17 de gen. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BILBAO 3 - BARÇA 2.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Supercopa d’Espanya.

-ALINEACIÓ. 4-3-3. Porteria: Ter. Defensa: Alba, Lenglet, Araujo i Dest. Mig camp: Busi, Pedri i DeJong. Davantera: Dembelé, Messi i Griezmann.

-MARCADOR: BILBAO 3 – BARÇA 2 (Griezmann 2).  


2. EL TITULAR: Els lleons devoren el Barça  

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Tercera Supercopa pel Bilbao en tota la seva gran història.

4. LES CLAUS. Primera part marcada per la gran pressió que ha fet el Bilbao i un Barça rarament aculat. Empat en possessió i empat en el marcador. M’ha estranyat veure un Barça massa conservador, molt replegat darrere, cosa que ha fet que només arribéssim dos cops. Ens ha costat molt la sortida de la pilota ja que no ens han deixat respirar. Poca participació de Pedri en termes generals. Una vegada més hem deixat que ells fossin superiors amb 4 membres versus 3 dels nostres. A la segona part l’equip s’ha allargat una mica més pressionant més amunt tot i que les imprecisions (sobretot de Dembele) ens han fet tenir massa inestabilitat. Hem defensat fatal la pilota aturada! Abans de la pròrroga la concentració i els ànims dels de Marcelino ha fotut mil patades a l’estratègia de Koeman. Han jugat com un equip! 

5. LA CARA I LA CREU. La creu avui ha estat Dest tot i que Dembelé tampoc ha fet un bon partit. La veritat és que ha estat espès i ‘fallon’. Ben canviat a la segona part. Griezmann pels gols.

6. EL RIVAL. Molt ben col•locat i amb una pressió asfixiant vers els seus rivals. Han sabut ofegar-nos la sortida de pilota; pressió sobre al qui rebia. Són pur nervi, tal com Marcelino els hi transmet des de la banda. Gran feina en només dues setmanes. Realment no mereixien perdre a la primera part.  No ens han deixat encarar ni fer uns contra un. Com era d’esperar han baixat la forma i llavors el Barça s’ha alliberat de les marques. La tenacitat els ha fet empatar de nou i Williams els ha donat la victòria justament amb un golàs a la pròrroga. 

7. LA MOVIOLA. Gil Manzano. Ha tret una targeta a Lenglet molt ràpidament, amb un criteri precipitat i massa estricte. Després en jugades semblants no ha tret cap tarja. Àrbitre mesquí. Després de 24 faltes només tres targes per ells. Ben anul•lat el gol del Bilbao i mal aplicats els descomptes en tot moment. No està a l’alçada d’un partit com aquest. 

8. LA VEU DEL SOCI. Primera part decebedora del Barça, tot i que reconec que ha estat ben posat darrere. Dos xuts i un gol això si; màxima efectivitat abans del descans. Llàstima de l’empat del bilbains però marcador just. Ens ha faltat ambició quan les forces ens han acompanyat. La sensació és que hem pogut fer més. En línies generals malgrat tot ha estat un mal partit del Barça. Ja se sap que sol passar -excusa- amb els equips grans que ‘suden’ d’aquests tornejos. Com si el Barça pogués anar sobrat i passar! Penso que no hi hem cregut en cap moment. Seguim sense saber defensar les jugades a pilota aturada i dia rere dia això és més preocupant Per cert; partit lamentable de Messi i estratègia igualment lamentable de Koeman traient del partit Dembelé i Pedri. El francès perquè en qualsevol moment te la pot ‘liar’ i el canari perquè té una llum a mig del camp diferent. Hauria estat bé acabar el partit amb DeJong, Pedri i Riqui.









14 de gen. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES. REAL SOCIEDAD 1 - BARÇA 1

1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Supercopa d’Espanya. Semifinal.

-ALINEACIÓ. 4-3-3 variant a 4-2-3-1 i al en molts trams en un 4-4-2. Porteria: Ter. Defensa: Mingueza, Araujo, Lenglet i Alba. Mig camp: Busi, DeJong i Pedri. Davantera: Dembelé, Braith i Griezmann.

-MARCADOR: REAL SOCIEDAD 1 - BARÇA 1 (DeJong).

2. EL TITULAR: ‘A la final de la Supercopa d’Espanya’.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. No veiem penals des de la final de Copa contra el Mallorca de l’any 1998. Aquell dia un altre porteràs Hesp va fer un partit memorable i vam ser campions amb aquell equip de Van Gaal amb els Figo, Rivaldo...

4. LES CLAUS. L’equip, tot i les absències de Dest o Messi ha donat la cara i ha donat sensació de força solvència. Immens partit de Ter Stegen i bon partit en defensa en línies generals tot i la improvisació de Mingueza de lateral. Al mig bones conduccions de Pedri i DeJong i bona contenció (que no tant en atac) de Busquets defensant. Aquí la lluita per imposar-se ha estat maca, fins i tot amb més faltes del que és habitual en el Barça. Davant el més incisiu ha estat Dembelé mentre ha jugat a la dreta. Bona lluita de Braith i assistències sempre ben rebudes de Griezmann, que ha ajudat molt al mig a elaborar jugades, de manera que podríem dir que es jugava amb una mena de dues puntes davant amb Dembelé i Braith i 4 al mig. Del minut 75 endavant se’ls ha vist patir pel cansament; només ha faltat la pròrroga.

5. LA CARA I LA CREU. Ter Stegen avui és la cara. Ha fet aturades de molt mèrit i ha aturat dos penals en la tanda. Grandiós porter! La creu li dono a Busquets sobretot per la pèrdua de pilota absurda en llocs delicats del camp. Cada dia està més fora que dins en aquest equip.

6. EL RIVAL. Amb un atrevit 4-3-3 ha plantat cara al Barça i ha demostrat ser un dels grans de Lliga espanyola. Sort n’hem tingut de Ter Stegen ja que han arribat a l’àrea amb ocasions molt clares que el porter alemany lluint-se ha desbaratat. Tenen una forma física i un físic encomiables. Això ajuntat amb una disciplina tàctica molt ben treballada de la mà d’Alguacil el fan un dels equips del campionat. Volen la pilota, no els hi crema i entren molt bé per banda. Potser els hi falta aquell segon a l’hora d’executar. M’encanta la banqueta llarga de jugadors amb garanties que tenen. Bon 11 i bons suplements! 

7. LA MOVIOLA. Munuera Montero. Nefast. Li ha vingut gran el partit. Ha tret targes vés a saber perquè i ha xiulat un penal a DeJong per mans involuntàries. Un munt de faltes clares que no ha xiulat i com a colofó ens ha pitat un penal que jo no veig per enlloc.

8. LA VEU DEL SOCI. Ja tocava una mica d’èpica i que es resolgués a favor nostre. Mola aquella adrenalina i aquella sensació de partit gran i més amb la tanda de penals on Ter Stegen ha seguit corroborant que és un crack. Jugarem una final i això és el més important. També m’ha agradat veure que l’equip, malgrat les baixes, donava la cara i no es descomposava com en altres ocasions. La pena és que mires a la banqueta i tens poques opcions de revolucionar un partit.
















9 de gen. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES. GRANADA 0 - BARÇA 4.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: lliga. Jornada 18.

-ALINEACIÓ. 4-3-3. Porteria: Ter. Defensa: Dest, Mingueza, Umtiti i Alba. Mig camp: Busi, DeJong i Pedri. Davantera: Dembelé, Messi i Griezmann.

-MARCADOR: GRANADA 0 - BARÇA  4 (Griezmann 2 i Messi 2).


2. EL TITULAR: Consolidant un 11.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. 600 partits de Busi. Entra a l’Olimp de jugadors culers històrics amb Messi, Xavi o Iniesta. Ens ha donat moltes tardes de glòria.

4. LES CLAUS. La sensació de solvència de l’equip sobretot de darrere al davant, tot i que la primera ocasió l’ha tingut el Granada. M’ha agradat molt la pressió que hem fet. Aquella imatge de tenir diversos jugadors envoltant el rival que fa circular la pilota. Molt interessants les ajudes amb passis curts ‘made in’ Cruyff. Allò de tenir sempre dues variables de passada pel qui fa circular la pilota. Està molt bé tenir diferents opcions per desarmar la defensa rival. Banda esquerra Griezmann amb Alba i Pedri, mig amb Messi i dreta amb Dembelé, Dest i De Jong. Avui la sensació ha estat que en defensa ens hem mostrat també força contundents i sense punyetes. Així si que podem anar bé!

5. LA CARA I LA CREU. Avui vull donar la cara a Griezmann per les bones combinacions i les assistències que ha fet i els dos gols. No poso cap creu ja que crec que tots han rendit a un bon nivell en lo seu.

6. EL RIVAL. Juguen amb 4-2-3-1. És un equip molt fort físicament i molt ben posicionat en defensa. Et munten una teranyina darrere difícil de superar. No s’amaguen a l’hora de tocar la pilota, ans el contrari; la remenen amb criteri i amb precisió alta. Avui però s’han trobat davant un transatlàntic que els ha esborrat del camp amb aquest remei precisament. Un equip que té molt bona pinta. Per aplaudir el seu treball. Ara falta consolidar-ho amb victòries amb equips que li puguin donar fama.

7. LA MOVIOLA. De Burgos Bengoechea. Ha tret targetes per protestar absurdes. En la polèmica però ha estat encertat. Ha donat el gol de Griezmann.

8. LA VEU DEL SOCI. La veritat és que hem tocat tan fons que ara ens sentim molt il•lusionats. Allò dels contrastos dels culers: alguns eixelebrats ja parlen de guanyar-ho tot. A veure; Koeman ha posat lògica i ha donat estabilitat a l’equip. Ha triat un 11 i hi confia partit rere partit i això es nota. Que falla un; canvi i endavant! Som sobretot més efectius i Messi se’l veu més alliberat! Pinta bé però sense eufòries!









7 de gen. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BILBAO 2 - BARÇA 3

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: lliga. Jornada 17.

-ALINEACIÓ. 4-3-3. Porteria: Ter. Defensa: Dest, Araujo, Lenglet, Alba. Mig camp: Busi, DeJong i Pedri. Davantera: Dembelé, Messi i Griezmann.

-MARCADOR: BILBAO 2 - BARÇA 3 (Pedri i Messi 2).


2. EL TITULAR: ‘Reenganxats a la lliga? Veurem!

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Pedri s’està convertint en la sensació de la temporada i això que només té 18 anyets. L’entesa que té amb Messi ha fet que l’astre argentí recuperi l’alegria. A aquest noiet la història el recordarà!

4. LES CLAUS. Hem jugat amb un 4-3-3 en atac i en defensa sovint hem jugat amb una mena de 4-5-1 o 4-1-4-1 amb els extrems Dembelé i Griezmann ajudant a mig camp. Així Messi juga de fals 9 i dóna molt de joc, al mateix temps que queda més alliberat de tasques defensives (feina de la que pot participa) i és nota menys. Tot i començar malament hem acabat remuntant. Dos gols ens han fet i els dos venen per errades personals. El primer amb una falta d’entesa entre els centrals que estaven massa avançats, fet que ha facilitat la cavalcada del llebrer Wiliams. El segon error amb una passada fallada en horitzontal de Messi en defensa. Ens han sobrat els primers 10 minuts. M’ha encantat la mobilitat dels jugadors de mig del camp. Ben situats en els extrems Griezmann per l’esquerra i Dembelé per la dreta. Bones combinacions en curt i molts recolzaments entre els jugadors. Davant hem resolt millor tot i els dos pals.

5. LA CARA I LA CREU. La creu per Busi. Desentona en aquest equip. Està lent i espès! Avui la cara la vull donar a Dembelé perquè és elèctric i costa molt de marcar i permet obrir espais, tot i que podria donar també la cara a Messi.

6. EL RIVAL. De la mà de Marcelino, el Bilbao (com en els altres equips que ha estat) vol jugar amb un 4-4-2 molt clar. Un equip que vol viure del contraatac i de la inspiració de Wiliams i l’entrada en segon terme de Muniain. Potser és massa poc per a un dels grans de la lliga espanyola. Van donant entrada a nous jugadors però ja fa uns anys que manté una mateixa base. A diferència d’altres anys potser els hi falta una mica més de precisió i paciència sobretot a mig camp. Massa canvis de velocitat en el ritme del joc que els inestabilitzen, més que no pas consoliden

7. LA MOVIOLA. Del Cerro Grande. Bé! No li han posat problemes. Gol ben anul•lat a Messi.

8. LA VEU DEL SOCI. Una gran alegria veure Messi content i rient. Potser amb aquesta manera de jugar ell queda davant sol i queda com alliberat en defensa (no del tot). Il•lusiona també veure com Dembelé se sent més fort i amb ganes d’encarar i desbordar. Pels defenses és un problema ja que no saps mai per on et sortirà. Aquest desequilibri és vital! Anem veient cosetes que ens il•lusionen i ens fan somniar, tot i que de la mateixa manera, també veiem coses que ens fan desanimar, com les faltes de concentració, pèrdues de pilota, errades personals. 

Canviant de tema; crec que és un error prescindir d’Aleñà. Si tenim alguna altra baixa a l’equip ens quedarem amb Pianic i amb un jugador que l’entrenador no confia: Riqui.









4 de gen. 2021

CRÒNIQUES FUTBOLERES. HUESCA 0 - BARÇA 1

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: lliga. Jornada 16.

-ALINEACIÓ. 4-2-3-1. Porteria: Ter. Defensa: Alba, Araujo, Lenglet i Alba. Doble Pivot: Busi i DeJong. Mitges puntes: Messi, Pedri i Dembelé. Davantera: Brait.

-MARCADOR: HUESCA 0 - BARÇA 1 (DeJong).


2. EL TITULAR: ‘Patint fins al final amb el cuer però tres punts al sac’.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. 500 partits de Leo Messi amb el Barça. No hi ha cap dubte que superarà tots els registres.

4. LES CLAUS. La primera part ha estat acceptable però ens hem anat desfent com un sucre a l’aigua al no acabar d’aclarir el marcador. Entre Pedri i Dembelé almenys 3 o 4 gols podríem haver fet. El futbol es capritxós i no han volgut que entressin. Les entrades des de segona línia i les bones assistències avui han estat la clau. De nou una mala lectura de Koeman i els seus amb els canvis ens han acabat de desorientar. Quan necessitàvem un clar reforç a mig del camp ha canviat a Busi per Pianic i Dest per Mingueza. Total que hem estat venuts al mig amb 2 tios i n’hem mantingut a dalt 4 inútilment. Ells amb 4 al mig ens han fet córrer i ens han superat tot i no tenir moltes ocasions. 

5. LA CARA I LA CREU. Vull premiar de nou Pedri. Tot i fallar demostra cada dia ser un jugador diferent i amb adn Barça. No m’ha agradat Busquets. Perd la concentració, perd pilotes i si ha de córrer està mort. Avui ha fer una sessió calamitosa a Ter Stegen.

6. EL RIVAL. 4-4-2 Un equip pensat per sobreviure a primera i que difícil ho tindrà per no descendir. Hi posen ganes però no tenen la qualitat suficient per plantar cara a gaires rivals. Es jugaran la lliga amb dos o tres equips que van del mateix pal. Defensa ‘teranyina’ i a pescar el que puguis a dalt. No pots aspirar a gaire fent 345 passades, tot i que han presentat uns bons números pel que fa a la precisió de les mateixes.

7. LA MOVIOLA. Cuadra Fernández. Bé i ben assistit que ja és molt. Els jugadors han estat col•laborant en tot moment. Es podia haver estalviat la tarja a l’entrenador Michel.

8. LA VEU DEL SOCI. Tornem a tenir una nova oportunitat d’enganxar-nos a la lliga. Avui hem jugat el primer dels 4 partits que ens toca jugar fora de casa, més el partit fora també de Supercopa contra la Reial Societat. Poden anar molt bé per ratificar un canvi amb l’any nou o ratificar una temporada de transició. Molt em temo que serà més lo segon.









29 de des. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 1 - EIBAR 1.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: lliga. Jornada 15.

-ALINEACIÓ. 3-5-2 Porteria: Ter. Defensa: Mingueza, Araujo, Lenglet. Mig: Dest, Pianic, Dejong, Pedri i Firpo. Davantera: Griezmann i Braithwaite fins a la mitja part.

-MARCADOR: BARÇA 1 (Dembelé) – EIBAR 1.


2. EL TITULAR: ‘Un pas endavant i un pas enrere’.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. 15 partits que serien 45 punts possibles i en tenim 25, per tant 20 punts perduts pel camí.

4. LES CLAUS. Als 20 minuts podríem anar 2-0 però penal fallat i gol anul·lat per fora de joc. De nou un error puntual, avui d’Araujo, ens ha condemnat. Amb això l’entrenador no hi pot fer res. Una que n’han tingut i l’han ficat. M’han semblat més alliberats DeJong i Pedri que han fet un bon partit, sobretot amb l’entrada de Dembelé que els ha alliberat una mica més i ha obert el camp. Llàstima el canvi per Dest, l’únic que ha aportar profunditat l’equip! No hem tingut paciència i hem canviat el sistema, cosa que no crec que hagi aportat gaire. M’hauria agradat veure Dembelé per l’esquerra i Dest per la dreta i Riqui pel mig en lloc de Pianic però noi res de res! No puc entendre tampoc com el penal no l’ha llençat Griezmann o Pianic per tenir més experiència que Braithe.

5. LA CARA I LA CREU. M’ha semblat horrorós Firpo. Tou, imprecís... En canvi, gran nou partit de Pedri. Es posa l’equip a l’esquena i dóna la cara. Ell i Dembelé ens mantenen amb una certa ilu. 

6. EL RIVAL. Un equip muntat per sobreviure a la primera divisió. Ajunta bé dues línies defensives amb sis homes, tres per davant i un davanter centre pescador, que avui ha pescat i ha donat un gol al seu equip que podria haver suposat tres punts. Mendilibar el té molt ben treballat. M’agradaria veure aquest entrenador -veterà ja- amb un equip d’entitat tipus Bilbao. Segur que muntaria un gran bloc. Avui ha tingut massa premi pels mèrits que han fet.

7. LA MOVIOLA. Alberola Rojas. Encert total i amb un somriure a la boca. Bé en el penal assenyalat i bé en el gol no concedit al Barça.

8. LA VEU DEL SOCI. Sincerament crec que no hem fet un mal partit. El tema és que no hauríem de tenir marge d’error i la caguem amb errors individuals no forçats que ens penalitzen molt. Estem aprenent i segurament creixent. Ara en Koeman diu que veu la lliga molt lluny. Qui havia dit que es veia guanyador? M’està decebent massa! 









23 de des. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. VALLADOLID 0 - BARÇA 3

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: lliga. Jornada 14.

-ALINEACIÓ. 3-5-2 Porteria: Ter. Defensa: Araujo, Mingueza, Lenglet. Mig: Alba, Pianic, Dejong, Pedri i Dest. Davantera: Braith i Messi.

-MARCADOR: VALLADOLID 0 - BARÇA 3 (Lenglet, Braith, Messi).


2. EL TITULAR: ‘Potser hem tocat la tecla bona: 3-5-2’.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. 644 gols de Messi. Ja és més gran que Pelé!

4. LES CLAUS. Koeman va provant, fins que un dia sonarà bona música -esperem-. Ahir va optar per un 5-3-2 en defensa. En qualsevol cas, sabedor que els laterals es despengen i els hi costa recuperar, darrere sempre tindrà fixos 3 homes. En atac laterals amunt que quasi que es converteixen en extrems en un 3-5-2 convertible en ocasions en una bogeria de 3-3-4 en atac. En defensa sempre n’hi ha un del mig que avança la seva posició i ajuda en l’anticipació al mig. Precisament el mig del camp pot jugar una mica més alliberat sabent que darrere tens una millor garantia. Messi que tomba per on vol i Braith que fixa l’extrem. En moltes jugades veiem que els nostres jugadors érem superiors en nombre vers els pucelans. Hem fet doncs bones ajudes i bones cobertures i una bona pressió i ben amunt, cosa que ens ha permès recuperar pilotes a dalt i crear molt perill. Està clar que a dalt per crear perill no es necessiten sempre 3 jugadors!

5. LA CARA I LA CREU. Avui vull premiar l’encert de Koeman. Així com altres vegades he estat crític amb ell avui l’aplaudeixo. Al camp partidàs de Pedri i nova actuació de mèrit de Ter Stegen. La creu la dono a les pèrdues absurdes de pilota i a Umtiti que sembla fora de tota bona forma.

6. EL RIVAL. Molt justet. Molta joventut, moltes ganes però la precipitació els perd massa. Han perdut pilotes absurdes que els han creat molt perill. De la mà de Sergio els hi agrada tocar la pilota però els hi falta aquell punt de seny per prendre millors decisions. Tenen un porteràs sortit del Barça com és Masip. Ahir si no hagués estat per ell els hi hauria caigut un sac. És un equip massa tou per ser a primera. Tot i així m’agradaria que se salvés perquè mima la pilota.

7. LA MOVIOLA. Melero López. Bon partit anit! Cap queixa. Ha passat desapercebut i això és d’agrair tot i que crec que podia haver xiulat un penal a Umtiti sobre Mesa, que en res hauria afectat el marcador.

8. LA VEU DEL SOCI. Content la veritat! Falta veure tres o quatre partits que consolidin un model prou estable per aquests jugadors. Pot ser un sistema bo per a sobreviure aquesta temporada tenint el que tenim. Això vol dir que l’equip tècnic per fi ha fet la reflexió que no podem jugar amb garanties tot un partit ni amb un 4-2-3-1 ni amb un 4-3-3.  Aquest 3-5-2/5-3-2 ajuda a compensar millor l’equip.

Respecte a les declaracions de Koeman. Doncs si noi; parla i diu veritats, no sé que collons diuen el Zidane i tota la colla de llepaculs de Madrid. Molt Var i molts merda però al final el beneficiat mai és el Barça; sempre rep a favor el Madrid i ja n’hi ha prou! La lliga de l’any passat la van guanyar ajudats pels àrbitres i enguany seguim amb allò de davant el dubte a favor d’ells!









19 de des. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 2 - VALÈNCIA 2.


 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: lliga. Jornada 13.

-ALINEACIÓ. 4-3-3 Porteria: Ter. Defensa: Alba, Araujo, Mingueza, Dest Mig: Busi, Pedri i Cou. Davantera: Braith, Messi i Griezmann.

-MARCADOR: BARÇA 2 (Messi i Araujo) – València 2.



2. EL TITULAR:  Incapaços de sumar 3 partits amb victòria a casa.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. 643 gols de Messi amb el mateix equip. Iguala així a Pelé i el seu Santos. Un bon aval per una gran carrera. Llàstima que estigui més fora que dins! Primer gol d’Araujo amb el Barça; un golàs!

4. LES CLAUS. 21 punts de 39 possibles; així impossible! De nou Koeman, que ho tenia ben fàcil, ha deixat a la banqueta Riqui Puig per donar entrada a un monòton i previsible Coutinho. Koeman segueix entestat a criminalitzar Riqui pels seus entrenaments però és dels pocs que aporten una certa frescor. Això si; ens han penalitzat els errors individuals massa! Griezmann en el primer i Mingueza en el segon.

Hem repetit 4-3-3 mitja part i després, lluny de canviar peces, ha canviat el sistema i l’equip s’ha trencat. En el primer gol d’ells s’ha demostrat el poc treball en els entrenaments tenint en compte el rival. Com pot estar marcat Dihakaby, (1,92) per Griezman (1,76)? Lamentable! Avui també d’aquelles possessions de Tata Martino que no et condueixen a res ja que no has tingut una jugada clara fins al 32. Quan pensaves que el València sentenciaria empat i al revés; quan semblava fer el tercer el Barça gol del València i empat diria que just. És desesperant veure que només Messi i Trincao són capaços de jugar-se-la davant per desequilibrar una mica la defensa rival. La resta massa previsible!

5. LA CARA I LA CREU. Pedri. El millor globalment, donant sentit a l’equip. Per al títol de pitjor estaria entre Alba, Coutinho i Griezmann. Un per inestable, l’altre perquè no aporta res de diferent i el tercer perquè sembla obstaculitzat per la manca de confiança.

6. EL RIVAL. Un equip normalet, tampoc res de l’altre món, que surt també de les cendres del gran equip que va ser fa uns anys. Avui només ells han posat les ocasions i ens han perdonat gràcies a les aturades de Ter, que atura el que no està escrit. Aparentment funciona bé com a bloc tot i que crec que agrairia alguna individualitat que marqués més la diferència.

7. LA MOVIOLA. Hernàndez Hernàndez. Bé. El penal era, l’únic que no s’entén perquè no expulsa Gayà quan és l’últim home. 

8. LA VEU DEL SOCI. Hem tornat a baixar del pedestal. Ens han passat per sobre. Bany d’humilitat; si així es pot dir. Han estat superiors en tot moment i sort n’hem tingut de les intervencions providencials de Ter Stegen. Al final hem d’entendre que el millor és el resultat ja que lo normal avui era perdre. Ara queden dos partits per acabar l’any, un fora i un a casa. Guanyar-los ha de ser la gran fita!









16 de des. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 2 - REIAL SOCIETAT 1

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ:

-ALINEACIÓ. 4-3-3. Porteria: Ter. Defensa: Dest, Araujo, Mingueza i Alba. Mig: Busi, DeJong i Pedri. Davantera: Braithwaite, Messi i Griezmann.

-MARCADOR: BARÇA 2 (Alba i DeJong) – REAL SOCIEDAD 1.



2. EL TITULAR: ‘Premi al millor Barça de la temporada’.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Cinquena derrota consecutiva de la Reial al Camp Nou.

4. LES CLAUS. Al col•locar tres davanters davant fixes més la defensa rival; a banda de ser més un equip més natural. La sensació és que ells no s’esperaven el trident de davant i han hagut d’estar més pendents dels nostre atac que no pas amb 1 jugador en punta. Amb tres al mig reals l’equip es compensa millor i DeJong és el DeJong que havíem conegut de l’Ajax. Hem sabut aprofitar els espais que han deixat. Podíem haver-los golejat! Darrere chapeau per Koeman per arriscar-se amb Migueza i Araujo. Junt amb Dest que sembla més consolidat i la major estabilització de la banda esquerra amb Alba, Pedri i Braith la defensa sembla créixer. No hem trobat a faltar a ningú! Llàstima del gol d’ells a la primera! Ara tocaria donar continuïtat a aquest equip i a aquest sistema. M’ha falta canviar Braith a la segona part; estava mort. Un altre jugador hauria ajudat a compensar els canvis de la Reial Societat. A la segona part, ells han fet els canvis adequats on et canses més i ens han superat sobretot a mig camp i ens han perdonat k tot.

5. LA CARA I LA CREU. Em segueixo quedant amb la cara positiva de DeJong. Al jugar més alliberat i més endavant se’l veu més tranquil. Poso Griezmann a la creu pel fet d’haver fallat diversos gols clars. A un davanter se li ha d’exigir més.

6. EL RIVAL. De moment la Reial ha estat el millor equip de la Lliga, sent-ne el líder. Europa i uns quants partits amb punts perduts han fet que es desinflés una mica. Avui Koeman els ha sorprès i els ha costat reaccionar. Tot i així han fer un gol a la primera part a la primera que han tingut. A la primera part s’han vist superats i han deixat massa espais.A la segona Zubimendi ha donat un recital. Presenten un equip molt ben treballat, ben posicionat, amant de la pilota i amb ganes de futbol. Un 4-3-3 que recorda grans Barça o Madrid. Falta potser un 9 clar! Com dic fins ara el millor equip de la Lliga d’Espanya. Veurem si tenen la suficient força per combatre els grans de la lliga. 

7. LA MOVIOLA. Sànchez Martínez. Excel•lent. Gran arbitratge tot i que no donava el gol del Barça per fora de joc. Ha sabut tenir el partit sota control. Alguna targeta més podria haver tret.

8. LA VEU DEL SOCI. Sense cap mena de dubte hem vist el millor Barça dels darrers temps. 6 punts al sac dels 9 clau abans de Nadal. Hem corregut i hem donat la cara almenys una hora. Després el ‘desbarajuste’ s’ha apoderat de nosaltres i Koeman de nou no ha sabut com prémer la tecla dels canvis. Així com aplaudeixo la decisió de posar els centrals joves, el xiulo per seguir cagant-la amb els canvis. Desestabilitza l’equip i acabem anant darrere de la pilota en comptes de tenir-la i marejar-la sobretot en el temps de descompte quan estem guanyant justet!









13 de des. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 1 - LLEVANT 0.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Lliga. Jornada 11.

-ALINEACIÓ. 4-3-3 en atac i 4-1-4-1 en defensa. Porteria: Ter. Defensa: Alba, Araujo, Lenglet, Dest. Mig: Busi, DeJong i Cou. Davantera: Braith, Griezmann i Messi.

-MARCADOR: BARÇA 1 (Messi) – LLEVANT 0.



2. EL TITULAR: ‘Gol i tres punts que tenen un fals regust de glòria’.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. 593 partits de Busi que iguala Puyol. Messi se situa a 1 gol de Pelé com a màxim golejador en un mateix equip.

4. LES CLAUS. El canvi de sistema ha permès veure un joc més naturalitzat. L’equip ha tingut una major fluïdesa i ha generat un fart d’ocasions, fins a 22. Amb el gol de Messi havíem d’haver posar un quart membre a mig camp per intentar adormir una mica més el partit, tenint un major control de la pilota. Una vegada més l’equip tècnic ha optat per canvis que no han aportat res, quan la clau era el reforç de la mitja. Molt lamentable que avui no hagin donat ni un minut a Riqui Puig. No em serveix l’excusa que és un filtrador segons ‘el País’. Actualment, és dels pocs jugadors capaç de canviar una dinàmica.

5. LA CARA I LA CREU. La cara li dono a DeJong tot i que ha perdut alguna pilota de massa risc. Sobretot sense Busi ha jugat més alliberat a mig camp prenent major responsabilitat. La creu és per Alba. Només hi ha una explicació perquè juga: no hi ha ningú més. En defensa es mira els rivals. Al final no ens ha marcat per culpa seva de miracle.

6. EL RIVAL. Equip que llença a les escombraries 70 minuts de partit i tot ho deix per aquesta vintena de minuts finals. Té una base defensiva bona però es centren tant en defensar que s’obliden d’arribar a dalt. Tres tirs a porteria que demostren la poca ambició d’aquest equip i això que presenta uns bons números a nivell de precisió (80%). Tenien clar que calia muntar una defensa de balomano al Barça amb tots els jugadors i així ho han fet. S’han passat 76 minuts basculant de banda a banda. L’Aitor -el porter- avui s’ha fet seleccionable amb les aturades brutals que ha fet.

7. LA MOVIOLA. De Burgos Bengoechea. Ens ha tret dues targetes quan som els que hem proposat futbol. Podia haver xiulat dos penals per mans -un per cada equip- i no m’ha xiulat cap. En termes generals doncs aprovat.

8. LA VEU DEL SOCI. Partit que era importantíssim de guanyar. Tres punts que sumem. En total en sumem 17 de 33 possibles i quedem vuitens. És trist però és el que tenim. Dels 3 partits que teníem per endavant i els 9 punts en joc seria important sumar-los tots i més tenint en compte que els juguem a casa. Crec que globalment hem fet un bon partit i podíem haver guanyat per golejada però al final hem acabat patint i tot per no tenir ofici i això que hi ha campions del món que formen part d’aquest projecte d’equip.









8 de des. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 0 - JUVENTUS 3.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Xampions. Lliga.

-ALINEACIÓ. Porteria: Ter. Defensa: Alba, Araujo, Lenglet i Dest. Doble Pivot: Pianic i DeJong. Mitges puntes: Pedri, Messi i Trincao. Davantera: Griezmann.

-MARCADOR: BARÇA 0 – JUVENTUS 3.



2. EL TITULAR: ‘Gelada a la Xampions’

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Es trenca el record que tenia el Barça: 13 temporades que havíem quedat primers i 38 partits invictes que avui es trenca també.

4. LES CLAUS. Hem sortit freds, confiats com sempre. L’avantatge que portàvem no ha servit de res. Ens han xiulat el penal primer injustament i això ens ha matat. 20 minuts infernals que ens han deixat ensorrats. Hem aconseguit bastir una segona bona part amb l’entrada de Riqui i deixant més lliure Messi, tot i que m’ha semblat que sovint arrencava de massa enrere. Hem estat més contundents en defensa i en una nova cagada de Lenglet ens hem ensorrat de nou. Hem generat fins a 20 ocasions de les quals 7 han anat a porteria, la majoria de la mà de Messi i quasi sempre pel mig; per ells fàcil. Mai els hem inquietat. Al camp se segueixen sentint els crits de tots menys de Koeman, més preocupat de barallar-se amb la banqueta rival. Decebedor!

5. LA CARA I LA CREU. Per mi el millor ha estat Araujo, sobretot perquè ha estat bé en tall. M’ha agradat molt l’aportació de Riqui. A veure si Koeman se n’adona que està per davant d’altres. En la creu hi podria situar els de sempre. Ni Lenglet, ni Alba han estat a l’alçada. També m’ha desesperat Zirpo tirant sempre enrere i no encarant mai.

6. EL RIVAL. 3-5-2 d’entrada i per moments convertible en un 5-4-1.  Un equip muntat des de ben enrere fins a les puntes, amb una mitjana d’edat que esgarrifa però que és típica dels equips italians. Sabedors de les mancances per edat d’alguns, munten un equip ben atapeït des del darrere i amb dos llebrers al davant ajudats molt bé per la segona línia. El fet de jugar tant enrere i junts fa que surtin en bloc de manera molt potent. Per les bandes juguen amb els clàssics carrilers i avui que no han tingut baixes ens han passat la mà per la cara. I coses de gat vell: Pirlo ha posat de titular Arthur i ha fet un partidàs. 

7. LA MOVIOLA. Tobias Stieler. Lamentable. El primer penal no és. Amb això sol i amb tants Vars i tanta merda tot acaba fent una pudoreta que vaja! Aquest gol ens ha trastocat més del que ja ho estàvem. De què serveix el Var?

8. LA VEU DEL SOCI. Toquem fons del tot. Perdem a casa després d’una lligueta acceptable. Està clar que la Juve no és qualsevol de les altres firetes que ens hem trobat en ma lligueta. Aquest si que és un equip gran i ens ha posat al nostre lloc. L’entrevista al final del partit a Ter Stegen és molt significativa. Culpa dels errors personals en part als mals de l’equip i a la falta de concentració. Com ens pot passar això? N’hem après? No. Després el Pou com a colofó a la seva transmissió ens ha plantejat un dilema que jo ja fa dies que tinc en ment. Pot donar més de si aquest equip? Jo crec que si! I el responsable únic és l’equip tècnic que no sap treure-li prou suc. No tenim els jugadors convenients per jugar al que vol jugar Koeman. Encara no ho veu? És un malson que va allargant-se en el temps. Si us plau seieu, mireu-vos els jugadors i poseu-los a la seva posició i amb un sistema que ens blindi millor la defensa. Poseu d’una puta vegada 11 tios titulars i jugueu-vos-la partit rere partit amb aquests onze. I si us plau que en aquest 11 s’hi prioritzi Riqui Puig i 10 més; és de les poques il•lusions de la culerada. Retrobament de Cristiano i Messi, ambdós han fet un bon partit, tot i que el portuguès ha fer dos gols. 









6 de des. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. CADIZ 2 - BARÇA 1

1. LES DADES DEL PARTIT. 
-COMPETICIÓ: lliga. Jornada 10.
-ALINEACIÓ. Porteria: Ter. Defensa: Dest, Mingueza, Lenglet i Alba  Doble Pivot: Busi i DeJong. Mitges puntes: Cou, Messi, Griezmann. Davantera: Braithwite 
-MARCADOR: CADIZ 2 - BARÇA  1 (Alcalà p.p.).



2. EL TITULAR: ‘Una flor no fa estiu’. 
3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Pitjor inici de temporada des de la temporada 91. Estem a 12 del líder i a 3 del descens. Lamentable!
4. LES CLAUS. Entre el plantejament ridícul de Koeman i els errors imperdonables de jugadors concrets. Per a què serveix un equip tècnic? Entre altres coses per esbrinar com juga el rival i poder contrarestar-lo. En aquest sentit Koeman com a màxim responsable està fracassant estrepitosament ja que ni tant sols sap plantejar un partit contra el Cadiz, tot i que crec que el Barça mereixia menys en contra i més en atac. La reacció ha arribat a la segona part! En segon lloc, un equip com el Barça no es pot permetre errors individuals com els de Lenglet o Mingueza. En tercer lloc: la manca de lideratge clar. Som un equip sense líder i això es nota al camp. Juguem al so de Messi. Si ell rutlla, rutllem; si ell està espès, ens espessim. Tenim una messi-dependència massa gran i ell tampoc està massa per la labor. La sensació, com ja he dit altres vegades, és que omplim millor el camp sense ell. Avui ell i Griezmann s’han destorbat! Pot ser que hagi arribat l’hora d’asseure’l i deixar pas d’entrada a saba nova, jove, amb ganes, més en forma i amb més força. Si no ens convertim en la viva imatge del que és ell avui en dia al Barça; un: qui dia passa, anys empeny!
5. LA CARA I LA CREU. DeJong. No aporta res en aquest equip i crec que la paciència s’està començant a acabar. Si al mig no tens claredat no hi na res a fer. En un altre estadi adonem-nos-en que Lenglet, Alba i Busi ja no estan per un nivell tan alt, sobretot físicament! Amb els joves a la segona part el Barça ha brillat a un altre ritme. Per ells la cara.
6. EL RIVAL. A lo seu! Un equip petit però amb les idees clares: defensar-se! Massa premi per 3 xuts a porta, no encara 200 passades o una precisió del 60%. Impresentable per ser a primera, però mira ens han passat la mà per la cara sobretot amb ganes i força i perseverança. Han fet el gol ben aviat i ja han tingut la feina feta. A defensar-se i deixar passar els minuts! Per cert; quin porteràs Ledesma!
7. LA MOVIOLA. Soto Grado. Davant el dubte ells a favor del Barça mai xiulen. Tot i les injustícies tampoc hi ha un paio visceral que s’aixequi per protestar. Han agafat Lenglet pel braç dins de l’àrea; res! Mesquinesa!
8. LA VEU DEL SOCI. La setmana ja ha anat malament amb les contradiccions entre Koeman i la directiva actual. El president de la Junta va dir que s’havia d’haver venut Messi per diners. Koeman el va rebatre! Qui té raó? Evidentment, té raó el president. Era el moment, només tenint en compte que ell no volia seguir. Això no treu que no pugui jugar bé i s’impliqui, però era el moment ideal perquè marxés. Dit això decebedor Barça! Tres partits de miratge per tornar a la realitat: no som capaços de vèncer un segona! Mala peça tenim al teler. A més amb un equip tècnic incapaç de llegir els partits correctament. Ens ensorrem!








2 de des. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. FERENKVAROS 0 - BARÇA 3.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Xampions . Lliga.

-ALINEACIÓ. 4-2-3-1. Porteria: Neto. Defensa: Alba, Lenglet, Mingueza, Dest. Doble Pivot: Busi i Pianic. Mitges puntes: Dembelé, Griezmann i Trincao. Davantera: Braithwaite.

-MARCADOR: FERENKVAROS 0 - BARÇA 3 (Griezmann, Braith i Demebelé).



2. EL TITULAR: ’15 de 15. A Igualar a Van Gaal!

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Encadenem 11 gols en tres partits i zero encaixats des de la darrera derrota a Madrid.

4. LES CLAUS. M’ha agradat la pressió alta que hem fet ofegant-los. Anem recuperant la possessió (63%) i la precisió (91%); una altra manera d’ofegar el rival fent-lo córrer. I nova oportunitat per xavals no habituals molt ben aprofitada. Ara a pels tres punts contra la Juve i a fer rècord.

5. LA CARA I LA CREU. Dembelé. Pel vertigen que ha provocat. Busi. Se l’ha jugat massa! El podien haver expulsat.

6. EL RIVAL. Lamentable! Un equip indigne per jugar una copa d’Europa. Sumant 1 punt de tots els possibles, a la lliga espanyola estaria a segona o més avall. Dos miserables tirs a porteria que donen fe de la inferioritat del rival. Si es vol espectacle s’ha d’apostar per la lliga dels millors des del primer moment, sinó eliminatòries. No ha arribat ni al 38% de possessió i ha fet la meitat de passades bones que el Barça.

7. LA MOVIOLA. Aleksei Kulbakov. Bé!

8. LA VEU DEL SOCI. La culerada porta uns quants dies que pot respirar una mica més alleujada després de passar pel Wanda. Sembla que tothom va conjuntant-se i noi; la confiança també es nota. La pilota va entrant i donem més sensació d’equip. Ara falta, amb aquesta dinàmica, enfrontar-nos a un gran a veure que passa.









29 de nov. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 4 - OSASUNA 0.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: lliga. Jornada 9.

-ALINEACIÓ. He tingut sensació de 4-3-3. Porteria: Ter. Defensa: Alba, Mingueza, Lenglet i Dest. Mig: Pedri, Dejong i Coutinho. Davantera: Messi, Braithwaite i Griezmann. 

-MARCADOR: BARÇA 4 (Braithwithe, Griezmann, Cou i Messi) – Osasuna 0.



2. EL TITULAR: ‘Bon homenatge a Maradona’.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Messi ha fet 641 gols i en du 7 aquesta temporada. És a dos d’igualar a Pelé com a màxim golejador amb un sol club. La història recordarà la dedicatòria a l’astre argentí quedant-se amb la samarreta de l’equip de Newell’s on van jugar Maradona i Messi. També ha aixecat les mans com ho va fer l’argentí.

4. LES CLAUS. La sensació és que hem avançat una mica més l’equip i això encara ha posat més pressió sobre el rival, poc avesat a tocar la pilota. I potser això ha afavorit l’equip ja que la posició dels jugadors al mig del camp era més natural, amb un 4-3-3. Griezmann i Braith i Messi davant han tingut molt pressionada la defensa rival. Amb Cou i Pedri i DeJong hem omplert millor el mig. M’ha semblat veure més alliberat Griezmann i no cal dir-ho Messi. La posició de Braith ha anat molt bé per fixar tipus 9 la defensa rival.

5. LA CARA I LA CREU. Mingueza. Perquè ha donat la cara tot i la joventut. A la creu avui no hi poso ningú. Globalment tots han fet un bon partit.

6. EL RIVAL. Desequilibrat. Es bolquen en defensa a acumular molta gent darrere però els falla la connexió amb el mig camp i el davant. Equip de poca pilota i poc futbol i molta estratègia. Li falta naturalitat!

7. LA MOVIOLA. Mateu Lahoz. Impecable. Bé al camp i ben assistit al Var. Es podia estalviar la groga a Messi.

8. LA VEU DEL SOCI. El món s’ha vist colpit amb la mort de Maradona. El Barcelonisme també l’ha homenatjat en tant que va ser jugador del club. La seva carrera aquí va ser massa curta. Una llàstima perquè apuntava formes. Al Nàpols és on feu l’esclat definitiu. De totes maneres a casa nostra ens va deixar jugades que van deixar embadalit un Camp Nou fins llavors no massa ple. Després de Cruiyff fou un dels tants jugadors diferents que aterraven a Can Barça. Recomano a tothom la final de la copa de Rei que vam vèncer al Madrid. Doncs bé, avui al nostre camp se li ha retut homenatge.

Content amb l’actitud de l’equip i amb el joc. No m’ha agradat gens que Koeman hagi criticar Mingueza. Lamentable que no digui res de les vaques sagrades i si al jovent que dóna la cara. 









24 de nov. 2020

CRÒNIQUES FURBOLERES. DINAMO 0 -BARÇA 4


 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Xampions. Lligueta

-ALINEACIÓ. Porteria: Ter. Defensa: Dest, Òscar, Lenglet i Junior. Doble Pivot: Aleña i Pianic. Mitges puntes: Pedri, Coutinho, Trincao. Davantera: Braithwaite.

-MARCADOR: DINAMO 0 - BARÇA 4 (Dest, Braith 2 i Griezmann).


2. EL TITULAR: ‘Bany de joventut’.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Han debutat un seguit de jugadors amb el Barça i a la Xampions: Riki, Matteus i De la fuente.

4. LES CLAUS. A la primera part ha costat una mica més potser degut a la novetat de l’equip, a la falta d’experiència dels jugadors i al fet de no coneixe’s massa. A la segona, més tranquils, esperonats pel resultat i Koeman han posat una marxa més i fruit de la combinació en curt constant, el bon toc i a les arribades per banda sobretot de Dest hem obert el marcador. Hem fet moltes passades correctes i hem augmentat la precisió de les mateixes fregant el 90%. Hem aguantat pressionant-los ben amunt per provocar-los imprecisions.

5. LA CARA I LA CREU. Dest. M’ha agradat com ha pujat la banda i l’atreviment a l’àrea. Li falten minuts. Lenglet. Tot i ser dels pocs titulars se la vist perdent la posició i essent superat pels rivals. No és cap garantia!

6. EL RIVAL. Avui malament. Així com al Camp Nou ens va plantar cara, avui no han tingut mai opcions de vèncer-nos i classificar-se. De fet amb un 30% de possessió poca cosa es pot fer si es volen generar ocasions. Amb el primer gol nostre s’han ensorrat definitivament i han donat el partit per perdut. 

7. LA MOVIOLA. Matej Jug. Impecable! Ràpid en les decisions i les comprovacions i amb 100% dels encerts. Amb aquell punt d’autoritat amb la que ningú el discuteix. 

8. LA VEU DEL SOCI. Classificació al sarró 4 partits i 4 victòries. Això és el que s’ha d’exigir al nostre equip. La sensació que tinc és que Koeman manté jugadors a l’equip perquè no en té d’altres i avui s’ha demostrat que posar cames més joves implica un major dinamisme. També s’ha demostrat amb escreix que Messi ja no és imprescindible. Hem de procurar anar renovant un equip que ja ha tocat massa fons. A veure si Koeman se n’adona. Gran decisió fer debutar tots aquests joves. A veure si som capaços de trobar aquí el que ens manca i a fora fitxar la diferència.









22 de nov. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. ATLÉTICO 1 - BARÇA 0.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: lliga. 8ena jornada.

-ALINEACIÓ. Porteria: Ter. Defensa: Roberto, Piqué, Lenglet i Alba. Doble Pivot: DeJong i Pianic. Mitges puntes: Dembelé, Messi i Pedri.  Davantera: Griezmann.

-MARCADOR: ATLÉTICO DE MADRID 1 - BARÇA 0.



2. EL TITULAR: Ensorrats en el fang!

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Es trenca la ratxa de 10 anys seguits sense perdre a camp dels ‘colchoneros’.

4. LES CLAUS. Segueix sense sortir-nos res. Encaixem gols i som incapaços de marcar. Per a més inri cometem errades personals que ens costen molt cares. Massa pèrdues de pilota i a estones aquella sensació que ens estan passant per sobre i som incapaços de reaccionar. A vegades es veu l’equip desendollat, com navegant a mercè de la major força i pressió del rival. Hi ha una alarmant falta de lideratge damunt i fora del camp. En aquests partits grans cagades com la de Ter et penalitzen massa. En un mateix partit ha estat capaç de lo millor i lo pitjor.

5. LA CARA I LA CREU. Dembelé. El jugador més en forma del  Barça. Messi. El pitjor. Desaparegut com en molts altres partits grans, darrerament.

6. EL RIVAL. Li he vist un aire una mica diferent. Volen tenir més la pilota i jugar a futbol. Defensen molt bé i són contundents quan cal. Segueixen imbatuts i són un ferm candidat per guanyar la lliga. Cada vegada més a prop dels cànons d’equip de moda a Europa. No encaixen i acaben guanyant encara que sigui per la mínima.

7. LA MOVIOLA. Munuera Montero. Bon arbitratge.

8. LA VEU DEL SOCI. Lamentable que les vaques sagrades no donin la cara després del partit i facin sortir el pobre Pedri a tocar el violí. Una vegada més les seleccions ens porten mala sort (excuses talment). Partit de selecció derrota assegurada i lesions. Sigui com sigui han caigut Piqué i Roberto, a part de la lesió de Busi. Tenim mala peça al teler. Els de Simeone ens treuen 9 punts en 8 partits jugats. Estem fent bons als grans desastres dels darrers temps com Valverde. Ens està molt adaptar-nos al sistema de Koeman i tampoc és que en els moments bons veiem un gran futbol. Caldrà tenir molta paciència i almenys concedir-li allò dels dos anys i que pugui afegir les peces que ell creu en l’equip. A hores d’ara suposo que molts culers com jo veuen una altra temporada en blanc.









7 de nov. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 5 - BETIS 2.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: lliga. Jornada 7.

-ALINEACIÓ. Porteria: Ter. Defensa: Alba, Leglet, Piqué i Roberto. Doble Pivot: Busi i DeJong. Mitges puntes: Pedri. Ansu Fati, Dembélé. Davantera: Griezmann.

-MARCADOR: BARÇA 5 (Dembelé, Griezmann, Messi 2 i Pedri) – BETIS 2.



2. EL TITULAR: ‘3 punts per acabar amb el malastruc’.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Dembelé no marcava des del 10/2019, mentre que Messi ha aconseguit marcar el 5è gol de penal i ja en porta 15 de seguits marcats. També ha marcat el primer des de feia 1003 minuts. També avui ha marcat el 25è gol, igual que el primer Pedri a la lliga.

4. LES CLAUS. No tenir Messi al camp suposa que els jugadors agafen uns rols diferents durant el partit; juguen com a més alliberats. Davant la pressió a la que ens han sotmès hem sabut tocar ràpid i al primer toc per superar-la. Hem tornat a córrer endarrere i ens han agafat l’esquena. Globalment hem estat millor en atac que ens defensa i és que les ‘estrelles’ no han fet bé les cobertures en defensa i per banda. Estic segur que és el que més ha desesperat Koeman, igual que el fet de fallar davant de porteria. A la segona part, Messi ha donat alegria a l’equip. Lesió d’Ansu que ja veurem com s’acaba! Sort que hi ha aturada per seleccions 

5. LA CARA I LA CREU. Griezmann. L’he vist més alliberat i agafant galons sense Messi. Després s’ha entès bé amb ell. Llàstima de tot el que ha fallat, penal inclòs. Roberto. De nou ha jugat de lateral. No se l’ha vist massa en atac i en defensa ha estat superat amb facilitat.

6. EL RIVAL. 4-2-3-1. Han sabut molt bé jugar les bandes i han sortit amb rapidesa. Han tingut un premi enganyós pels mèrits fets a la primera part amb el gol. Mai han donat l’esquena al partit. La sensació és que massa sovint se’ls hi descontrola el partit en defensa. És un equip que pinta molt bé!

7. LA MOVIOLA. Cuadra Fernández. Bé! Tot el que ha fet ho ha encertat. Els dos penals que ens ha xiulat, el gol anul·lat al Barça per fora de joc i l’expulsió del jugador del Betis en el segon penal. 

8. LA VEU DEL SOCI. S’ha guardat un minut de silenci per la mort de Toni Bruins. Dels 3 que eren amb el Dream Team ja només queda el Reixach. Hem patit i això que eren 10. No demostrem suficient consistència perquè la gent pugui confiar al 100% en l’equip. A banda d’això m’ha agradat sentir Dani Alves desbarrant de l’antiga junta. Té tota la raó! A veure si ens desprenem dels fantasmes i tirem endavant, fem una bona pinya i tirem de pedrera de nou! És a dir; a veure si tornem a trobar l’Adn Barça!









4 de nov. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 2 - DINAMO 1

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Xampions. Jornada 3.

-ALINEACIÓ. 4-2-3-1. Porteria: Ter Stegen. Defensa: Dest, Piqué, DeJong i Alba. Doble pivot: Pianic i Busi. Mig: Pedri, Messi, Ansu. Davantera: Griezmann.

-MARCADOR: BARÇA 2 (Messi i Piqué) – DINAMO 1.



2. EL TITULAR: ‘Tres punts; cap millora’!

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Messi; 4 gols en aquesta temporada i els 4 de penal.

4. LES CLAUS. Hem jugat 20 minuts en tot el partit. El temps suficient per fer dos gols i crear una incertesa innecessària al culer. No n’aprenem. Invent del tebeo amb DeJong de central davant d’un equip de Xampions; un suïcidi! Un doble pivot que tota l’estona ha anat a remolc, fins als darrers minuts, on l’entrada d’Aleña ha ajudat a reforçar el mig amb un tercer jugador. En defensa no hem estat bé. Els laterals s’han vist superats en tot moment i no han rebut l’ajuda adequada dels de davant. En defensa hem estat un equip trencat. En atac hem tornat a fallar massa. Hem creat fins a 22 ocasions i hem millorat en precisió, tot i que seguim negats davant de porteria. 

5. LA CARA I LA CREU. Ter Stegen. Ha tornat i ha fet fins a 6 parades de mèrit, salvant l’equip. Pianic. No ha tingut el punt de calma que hauria de tenir un jugador de la seva talla. 

6. EL RIVAL. Amb un gran entrenador Lucescu juguen amb un 4-5-1. No renuncien a la pilota i arriben bé a dalt, aprofitant la feblesa rival. El porter tercer Mescheret ha demostrat ser d’un altre planeta; fins a 11 parades ha fet, tres d’elles brutals i salvadores. Amb major precisió a dalt serien més temibles.

7. LA MOVIOLA. Michael Oliver. Ha pres bones decisions tot i que el partit ha estat netíssim. El Dinamo només ha fet 4 faltes. Ha anul•lat un gol a ells perquè la pilota havia sortit per fora. No hem vist cap repetició clara, la veritat!

8. LA VEU DEL SOCI. Desesperant! L’equip està desmotivat i trencat des del minut zero. Tenim un mancança alarmant de centrals que fa que haguem de fer invents. Encaixem gols a cada partit i ens arriben fàcil. Koeman, de moment, no s’ho està creient i per quan el veus està desmotivat a la banqueta. Estan començant a fer bo a Valverdre. Amb ell eren detalls. Amb Koeman és sistemàtic. Malgrat tot 3 punts al sac!









1 de nov. 2020

CRÓNIQUES FUTBOLERES. ALABÈS 1 -BARÇA 1.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ:

-ALINEACIÓ. 4-2-3-1. Porteria: Neto. Defensa: Roberto, Piqué, Lenglet, Alba. Mig: amb doble pivot amb Busi i DeJong i mitges puntes amb Ansu, Messi i Dembelé  Davantera: Griezmann. A la segona part hem jugat amb DeJong per Lenglet i al mig han entrat Pedri i Trincao.

-MARCADOR: ALABÈS 1 - BARÇA  1 (Griezmann).



2. EL TITULAR: ‘Maleïts amb el gol’.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. 47 faltes que Messi no marca. Avui de nou Griezmann ha tornat a veure porteria. 4 partit sense guanyar seguits en lliga. Només hem aconseguit 2 punts de 12 possibles! La història recordarà aquest inici!

4. LES CLAUS. Fallar més que una escopeta de fira. 25 xuts amb 9 a porteria, 80% de possessió, 830 passades. Tot de dades que farien pensar en una golejada en condicions normals. De nou tinc la sensació que l’equip tècnic no ha preparat a consciència aquest partit. Hem regalat 45 minuts de xoc estratègic contra el sistema Machín; l’Alabès ens ha anul•lat. A la segona part bona reacció a nivell de posicionament. Més encert en els canvis tot i que algun no m’ha agradat. Koeman ha tret dos dels millors Dembelé i després a Ansu, el jugador amb més gol. Encert amb el canvi d’Alba i les pujades per banda de Trincao, tot i que el fet que jugui a banda canviada fa caure en l’embut que al mig es crea. Bones aportacions de Pianic i Pedri. La sensació és que Alba i Busi no estan per jugar 90 minuts. La revolució a la segona part s’ha notat molt.

5. LA CARA I LA CREU. Neto. Per l’error que ha comès i perquè des de llavors se l’ha vist insegur i nerviós. DeJong. Així com altres dies he estat crític amb ell a la segona part ha donat sensació de gran seguretat i ha donat millor sortida a la pilota. 

6. EL RIVAL. Juguen un 4-1-4-1. Molt d’ordre defensiu en aquest equip muntat per Machín. Acaben filant una teranyina defensiva només franquejable pels laterals. Pacheco és un porteràs, per cert. Saben sortir ràpid i pressionar de manera conjuntada. Els hi falta definició al davant que pugui aportar la diferència.

7. LA MOVIOLA. Hernàndez Hernàndez. De nou ens han birlat un penal a favor en una empenta a DeJong que no han volgut veure. En la resta correcte, en l’anul•lació dels dos gols al Barça i en l’expulsió d’ells.

8. LA VEU DEL SOCI. Decebedor. Potser ara ja poden avisar un exorcista perquè faci un conjur per desfer aquesta mena de malefici en el que estem ficats. De totes maneres tinc clar que la pilota tornarà a entrar tard o d’hora. El que és vergonyós es veure el Koeman estigui ajagut a la banqueta sense transmetre res més que apatia i resignació. Veure Machín esperonant els seus jugadors des de la banda els hi ha fet encara ser més forts. Molt de Wembley però noi de caràcter res de res! I un altra pega amb l’holandès; per què no dóna alguna oportunitat més a Riqui Puig? En partits així la seva visió i passi podrien ajudar a desllorigar. Una pena més! La lliga jo a hores d’ara ja la dono per perduda. Cal construir i consolidar abans!









28 d’oct. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. JUVENTUS 0 - BARÇA 2

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Xampions. Segona jornada.

-ALINEACIÓ. 4-2-3-1 amb tocs de 4-3-3 i alguna estona defensant amb un 4-4-2. Porteria: Neto. Defensa: Roberto, Araújo, Lenglet, Alba. Doble pivot: Pianic i DeJong. Mitges puntes: Messi, Dembelé i Pedri Davantera: Griezmann.

-MARCADOR: JUVENTUS 0 - BARÇA 2 (Demebelé i Messi).



2. EL TITULAR: ‘Bon Barça, resultat curt i líders en solitari amb 6 punts’.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Primera vegada a la història que guanya el Barça a Torí. Morata suma el segon partit en la seva carrera que li anul·len tres gols.

4. LES CLAUS. Estar ben junts tant en defensa com en atac, això ha permès fer bones cobertures i moltes opcions de passi en curt a l’hora de muntar les jugades. No hem baixat mai els braços i hem creat moltes oportunitats avançant l’equip, amb pressió i provocant les errades en la seva sortida de la pilota. A la segona part s’ha lesionat Araújo i Koeman brillantment ha col·locat DeJong de central. Hem guanyat molt de criteri en la sortida de la pilota. Igual es podria plantejar la posició de lliure, com la que jugava en Dani Blind en l’Ajax als noranta. Llàstima que hem perdonat massa.

5. LA CARA I LA CREU. Pedri. Partidàs. Ha estat  a l’alçada amb jugades de tota mena que ajudat molt en la recuperació i en el muntatge dels atacs. Creixent! Pianic. Ha perdut massa pilotes. Suposo que els nervis també l’han pressionat massa i és que tornava a Torí per primera vegada.

6. EL RIVAL. Avui fluix. No ha tingut mai una bona sortida de pilota i això s’ha notat a dalt, on les pilotes que han arribat han estat escasses i precàries. Els jugadors que se suposa que avui havien de fer un pas endavant no han fer gran cosa. La sensació és que a l’equip hi falta qualitat tècnica i idees. Han provat de jugar amb tres centrals i dos carrilers i amb quatre defenses. No se n’han sortit mai d’aturar-nos. Igual les baixes en defensa i en atac els han tocat massa. 

7. LA MOVIOLA. Danny Makkelie. Excel•lent. Totes les decisions que ha pres han estat encertades. Ben assistit en tot moment, ha tingut el partit controlat.

8. LA VEU DEL SOCI. Setmana en la que sembla que per fi ens traguem el mort de sobre. El coi de Bartomeu ha dimitit d’una vegada i obre un nou camí per al club. Ara temps d’impàs i a veure si entra una persona amb coherència i ‘savoir faire’ i no un impresentable que entri i surti per la porta del darrere. No tinc cap dubte que ha estat el pitjor president del Barça, superant fins i tot l’amic Gaspart. Quan no et volen en un lloc has tenir la suficient valentia de fotre el camp. Fins i tot els jugadors camí del camp semblaven alliberats i al camp han acabat fent el millor partit de l’era Koeman de moment. A veure si la nova directiva prohibeix aquesta merda de samarreta, pantaló i horribles mitgetes a joc.









24 d’oct. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 1 - MADRID 3

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: lliga. Jornada 5

-ALINEACIÓ. 4-2-3-1. Porteria: Neto. Defensa: Dest, Piqué, Lenglet, Alba. Mig: Busi, DeJong, Coutinho, Messi i Pedri.  Davantera: Ansu. Amb canvis constant de posició entre Ansu i Messi al centre de la davantera. En diferents fases del partit m’ha semblat que sovint defensàvem en una mena de 4-4-2.

-MARCADOR: BARÇA 1 (Ansu) – MADRID 3. 



2. EL TITULAR: ‘El Var facilita al Madrid el camí cap a la victòria’.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Gol 400 de la història en els Barça Madrid i l’ha aconseguit el jovenet Ansu. Zidane segueix sense perdre al Camp Nou.

4. LES CLAUS. Zidane, el Var, el cansament i Koeman. Zidane ha sabut plantejar molt bé el fet de jugar contra el Barça (després ho desenvoluparé). El Var ha decantat la balança cap als blancs (en parlo després). El cansament s’ha notat sobre Alba que ha estat la clau culer. I Koeman. No ha sabut llegir bé el partit després de la lesió de Valverde abans d’acabar la primers part. Ha trigat molt a fer els canvis i no ha donat frescor a l’equip. A nivell de joc tinc la sensació que el Madrid ens té la mida presa, sobretot en defensa col•locant de pivot a Benzema per obrir espais a la segona línia que ens ha rebentat. Fins el penal la cosa estava força igualada, tot i que fins i tot ens havien pres la possessió de la pilota. No hem sabut jugar bé les entrades de seva segona línia. La sensació és que no s’ha treballat bé en els entrenaments. La part final del partit ha estat un patí de col•legi. L’entrenador s’ha pensat que posant 50 davanters marcaríem més gols i ni hem arribat ja que no teníem passada. Sense assistència, sense profunditat i sense gol estem perduts. Per a més inri, fem menys passades i som menys precisos que altres temporades. 

5. LA CARA I LA CREU. Alba. Ens ha donat profunditat per banda esquerra, associant-se molt bé i aprofitant els espais. Pedri. Li ha vingut el partit gran. No li ha sortit quasi res i no ha ajudat massa en tasques defensives.

6. EL RIVAL. Gran Madrid. Tothom el donava per mort però ells, recuperant Ramos -que és el gran líder-, han plantat cara a les darreres derrotes per acabar fent un bon partit a Barcelona. Dos defenses ben potents, dos laterals que ajuden molt al mig i que permeten fer ajudes en la recuperació als tres del mig i en la sortida a l’atac. Aquí crec que hi ha la clau del Madrid avui. Saben poblar molt bé el mig del camp i solen tapar bé les bandes amb ajudes constants. I davant tres jugadors més dels que Benzema actualment n’és el líder. Vinicius desentona però és veloç i Valverde que sol també recolzar molt el mig i que també entra bé per la banda. Molt d’ofici i molt de saber fer.

7. LA MOVIOLA. Munuera Martínez. Un inútil malintencionat. I dic això perquè la decisió la pres ell. Els del Var s’han rentat les mans i ell sense titubejar ha xiulat un penal que ningú s’ha cregut. I és que si mires la jugada des del començament és Ramos qui fa falta a Lenglet. En canvi, pel que fa a les targetes -com sempre- ha permès un joc violent del Madrid.

8. LA VEU DEL SOCI. Alarma noi! Hem vist algun moment amb una certa il•lusió però no acabem de fer un pas en ferm endavant per vèncer amb claredat i sobretot convèncer. El club necessita una pau interior que no té. Fins que no s’aclareixi el vot de censura no hi ha res a fer. En l’àmbit esportiu hi ha molt per fer. De moment Koeman no ens ha demostrat res del tot convincent per confiar en aquest equip. Segueix sense un 11 inamovible, no sol plantejar bé els partits i sol anar tard en els canvis. I si; ens falta gol, o un pla b de gol. Per a un culé és molt frustrant! Menys mal que venen partits seguits i o una de dos o ens maten del tot o ressorgim. 









20 d’oct. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 5 - FERENVAROS 1.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Xampions. Lligueta.

-ALINEACIÓ. Porteria: Neto. Defensa: Roberto, Piqué, Lenglet, Dest. Mig: Pianic, DeJong, Trincao, Cou i Ansu Fati. Davantera: Messi.



-MARCADOR: BARÇA 5 (Messi, Ansu, Cou, Pedri i Dembelé) - FERENVAROS 1

2. EL TITULAR: ’60 minuts acceptables i debut amb golejada a la Xampions’.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. 16 temporades seguides marcant Messi en la Xampions. És impressionant i es diu ràpid! 

4. LES CLAUS. Avui per mi la clau ha estat la marxa amb la que ha volgut jugar el Barça. Marxa baixa; ens superen clarament per cames i per força. Marxa alta, pilota ràpida, precisió i tensionament, els atropellem. Messi i Ansu han fet un pas endavant i han marcat la diferència a la primera part. La parella Pianic i DeJong no m’ha desagradat. La xacra és que si perds una pilota allà estàs mort (expulsió Piqué). En algun moment m’agradaria veure la parella Pianic i Busi. Amb Piqué expulsat els galons han estat per Pedri i Dembelé, pel que fa al control i la velocitat i desbordament per banda.

5. LA CARA I LA CREU. Trincao. Ha fet el que ha volgut per la dreta. Apunta grans maneres. En l’estil recorda el gran Figo. Li  cos i potència. Piqué. Guanyant com anàvem clarament ha fet un penal de nen petit, fet pel qual ha estat expulsat. Causarà baixa contra la Juve. Una evidència més que ens falten efectius en algunes posicions. Per cert; ningú ha trobat a faltar Dembelé.

6. EL RIVAL. El mític equip d’on van sortir Zibor o Kubala és una altra cosa. Un equip que ha sortit valent al Camp Nou -com ho és el seu entrenador Rebrov (recordar aquell 0-4 amb un Sevchenko estel·lar). Línies ben juntes al darrere, bon toc de pilota i a buscar l’estrella Nguen. No oblidem que han fet un gol (anul·lat) i que han fet un pal. Es podien haver posat 0-2. Amb el nostre gol s’han ensorrat i llavors han anat perdent la disciplina fins a baixar els braços a la segona part. Han jugat mitja hora amb un jugador més i amb un 3-1 però no han jugat com un bloc i els hem acabat golejant essent desbordats per la banda.

7. LA MOVIOLA. Sandro Schärer. Partit plàcid per l’àrbitre. Ben anul·lat el gol d’ells per fora de joc i ben expulsat Piqué al ser el darrer dels jugadors en defensa. M’ha semblat un bon àrbitre i ben assistit a les bandes.

8. LA VEU DEL SOCI. La veritat és que venia emprenyat del darrer partit i el començament del d’avui tampoc m’ha complagut gens. Guanyem però no convencem i si a la Lliga espanyola qualsevol et pot plantar cara, a Europa te’n poden fotre 8. Patirem amb la Juve i més sense Piqué que ha comès un error infantil. Veig difícil que quedem primers de grup. Està clar que no som favorits enguany.



17 d’oct. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. GETAFE 1 - BARÇA 0

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Lliga. 4a Jornada.

-ALINEACIÓ. Porteria: Neto. Defensa: Roberto, Piqué, Lenglet, Dest. Mig: Busi, DeJong, Griezmann, Pedri i Dembelé. Davantera: Messi.



-MARCADOR: GETAFE 1 - BARÇA  0.

2. EL TITULAR: Xocar contra una roca i no saber reaccionar en una hora i mitja!

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. 9 anys després el Fe guanya el Barça justament. No falla tampoc; jornada de seleccions i el Barça falla! És com un bucle!

4. LES CLAUS. 20 minuts bons del Barça, la resta un partit miserable! Molt mirar la llibreta però noi hem anat a pitjor amb els canvis. Quan hem jugat bé? Quan hem anat ràpid i hem obert les bandes apostant pel desbordament sobretot de Dembelé. La resta de partit llençat a les escombraries. Cap capacitat de reacció. Al contrari; els canvis han fet anar malament el Barça. Quan havia d’haver tocat els dos o tres pitjors jugadors Roberto, DeJong o Griezmann, va i treu de lo milloret Demebelé i Pedri. Avui era el dia ideal per avançar els extrems i exigir més la defensa rival. Provar Dembelé i Fati per les bandes però no. Decebedor Koeman! Tant costa apostar per un 10 titular i fer petited modificacions?

5. LA CARA I LA CREU. Pedri. Ha aportat quelcom diferent. Se la juga, ho intenta, aporta! Suma, en definitiva! Griezmann; paciència acabada! Inutilitza la banda dreta! Que vagi parlant! Jo no el fotria més!

6. EL RIVAL. A lo seu! És un equip miserable, de segona! Però té molt clar el que ha de fer per desquiciar el Barça. Defensa dura i agressiva i verticalitat al davant. Línies molt juntes, ajudes a les bandes i a córrer al davant! N’han tingut una i l’han fotut dins. Després ens han perdonat! A destacar Cocurella, un jugador que està creixent i era un lateral ideal per al Barça. Ha fet la pell a Roberto. Qui n’és el responsable de que no el tinguem al Barça?

7. LA MOVIOLA. Soto Grado. Miserable! Hauria d’haver expulsat Nyon ja a la primera part i no ha tingut els pebrots necessaris. En canvi ens ha cosit a targetes per merdes a nosaltres; protestes, cops que no eren... El penal; mira, accepto que sigui però noi; lamentable tant de Var i tanta tonteria.

8. LA VEU DEL SOCI. Estic molt indignat primer amb la inutilitat de Koeman d’haver llegit malament el partit. No ha sabut trobar cap solució a l’estratègia del Geta en una hora i mitja i per més inri ha fet uns canvis que no han aportat res de res. Sumem 7 punts de 12! Dues victòries, una derrota i un empat. Començament ridícul. Esperem que sigui com Guardiola, un mal començament i una remuntada brutal i consolidació amb el temps. Avui és de les nits que a dormir d’hora! Per cert; quina merda d’equipament aquest rosa, no pel rosa sinó per la combinació de rosa i verd. Vergonyosa combinació!









4 d’oct. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 1 - SEVILLA 1

1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Lliga. 3ª Jornada.

-ALINEACIÓ. 4-2-3-1 Porteria: Neto. Defensa: Roberto, Piqué, Araujo, Alba. Mig: Busi, DeJong, Cou, Griezmann, Ansu. Davantera: Messi.

-MARCADOR: BARÇA 1 (Coutinho) – SEVILLA 1.



2. EL TITULAR: Primer desengany de l’era Koeman! 

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Des del 2010 que el Sevilla no guanya el Barça al Camp Nou i mira que avui era el dia. Koeman ha fet debutar a Dest tot i que al lateral esquerre per la lesió d’Alba. Apunta molt bones maneres.

4. LES CLAUS. 1) La mala forma física. Ha estat lamentable veure com Busi s’arrossegava pel camp i més lamentable que no el canviessin. 2) Manca de fluïdesa a mig camp. No hem estat ni ràpids, ni precisos amb la pilota als peus. Hauria estat bé posar algú tipus Riki Puig, elèctric, una estona. 3) Hem caigut en l’atac constant pel centre de la defensa. Tenint com tenim Dembelé és una pena no posar-lo per banda. 4) No hem tingut remat. En partits com avui aniria bé tenir un davanter centre per fixar més la defensa i provocar altres espais. 5) Primer gol encaixat i sensació que ens han psssat per sobre.

5. LA CARA I LA CREU. Trincao i Pedri han aportar desbordament el primer i verticalitat el segon. La creu Griezmann; sobra ja en aquest equip!

6. EL RIVAL. Juguen amb una mena de 4-3-3 convertible en un 4-4-2 en defensa molt ben treballat per Lopetegui. No en va són el segon equip millor d’Europa. Defensa duríssima sobretot pel centre amb dues línies de 4 ben juntes i que tapen molt bé les bandes. Quan tenen la pilota surten en tromba per arribar amb soltura i força a la porteria rival. La pressió que ens han fet en la sortida de la pilota no l’hem superat quasi mai. No han estat no obstant ambiciosos i al final han abaixat els braços.

7. LA MOVIOLA. Gil Manzano. Cap situació problemàtica, tot i que hi ha un possible penal a Messi que a mi m’ho ha semblat.

8. LA VEU DEL SOCI. A l’expectativa del recompte per tirar endavant el vot de censura a Bartomeu, ens hem de conformar en veure els partits per la tele i a seguir amb interès les tertúlies esportives. La veritat és que avui ens hem endut una galleda d’aigua freda ja que hem reviscut coses que segueixen intactes. Busi no està per 90 minuts, DeJong no és 100% fiable, Alba aguanta el que aguanta i Griezmann segueix desaparegut. A part d’haver d’aguantar Roberto al lateral. 5 jugadors titulars que no poden oferir-nos unes bones prestacions, almenys de manera regular. Esperem que l’holandès pugui trobar una manera de buscar un nou encaix.
















2 d’oct. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. CELTA 0 - BARÇA 3

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Lliga. Jornada 2.

-ALINEACIÓ. 4-2-3-1 amb 11. Porteria: Neto. Defensa: Roberto, Piqué, Lenglet i Alba. Mig: Busi, DeJong, Cou, Griezmann i Ansu. Davantera: Messi. Amb 10 jugadors (expulsat Lenglet) hem optat per un 4-4-1.

-MARCADOR: CELTA 0 - BARÇA 3 (Ansu, p.p. i Roberto). 



2. EL TITULAR: Punx amb el jovenet Ansu i galons de Messi.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. 5 anys per trencar el malefici de Balaídos. Des de Luis Enrique el camp del Celta no era conquerit pels culers. De fet, en els darrers temps el Celta era com una mena de bèstia negra blaugrana. Avui s’ha trencat la maledicció de les ‘meigues’.

 4. LES CLAUS. Juguem amb dos laterals que en defensa són ajudats per les dues puntes de banda que juguen a mig camp, quedant al mig dos jugadors per defensar pel centre com són Busi i DeJong. Queda alliberat Messi, que malgrat tot també ha ajudat en defensa. M’ha agradat molt el futbol ràpid i de combinació i la alegria en moltes fases del joc. La sensació que no tenim un davanter centre clar però que entrem com a taurons de segona línia amb Ansu i Cou sobretot amb 3 o 4 jugadors. Això fa que les defenses es vegin superades. No hem patit gaires angoixes en defensa i per segon partit consecutiu mantenim la porteria a zero 

5. LA CARA I LA CREU. Coutinho, està agradant-se amb aquesta llibertat de moviments a mig del camp arrencant des de la banda. Combina i té arribada. Griezmann, de moment no està aportant res a aquest equip. La llàstima és que Dembelé només acumula indisciplines ja que aquí a la banda tipus carriler seria molt interessant de veure.

6. EL RIVAL. 5-3-2. Juguen amb tres centrals i molt de joc per la banda amb els laterals. Si els hi tapes bé les bandes llavors tenen moltes dificultats, ja que no poden distribuir bé la pilota als de davant. No han generat gaire perill perquè no han arribat pilotes davant. Al mig els hi ha faltat una certa mobilitat.

7. LA MOVIOLA. Del Cerro Grande. Realment per sospitar. Ens han expulsat dos jugadors; en tenia ganes. Primer el Piqué però el Var ho ha rectificat i després Lenglet per dues grogues, extremadament rigoroses. No ha aplicat el mateix criteri amb el rival de manera que podem considerar-lo un mal àrbitre. Les dades corroboren la injusta decisió: Barça 10 faltes i 1 expulsat, Celta 22 faltes i cap expulsat.

8. LA VEU DEL SOCI. Després de la rajada de Messi de la directiva de Bartomeu, en sec ara vol passar pàgina i anar a per totes. Només ell té el poder per poder-ho fer i que no li passi res. Com era d’esperar en ‘Tintín’ Koeman agraeix les declaracions doblement ja que a més ha parlat bé de l’holandès. El seguidor el que vol és que hi hagi pau i l’equip guanyi i faci bon joc. El que ha succeït avui al camp del Celta; més parlar al camp i menys teatrillo de cara a la galeria. M’ha agradat molt la segona equipació del Barça. Per fi un vestuari que es distingeix bé, seriós i bonic a la vegada.









28 de set. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 4 - VIL•LAREAL 0

1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Lliga. Jornada 1.

-MARCADOR: BARÇA 4 (2 Ansu Fati, Messi, pròpia porta) – VIL•LAREAL 0.


-ALINEACIÓ. 4-2-3-1. Porteria: Neto. Defensa: Sergi Roberto, Piqué, Lenglet i Alba. Mig: Busi, DeJong, Griezmann, Cou i Ansu. Davantera: Messi.

2. EL TITULAR: Entrenador nou victòria segura.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Unai Emery: 13 visites al Camp Nou i 13 derrotes.

4. LES CLAUS. M’ha agradat la primera part per diferents factors. Primer de tot per l’alegria de l’equip. Veure content un dels jugadors més màgics com és Coutinho és una bona senyal. També per la sortida amb criteri de la pilota (cosa habitual) i les opcions diverses de passades quan un té la pilota. Porteria a zero i millor compensació del mig amb el doble pivot, les ajudes en defensa als laterals dels del mig camp per banda i la verticalitat de les sortides al recuperar la pilota. Bones sensacions amb els debuts de Trincao i Pedri, així com amb el retorn de Demebele. I noi, tenim a Messi; debut i gol!

5. LA CARA I LA CREU. La cara per Ansu Fati; ha estat demolidor. Debut amb dos gols. La creu és per DeJong i Griezmann. L’holandès ha perdut un munt de pilotes i no l’he vist fluid, i això que ara si que juga com en l’Ajax. El francès no aportat cap diferéncia. Els hi calen més oportunitats però la paciència pot esgotar-se.

6. EL RIVAL. 4-4-2. És un equip mal compensat de moment. Li falta molt de rodatge i sobretot intensitat; no pots deixar pensar i respirar el Barça. Han estat sempre a mercè dels culers, sobretot perquè han notat la inferioritat a mig del camp i han perdut moltes pilotes en zones de contraatac. Unai Emery té molta feina a fer! És un equip que té alguns bons jugadors però no acaba de trobar un joc franc que els permeti estar tranquils. Crec que patiran!

7. LA MOVIOLA. Àrbitre: Cuadra Fernàndez. Cap complicació. Partit net i sense jugades delicades. El penal a Ansu Fati era i punt. Vergonyós el que ahir va succeir una vegada més amb el Madrid. Li tornen a regalar un partit i aquí no passa res tu. És indignant! Totalment d’acord amb Pellegrini, frustra molt que et robin així i més després de fer un bon partit.

8. LA VEU DEL SOCI. Bon debut a la lliga. Hem fet una bona primera part i a la segona hem viscut de la renta. Venim d’uns temps massa convulsos i costarà aixecar el cap però la proposta de Koeman sembla engrescadora. Malgrat tot segueixo veient jugadors que no em donen garanties del tot com Alba o Lenglet i Sergi Roberto al lateral, DeJong o Griezmann. Em noto engrescat però amb aquella espasa de Demòcles que em recorda d’on venim. De totes maneres més avall no podem baixar.









25 de set. 2020

BALANÇ TEMPORADA DE FUTBOL 2019-2020

29 d’Agost de 2019. Al programa del Clapés hi ha el Mago Fèlix i li pregunten per com li anirà la temporada al Barça. El pèndol, després de donar moltes voltes, sembla no posicionar-se; no ho veu clar. Diu que la Xampions no i la lligaaaaaaa... Temporada en blanc! La Lliga pel Madrid i la Xampions pel Bayern. És just? Globalment si! Els alemanys ens han passat per sobre mentre que els blancs, obviant les ajudetes típiques -ara amb Var incorporat-, han estat superiors en els dos duels culers-merengues.

I de qui ha estat la culpa? La culpa no ha estat de ningú més que la cúpula de decisió que no ha vist o no ha volgut veure que l’equip s’ha fet massa gran d’edat i ja no donem per més. Els equips més joves ens han passat la mà per la cara. I no només això; ens deixen un llegat que serà difícil de revertir; un club trencat, sense cohesió, sense un projecte clar, sense líders i amb els que ho podrien ser amagant-se. Recordo el final del ‘Dream Team’. En aquell fatídic partit on el Milan ens en va clavar 4-0. Va suposar el final del millor equip dels 90 i de la pitjor manera possible. Anys més tard es va homenatjar aquell equip com el millor de la història i a més va guanyar el títol més preuat, cosa que per exemple l’excelsa ‘Quinta del Buitre’ mai faria. I la final de Sevilla? Mare meva; quina patacada. No cal allargar tant els cicles; això és llei de vida. Han passat Schuster, Eto’o, Ronaldo, Ronie, Romanio, Rivaldo, Mardona, Archibald... 

i després d’ells el Barça de nou ha fet bones gestions i se n’ha sortit. De les cendres de Venables en va néixer el Dream Team i de les cendres del Dream Team va venir l’equip de Riijkard i el Sextet de Guardiola i els títols de Luís Enrique. Ara hem d’arreplegar les cendres d’aquesta meravella d’equips, fer un bon homenatge i fer saba nova. I quina ha de ser la recepta? Molt clara: base de la pedrera, jugadors amb adn Barça, joventut, amplitud de banqueta i tres o quatre estrelles que marquin la diferència. I què passat amb Messi? Doncs que per tot és Déu. Se li ha permès tot i mai se li ha retret res; així ja ho va ‘denunciar’ Guardiola, qui va preferir marxar en vista a dos ímputs crec: n’estava fart d’egos i de Messis i veia que la directiva feia més cas a l’argentí que a ell. No obstant, no podem obviar que  ho ha donat quasi tot per l’equip, ens ha fet gaudir sobretot a aquells que posen en una balança si treure’s l’abonament del Liceu o el carnet de soci del Barça. Amb ell també però l’equip quasi sempre juga amb 10 quan defensa. Un rol que els entrenadors bons van saber tapar i sanejar fent multiplicar els altres jugadors, començant a defensar des de la davantera i alliberant-lo a ell. El hàndicap és que no sabem acomiadar bé els nostres jugadors i això és una pena. Ha estar el golejador més gran de la història! Homenatjar-lo cada dia si convé però si es pot vendre seria un ímput pel club brutal. I sobretot; eleccions i fer fora aquesta colla d’inútils que han fet aquesta mala gestió aquests darrers anys i que han ‘desanimat’ el Barça. 

La solució és Koeman? Si és capaç de fer cau i net si. Culerada: ens venen uns anys de creixement i probablement de patiment abans no consolidem una bona base. 

I a partir d'aquest proper cap de setmana, amb la tornada a la lliga del Barça, reprendrem les Cròniques futboleres de cada jornada amb l'anàlisi de com ho veig i els espais habituals.

 

31 d’ag. 2020

SORTIDA A L'ALT URGELL 19-230820

Uns dies que ens ha anat bé desconnectar del dia a dia d’aquest mig any marcat per la Covid-19. Havíem d’anar a Menorca per Setmana Santa i a la Ligúria italiana a començament d’estiu. Ens hem hagut de conformar anar per terres de casa nostra. I ben maques que són; en guardarem un bon record! Aquesta és la nostra proposta!



190820 REUS-TUIXENT. En poc més de tres hores hem arribat a Tuixent, ja de nit, en un espectacular tram de carretera final des de Solsona passant pel Port del Comte. Temps justet per trobar lloc i presentar-nos a Cal Gabriel, on ens allotjarem les properes quatre nits. A la porta ens ha rebut amablement el Mario, un dels amfitrions. Ens ha conduit a la nostra habitació i ens ha pres nota del que volíem per sopar. Teníem gana, així que no ens hem demorat massa i a sopar. De primer Sopa de ceba i de segon vedella bruna estofada amb bolets. Per postres mató amb anís (fórmula de la vall). Per rematar-ho una infusió de tarongina, espígol i te amb gel; excepcional! La nit l’hem tancada al pati de la casa fent-la petar amb el senyor Toni, l’altre amfitrió, mentre el seu gosset Nevat es familiaritzava amb nosaltres. Abans d’anar a dormir hem desfet les maletes! Hem dormit plans! De tant en tant m’he aixecat per la novetat de dormir en un llit diferent i m’ha encantat sentir el silenci de la vall només trencat per alguns mugits llunyans de vaques i el repicar de les campanes al tocar les hores.









200820 TUIXENT-ERMITA DE SANT JAUME-JOSA DE CADÍ-GÓSOL-SALDES-FENERS-L’ESPÀ-SORRIBES-GÓSOL-TUIXENT. Ens hem llevat sobre les 8h i sense sol acaronant-nos la cara com a Colldejou. No ha estat fins a les 9h passades que el sol s’ha començat a notar a Tuixent. I és que superar aquestes muntanyasses no és el mateix que superar les muntanyetes pre-litorals. I bé, cap a esmorzar; no sabíem el que ens esperava. Hem pujat fins al menjador i ens han rebut el Mario i el Toni. Primer ens han servit una taula d’embotits de la zona: bull, xoriç, botifarra negra i blanca. La segona taula ha estat una barreja de formatges de vaca i cabra. Finalment, la tercera taula ha estat el colofó: dues melmelades diferents (kiwi i plàtan), mantega i nocilla feta a casa (Tonicilla). Tot un espectacle gustatiu!






Ben esmorzats hem agafat el cotxe en direcció a Gósol. La primera paradeta l’hem fet, a tocar de la carretera. Allà hi roman una esglesiola pre-romànica dedicada a sant Jaume del segle X amb un campanar espadanya d’un sol ull.






Hem seguit fins a Josa de Cadí que en un gir de la carretera ens ha sorprès imponent dalt del turó. Així hem pujat fins a dalt de tot a l’església dedicada a santa Maria i sant Bernabé, on antigament s’hi aixecava el castell de Josa. A la plaça un sentit record per Jordi Turull, injustament apressat. No cal dir que la vista a banda i banda de vall és senzillament impressionant. Ens ha sorprès observar com les orenetes a la banda del riu s’arremolinaven a les parets d’una casa senyorial. De sobte s’han aixecat i esverades han marxat en direcció a la muntanya. Potser que ja notin l’efecte del fred i comencin a pensar en marxar. Just al davant hi tenim l’ermita romànica de Santa Maria, als peus de la muntanya amb un absis ben marcat i bonic. Es veu de conya, ja que recentment la zona s’ha segat. 













Hem seguit amb l’ascens fins al coll de Josa. Al tombar la vista és realment increïble de la vall de Gósol amb el poble al fons. Així hem arribat al poble sobre les 12h. A la plaça major hi havia mercat i l’ambient realment s’adia, malgrat tot, a un dia d’estiu normal. Una gentada amb ganes d’ombreta. Al bell mig de la plaça, la dona dels pans (escultura) de Picasso lluïa una màscara anti-covid. Des d’allà hem accedit al Museu de Gósol per testimoniar com aquest geni Picasso es va inspirar en aquestes terres sobretot pel que fa als tons ocres. L’artista en va tenir prou amb 11 setmanes per copsar una realitat diferent a la que ell estava acostumat a Barcelona. Com hem dit, la ‘Dona del pans’ seria l’avantsala de les ‘Senyoretes d’Avinyó’. 














S’acostava l’hora de dinar i vista la massificació que hi havia a Gósol hem decidit arribar-nos a Saldes. Gran decisió! La vista del Pedraforca en tota la seva immensitat és emmetzinadora. Després de donar un tomet per la vila hem tingut la sort que ens acollissin a l’Alberg Cal Manel. Amanida per compartir al mig i llonganissa i hamburguesa de la terra de plat central. Cerveseta fresqueta i aire condicionat que ha fet que amb el dinar acabat ens abaltíssim per uns instants en un sofà comodíssim al fons de la sala.





Mig descansats hem emprès el camí de tornada. En la ruta ens hem anat aturant en tres llogarrets ben boniquets: Feners, Espà i Sorribes. Tots tres tenen el seu encant i té molt mèrit que la gent d’alguna manera ha anat restaurant cases centenàries. Un plaer observar-ho i gaudir-ne! Sempre amb un temps diferent i amb un silenci únic!












I bé, a mitja tarda hem tornat cap a Tuixent. Hem descansat una estoneta, ens hem dutxat i birretes abans de sopar a Cal Gabriel. Avui ens han donat crema de carabassó i cap de llom amb bolets i crema de poma, amb el mató a l’estil de la Vall de postres.




210820 RUTA A PEU PER TUIXENT. ROURE I RUTA CIRCULAR PELS VOLTANTS DEL MOLA. MUSEU DE LES TREMENTINAIRES. Després de l’esmorzar agraït i contundent de Cal Gabriel ens hem posat en ruta. Hem baixat fins a tocar del riu i hem anat ascendint deixant a banda i banda camps de farratge alguns per empacar i altres per segar. A la part mitjana i baixa grups de vaques brunes i blanques pasturaven tranquil·les enmig d’una calorada ben maca per ser a alta muntanya. En poc més de quilòmetre i mig hem fet cap a una roureda ben maca. En un dels laterals s’aixeca el gran roure. És impressionant! Té una soca que no s’abasta ni que ens ajuntéssim tres persones. Des d’aquesta vessant la vista del poble de Tuixent majestuós a dalt del turó és bonica i diferent. Des d’allà, tot baixant, hem acabat de fer una ruta circular que ens ha portat al riu Mola, on ens hem refrescat els peus i és que passades les 12h el sol ha es deixava notar de valent. 










Ha arribat llavors un dels moments culminants del dia. Hem accedit al Museu de les Trementinaires. Realment ha estat una visita a la vegada colpidora, emotiva i didàctica, sobretot per l’audiovisual del començament, on de viva mà hem pogut testimoniar la vida de les darreres persones de la vall que es van dedicar a aquesta activitat. Sobta pensar les rutes que aquesta pobra gent feia, de llevant fins a ponent per baixar a vendre els ungüents que preparaven, herbes remeieres, trementina... Camins que duraven mesos i que es feien a peu. A dins del museu es poden veure els testimonis d’aquestes darreres lluitadores, una reproducció de com eren les cuines de l’època, així com els recipients i els potets i saquets on traslladaven els productes.







Per dinar havíem reservat de bon matí a Can Ferratgetes. Així que al bonic jardí interior que tenen hem fem el vermut primer i després hem dinat. Ha estat un veritable privilegi ja que el lloc el tenen ben cuidat. De primer una amanida amb una vinagreta espectacular i fruits secs. De segon un conill de cassola tendríssim. Havent dinat hem optat per descansar una bona estona a la nostra habitació, tot esperant la baixada de la intensitat del sol.




Al vespre volteta complerta per conèixer bé Tuixent amb tota la seva plenitud. Des de la part baixa a tocar del riu Mola al centre neuràlgic, passant per la plaça Major i arribant a dalt de tot a l’església dedicada a sant Esteve. Admirable que majoritàriament sigui un poble que hagi anat recuperant la majoria de les seves cases i hagi conservat aquella essència que el faran recorda. A mi especialment m’ha agradat observar les fonts d’aigua fresca repartides per la vila, especialment la de la plaça Major ja que en si ja és una obra d’art. Hem descobert que les aixetes tenien un foradet a la part central i que tapant l’aixeta per baix l’aigua sortia a mode de raig pel foradet. Els pallers, les eres, les balconades... Res hi estava posat en va.














Cerveseta al Casal i cap a sopar. Avui de menú ens han sorprès com mai a Cal Gabriel. Ens ham servit una sopa freda d’ametlles i ‘ajo blanco’ i de segon pollastre cuinat amb els sabors del bosc. Al final hem hagut d’encendre el ventilador. Abans d’anar a dormir hem mirat una peli amb l’ordinador per riure una estona i trencar el cuquet.




DISSABTE 220820. OSSERA-PADRINÀS-SANT PERE-SORRIBES-LA BARCELONETA-ERMITA SANT JULIÀ DE GARRICS-SISQUER-FÓRNOLS-CORNELLANA. Avui hem optat per la vessant oest de la vall, la part propera a la Seu. Ben esmorzats hem pujat fins a Ossera. Si el camí ja en si és un gaudi pels sentits rodejat de natura per totes bandes, el poble és una meravella. Cal fer una bona pujada per poder-hi accedir per una carreterona -asfaltada de poc- que serpenteja fins a dalt de tot. El poble s’allargassa entre dues vessants altes, en forma com de boomerang. Només arribar et trobes la vella esglesiola dedicada a sant Quirze i santa Julita. A banda i banda el poble s’hi consolida. Terra de trementinaires, terra de bona mermelada i terra d’artistes i és que entre les cases en podem trobar diversos especialitzats en materials com al fusta o la ceràmica entre d’altres. El cert és que quan veus el poble des de l’altra vall, a la zona de Sisquer, la forma de la roca on s’aguanta i el poble allargassat-se damunt, talment diries que és el Machu pichu català (és una impressió molt sui generis, ho reconec). A molts poblets de la zona però especialment, a les portes de les cases hi conserven uns placa amb el sagrat cor de Jesús sota el títol ‘Bendiciré’. El text de sota hi solia dir: ‘Bendeciré las casas en que la imagen de mi Sagrado Corazón esté expuesta y sea honrada’. He buscat una mica d’informació i pel que es veu fou una cerimònia que es deia ‘entronació’ i que consistia en beneir i protegir les cases cristianes. Ho instaurà el Papa Benet XV a partir de 1915.










De tornada per avall val la pena aturar-se en dos nuclis de poblament ben curiosos. El primer d’ells és Padrinàs i té poc més de 19 habitants. Està col•locat entre roques i té una esglesiola petitona dedicada a la Santa Creu. El segon Sant Pere de la Vansa, actualment amb 6 habitants només i amb els accessos una mica malmesos, fet pel que vam optar per no pujar-hi. Ambdós ressegueixen el curs del riu Fred, a la part dreta.





Ja a baix de tot et trobes Sorribes de la Vansa; matiso: per la gent d’allà La Vansa. En hem arribat al Casal-oficina de turisme on hem fet un refresc. El mirador-terrassa que tenen vers la vall d’Ossera és impressionant. Quina magnitud de bosc! Després hem caminat una estoneta descobrint els raconets que amaga el poble, per acabar accedint a l’església de la vila -de campanar punxegut- dedicada a sant Martí. Allà hem conegut un menudet gat que ens ha seguit una bona estona.





Un tram de baixada fins a la Barceloneta i ens hem banyat al riu Lavansa; bé ens hem remullat els peus i és que l’aigua no està precisament calenta. Una estoneta de relax!

Amb una calorada important hem pujat en direcció a Sisquer. Abans d’arribar al poble hem agafat un camí per baixar fins a baix de tot del riu de Sant Julià. Primer hem trobat el vellet pont romànic que el travessa des d’antuvi. Una miqueta més amunt hi ha l’església romànica de sant Julià dels Garrics. Obres la porteta del recinte i davant teu s’aixeca aquesta meravella romànica del segle XI. A l’esquerra l’església i la dreta el vell cementiri amb enterraments de fa molts anys. De la façana en vull destacar el campanar en forma d’espadanya, tot i que no té cap campana avui. Salten a la vista la façana dreta i l’absis posterior, amb elements que recorden els campanars i les esglésies d’influència llombarda.






Després d’un ascens ràpid hem fet cap al poblet de Sisquer. Un poble que a la vegada és una mena de compendi de decadència dels temps dolents amb cases totalment derruïdes i altres que resisteixen els embats de l’evolució. A 1.182 metres d’altitud domina tota la vall. Hi podem contemplar l’església romànica de sant Romà amb espadanya i tot, tot i que costa de veure ja que hi té adossades cases. Es pot veure el que era el recinte emmurallat, al qual s’hi pot accedir per un portal estretet. 





L’hora de dinar quasi que ens passa. Així que hem fet cap a Fórnols i ens han donat de dinar al Restaurant el Paller de Cal Coma. Pots fer un menú de cap de setmana per uns 22 euros. De primers amanida i favetes a la catalana i de segon xai a la brasa i entrecot amb postres i beguda. Després de dinar hem caminat per aquest poblet. En vull destacar la plaça major amb l’església de Sant Climent amb el campanar i tota la raconada que l’envolta, la capella del Roser, l’abeurador en un dels laterals amb els safarejos i l’ornamentació amb ferro d’algunes baranes i balcons.












A tocar hi ha el poble veí de Cornellana que s’aixeca fins als 1.355 metres d’altitud; un veritable museu a l’aire lliure. Hi arribes per carretera a la part baixa. Emociona pujar i perdre’s pels carrers amb les seves balconades de fusta, vells pallers,, teulades o les cornises acabades en forma de forca. Un compendi d’arquitectura rural, culminat amb l’església de sant Pere i el seu peculiar rellotge de sol.











Temps justet de baixar fins a Tuixent, dutxar-nos i descansar una estoneta. I és que a les 19h a la plaça Major hi ha hagut un concert de la mà de la Irene Augé a l’acordió i a les veus i Ramon Franch a la guitarra i a les veus. Ha estat molt xulo ja que a part de versions d’ultramar han cantat cançons catalanes tradicionals, les que més han triomfat. 






Cerveseta abans de sopar mentre la lluna començava a créixer i darrer soparet a Cal Gabriel. De primer timbal de verduretes i de segon conill.





DIUMENGE 230820. JARDÍ TREMENTINAIRES-SANT LLORENÇ DE MORUNYS-SOLSONA-MONTBLANC-REUS. Amb gran pena ens hem llevat, hem fet les maletes i hem baixat a esmorzar. Allà ens esperava l’incombustible Mario per servir-nos el darrer dels esmorzars. Com en els darrers 4 dies anteriors ha estat un privilegi pels sentits assaborir els embotits, els formatges i les melmelades de la vall, així com la Tonicilla (nocilla del Toni). Ens n’hem emportat una bona mostra per seguir assaborint a casa, com també d’infusions.


Passades les 11h ens hem aturat al Jardí de les trementinaires i el Centre d’interpretació de la flora, just al davant del poble. Primer ens han passat un vídeo per veure in situ tot el compon la serra del Cadi-Moixeró a nivell geològic, flora i fauna. És impressionant observar com depenent de la cara de la serra hi ha un tipus o un altre de vegetació. Queda clar que és una Serra multicolor, en la que hi pots trobar des de tot tipus d’animals i aus (llops, àguiles, toixons...), com bolets (moixernons, rovelló, peus de rata, ceps...), diferents tipus d’arbres (pi negre, roig, teixos, avets, alzines, roures...) i sobretot una varietat increïble de plantes de tot tipus com l’espígol, el saüc, l’orenga, la farigola... Antigament, tot era aprofitat! També es pot veure com es preparava l’ungüent estrella de la vall la trementina, recollint reïna dels arbres i barrejant-la amb aiguarràs (dit a l’engròs).









D’allà ens hem acomiadat de Cal Gabriel i de Tuixent per darrera vegada. Lentament, hem enfilat el port del Coll per baixar fins a sant a Llorenç de Morunys; una vila amb un passat esplendorós que ha sabut conservar amb els anys la seva essència. El seu casc antic roman emmurallat i fins i tot conserva els portals d’accés a la vila closa. Carrers estrets, arcs de pas, porxades i placetes tenen encara la petjada del passat. A la banda de muntanya s’hi aixeca la imponent església dedicada a sant Llorenç amb el seu claustre medieval. Junt amb el museu es pot visitar tot de manera gratuïta i si vols pots deixar la voluntat. A tocar de la plaça Major hi ha diversos forns artesanals, de manera que hem aprofitat per comprar un pa d’altres temps també.







Llavors, tot i que ja era hora de dinar, hem tirat una mica més avall. Ens hem aturat en la meravellosa vila de Solsona. No en va una de les seus més importants a nivell eclesiàstic de Catalunya. Hem accedit pel Portal del Pont a la plaça de la Catedral i ens hem aturat a la Taverna de ca l’Oller per menjar el menú del dia. Pica pica de primer amb amanida, rissoto i croquetes i botifarra i xurrasco amb patates de segon. Havent dinat, en el silenci de la migdiada ens deixat enamorar per aquesta impecable ciutat. Hem començat per la imponent Catedral dedicada a Santa Maria, seguint pel Palau Episcopal i la impressionant plaça major porxada i en pendent. Val la pena deixar-se emportar per la màgia de les fonts del seu nucli, de les que en vull destacar la de la placa de Sant Joan. Felicitar els habitants de la vila perquè els seus carrers, les cases i les places fan un goig que enamora. Ni una cagarada, ni un paper per terra. Hem sortir d’intramurs pel portal de Llobera, tirant avall resseguint el perfil de la vella muralla avui menjada per les cases. De tant en tant et trobes alguna torre arrodonida de defensa ben conservada. Baixar a l’ombreta per l’Avinguda de la Mare de Déu del Claustre és un goig.













Ha estat una bona hora per tirar cap a casa; la carretera anava bastant buida. Aturadeta de servei per fer un cafetó al Casal Montblanquí i avall. Des de la Riba fins a Alcover la cua ha estat important. Famílies que deuen tornar de les seves vacancetes d’estiu cap a casa seva.