17 de gen. 2019

CRÒNIQUES FUTBOLERES 2018-1019. COPA (SETZENS). LLEVANT 2 - BARÇA 4.

COMPETICIÓ: Copa del Rei. 16ens.
RESULTAT: LLEVANT 2 – BARÇA 4 (Coutinho, Demebelé 2 i Messi.


Partit d’anada que ha servit a Valverde per demostrar a la directiva que no hi ha planter per afrontar amb cara i ulls els reptes d’una temporada; fet amb el que no estic d’acord. Ha posat una defensa inèdita que mai havia jugat junta i la veritat és que ha estat un desastre. Els ha costat molt cohesionar-se i entendre’s. No ens han marcat més gols perquè mira. Només s’ha salvat Murillo. Molt malament Valverde! Després a la segona part ha posat alguna de les ‘vaques sagrades’ que tenia a la banqueta i l’equip s’ha compensat millor. A destacar l’aportació del malaguanyat Denis que avui havia d’haver estat titular indiscutible. Hem fet un golet, que és el que toca, i a esperar la tornada amb els titulars. En termes generals, Dembelé ha fet un partit força regular assumint el rol de davanter centre. Té una gambada increïble! Si no hi ha un daltabaix passarem l’eliminatòria. Ara si sortim a especular ens podem trobar eliminats en menys que canta un gall. I és que amb aquest equip no les tinc totes. Flirteja massa amb el conformisme i la mediocritat.


A la tornada ens hem deixat de collonades i invents i hem sortit a per totes i hem passat la mà per la cara del Llevant, fent un dels partits més seriosos de la temporada. L’equip ha sortit amb paciència però a l’atac. Hem ajuntat bé les línies, ens hem ajudat, l’hem bellugat ràpid i hem creat un munt d’ocasions. Hem fet tres gols i en podíem haver fet més. Molt bona connexió dels de mig camp i sobretot dels de davant, amb un bon Cou i una gran connexió amb Dembelé i Messi. En defensa, bon partit de Murillo al costat de Lenglet. Classificats i a l’espera de què passarà amb el cas Chumi. El Diari ‘el Mundo’ ha destapat una notícia que no ha quedat clara del tot i és l’alineació indeguda del jugador. Haurem de veure què passa demà, si ens desqualifiquen o avancem a la següent ronda. Em temo que faran ulls grossos i no passarà res. Si acaba passant l’error tindria unes conseqüències brutals.

13 de gen. 2019

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LIGA (J:19). BARÇA 3 - EIBAR 0.

1. COMPETICIÓ. Jornada 19.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA  3 (Suàrez 2 i Messi) – EIBAR 0.


3. ‘EL ENTORNO’. Setmana marcada per la derrota contra el Llevant a la copa. El problema no és la derrota. El problema és que Valverde va cremar la pedrera d’una sola tacada. Els va fotre tots junts al darrere i els va cremar. Està bé introduir canvis però no d’aquesta manera. Que diferent hauria estat anar donant entrada a jugadors progressivament; doncs no! Ara ja té l’excusa per demanar fitxatges. Bon debut de Murillo per cert!
Ens desfem d’una vegada de Munir. Lamentar l’actitud que ha tingut amb el Barça. Podent marxar elegantment marxa com un miserable.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Vull citar unes dades que quedaran per la història i l’estadística. Els 400 gols en lliga de Leo Messi, superant tots els rècords. A més, suma 17 gols en la lliga. Així mateix Suàrez suma 14 gols. Amb tot el Barça és oficialment campió d’hivern.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-4-2 amb matisos. Ter (espectador). Defensa: Alba (aprovat), Piqué (capità), Lenglet (matricula d’honor) i Roberto (més defensiu que altres vegades). Mig: Busi (boia), Arthur (Xavi), Raki (més espès) i Coutinho (el millor). Davant: Messi (desapercebut), Suàrez (killer).
Primera part grisa. Ens han tapat bé i no ens han deixat jugar fins el 2-0. Ha estat clau la velocitat en la circulació de la pilota i jugar al primer toc. Ha estat lo millor de l’equip. Ser verticals i deixar-nos de collonades. També ha estat bé que enviessin pilotes llargues a l’espai per córrer i sorprendre el rival. Bon Arthur fent de Xavi amb una mena de doble pivot amb Busi i dues mitges puntes; Cou, brillant, Raki, perdut. Davant ben oberts Suàrez i Messi lliure tenint tendència a la dreta.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Coutinho. Ha estat ambiciós, ràpid i màgic. Així si! És el que se li exigeix!
-‘ERES MUY MALO’. Avui el més fluixet ha estat Rakitic. Ha estat molt vigilat i se l’ha notat incòmode.
-L’INDULTAT. Lenglet. Gran partit en defensa al tall, anticipant-se i donant seguretat en defensa.
7. EL RIVAL. Equip molt ben treballat de darrere cap endavant, on falla més. Mendilibar ha bastit un bon equip. Han jugat amb un 4-1-4-1, amb pressió alta i sense refusar la pilota. Pugen molt els carrilers i això afavoreix centrades i assistències a l’àrea, on tenen les més grans mancances. A l’esquerra hi juga Cucurella, un jugador de la pedrer culer que està creixent dia a dia.
8. LA MOVIOLA. Gil Manzano. Com sempre criteris estranys. Dues targes grogues per protestar i en canvi no ha penalitzat entrades arriscades. No ha xiulat un penal a Cou; ha encertat.
9. LA VEU DEL SOCI. Ens va doldre molt com Valverde va gestionar la copa dijous. És evident que no hi té una gran confiança en el planter. La sensació que em va quedar és que volia justificar fitxatges i més amb la tonteria de Umtiti al darrere. Davant ens quedem amb un davanter centre sol; i què? Guardiola va fer jugar Messi de 9 i la va liar parda. I sinó hauríem d’utilitzar la polivalència dels jugadors i mirar cap a la pedrera. De res serveix ara fitxar a correcuita. Un suggeriment: Stuani.
Per cert, primeres queixes del Madrid per arbitratges i, curiosament, en la copa, va i els hi xiulen un penal que no era. Sempre s’acaba igual això!
10. A LA CAVERNA. L’Atlético ha guanyat una mica in extremis al Llevant i ens ha pressionat posant-se a dos punts. Al final però queden a 5 segons amb la nostra victòria. Tercer és el Sevilla que ha perdut contra el Bilbao, quedant a 10 punts del Barça. Quart ve el Madrid que ha guanyat al Betis. L’alabés ha cedit un empat contra el Girona i queda cinquè. Amb tot  campions d’hivern, sumant 43 punts. L’any passat a aquestes alçades portàvem 51 punts. Un mostra més que la lliga d’enguany és molt competitiva. Amb tot, l’únic que ens segueix l’estela és l’Atlético de Madrid.




ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 07-130119

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. Són travestis del III reich. Mentre Hitler es dedicava a exterminar es calcula que entre 5000 i 15000 homosexuals, es veu que soldats i generals d’amagat flirtejaven amb ells. Martin Demman ha descobert que en molts arxius personals fotogràfics hi surten fotos de l’estil; homes vestits de dona exhibint-se.


QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Doncs mira celebro els 90 anys de Tintín. Dels primers còmics que vaig tenir junt amb ‘l’Asterix’ i que més va marcar la meva infància. Tenir aquells llibres a la mà, comprats a Barcelona -una fita llavors- em van fer estimar el món d’aquest intrèpid reporter. Però és que no era ell sol; els personatges que l’envoltaven eren molt curiosos: la personalitat del Capità Hadock, l’enginy del Tornasol o l’istrionisme dels Dupond i la companyia incansable del Milú. Hergé va aconseguir bastir uns mons diferents, atractius i únics, no exempts de polèmica (com l’aventura al Congo o a els Soviets). Hi va haver un Nadal que va ser màgic! El Nadal en el que van passar per TV3 els dibuixos de ‘Lucky Luck’, ‘Asterix’ i sobretot ‘Tintín’. Recordo haver heretat les cintes de vídeo de part del meu tiet Lluís, mirant-les fins a l’extenuació. I resulta que no és l’únic; ‘Popeye’ també fa 90 anys. Curiós veure un paio musculat menjant espinacs! Eren altres temps!

EL PERSONATGE. En els temps de merda que corren, amb l’auge de Vox, que vol retallar tants drets i vol escapçar la llei de violència de gènere, vull recordar Simone de Beauvoir, ara que tot just fa 111 del seu naixement. ‘No oblideu mai que només és necessària una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones es qüestionin. Aquests drets mai són adquirits. Haureu de romandre amatents tota la vida’. Són tan necessàries pensadores com ella! Quin tàndem que feien amb la seva parella J.P.Sartre (existencialistes els dos). Jo la vaig descobrir a la facultat quan vaig triar fer un treball d’antropologia en el que parlava del paper de les de les dones a les societats pre industrials. A les meves mans, hi vaig tenir aquesta obra seva ‘Le deuxieme sexe’, on es considera que es va inaugurar el feminisme. Reivindiquem-la!

L’EFEMÈRIDE. Un 9 de gener de 1863 s'inauguraren 7 quilòmetres del metro de Londres. Aquest fou el primer ferrocarril subterrani del món i va funcionar inicialment amb locomotores de vapor. D’ell se’n van dir pestes, fins i tot que era una indignitat que hi hagués un transport públic que anés per sota terra. Val la pena rescatar imatges de l’època per comprovar com les galeries estaven fetes a pic i pala. A casa nostra, el Metro de Barcelona no s'inaugurà fins el 1924. Fou el "Gran Metro" (actual L3), entre Lesseps i Pl. Catalunya.

LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana amb una primera part monòtona després de Nadal, amb mitja Europa afectada per un temporal de neu que a casa nostra ens ha dut benvingudes nevades al Pirineu. I és que des del mes de novembre que no nevava una mica amb força. A veure si així s’anima una mica més el sector, que s’ha estancat una mica. Mentrestant, als extrems del país, el vent ha estat el protagonista. A l’Hospitalet s’ha registrat un cop de vent de 127 Km. Igualment, a l’interior les gebrades han estat constants. Boira doncs gebradora que en molts casos ha deixat imatges impressionats! A partir de dimecres les temperatures han caigut en picat del pre litoral amunt, amb nevades al Pirineu necessàries després de tants dies sense neu. I per acabar la setmana més vent i més potent als extrems.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. D’on ve el que mengem? És la pregunta amb la que ens han fet reaccionar aquesta setmana. Mentre la pagesia ha de tancar portes i el sector primari cada vegada es deix més de racó, ens han demostrat que en part el que mengem ve de lluny i no se’n saben ben bé les ‘merdes’ que hi poden posar. Les terres de cultiu i d’horta han reculat de manera alarmant essencialment per edificar. S’ha abandonat el sector primari i és que els distribuïdors han optat per dur producte de fora abans que el de casa. El que no és normal és que la bajoca per exemple es dugui del Marroc o que la carn vingui d’Argentina.

El segon apartat és que no sabem que ens foten als productes que ens venen ja sigui per aconseguir uns productes en teoria més sans i perquè es conservin millor.

QUE N’APRENGUIN! Un exemple de superació és el de la Noe Gaya. Va patir un accident de trànsit que la va deixar en cadira de rodes i amb una afectació total en la parla i la mobilitat. Doncs bé, aquesta heroïna ha escrit autobiogràficament ‘El camí de la Papallona’. A més ha anat dissenyant i pintant sobre pedres papallones. Avui s’ha fet la primera ascensió als Cinc Cims. S’ha pujat amb més de mil pedres solidàries fetes per ella per a poder ajudar a finançar el primer conte de l’autora, la qual, amb l’ajuda de voluntaris, ha fet el primer cim de la creu de l’Aragall. Té mèrit el que aquesta persona i totes les que al seu voltant l’ajuden en la seva lluita.

UN TIP I L’OLLA PLENA. Estic completament desconcertat ja que ha estat una setmana tristament violenta. Una agressió homòfoba al metro de Barcelona, un pare de 20 anys -ja em diran com un pot ser pare amb aquesta edat- ha apallissat un nadó de dos mesosa, una filla que ha matat a apunyalades i ha degollat la seva mare, una nova víctima de violència de gènere a Fuengirola, tirotejos, agressions sexuals en grup a València tipus manada, maltractaments al Vendrell i a ciutat Vella... És molt trist! La societat sembla cada vegada més violenta i paradoxalment, aquests fets totalment execrables han coincidit amb l’auge de l’extrema dreta capaç de ridiculitzar la violència de gènere, voler fer fora els immigrants i arraconar el col•lectiu LGTBI.

ESCLAUS DE LES DADES. 65,5. És l’edat de jubilació que vol posar el govern espanyol. És una aberració! En comptes de vetllar per crear ocupació i que aquesta sigui digna, ens trobem que és al revés; el que volen és allargar l’edat dels que treballen. No volen veure que una persona quan arriba aquesta edat ja no aguanta com aguantava anys enrere, ni rendeix com rendia. Segur que alguns casos hi ha, però no és la majoria. Evidentment, també depèn molt de la feina i del grau de compromís i implicació que hi tinguis. Jo crec que els trets haurien d’anar més per eliminar primer l’atur a zero si convé, fins i tot obligant a acceptar feines que estiguin relacionades pel que t’has preparat. No pot ser que hi hagi gent sobrada rebutjant feines. Per tant proposo un control més estricte de l’atur i de les baixes. Igualment, fa falta trobar feinetes -de moment- per aquest jovent que està acabant estudis, es conforma amb un sou -de moment- normalet i té moltes ganes d’aprendre. Llavors és el moment de fer-ho. Tot plegat per no allargar l’agonia d’una gent que passats els seixanta haurien d’estar per fer altres coses. Per exemple exercir de tutor de jovent per ensenyar-los la feina que ells fan i l’experiència que ells tenen. S’ha deixat perdre el concepte ‘aprenent’; t’ensenyaven, aprenies i cobraves una remuneració.

DURUS A QUATRE PESSETES. Els malparits de Solvia i el Banc Sabadell van fotre una porta blindada en un pis perquè no l’ocupessin quan a dins hi havia tres menors que es van passar 12 hores tancats a dins del pis. Primer vull criticar la mare. Què collons feien tres  menors sols en un pis mentre ella treballava? Què fot ella seguint treballant quan sabia de la notícia? Després vull aixecar un crit de guerra contra aquests malparits del Sabadell i de la majoria de bancs. Van ser ells qui ens van fotre en la crisi i nosaltres qui els vam rescatar de la mateixa. Com poden cometre aquesta atrocitat amb els més vulnerables? No tenen collons d’anar a precintar el Bernabeu (fet de pelotazos) o un centre il•legal on treballa gent en condicions infrahumanes per Inditex. Sort que l’ajuntament de la Colau (per aplaudir) ha mediat i es podran quedar al pis pagant un lloguer social.

EL PROCÉS. Entrega del premi Josep Pla. El guanyador Marc Artigau va fer una defensa/denúncia dels presos polítics davant la que Manuel Valls es va indignar perquè cap autoritat de les que hi havia presents prenia cap mesura. Molt bé ‘mesiu’. El donador de lliçons ja torna a donar-ne una de nova. I la llibertat d’expressió (‘liberté’ saps) que tant defensava la teva ‘patrí’ on és? Duus sang de dinamitador ciudadano. Què bé que vas quedar davant la teva parròquia eh ‘mesiu’! Faltaria més que tu ni ningú ens possessiu els límits del que s’ha de dir i el que no. Si aquesta és la línia que vens a marcar ja te’n pots tornar a la teva ‘patrí’, mira com estan de revoltats els armilles. Fas més falta allà home! Ah, no! Que d’allà vas fotre el camp per potes de lo bé que ho vas fer, és veritat! Ara cal anar a emmerdar Catalunya, demagog barato!

Si tira endavant aquesta notícia pot ser una altra bomba contra Espanya: ‘Demanen anul·lar la causa del jutjat 13 contra el procés per haver-la "atorgat a dit’ (324). Els dos únics jutjats en els que no podia tocar la causa eren el 9 i el 13 ja que estaven ficats en causes relacionades amb el ‘procés’. Curiosament, en el 13 hi havia el jutge ja finat Ramírez Suñer, afí al PP i a l’estat. Pel que es veu va ser atorgat a. dit per anar contra el processisme. Entre les proves s’adjunta una carta en la que el Lesmes (màxima autoritat judicial) agraeix la tasca feta per la pàtria espanyola pel jutge abans que morís. L’escàndol és descomunal. Si es demostra s’hauria de retirar la causa de l’Audiència i el Suprem. La degana dels jutges Mercè Caso diu que el recurs és un error ja que s’escullen per sorteig. Per si o per no, l’acceptació de 63 nous jutges a Barcelona s’ha fet a Madrid amb el borbó i el Lesmes fent els discursets de sempre sense cap autocrítica i passant-se la mà per l’esqueneta.

Dues notícies que ens venen a demostrar la qualitat del país al que estem lligats. Aquí tenim la primera: ‘El juez archiva las querellas contra los Mossos por espionaje a políticos y líderes constitucionalistas’ (Diario.es). Per tant, res de res! Va ser una falsa acusació de tota la ‘caverna ciudadanos’. El tema està en qui ha sortit a rectificar i demanar perdó de ‘la taronjada’ després de tot el rebombori que van causar? Si, exacte; ningú! I ara ve la segona: ‘El Supremo estudia si la directora de la cárcel prevaricó con su permiso a Rull’ (elConfidencial). Et ve a veure el teu fill, cau, es queda inconscient, no et reconeix i permeten que el pare el vagi a veure. I ara volen buscar les pessigolles a la directora de la presó. Què no som persones abans de tot? Sou miserables! No teniu perdó! Tot el suport família Rull.

Ada Colau ha anat a veure els presos polítics a Lledoners. La idea m’agrada. El que no m’ha agradat és que n’hagi volgut fer política ja que s’acosten les eleccions fent veure que són un ajuntament exemplar. Si precisament estem on estem és perquè els colacaus no deixeu de tocar el violí. Sigueu valents i tirem pel dret!

TIP DELS IUESEIS. Au, que ja has passat a la història desgraciat! Ja ha superat el temps de tancament de l’administració americana: 21 dies. I el tio entestat en que si convé tirarà de l’’emergència nacional’ per fer el mur de la indecència. Quina tristesa! La història el recordarà per tantes merdes que ha fet, que vaja! La setmana que també hem sabut que ja no és el polític més ric dels iueséis, i és que darrerament s’ha venut gran part del seu patrimoni amb les trampetes habituals, delegant en els fills o creant empreses pantalla. I ara proposa la seva filla per presidir el FMI. Per vomitar! Ja no és un problema solament dels iueséis, sinó que és un tema endèmic del capitalisme que afavoreix que hi hagi una classe absolutament rica i una classe treballadora que treballa per l’altra a canvi d’un sou de merda si tenim en consideració les morterades que guanyen aquests desgraciats. A ell li pot relliscar tot, tal com ho demostra. Fins i tot li rellisca que l’FBI l’hagués investigat per tota la trama russa. Es sospitava que el Trump treballava per Rússia (què fort!). Han de ser els americans els que l’han de fotre fora. Fora!

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Ha transcendit que Àngel Pérez està interessat en la compra del Reus Deportiu de futbol. És un empresari local, vinculat al món de les gestories, i es faria càrrec del deute i els sous dels jugadors. A veure si és veritat i no és una estratagema més de l’Oliver per fer temps o ja no se ben bé què!

Les Àvies i els Avis de Reus han aconseguit reunir 1000 signatures auto inculpant-se per l’1-O. Mira si en fa de dies que dura la seva reivindicació. Elles i ells segueixen ferms en la seva intenció de denunciar l’injust empresonament de les preses i presos polítics. Fins i tot, TV3 s’ha interessat en les seves reivindicacions. Aquesta setmana han sortit al ‘Tot és mou’ de la cadena. Per aplaudir que aquesta gent, amb tot el que duen a la seva esquena, segueixin amb la reivindicació. Tant de bo els més jovents es conscienciessin de la força que té la reivindicació. 

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. ‘Els monjos de Poblet consideren que les acusacions als presos polítics no es corresponen amb la realitat. La Germandat també ha mostrat la seva preocupació per l'auge de l'extrema dreta’ (324). I els hi han caigut de pals que no vegis; un símptoma més de la llibertat d’expressió de la que Espanya fa gala. Que la colla de la ‘Conferencia episcopal’ puguin alabar a Franco i criticar Catalunya és vàlid, ara, que algú desautoritzi els ‘jefassus’ i tingui un pensament diferent, això no és perquè ens han fanatitzat. Ja no és d’avui que l’església catalana ha vist les coses d’una altra manera a l’espanyola. De la mateixa manera que les coses des de 600 quilòmetres de distància se solen veure diferents. Aquí seguim vivint igual que sempre, parlant amb els nostres veïns parlin la llengua que parlin i siguin d’on siguin. Tal com han volgut desmuntar els monjos mateixos no hi ha cap fractura, cosa que a la Meseta, s’entesten a dir una i altra vegada i sense cap prova. Igualment, passa amb l’extrema dreta. Mentre aquí els volem aïllar a Andalusia per exemple hi pacten.

7 de gen. 2019

NADAL 2018

La veritat és que han estat uns dies sobretot per descansar i desconnectar una mica. Evidentment, reunir-nos amb la família i els amics i compartir taula m’encanta. Menjar i beure! Però tot i que ho intento ja no hi ha aquella màgia de quan era petit. Bons moments, si! Nostàlgia de temps passats, també! Aquest darrer tram d’any ha estat ñ dur i em conformo amb que ens haguem pogut retrobar totes i tots. La resta, de cor ho dic, tant de bo desaparegués del mapa per sempre més. Odio profundament aquesta voràgine de propaganda i de comprar com a ‘locus’. Del black Friday dels collons fins al 7 de gener. De propaganda a tota hora. De gastar, gastar... i cap sentiment! Això no és Nadal ni res. Estem imbecilitzant més la canalla del que ja de per si ho està amb regals i més regals la majoria inútils.
Una miqueta de repassada dels actes en els que d’alguna manera he participat.



081218 FESTA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ. D’alguna manera el Nadal va començar per a nosaltres aquest dia ja que vam baixar les caixes de l’altell amb les figures i tota l’ornamentació nadalenca, i després d’anar al camp a recollir elements diversos decoratius procedírem a muntar el pessebre. Primer a Colldejou i l’endemà a Reus. És d’aquells moments que visc amb una especial alegria!



161218 DIA DE LA MARATÓ. Al matí vam fer una excursió resseguint la ruta per on Gaudí diuen que es va inspirar: la Desenrocada. I en els ulls de Gaudí hi van instal•lar el nostre pessebre.


211218 SOPAR COLLA REUS. Darrer dia de treball abans de començar les vacances de Nadal. Costipera descomunal però ganes de retrobar els Amics al Flaps. Passar una estoneta junts, menjar-nos unes estupendes pizzes i fer unes copes mentre repassem fragments de vida que hem compartit.



221218 SORTEIG ‘LOTERIA NAVIDAD’. Poca cosa hem rascat. Només en participacions. La més destacada amb el número 95.077 de la revista Lo Collet. Aquest, any per altre, toca; és un xollo.


241218 NIT DE NADAL. Al matí vam arribar-nos al pessebre de sorra de la Pineda. Una obra la mar de bonica per la qual val molt la pena passejar-s’hi ben a la vora una estoneta. Quins artistes!








Havent dinat vam anar fins al Jardiland on vam adquirir dos periquitos nous per mons pares. I és que just uns dies abans s’havia mort el verdet. Ja a la tarda, a mons pares els hi vam portar un sopar del Catering Pere. Uns canelons de marisc i lluç al forn. Amb ells, els pericus van fer cap per primera vegada a casa seva.




A les vuit fèiem cap a Colldejou. Cadires amunt i cap a ca la Lurdes i cal Anton; és que fórem una gentada. Sopàrem plegats amb la família de cal Tomás en un pica pica molt ben calculat.
Havent sopat, el tió va prendre el protagonisme. La canalla el va fer cagar fins a cinc vegades, fins que la fusta va dir prou amb una cagada final de fruita. La taula s’omplí amb les joguines de grans i petits, ben etiquetades amb els noms dels receptors. Després torrons, cava i neules!





La nit i la matinada ens van caure al Casal, posant música enllaunada, bevent cervesa i jugant al Risk.




251218 DIA DE NADAL. I el tió també va ser cagat a casa nostra.


En un dia net i clar, vam baixar a Reus, ens vam arreglar i a donar un tomet aprofitant el bon solet. La Mercadal estava a tope. I a dinar! Vam fer cap al Batan per dinar plegats amb mons pares. Aperitiu i de menú: sopa de galets amb pilotes i canalons. Excel•lent! De postres torrons i neules i molt de cava.





Abans però vam veure els bells retaules de l’interior de sant Pere i els que fan a l’exterior i al voltant de la Prioral.










Sense massa dilació vam anar cap a casa ja que calia preparar el dinar de l’endemà. Per si o per no jo ja vaig deixar parada la taula aquella mateixa nit.

261218 SANT ESTEVE. Doncs si, vam dinar a casa. Vermutillo lleuger, tenint en compte que ja era el tercer dia de menjar. I per dinar crema de marisc i cassoleta de peix amb rovellons de la temporada. De postres dolços variats i licoret variat. I celebrar que, malgrat les dificultats d’aquests darrers temps entre accidents i operacions, vam poder brindar una i diverses vegades plegats.







291218 PESSEBRE DELS ESTELS A CASTELLÓ (VANDELLÒS). Arribar encara de dia, amb aquella llum rogenca a les roques de la muntanya i el poblet recuperat dalt del turonet a punt, amb aquella màgia i una gentada fent cua per entrar fa molt de goig. Durant 4 jornades, el Pessebre dels Estels ha obert les seves portes i ja en van 21 edicions. L’encant és veure com al poblet, abandonat fa un temps i recuperat amb els anys, s’hi recupera la vida amb certàmens com aquest o el Rustic fest. A cada casa es rememoren oficis alguns ja perduts o oblidats, volent explicar a la gent tècniques que per la immensa majoria es desconeixen; com fer sabó, remeis casolans, preparar infusions, filar, arregalar botes, treballar les arnes, fusteria, barberia... Els quadres humans es representen en cases que han anat recuperant lentament teulades, sostres i parets. A més hi podem trobar escenes del pessebre com l’anunciació, els pastors o el naixement. Tot sota la gran arcada aixecant-se al cel i que n’és el gran símbol. Abans de marxar, en una gran carpa als afores, berenes un bon tall de pernil i pa, i de record pots adquirir alguns dels productes relacionats amb el pessebre i el poble. Els diners recaptats van per seguir amb la reconstrucció de Castelló.

















301218 PESSEBRE VIVENT DE PORRERA (PRIORAT). Vint-i-quatre anys després, el poble de Porrera ha tornat a lluir amb el pessebre vivent. Enguany les escenes s’han repartit pel carrer de la Font de Dalt. Trossos de carrer i cases s’han reconvertit per escenificar el naixement, l’infern, l’anunciació o els reis, des del cor del poble anant en direcció a Torroja. És pura màgia com les cases recuperen un toc que les fa especials. I és que a Porrera hi ha cases precioses, que encara testimonien un passat ben maco. Vells cellers, pous, baixos, escales, magatzems, coves, corrals... que queden dignificats amb les diferents representacions que s’hi fan. El plat fort quedava pel final. Allà on s’acaba el poble, la part més espectacular del pessebre amb la font, animalets diversos, els pastors, l’anunciació i els reis. Per acabar cal adquirir l’excel•lent vi del pessebre o anar a fer una begudeta calenta al bar. Els beneficis de les vendes del mercat, el forn i les botigues aniran destinats a l’Associació club Vaixell de Tarragona. Per molts anys Porrera!





















311218 CAP D’ANY A COLLDEJOU. Tot s’acaba! Quan arriben aquestes dates tinc ganes ja d’acabar l’any i començar una etapa nova. Doncs bé, per celebrar-ho vam anar a sopar a ca la Madalena i el Joan. De primer entrant de marisc, amb llagostins, escamarlans, caragols i cloïsses amb unes salses brutals. I de segon fricandó de vedella amb bolets. Aquelarre de pastes i pastissos de postres i a esperar les 00h. Cap a tres quarts vam anar cap a la plaça, on ja hi havia gent. Es va repartir cava i raïm per a tothom i de sobte, van tocar els quarts i les hores al vell rellotge del campanar. Per primera vegada en molts anys em vaig menjar el raïm com mana la tradició; gra per campanada. Els moments posteriors són els millors. Abraçades amb la gent, salutacions i els nostres millors desitjos. I d’allà a acabar de recollir i cap al bar a deixar que la matinada i els gin tònics ens ennuvolessin. Bon any 2019 per a tothom!














010119 PRIMER DIA DE L’ANY. Llevar-se amb el concert de Viena i amb el cap mica ennuvolat. Almax i Gelocatil; la recepta. Arreglar-se, sortir al carrer i veure que fa un dia radiant. Un dia que molts aprofiten per pujar a la Mola. Calia baixar cap a Reus però ja que els fillols venen a complir la cita de cada any amb el tió. Vam dinar plegats sopa de galets i pollastre. I a fer cagar el tió petits i grans. La il•lusió de la canalla és incomparable!









020119 ENTREGA DELS REIS AL PAU. Com mana la tradició, el padrí ha fet entrega del reis al fillol, i aquesta vegada una miqueta més avançat ja que així podrà tenir uns dies més per gaudir-ne. Berenar reeixit a base de delicatessen de xocolata i d’aquelles converses que trobes en falta fer més sovint.



050118 NIT DE REIS. Un any més ses Majestats feren cap a la capital del Baix Camp. Una munió de canalla il•lusionada i ansiosa els esperava. A partir de les 19h els carrers del centre s’ompliren de gent. Lentament, les carrosses, els patges, els grups i els Reis Melcior, Gaspar i Baltasar baixaren fins a la Mercadal. Enguany els veiérem davant del Bon Mar al Raval. Tres novetats: la rua va ser més lluïda, es van llençar caramels tous i la comitiva i el rei negre eren africans.
















Cerveseta i a buscar els reis del Batan, a casa de mons pares, amb sopar (caldet i entremès) i tortell de reis inclòs.






La nit la vam acabar al Despertaferro de revetlla fent uns gintònics. La nit va ser curta!


060118 DIA DE REIS. Ens hem llevat i ses majestats ja ens havien deixat els regals de casa sota de l’arbre. Reis encertats!


El darrer dels dinars de Nadal l’hem fet a casa de la Rosa i el Joan. Ell avui doblement celebra, ja que a més fa l’aniversari; 71 anys! Per molts anys! Recull de regals del Sardà, aperitiu, caldet i vedella estofada amb rovellons de Colldejou. Torrons, tortell, cava i sobretot la companyia de la família; el més important del Nadal.






070118 L’ENDEMÀ. Doncs mira; encara ha estat un dia amb màgia. Primer hem anat a buscar un lot de tres vermuts que ens havia tocat a Cal Baró. Moltes gràcies!


Després hem anat a fer unes birres i braves a la Mercadal, amb el sol apqretant com ai fos el mes de maig.


Finalment, hem dinat a ca la Victòria per acomiadar les festes. Un bon final!