Ahir a la tarda, després de dinar al poble hi havia la típica pau d'una tarda d'estiu. Se sentia el bordar d'algun gos, el soroll del bar, un mínim xivarri a piscina, la remor del vent, alguna que altra tele... Eren els moments previs a l'arribada de les Colles. Com canvia la cosa en qüestió d'hores! El poble s'omple de gent, de paraules, de crits, de gegants, de gralles, de sons... que any rere any pugen i baixen pels nostres carrers. És una tarda màgica! En alguns moments desbordant; estressant sobretot a l'hora de muntar-ho tot, però única i preciosa si la vius com la vivim els que en participem. En total vam ser 12 colles: Alcover, Barri dels 6 carrers de Mont-roig, Cambrils, Duesaigües, Horta de Sant Joan, Hospitalet de l'infant, Montblanc, els Pitots de Mont-roig, Porrera, la Riba, Ullastrell, Vilanova d'Escornalbou, Vinyols i Colldejou.
A les 18:30h les colles van anar arribant. Van fer la plantada a la pista poliesportiva, des d'on -per cert- hi ha una vista magnífica del poble de la Mola i de la Serra de Llaberia. Al cap d'una hora aproximadament, mentre veiem com el cel s'anava tapant i s'aixecava una mica de vent, es va donar el tret de sortida. Els gegants van baixar per la costa del cementiri, passant pel carrer del Sol, Masíes i carrer de Baix per fer cap a la plaça de l'Església. Tots els gegants van passar per davant del Fumat, l'Espantall, l'Oriola i la Iaia, els quals estaven plantats esperant el seu torn al principi del carrer de la Font. En aquesta ocasió la pobra Fumada no hi va oder assistir ja que s'ha hagut de sotmetre a unes intervencions liposuctives degut a l'elevat pes que feia. Tot i que sembla un recorregut llarg en realitat es força curt. És més; les colles abans de fer l'entrada a la plaça s'arremolinen al carrer de baix una llarga -i alta- corrua. Llavors, una per una, les Colles són cridades i ens ofereixen al so de les seves cançons, un dels balls que les caracteritzen. Una per una es van situant en rotllana al voltant de la plaça. Quan totes les colles estan plantades és impagables poder-ho observar des del campanar. I així, mentre el temps anava empitjorant per moments es va procedir a la ballada final. És el moment més emocionant de la trobada ja que els grallers de totes les colles es posen d'acord per tocar un parell de cançons per acabar despedint-se fins l'any proper. Per damunt dels caps de les persones veus aquelles grans dones i grans homes com giravolten, salten i ballen representant aquells homes i aquelles dones que anys enerere formaven part de la nostra societat. Quedava palès que hi havia ganes de gresca perquè els grallers de Porrera van continuar tocant. Arribava així l'hora del sopar. Ens vam reunir en un replet frontó totes les colles. De fet no hi cabia ni una agulla. A les taules hi havia pa, tomàquets i embotit i beguda de tot tipus. De postres coca i senyors el plat fort de la trobada: el mató de Colldejou (de cal Marcel). És el millor mató del món! i s'hi afegeixes una bona mel encara més. En sec el cel es va tapar del toc i després d'uns quants llampecs amenaçadors van començar a caure unes grosses gotes que van fer avançar el final del sopar. Al cap d'una estona, mentre les colles marxavem, vam poder sopar els de Colldejou.
En fi! Enguany ha estat la Trobada de Colles que fa quinze per tant els Gegants i Grallers estem d'enhorabona. Per tant Fumats felicitats. I felicitats a tots aquells que durant tot aquest temps han permès que al nostre petitet però gran poble es pugui dur a terme una festa tan bonica. Esperem poder continuar amb aquesta tradició. Iblama
