FESTA MAJOR DE MISERICÒRDIA 2019

S’acaba el setembre, arriba la tardor i les reusenques i els reusencs celebrem la Diada de la nostra patrona amb gran orgull i il•lusió!

A la vigília, el centre de la ciutat s’omple d’actes per donar la benvinguda a la festa. Gegants i figures pel carrer i cercaviles per a tots els gustos i els colors, on el Masclet n’és el protagonista. Plegant de treballar vam anar a donar una volteta per submergir-nos en l’ambient i cap al Flaps. Mentre sopàvem vam poder veure el partit del Barça a la pantalla gegant. Que guai és retrobar-te amb amics i poder fer-la petar en llargues sobretaules. Pizzes i uns quants xupitos per escalfar una miqueta l’ambient. El carrer Llovera era un no parar de gent que pujava i baixava imparable cap a les diferents zones de ball i concerts habilitats: la Fàbrica, la Palma, l’Anton Borrell i la Llibertat. Val a dir que comparteixo la crítica feta per diversa gent en el sentit que les revetlles queden massa concentrades en aquesta part de la ciutat. Estaria bé deslocalitzar una mica la nit. Doncs bé; tomet per la Cimarron i estoneta amb els Surfers, abans d’agafar el llit.

El dia ha nascut alegre i de sobte amb les matinades! Si no podies/volies aixecar-te amb elles t’acaben de treure la son de les orelles. Esmorzar, vestir-te i cap al passeig. Des de la Pastoreta els grups havien començat el descens fins al santuari. A banda i banda, sota els arbres la gent a aixopluc del sol esperava impacient la baixada dels diferents elements. Com en saben! Quin mèrit! Mentrestant, a l’esplanada del Santuari el bisbe oficiava la missa en honor a la nostra patrona. Les colles, a mesura que arribaven a la plaça oferien els seus balls. Com sempre els moments més emotius amb els nanos, els gegants, l’àliga i els castellers. En algun foradet del dia sempre hi ha temps per anar a adorar la mare de déu i dedicar-li unes oracions.

Ja a la tarda, passades les 19h els diables han baixat lentament passeig avall en un bany de foc. A baix mentrestant, s’acaba la celebració cristiana. Es girava el rostre de la Mare de Déu i l’Àliga li oferia el ball solemne curt, en un dels moments més emotius de la Diada. Impressiona des d’allà on ho miris i ho sentis. Després l’Orfeó ha cantat des dels peus de l’altar. Encaràvem la darrera fase de la diada i amb ella l’impàs més espectacular del dia amb el foc com a protagonista únic. Primer l’encesa de la Víbria i el Drac i després amb una espectacular caretillada just al davant de l’església, no sense tenir un record en forma d’encesa honorífica per l’Àngels Ollé, traspassada recentment. Per acabar la festa major, un bonic castell de focs amb música al compàs, il•luminant el cel de Reus.

I fins l’any que ve! I que Misericòrdia ens protegeixi!

CAP DE SETMANA DE SANT MATEU 20-230919

He descobert una terra desconeguda, de turons suaus, amb boscos de roure i pins, de camps sembrats, torrents d’aigua, poblets de campanars esvelts, amb molta història -i prehistòria-. Una terra de gent trempada, segura, amb aquell punt irònic i foteta; amable. Terra de bon carn, sobretot de bon embotit i bons formatges. Una terra que és diferent! Una comarca única per descobrir!

DIVENDRES 20. REUS-COLLSUSPINA.
Hem pujat Igualada amunt i Manresa per fer cap a aquesta esplèndida comarca jove del Moianès. Quan el sol estava a punt de pondre’s hem arribat al nostre destí Collsuspina. En concret, ens hem allotjat als impecables apartaments de Can Vilafort, davant per davant de Can Xarina. Quin sorpresa! Hi hem estat conya. Àmplia estança amb vistes al poble i esmorzar impecable inclòs als matins. Sense més dilació hem desfet les maletes.

Encara hem tingut una estoneta per donar una volteta per aquest acollidor poble. Després soparet i a gaudir una bona estona de sofà i tv, i desconnexió. Com mola a mitja nit obrir el balconet i respirar aquella pau i aquella fresqueta.

DISSABTE 21. COLLSUSPINA-MOIÀ-ESTANY-MMVV (DORIAN).
Ens hem llevat amb un dia tapant-se per moments. Hem baixat a Can Xarina per degustar el magnífic esmorzar en el menjador fabulós de l’antiga masia de volta catalana. Embotits de la terra i pa amb tomàquet i all ben fregat damunt de la llesca.

I cap a l’oest. Abans la pluja no caigués hem comprat un pa artesanal de pagès i ens hem arribat a Moià, la capital de la nova comarca. La veritat és que és una vila que sorprèn al viatger i és que al voltant de la majestuosa església de santa Maria s’hi conserven edificis d’una bellesa imponent, incomparable de diferents èpoques. És la vila de dos fills il•lustres catalans. El primer Rafael Casanova (conseller en cap de la Generalitat durant el final de la guerra de Successió). El segon és el tenor Francesc Viñas (i la seva admiració per Richard Wagner, tal com ho mostra el palauet on va viure).

D’allà, per una carretera que s’ha anat empinant, hem fet cap a Estany. Precisament, la carretera deambula per on antigament hi havia hagut aquest immens estany avui assecat. Sobten els centenars de plataners a banda i banda de la sinuosa carretera. Arribats allà, un xàfec ens ha sorprès. Cap problema! Hem entrat al Museu i Monestir agustinià d’Estany. Impressiona sobretot el claustre romànic amb escenes als capitells impecables de la vida de Jesús. El símbol però se l’emporta l’escena d’una noia pentinant-se i després petonejant-se; un misteri així com moltes altres al·legorie d’animals.

Amb el xàfec passat hem tornat a Collsuspina per dinar. Més pluja i llamps i trons; la tarda perillava però com en un miracle s’ha anat aixecant. Finalment, ens hem decidit i hem baixat al Mercat de Música Viva de Vic. Tomet per aquesta bellíssima ciutat amb concerts en tot racó útil i sopar al nou Bar mentre contemplàvem una nova derrota del Barça. A les 23:15h els Dorian han pujat a l’escenari i els hem pogut veure de nou tres setmanes després del concert de Figueres. Ha estat magnífic i a més ens han signat els dos darrers cd’s que han tret i hem comprat.

DIUMENGE 22. RUTA COVES DEL TOLL-GRANERA-CASTELLTERÇOL. Ens hem llevat amb aquella sacietat d’haver passat una gran nit a la plaça Major de Vic i els Dorian. La vintena de km que separen Vic de Collsuspina ens els hem passat cantant els seus temes. De fet ha estat la banda sonora de l’estiu 2019! Després d’esmorzar bé una bona truiteta a Can Xarina, ens hem posat en camí de les Coves del Toll. Camps, prats, animals, pobles i masos a la vora! 4,5 km fins arribar a aquest indret màgic. Allà ens hem refrescat una mica i hem fet la visita guiada; un recorregut de 250 metres per l’interior d’una espectacular cova mil•lenària. Brutal! Després, hem donat una volta pel poblat prehistòric reconstruït. Per completar la ruta circular hem remuntat el torrent del Bassot enmig d’un bosc preciós de roures i pins.

Després de quasi 6 km hem fet cap al carrer Major de Collsuspina. Com hem dinat! Migdiadeta bona i viatget fins a Granera i Castellterçol per conèixer el terme una mica millor. La vista des de Granera és realment espectacular, amb el poble aixecant-se als peus del castell. Hi ha alguns raconets amb encant i la carretera és espectacular.

Del poble de Prat de la Riba n’és bonic visitar-ne la casa natal i donar un tom del nucli antic i l’església de sant Fruitós. El cel ens ha volgut regalar una posta brutal damunt dels nostres caps.

Darrer sopar a la cuineta de l’apartament, brindis i a fer la maleta.

DILLUNS 23. COLLSUSPINA-REUS I tal com vam venir hem marxat, amb un dia clar i via Manresa. Així, després d’esmorzar i acomiadar-nos de la Família de Can Xarina hem recorregut una bona estona els boscos i els prats impecables de la zona. Tot un descobriment al cor de la nostra estimada terra: Catalunya.