16 de març 2009

CALÇOTADA ALS RACONS


Ara potser si que serà l'última. Aquest any no em puc queixar!
Ens va fer un dia explèndit. Bufava una lleu brisa però era suportable.
A la una vam arribar als racons. Vam acabar de coure la carn; els calçots ja els havien cuit abans la Rosita, en Joan i l Xell.




Entre ditades al pot de la salsa vam preparar un petit aperitiu, mentre arribàven la família de la Cristina. Tots plegats, al porxo, entre sol i ombra, vam fer el vermut.


Acte seguit vam asseure'ns a la taula dins de la casa i vam procedir a pelar, sucar i menjar els calçots. Eren molts gustosos i de mida no massa gran. Ideals! Acte seguit la carn! Buffff! I finalment, el tortell de nata i el braç de gitano. Per cert! la Cristina va fer els anys. Així que li va tocar bufar les espelmes corresponents! No direm la xifra; jeje!





Després de dinar vam anar a donar un tomb pels voltants i vam poder veure la destrossa del temporal de vent de fa unes setmanes. Fa fredat!


I així vam anar passant la tarda, jugant amb l'Úrsula a futbol, emprenyant al "cachorro" i escoltant alguna que altra batalleta dels presents. Això si! a mida que es feia fosc la gent s'anava acostant més a la llar de foc! Iblama

2 comentaris:

  1. Caram, uns pitets ("baberus") professionals! :-D

    Aviat s'acabarà el temps de les calçotades, i els haurem de dir fins l'any que ve!

    ResponElimina
  2. Per cert, m'agrada la foto que has posat sota el títol del blog. A risc de cagar-la, que és l'ermita de Sant Antoni?

    ResponElimina