ha optat també pels passis llargs per agafar desprevingut el rival.
5.4.4 DAVANTERA. D’or. Suàrez ha estat la boia que ha permés a Ney i Messi baixar pilotes i crear perill. Gran Messi però extraordinari partit de Suàrez.
-5.5. L’ENTRENADOR. Hem començat força bé pressionant ben amunt i impossibilitant el seu joc. Quan no hi ha hagut sortida de pilota s’ha optat per la passada llarga per trencar la defensa. Bon recurs. Les lesions ens han desorientat. Amb l’expulsió els hem esborrat del mapa.
6.EL RIVAL. Aprenent. Fa només dos mesos que està competint i va assemblant-se a l’estil de Guardiola. Darrere no tenen la qualitat suficient per treure la pilota controlada. Pressionen bé i són ràpids. Amb temps poden fer un bon equip per lluitar per la Premier però a Europa ho veig més complicat. Bona feina Pep. Et desitjo el millor sempre que no sigui passar per damunt del Barça clar.
7. L’ÀRBITRE. Massa europeu. No ha ensenyat més targetes al City i ha fet massa explicacions. Ha deixar d’assenyalar un penal als anglesos per mans de Digne. El penal del Barça i l’expulsió de Bravo ha estat correcte.
8. A LA CAVERNA. De moment les crítiques van per un Cristiano desaparegut en combat. I tot i que segueixo pensant que això de la lligueta de campions és una camama, de moment està fent un millor paper el Barça.


16 d’oct. 2016

ELS PUNTS SOBRE LES IS. SETMANA DEL 10-161016


El PP instruïa els seus alcaldes amb un power point sobre finançament il•legal. Doncs això; la màfia ben estructurada, de baix a dalt i de dalt a baix. Es donaven sobres i es concedien projectes a dit. Així van bastir una xarxa ben tupida de favors i contrafavors. Ah i es pagava en diner negre. La gent que hi deu estar implicada en aquesta teranyina! I com diria aquell: ‘y se han ido de rositas’. Lamentable! La màfia i la merda ni ens deixaria veure el sol. Ens han informat que Cospedal es va gastar dos milions d’euros en vins en una convenció. Brrrr! I més encara segons els darrers sondejos del diario es. No només la gent no castiga el partit sinó que li dona la majoria absoluta. El Consell d’Europa diu que Espanya incompleix les recomanacions de corrupció i independència judicial. Espanya s’ho passa pel forro. Clar, com que la casta que governa està plena de corrupció deuen dir... si, si! Mentrestant, el cop d’estat que hi hagut en el món socialista, fa que el PSOE s’ensorri i resti tocant-li els talons Podemos. C’s seria la quarta força. En clau catalana ERC superaria a Convergència. Això de les enquestes mereixeria un bon estudi també i és que jo crec que la gent diu el que no pensa. Per tant les enquestes no serveixen per a res.
Puigdemont va a Madrid a fer una xerrada on hi havia representació de països europeus i no n’hi havia cap del govern espanyol. També diu de la categoria dels Rajoy’s i els seus. Allà ells amb la seva actitud. El món no és cec, tot i que l’estat si que ho és i massa sovint. El president diu que vol pactar un referèndum amb l’Estat. Ells ja s’hi han negat. Au doncs! A veure que esperem per l’unilateralitat. Per cert; el mateix Puigdemont ha denunciat que la diplomàcia espanyola malparla de Catalunya. En el camí doncs! Ells ja han deixat ben clar que no en volen saber res. Després de la convenció Puigdemont va dinar amb Pablo Iglésias, el qual es va mostrar ferm amb la idea que si ells són al govern vetllaran perquè es faci un referèndum a Catalunya.
El TC notifica a Forcadell la nul•litat de les conclusions sobre el procés constituent. Ells segueixen a la seva amb els tribunals a mà, deixant que altred facin la feina que haurien de fer ells negociant políticament asseguts en una taula. D’aquí no en surten; ni un bri d’esperança. I com s’acabarà? Doncs que si no és la Forcadell serà un altre i sinó un altre. I tal com es va poder veure a Badalona hi ha molta gent disposada a desobeir. El dia de la Hispanidad, en el que per cert, jo tampoc no tenia res a celebrar, els ajuntaments de 40 municipis catalans van proposar de treballar. Badalona i Berga foren els més significatius; es van plantar en la Fiesta Nacional. Llanos de Luna volia impedir que es treballés a Badalona, obligant als tribunals es pronunciessin al respecte. I si, es van pronunciar dient que no es podia treballar. Els de Badalona van desobeir el tribunal estripant a la porta de l’ajuntament la resolució. Un acte de desobediència del que hauríem d’aprendre. Els grans canvis sempre comencen així.
L’obesitat afecta el 12,6% dels nens entre 6 i els 12 anys. Una dada per fer-nos reflexionar i molt. Vivim en la societat del menjar ‘basura’ i ràpid i així va tot. Ens fotem un fart de rebre propaganda de productes aparentment inofensius però que són dinamita per al nostre organisme. A més, pares i avis tampoc estan per la feina i massa sovint acaben portant pel mal camí la canalla. Tals pares, tals fills; claríssim! Si no hi posen mà els governs a la llarga, aquesta obesitat es convertirà en problema costosíssim.
La Sagrada Família no té llicència d’obres. Un gran exemple, si senyor. Doncs no està bé, que vols que et digui. Per molt que sigui un símbol i un emblema, cal que pagui la llicència com la resta de mortals, sinó seguirem amb allò de ciutadans de primera i de segona. I això és intolerable!
Dimarts 11 va fer 120 anys de l’estrena del Cant de la senyera a Montserrat. Han passat els anys però hi ha cançons -avui himnes- que segueixen aixecant ela cors. Per als catalans els Segadors és el nostre himne nacional però sovint quan sento l’Orfeó Català, a poder ser al Palau de la Música, cantant el Cant de la Senyera se’m fot la pell de gallina. De manera molt semblant a quan l’Escolania entona el Virolai. Grans temes per una gran terra.
El 1962 es va fer el II Concili Vaticà. Es va pretendre fer una mena de posada al dia de l’església moderna. De Joan XXIII fins al papa Francesc realment l’església ha canviat força però provablement no el suficient per donar cabuda especialment a la major part de jovent. Els missatges que els hi han arribat fins ara no han estat convincents; és com si parlessin una altra llengua. Temes com l’avortament, els abusos sexuals, el celibat, l’homosexualitat o l’eutanàsia l’església no els ha tractat amb ulls del segle XXI. Tant de bo l’esperit de Concili Vaticà II acabi duent a la renovació total de l’església. Serà un senyal inequívoc que avancen.
L’Ebre defensa els bous embolats i capllaçats. O tots moros o tots cristians. Si ens indignem pel toro de la Vega, no podem permetre deixar de banda el patiment dels bous embolats i capllaçats. A mi em provoquen la mateixa repulsa, ja que en el fons és un maltracte evident animal. Per tant em mostro en contra de qualsevol maltracte animal vingui d’on vingui.
Catalunya atreu 14532 milions d’euros en inversió del 2011 al 2016 i crea 38.835 llocs de treball directes. Tant que havia de perjudicar el procés a la inversió i la indústria catalana eh senyors del PP? Res més lluny. Catalunya segueix rebent inversions i acollint empreses i és que la qüestió és ben evident: qui pot deixar de banda un lloc estratègic en l’arc mediterrani com Catalunya? PP adoneu-vos que la vostra campanya de desprestigi i por no ha funcionat. Tampoc les mentides variades que heu dit arreu. Segons el web dondevanmisimpuestos.es el territori que més gasta en política exterior és el País Basc amb 21,75€, la segona és Extremadura amb 12,01€, Navarra amb 8,99€, Andalusia amb 5,88€ i Catalunya amb 2,48€. Per tant una nova mentida desmuntada.
Nobel de literatura: Bob Dylan. Aquesta decisió ha portat una enorme polèmica ja que es considera que un cantant no fa literatura. Possiblement hi hagi altres escriptors que estiguessin a l’alçada del premi però no trobo malament que li hagin donat a ell. I no només per la multitud d’himnes que ha creat sinó per la poesia i el munt de lletres que ha escrit. La cançó per mi és poesia i la poesia és literatura. Mentrestant, a Espanya s’ha donat el premi Planeta a Dolores Redondo. Tot el paripé del jurat i tota la pesca i resulta que diversos mitjans ja sabien qui era el guanyador abans que sortís. Lleig!!!
Primàries al PSC. Guanya Iceta. Molt parlar de renovació en el partit i al final tot segueix igual. Menys mal que els uns i els altres es mantenen ferms en el no a Rajoy. Veurem com aguanten el pols amb Madrid i més ara que surten noves veus dins el PSOE per crear un partit socialista català desvinculat del PSC.
Canvi enllumenat públic de Reus. Permetrà un estalvi de 180.000 euros. En sis anys s’amortitzarà. Tot el que sigui estalvi benvingut sigui i si a més pot ajudar a una major no contaminació lumínica millor encara. Falta però molta conscienciació especialment en termes energètics i de reciclatge per exemple. La ciutat no serà millor si no es tenen en compte aquests aspectes. Seguint en clau reusenca, l’empresa de congelats Romero ha fet una reducció de plantilla del 50%. Quina pena! I després ens venen la moto que la crisi ja és història.
Els Xiquets de Hangzou donaran el premi íntegre a l’Hospital sant Joan de Déu. Gran gest d’aquesta colla. Realment mereixen un gran aplaudiment. L’altruisme i el donar-se als altres ens fa més grans com a persones i éssers humans.
Ral•li Catalunya. S’acaba una nova edició i després de passar per la carretera de Pratdip a Colldejou em segueix caient la cara de vergonya en veure com han quedat els camps dels voltants. Si, molts han fet munts de bosses amb les escombraries però molts també s’han deixat la merda tirada per aquí i per allà. Han ocupat camps, han entrat amb cotxes en finques privades, han saquejat collites. És fastigós! Ah, i les carreteres, de per si, justetes, les acaben malmetent. Jo voto perquè vagin a córrer en circuits tancats i no toquin els pebrots als veïns. M’agradaria que algú em digués que suposa pels pobles aquesta cursa. Res de res. Totalment a favor de la decisió del Priorat de no deixar passar els cotxe per les seves carreteres.

BARÇA 4 - DEPOR 0. CF: LLIGA. JORNADA 8


CRÒNIQUES FUTBOLERES.
TEMPORADA. 2016-2017
1. COMPETICIÓ. Lliga Espanyola. Jornada 8.
2. RESULTAT. BARÇA 4 (Rafinha 2, Suàrez i Messi) – Depor 0.


3. EL CONTEXT. Cap de setmana del ral•li Catalunya, que han suposat una nova victòria d’Ogier, amb les carreteres de mig camp de Tarragona plenes de xusma i incívics ocupant trossos i finques i embrutant a tort i a dret. Aprofito per reivindicar el NO al ral•li.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Tornada de Messi tres setmanes després de lesionar-se. Arriba i marca! Per setena vegada consecutiva no ha convocat a Aleix Vidal. Partit després d’una aturada per partits de selecció amb conseqüències negatives en forma de lesió per Barça. Aquesta vegada ens n’hem sortit bé.
5. EL BARÇA
-5.1. MVP. Rafinha, pels gols i el bon posicionament damunt del camp. S’està consolidant amb mig ben poblat.
-5.2. MILLOR QUE S’HAGUÉS QUEDAT A CASA. Masche. No està fi aquest noi darrerament.
-5.3. L’INDULTAT. Neymar, per l’energia i força amb la que juga i ahir per les assistències.
-5.4. L’EQUIP.
5.4.1 PORTER. Sense massa problemes.
5.4.2 DEFENSA. Complidora. Tampoc va ser massa exigida tot i jugar amb defensa de tres.
5.4.3 MIG. Bona cohesió entre els tres tot i que a vegades queda en inferioritat. Busi necessita descansar ja.
5.4.4 DAVANTERA. Destacar la recuperació de Messi i la bona entesa entre els de dalt. Alcàcer va integrant-se tot i que segueix gafe de cara a porteria.
-5.5. L’ENTRENADOR. Sense massa complicacions. Hauria hagut de fer descansar Busi i més amb els partits que venen. Va plantejar un 3-5-2 i li va sortir bé. Amb mitja part va tenir el partit resolt.
6.EL RIVAL. De segona i poca cosa més a dir. Perquè acumulis molta gent al darrere no vol dir hagis de jugar millor al darrere. Mentalitat pobra. Amb el primer gol es van ensorrar.
7. L’ÀRBITRE. Encertat. L’expulsió es correcta.
8. A LA CAVERNA. Golejades i victòries de tots els de davant que fan evident l’enorme diferència entre el grupet dels millors i la resta. És una pena que no es plantegi una competició amb menys i millors equips.

10 d’oct. 2016

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 031016-091016

Trump diu que amb les dones quan ets famós  pots fer el que vulguis. Una conversa de l’any 2005 ha deixat amb el cul a l’aire aquest paio fastigós. Fins i tot, gent del seu partit ha deixat de fer mittings per ajudar-lo en la campanya  electoral. En unes altres declaracions va arribar a dir de la seva filla que estava molt bona i que si no fos perquè és filla seva... Mare de Déu! Un tio malalt! Ara, confiar que els americans hagin obert els ulls definitivament i no el facin president ni de l’escala.
Referèndum Colòmbia. La gent va votar ‘No’ al procés de pau. Increïble però cert. Es pretenia fer una mena de ‘borrón y cuenta nueva’ però la gent no perdona el mal que han fet durant aquest anys la guerrilla. No és tan fàcil d’un dia per altre perdonar i fer veure que no ha passat res. Cal treballar molt més, primer, perquè s’impliqui més en el procés i, segon, perquè es pugui en un futur arribar a votar que ‘si’. I per fer-ho cal que els diferents sectors polítics i socials es cohesionin més, aparquin els seus interessos polítics i lluitin realment per un únic objectiu: la pau a Colòmbia.
TC i Suprem. Setmana mogudeta de tribunals coincidint ‘casualment, amb el debat de política general al Parlament de Catalunya. Després diuen que els tribunals no estan polititzats. El TC anul•la la prohibició de fer toros a Catalunya. Primera gran mesura. Es passen pel forro el que Catalunya havia decidit en relació amb les curses de braus, és a dir; que no se’n fessin a casa nostra. El TC doncs tomba una nova mesura presa democràticament i tant els hi fot si és interessant i irrellevant. A cop de Tribunal ho tomben i s’ha acabat el bròquil. Fins i tot la UE ha demostrat el seu enuig per la inferència del govern espanyol. En segon terme, el TC ha demanat a la fiscalia que actuï contra Forcadell i en tercer lloc, el Suprem ha demanat al Congrés poder jutjar Homs. La setmana que la Fiscalia també ha sol•licitat 10 anys d’inhabilitació per Mas i 9 per Joana Ortega i Irene Rigau. Per rematar-ho a la inestimable Sorayita li han faltat cametes per sortir de nou a la palestra i fer de jutge i jutjar el que li roti. Aquesta ha estat, és i serà la línia d’actuació que proposa el govern espanyol. Imposar ‘el poder de la ley’, independentment de les formes de com es demanin les coses. Es neguen una vegada més a asseure’s en una taula i afrontar el tema català amb arguments polítics. No hi ha voluntat de poder arribar ni per simplement escoltar el que sentim i demanem Llavors com diu el Margarit: ‘Catalunya, tu, a la teva!’. I en aquest sentit, el Parlament ha testimoniat el debat de política general. El president ha comptat amb el suport de Junts pel si i la CUP en la majoria de mesures i puntualment de Catalunya si que es pot. Entre les mesures més destacades comprometre’s a fer un referèndum abans d’acabar el 2017, sigui pactat o no. Una vegada més lamentar l’actitud de C’s, PSC i PP de negar-se a votar. Tard o d’hora s’hi hauran d’implicar. Abans d’acabar, aquest dissabte en hem assabentat que la fiscalia vol imputar a Turull i la Gabriel per demanar que es votés pel procés constituent. És delirant!
Catalunya és el 6è país d’Europa que més ha retallat en educació. Així estem; una mesura lamentable. Hauria de ser a la inversa. És importantíssim que hi hagi uns bons educadors i que hi hagi gent més ben preparada. Una altra dada ens diu de l’augment dels Ni-nis a Espanya en els darrers anys. Si ho ajuntem ens n’adonarem de la magnitud de la ‘tragèdia’. Cada vegada s’inverteix menys en educació i cada vegada hi ha més gent que no fa res o que no pot fer res. Terrible. L’altre tema penós és que hi ha moltes persones amb moltes carreres que malviu o potser ni te feina. És patètic, i diu del nivell de la política que es dur a terme. Les societats més riques són aquelles que tenen una bona xarxa educativa i es beca l’ensenyament ben d’hora. Hem de replantejar-nos-ho i defensar un model més de l’Europa del nord.
Creixen els rescats per imprudències a la muntanya. Quan es posa de moda qualsevol cosa, feina rai. Vivim en el ‘borreguisme’ més absolut. Les ciutats s’han omplert de runners, les carreteres de ciclistes de totes les edats i condicions físiques (pels que demano la obligatorietat de tenir una assegurança) i ara arriben els que es pensen que són herois com el Jornet o la Picas i es pensen que a la muntanya tot és possible. A qui se l’hagi de rescatar que pagui tu, si és un imprudència.
Jutjats Olot. Una jutgessa recrimina a una advocada expressar-se en català dient que ‘es una descortesía que sabiendo español, que es un idioma universal, hable en catalàn’. Sento la jutgessa i ella mateixa s’acaba desacreditant. Una tia que ve de fora i amb els seus dos collons ve parlant la ‘lengua del imperio español’ i vol que tots ela altres s’adaptin al que ella vol i passin pel tub de parlar castellà. Doncs les advocades s’hi van negar; ben fet! I se n’hagués anat a viure a França què hauria passat?
S’ha acabat el Saloufest. Ben fet! Aplaudeixo la decisió tot i que ha costat massa anys de prendre-la. Ja n’hi ha prou de turisme de borratxera a casa nostra. Salou, que de per sí acull massa xusma a l’estiu i sobretot a les nits, necessita un nou rumb, una nova manera de vendre’s. Que se’n vagin a l’esplanada de Buckingham o a Hyde Parck a fer ‘botellon’ i a arrencar la gespa del parc. O que vagin a Trafalgar Square a pixar-se i a trallar. La Generalitat vol assegurar-se que cap municipi de Catalunya se li acudeixi agafar el relleu de Salou.
103 municipis de Tarragona no tenen cobertura 4G. Aquest és el dia ben a prop de casa nostra. Infraestructures ruïnoses, males comunicacions, fora cobertura ni normal ni de 4G. A les companyies se’ls hi en fot que poblets dels Baix Camp o el Priorat -entre altres- siguin zones fosques. I és aquí on hauria d’entrar l’administració per ficar-hi mà i acabar amb aquestes mancances.
Espanya. Acostament PPSOE. El PP demana que els votin i que els hi donin estabilitat. El PSOE diu que a tot, no. Es van desfer del llast que suposava el Sànchez, ja que va obrir la porta a la negociació amb l’independentisme català i ara estan en la tessitura de fer de ‘palmeros’ de Rajoy. I aquest com Don Tancredo, a la bartola, espera que els sociates moguin fitxa. I encara que no ho sembli, els hi va posant petits desafiaments entremig al mateix temps que els hi fot tota la responsabilitat a sobre. A don Mariano tot li va bé. Si li donen suport bé i sinó a terceres eleccions perquè els tornin a votar aquesta colla d’ignorants. Així que Podemos s’està fent ja amb el paper d’oposició, una vegada que veuen que la pell del PPSOE torna a estar fermada gràcies a la pressió de la camarillada del sud. I mentrestant, la Soraya amb el gran diccionari del poder i de la llei va donant lliçons de democràcia a la carta, quan companys del partit tenen causes mil obertes amb el Cas Gurtel, targetes ‘black’... per exemple. Rato,  Bàrcenas i molts ex de l’etapa de José Maria Aznar. Sobta veure-hi Rodolfo Benito de CCOO. No hi ha un pam de nèt! On és don José María? Ja no surt per la tele casant filles, al palco de Bernabeu, corrent, jugant a pàdel... On ets Aznar? Ara que tens els teus amiguets a la banqueta dels acusats podries sortir tu i dir-ne quelcom. Ah no, que clar tu només obres la boca per banalitzar i fotre’t del sobiranisme català. Podrit! ‘España va bien’. El que vau fer és bastir una xarxa de manipulació, de ficar la mà a la saca i de fer servir els vostres càrrecs per fer els ‘trapis’ que vàreu voler, llençant tota les mentides possibles sobre Catalunya i les seves aspiracions. Per què no surts ara a donar lliçons? I Faes què? A clar, ara ha deixat de rebre subvencions del govern i ja serà una altra cosa, no? Manipuladors repugnants. Tot el que toqueu fot fàstic. Fes estudis sobre els expolis i el tràfic d’influències dins del PP. Va home va! No deixo de preguntar-me per la gent que si o si segueix votant-vos. És desesperant!
Vídeo dels jugadors de l’Eibar. La setmana, sense lliga per cert, va començar ja depriment amb el vídeo d’aquests impresentables. Van fer un trio i ho van gravar. Misteriosament el vídeo va ser penjat a la xarxa i tothom l’ha pogut veure. Jo fos del club els faria fora. La imatge ha estat lamentable i més al no tenir el consentiment d’ella.
Haiti. Una vegada més la desgràcia ha castigat a la gent més pobra del món. Aquesta vegada ha estat una tempesta tropical huracanada que ha arrasat cases i pobles sencers. Siguem solidaris i fem que puguem per ajudar-los.

3 d’oct. 2016

CELTA 4 - BARÇA 3. CF: LLIGA. JORNADA 7.

CRÒNIQUES FUTBOLERES.
TEMPORADA. 2016-2017
1. COMPETICIÓ. Lliga Espanyola.
2. RESULTAT. CELTA 4 - BARÇA 3 (Piqué 2 i Ney).



3. EL CONTEXT. Primer cap de setmana d’octubre.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? 400 partits d’Iniesta amb el Barça. Felicitats! El Celta és la bèstia negra de l’etapa Luis Enrique. Primera derrota sense Messi.
5. EL BARÇA
-5.1. MVP. Piqué pels gols, la implicació i la solidesa que aporta.
-5.2. MILLOR QUE S’HAGUÉS QUEDAT A CASA. Busquets. Per les pèrdues inútils de pilota al mig.
-5.3. L’INDULTAT. Iniesta, perquè ha posat l’empenta i l’ordre que ens ha faltat a la primera part.
-5.4. L’EQUIP.
5.4.1 PORTER. Ter. Horrorós. Mal posat en els gols, no ha aturat ni una pilota decisiva. Ha estat malament amb el peu i ha regalat un gol quan millor estàvem nosaltres.
5.4.2 DEFENSA. Ha fet figa la part esquerra amb Matieu i Alba. No ha estat un bon dia pels laterals.
5.4.3 MIG. Despoblat. Ens han creat superioritat i ens han rebentat.
5.4.4 DAVANTERA. Només ha estat a l’alçada Neymar. Partit nefast de Suàrez i Rafinha a la banda.
-5.5. L’ENTRENADOR. Tossut i a la seva. Hem de posar un mínim de 4 paios al mig sinó naveguem contra aquests equips. Encara no ho veieu? Si convé juguem amb tres defenses o només amb Neymar davant però necessitem una segona línia poblada. Busi necessita gent que l’ajudi a treure la pilota. Ens guanyen al mig sempre. Ja tocava que donéssiu llibertat a Piqué. Ja feia dies que reclamava pujar a dalt amb més soltura. De cinc remats que ha fet en els dos darrers partits, tres gols.
6.EL RIVAL. Molt ben treballat, amb un porter normalet i una línia defensiva contundent a la que li falla la sortida de pilota. El mig es desviu en la pressió i les ajudes. I davant en Iago és immens. Van a córrer i no els hi desagrada la pilota. Bones virtuts! A la segona part s’han ensorrat físicament. Si el Ter no l’hagués cagat estic segur que haguéssim remuntat.
7. L’ÀRBITRE. Permissiu i errat. Al segon 30 havia de mostrar targeta al lateral i no ho ha fet. El penal l’encerta i llavors treu tarja al jugador, que hauria d’haver estat expulsat. Després el mateix jugador comet un altre penal que no s’ha xiulat a Neymar. Hauria d’haver descomptat més temps.
8. A LA CAVERNA. Quart empat del Madrid i segona derrota del Barça, que queda a dos punts, ocupant la quarta posició Líder passa a ser-ho l’Atlético de Madrid, amb només dos gols en contra.

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA 28009-021016.


Crisi PSOE. Sense cap mena de dubte aquest  ha estat el tema de la setmana a Espanya. En bloc han dimitit 17 membres de l’executiva per forçar la dimissió de Pedro Sànchez. I en el comitè d’emergència, entre desacords i discrepàncies, al final en Sànchez ha perdut i s’ha vist obligat a plegar. Ara  una mesa gestora serà la que prengui la decisió de permetre la investidura de Rajoy. Quina llàstima tot plegat. Com ja havia dit en altres ocasions l’esperit de la Restauració segueix ben vigent. Amb el vist i plau del sistema i el Rei, el PPSOE s’han anat alternant en el poder. Ara s’ha vist com gent com Bono, Guerra, Vara (que tenia carnet d’Alianza Popular) i sobretot el Felipe González els hi ha importat poc el que les bases del partit havien decidit democràticament. Ells són propers al PP i volen que el PSOE permeti el govern dels blaus. Una vegada que hi ha un líder coherent -i no oblidem, que el primer escollit en primàries- com en Sànchez que s’ha mantingut ferm en el ‘no’ a Rajoy, ara va i el fan plegar. Qui falla aquí: C’s que són un ‘chaqueteros’, el sector pepil que vol que el PSOE permeti la investidura de Rajoy o el sector que defensa el NO a Rajoy sorgit de les urnes? Jo crec que, tot i no ser sant de la meva devoció, no falla el Pedro Sànchez. El sector pepil vol seguir rient les gràcies a Rajoy -tot i ser un inútil- abans que anar a totes amb el seu líder. I tot bé perquè un dels sectors més poderosos dins del PSOE així ho vol i en vol el lideratge: el sud amb la Diaz i el Vara. No cal oblidar d’on venen el Guerra i el Gonzàlez; ‘los descamisaos’. Torno a dir que malgrat la discrepància, tot el suport a Pedro Sànchez i els seus, més que res per mostrar un No ferm a un dels personatges més catets i inútils que ha tingut Espanya provablement des del Rei Pasmao, Felipe IV: un no a Mariano Rajoy Brey. Podeu fer l’exercici per un moment de què hauria fet el PP al revés?
Qüestió de confiança a Puigdemont superada. Lema: ‘referèndum i referèndum’. El discurs del president i sobretot els actes duts a terme van permetre convèncer els cupaires i aproximar més a Catalunya si que es pot al procés. S’ha discutit si tornar a parlar del referèndum és recular ja que s’havia fet en teoria el 9-N. Cal un referèndum vinculant i perquè pugui ser així l’ha d’amparar la llei. Si volen serà l’espanyola i sinó serà la catalana. Cal consultar la gent per saber del cert que es pensa globalment a Catalunya i cal acceptar els resultats siguin els que siguin i seguir treballant en conseqüència. A l’altra banda del fil però no semblen disposats a massa cosa. Rajoy s’ha afanyat a dir que: -‘No dialogarem res que suposi trencar Espanya’-. L’estat segueix sense entendre res de res. Si vols solucionar un problema, jo entenc que cal posar-se en el lloc de l’altre per veure com entén les coses i perquè es pensa com es pensa. Evidentment, amb una postura tancada i invariable és impossible. Per tant queda legitimada tota decisió que pugui prendre Catalunya. Així que tot el suport, Puigdemont!
El rei Joan Carles hauria ofert 2 milions d’euros a Manos Límpias perquè retires l’acusació sobre la Infanta. Junt amb el judici dels Blesa i Rato ha quedat tot plegat eclipsat per la crisi del PSOE. Tot plegat ha deixat entreveure la part més negra de l’estat. La casa real segueix sent un ens que algú m’ha d’explicar per a què serveix. A part de la inutilitat, quan ha convingut uns dinerets per tapar les vergonyes i espavil. Mentrestant, els amos de les Black del PP esperem que rebin el càstig que mereixen.
Cas Madrid Arena. 4 anys de presó pel promotor. I s’ha acabat tu. Cap responsabilitat per l’ajuntament, que en realitat és l’organisme que quedaria per sobre. No s’entén la veritat! És d’aquells temes que et fa pensar que la justícia és de fireta.
Barcelona. Festes Mercè. Una menor agredia sexualment. Les imatges del desbocament del Sant Fermín de Pamplona amb un excés d’alcohol i altres coses i els tocaments i abusos a noies que han ocorregut darrerament fan respecte. Doncs bé, en el context de la Mercè s’ha denunciat aquesta agressió. Lamentable! Seguim amb la capital ja que el divendres hi va haver un ple si més no curiós. Primer, ja que la CUP volia treure l’estàtua de Colom a Barcelona. Que es vulgui fer pedagogia en contra del colonialisme i l’imperialisme està molt bé i estic d’acord que es demani que es retirin les banderes espanyoles del país. Una altra cosa és voler carregar-se un símbol de la ciutat. És més, la figura de Colom és si més no curiosa. Ell anava a descobrir una nova manera d’arribar a l’Índia i es va trobar amb Amèrica. I diuen que va morir sense saber que allò no era el que ell buscava. No va ser fins Americo Vespucci que es va fer evident que allò no era l’Índia. Van ser els que van venir darrere d’ell els assassins i sanguinaris que van aniquilar les civilitzacions autòctones d’allà. En segon lloc, perquè el regidor socialista Daniel Mòdol va dir que la Sagrada Família era una gran Mona de Pasqua. Ell mateix ha quedat retratat. Ha buscat el seu minut de glòria i l’ha tingut. És el regidor d’arquitectura. Les seves mateixes paraules ens deixen entreveure la seva ignorància. Una de les obres més diferents del món i símbol inequívoc de Barcelona i ell va i la demonitza. És per plegar! Seguim amb Barcelona. Els mossos han fet públic fins a 3 denúncies per segrestos virtuals. Pel que es veu et trucaven i t’advertien que tenien un familiar teu segrestat. Que paguessis ràpid i que no hi hauria més problemes. En aquest món tot s’hi val, tristament! Sort que els Mossos van prevenir a les persones.
Mor Simon Peres. Un dels darrers líders israelians que ha tingut el país per afrontar el conflicte de pau amb Palestina. Al funeral líders i ex líders mundials li han retut un darrer homenatge. Per la història queden les imatges de les trobades amb Yasser Arafat i el seu mocador impertorbable amb la mediació d’occident.
La NASA descobreix aigua en una de les  llunes de Júpiter. Seguim avançant en l’aproximació a l’univers i descobrim que hi ha aigua en molts llocs del mateix. I si hi ha aigua vol dir que hi ha vida; o hi ha hagut. És un tema apassionant realment!
Colòmbia i les FARC signen l’acord de pau definitiu. El primer que ha fet el seu líder es demanar perdó. És una bona notícia. Sobta veure com el govern espanyol i la comunitat internacional, tal com ha denunciat l’ex president Uribe, avalen la impunitat del terrorisme fora de casa. Uribe ha dit que no s’ha fet el mateix per exemple amb ETA o el terrorisme islamista. Realment, és un tema molt delicat. A priori sembla que sempre que es vetlli per la pau i que no ho hagi guerra és una gran millora. Caldrà veure les voluntats dels uns i dels altres a l’hora d’afrontar el conflicte a partir d’ara. Caldrà que totes les parts cedeixin una mica i sobretot que la gent ho accepti.
L’1 d’octubre de 1946 es va fer públic el veredicte dels Judicis de Nuremberg. Significà l’inici del dret internacional modern. Recordar que aquest va ser el primer gran judici vers crims contra la humanitat. En aquest cas, es va jutjar els criminals nazis que quedaven vius i que van promoure l’holocaust. Desgraciadament després diversos processos s’han repetit, com les massacres de Kosovo o Iugoslàvia.
El concurs de castells de Tarragona ens ha deixat unes imatges increïbles, per la seva grandesa humana i color. De la jornada em quedo amb els Xiquets de Hangzhou. Si ja de per si els castells posen la pell de gallina, veure aquesta colla encara fa que s’hi posi més. Impressionant el que fan! Del diumenge destacar el frec a frec entre els de Vilafranca i els Valls, amb el més gran honor pels primers.
Reflexió sobre la seguretat a les festes de Reus. El dissabte de la Misericòrdia es va fer una revetlla pel jovent a la plaça Anton Borrell. Hi havia un equip de seguretat molt estricte a la porta que et feia obrir les bosses i et passava un detector de metalls si s’esqueia. La meva pregunta és: de què serveixen? Ja a primera hora hi havia nois i noies alcoholitzats dins i fora del recinte. I és que la gent anava amb ampolles de tota manera. No les van poder entrar per la porta però van poder fer-ho entre les reixes per totes bandes. A dins del recinte podies veure gent amb ampolles de vidre. Igual que a Barraques. Aquest és el model de festa que volem? Hi havia molts menors d’edat i clar com que no poden comprar alcohol ja se’l duien de casa. I si no sempre hi ha l’adult que te les aconsegueix sense més problemes. Vam marxar del recinte passades de 2:30h de la matinada. L’espectacle era dantesc: un munt de jovent alcoholizat i fumat. Això si, els de seguretat seguien ferms a l’entrada, quan cinc metres més enllà un llauner feia l’agost venent llaunes o altres les seguien passant sense més entre les reixes. Cal una reflexió dels pares clar però també de les autoritats. Ah i per cert; hi va haver diversos robatoris de mòbils i carteres. No anem bé!