25 de juny 2019

BALANÇ TEMPORADA 2018-2019 DEL BARÇA


En global dono un aprovat justet a l’equip en aquesta temporada ja que s’ha guanyat la lliga de manera sobrada. En el torneig de la regularitat hem estat això: regulars. Després d’ensopegar en tres jornades seguides, de la 6 a la 8, en els partits clau, el Barça ha fet bons resultats en partits transcendentals. A la jornada 10 vencérem el Madrid per 5-1. A la 25 a camp del Sevilla 2-4. A la 26 0-1 al Bernabéu. 


A la 31 sentenciàrem la lliga vencent el segon l’Atlético per 2-0. En total, hem vençut al Madrid per un contundent 6-1, fet que demostra la diferència abismal entre culers i merengues. 


No obstant, la jornada 12 per mi va ser una de les més significatives. Fou la derrota a casa contra el Betis 3-4. En aquest partit els sevillans amb les nostres armes ens van fotre un bany apoteòsic. Quèiem amb les armes que només el Valverde creia. I és que pocs partits bons hem vist fer al Barça, essencialment per pretendre jugar amb un 4-3-3 sense tenir els jugadors idonis. 


Després també han tingut el deliri de voler jugar amb un 4-4-2 sense tenir tampoc els jugadors preparats per fer-ho. L’onze ideal de la lliga ha vingut a ser el format per Ter, Alba, Piqué, Lenglet i Roberto en defensa, mig per Busi, Arthur i Rakitic i davant Messi, Suàrez i Dembelé. La culerada s’ha emportat una enorme decepció amb el Coutinho ja que no ha demostrat res en especial. Amb tot, Messi ha estat el màxim golejador d’Espanya i d’Europa aconseguint una nova pilota d’or amb 36 gols.


En la Xampions vam fer un paper força digne però de nou vam ser eliminats quan ens veiem ja a la final, a semis; algo típic en el món culer. Tot i que l’equip no donava mostres d’estabilitat ningú en podia pensar que el que acabaria sent el just campió d’Europa, el Liverpool ens passaria la mà per la cara d’aquella manera. Vam fer un bon resultat -tot i que injust- a l’anada però a la tornada amb un ‘canguelo’ latent a la cara de molts jugadors, al final vam sucumbir als anhels dels reds. Ens quedava la Copa del Rei però sense Suàrez, que va decidir operar-se per anar a la Copa América, ni Dembelé i quasi sense Coutinho vam sortir al camp sent una caricatura d’equip i els ‘chés’ ens van passar la mà per la cara. Massa Messidependència. 


Total que, dels tres títols als que optàvem al final ens vam quedar sense el que feia més il•lusió (la Xampions) i sense la Copa. Un final trist tancament de la temporada. De fet doblement trist ja que lluny de fer autocrítica renoven Valverde, un paio que no ha demostrat -de moment- estar a l’alçada del Barça més enllà de guanyar la competició domèstica. Per a més inri ara els jugadors sudamericans a jugar la Copa. Amèrica i a acumular més cansament a les cames.

23 de juny 2019

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 17-230619

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge és per la foguera de sant Joan. Benvingut estiu! És una festa màgica! A cremar les merdes i a ser feliços!


-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? La festa del Corpus. Dijous ha estat la primera tongada a Reus. Durant tot el dia els gegants han tombat per la ciutat i s’ha donat el tret de sortida a l’ou com balla al ganzell de la Prioral. A la Mercadal, a la tarda, coca amb cireres per a tothom i ballada de gegants al bell mig de la plaça. Dissabte ha estat el torn de Colldejou. Després de dinar hem estat preparant els altars diversos. En total n’hem fet 4; un al carrer Masies entre ca la Puríssima, ca la Maria Pilar i casa del Salvador, dos al carrer de Baix, un just davant de ca la Lolita i un altre al racó de ca la Bellesa. La novetat ha estat la tauleta que s’ha fet a la plaça de l’església. Tots ells fets amb molt de cor i sentiment, rescatant vànoves de les àvies, sants de la família i amb una decoració floral acurada. A les 19h hi hagut la missa i posteriorment, amb el sol caient la processó pels carrers del poble amb el Cos de Crist sota pal•li. A cada tauleta mossèn Milio ha aturat la comitiva per beneir els altars. Solstici d’estiu! Ara si que tenim l’estiu a sobre, des d’avui la piscina romandrà oberta fins el setembre.

-EL PERSONATGE. Manuel Valls. Cada vegada que sento el seu nom em ve al cap la sèrie ‘Hotel Folti’ i el famós majordom d’origen espanyol que pobre era més tonto que una sabata. Aquest home va ser tret de França quasi a patades per la nefasta gestió que va fer. Ara ha vingut a Catalunya per posat un primer peu en política i per desgràcia ha tingut uns vots que no em sé a venir que hagi pogut treure, posat a dit per les elits sota la marca dels taronges. Ha fet alcaldessa a una Colau vinguda a menys, amb qui ja s’ha enemistat el primer dia per haver penjat el llaç dels presos polítics. Aquest pacte colacauero li ha suposat que C’s trenqui amb ell, sent criticat per ex socialistes perturbats com el Corbacho. Doncs per si no n’hi hagués prou, ara resulta que el socialisme el vol com a ministre d’exteriors espanyol substituint a un dels personatges més lamentables dels darrers temps: el Borrell. Quin ridícul! Amb el munt de persones vàlides que hi ha, mira que anar a fixar-se en aquest!

-L’EFEMÈRIDE. Un 19 de juny de 1707 Felip V ordenà a les seves tropes incendiar Xàtiva i deportar-ne la població a La Manxa. Després vindran els historiadors falsacionistes de l’unionisme a vendre’ns que aquest rei era una bellíssima persona i que vam ser els calanans i els valencians que el vam trair. Un rei francesot que ni parlava castellà que va venir a casa nostra, ens va usurpar les nostres llibertats i ens va imposar unes maneres de fer centralitzades i autoritàries. Es va passar pel forro els furs de cada territori i va arrasar per allà on passava; volia deixar petja i vaja si la va deixar. Un dels primers genocides de la història contemporània que va apostar fins i tot per les deportacions o per bombardejar la ciutat de Barcelona des del fortí que va construir dins d’ella: la Ciutadella. Un monarca d’infaust record per a catalans i valencians.

-LA METEO/ESPAI TERRA. Aquest divendres hem dona benvinguda a l’estiu estacional. Dies de lluna plena que ens han deixat unes imatges meravelloses. Temps estable amb nits que comencen a ser una mica tropicals i és que s’han assolit temperatures de 35 graus a Lleida. Solstici d’estiu i entrada de ple a la calor; per la porta gran! Incendi a Maials que deix 30 ha cremades. Por perquè la revetlla sigui un desastre pels nostres boscos.

Curiosa dada que ha transcendit i és que a les zones rurals hi ha menys casos d’asma. La Raó? Doncs que s’està menys exposat a la pols.

-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. El pacte de la Colau a Barcelona, per no perdre la poltrona amb el Valls no agrada a ningú, ni als indepes ni als unionistes. La darrera de les ruptures ha vingut de la mà de C’s i Valls. Els taronges han trencat el pacte que els unia ja que consideren que s’ha venut a l’independentisme. És el ‘colmo’! Mentrestant, en una entrevista a Rac1 a la Colau li han caigut les llàgrimes i tot amb el Basté. I és que és conscient d’on s’ha fotut com dic per conservar la poltrona. No li veig cap mena de futur a aquest consistori, no crec que acabin la legislatura el trio Co-Co-Va. I és que és una evidència que aquest pacte és anti natura. Quina cagada Ada Colau. Tu soleta t’has cavat la teva pròpia tomba política.

-QUE N’APRENGUIN! El Tribunal Suprem rectifica i condemna a 15 anys de presó als fills de puta de la manada, acusant-los de violació. Ja era hora que aquest tribunal prengués alguna mesura útil en pro de la justícia vers les persones. Ara el que haurien de fer es fotre una bona sanció als inútils jutges de Navarra que no van considerar que allò fos un abús. De totes maneres falta immensa educació i respecte en el context social en que vivim. Esperem almenys que la sentència, que ja no es pot recórrer, creï uns jurisprudència clara al respecte. I esperem que d’una vegada per totes la dona sigui més respectada.

-UN TIP I L’OLLA PLENA. ‘La costa de Barcelona, la segona amb més abocaments de residus plàstics al Mediterrani. Només la supera la costa turca de Cilicia’ (324). Noi! Quina vergonya. Dels fets que foten fàstic de corroborar. Abocaments incontrolats, llençar residus a les rieres o barrancs, rius, no fer el reciclatge de manera adequada barrejant... Per sentir-nos avergonyits! I és que al final la merda que llencem l’acabem ingerint d’alguna manera o altra. Estudis ensenyen que els propis peixos que mengem estan contaminats de plàstics i residus. No fa massa que una balena que va morir duia al seu interior 40 kg de plàstic. Lamentable!

ESCLAUS DE LES DADES. 321 són els habitants de Sommarøy, l'illa noruega que vol abolir el temps. Lo fort del cas és que el sol no es pon durant 69 dies l’any. De fet el temps és tan relatiu! Som massa esclaus del temps. Potser si passéssim una mica seríem més feliços. Almenys quan no tinguem les obligacions del dia a dia hauríem d’alliberar-nos de l’esclavatge del temps.

-DURUS A QUATRE PESSETES. Som esclaus dels diners per sort i per desgràcia. Aquesta notícia és per demostrar que hi ha gent digna i bona: ‘Una herència de més de 8 milions d'euros permet crear beques universitàries a Osona’ (324). És la família la Modolell-Calderó. L’altruisme és una grandiosíssima virtut. Per aplaudir que la gent pensi en els altres d’aquesta manera. El pensador Stuart Mill hauria estat content de saber-ho.

-EL PROCÉS. Per aplaudir la valentia en l’actitud del regidor de Medi d’Avià. En una entrega de premis a la bona gestió feta a la Comissió Europea, va agafar el micròfon per denunciar la situació que està vivint Catalunya. Va denunciar repressió política i social espanyola i la inacció de la UE davant els presos polítics. Si senyor; amb dos collons! Falten més gestos com aquest! Gràcies Josep Subirana!

L'advocat internacional Ben Emerson que porta la causa de la presó preventiva de Junqueras, Sànchez i Cuixart acusa el tribunal espanyol de menysprear l'ONU i d'utilitzar informacions falses. Ja que Espanya sembla entossudida a no reaccionar almenys que sigui un organisme internacional que pugui posar en escac mat a l’estat espanyol.

-TIP DELS IUESEIS. ‘Dimite el secretario de Defensa de Trump por un caso de violencia doméstica’ (ABC). Totes li ponen a aquest miserable. De fet només cal veure’l a ell per adonar-te de la misèria del personatge i el canvi fastigós que ha ocasionat als iueseis. Doncs bé, ha transcendit que Shanahan era investigat per maltractes vers la seva ex dona. Mentrestant, el magnat ha meditat presentar-se a la reelecció. A ell tot li rellisca! I per relliscada la que ja comès amb el suposat atac a l’Iran. Primer atac imminent i després resulta que no. Un nou despropòsit d’aquell pallasso amb ganes de protagonisme.

-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. El fiscal demana presó per a un veí de Reus que va simular un robatori per cobrar de l’asseguradora. És molt més habitual del que ens pensem. La gent ho fa massa sovint i com sempre; qui ho paga? Doncs si amics, la resta que no tenim cap culpa de res.
El dissabte una explosió a la central de Riba Roja d’Ebre ha trasbalsat el Camp. Tres ferits crítics que veurem com acaben pobres. Cap de setmana amb molts desplaçaments i accidents a la nostra demarcació, no en va és un dels destins favorits de la barcelonada.

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. ‘El Vaticano abre la puerta a la ordenación de hombres casados en zonas aisladas’ (ElPaís). Doncs és un pas noi! Ja era hora! O això o a tancar la porta de les esglésies. I és que no hi ha res escrit al respecte, per quina raó no pot ser així. Què no som persones igual? Què no podem predicar el bé igual? Si repassem la vida de Jesús i el seu dia a dia està ple de persones de tots els sexes i totes les edats a les que ell dóna la confiança. Tu pots sentir que pots voler comunicar el missatge de Jesús i punt, sense distincions de gènere, condició sexual, ni sexe. L’església som tots! O ens posem al cap això o com dic l’església en molts llocs, té els dies comptats.

16 de juny 2019

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DE 10-160619

-UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge és per Buenos Aires sense llum, que junt amb Montevideo s’han quedat a les fosques per un error en el subministrament.


-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Hem tornat a Siurana per passar el cap de setmana i celebrar el meu 43è aniversari. El divendres hem pujat de Reus amb plugeta de fang i hem dinat al Restaurant del Recó de Cornudella. Arran de l’esllavissada hem hagut de passar per l’accés habilitat lateral. Ja a Siurana hem tornat a Casa Font; un lloc excepcional. Al vespret tomet per la vila que sempre et reserva imatges noves per descobrir. Posta brutal amb lluna quasi plena inclosa. Amb el dia ja al llimb, que de gust ha vingut fer unes cervesetes al Pedrís del carrer amb l’únic so audible dels ocells perseguint-se pel cel. Dissabte hem fet una majestuosa caminada circular baixant per la ruta de la trona fins al riu Siurana on ens hem remullat els peus. D’allà hem vorejat el morral i hem accedit de nou a la muntanya. Dinaret a base de brasa i a descansar una estoneta.

-EL PERSONATGE. Aquest dissabte ens ha deixat la Laura Aimerich; l’eterna guitarrista de Lluís Llach. No podem separar aquests dos personatges. L’èxit del cantant ve tenint sempre al costat la Laura, aquella noia asseguda que tocava la guitarra -a part d’altres instruments-. En un dels concerts més memorables d’en Llach, el del Camp Nou, pel que es veu el cantant li va entregar una composició en la que ella feia un solo en la cançó. Ella no sabia que era un tema dedicat a la seva persona. Comença a cantar el Lluís i encara avui posa la pell de gallina el cant a l’amistat i l’amor que sentia per la seva companya Laura. Arriba el moment del solo i ella es desfà en llàgrimes i no pot acabar la cançó. El Camp Nou, amb una ovació que silencia fins i tot la melodia, els homenatja sentidament. Rescateu la imatge; corprèn! Descansi en pau!

-L’EFEMÈRIDE. 11/06/1873 Francesc Pi i Margall (Partit Republicà Democràtic Federal) és nomenat president de la Primera República Espanyola, substituint el també català Estanislau Figueras. El seu mandat només durarà 5 setmanes. I és que si; a Espanya hi hagut dues Repúbliques. La segona, la més llarga i que va finalitzar abruptament amb el cop d’Estat de Franco, va anar de 1932 a 1939. Per cert; per molt que s’entestin a dir el contrari, Franco mai va ser cap d’estat del 36 al 39. Doncs bé, hi va haver un intent encara més efímer l’any 1873. Va anar de l’11 de febrer de 1873, fins el 29 desembre de 1874 (11 mesos mal comptats). Va començar amb l’abdicació d’Amadeu de Savoia (el rei escollit per Prim, a qui assassinaren) i va finalitzar amb un pronunciament, el del general Martínez Campos, que representava l’inici de la Restauració borbònica. Així doncs, aquesta República efímera va tenir fins a 5 presidents, dos dels quals foren catalans: Estanislao Figueras i F. Pi i Maragall.

-LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana ben colorejada amb neu al Pirineu, calor, fred... mare meva! Hem desbordat la natura! Ja no sap com reaccionar! Imprevisible cada dia que passa! La calor i la xafogor s’han deixat notar de valent a casa nostra. En canvi, de nou la pluja ha passat de llarg. La secada és molt gran i el risc d’incendi persisteix ben viu. Així que ja podem anar amb compte per evitar incendis absurds i irresponsables com el del Perelló.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. És del que més s’ha parlat durant el cap de setmana, i tot i que em pesa ha estat la notícia més viral del capde. Em refereixo a les noces de la Pilar Rubio i Sergio Ramos. No parlaré de les noces en si ja que el tio, tot i que ahir anava més decent que ella, em fot un fàstic tremendo. Vull aprofitar l’ocasió per denunciar precisament el món del futbol ja que cada dia és més fastigós. No és pot tolerar les aberracions de sous que cobren els futbolistes. Hem d’exigir una regulació justa en el món del futbol. No pot ser que la gent cobri uns sous de merda i aquests paios cobrin sous estratosfèrics! Regulació justa ja!

QUE N’APRENGUIN! Presa de possessió dels ajuntaments amb grans canvis de darrera hora. La gran sorpresa ha estat que l’alcaldia romangui en mans de la Colau amb els vots del Valls. Aquest miserable francès col•locat a dit per les elits econòmiques europees, menyspreat fins i tot a França, ha negat la salutació al president Torra en la recepció al nou ajuntament, a la qual no han deixat anar al Quim Forn, que si ha pogut assistir a la constitució de l’ajuntament i que ha estat rebut amb gran alegria a la plaça de sant Jaume. Aquesta a alegria s’ha convertit en bronca contra la Colau, el Collboni i el Valls. El pacte de la Colau el trobo tan lamentable que em venen ganes de vomitar. Tantes lliçons en contra de les elits de poder i va i pacta amb una de les més fastigoses per conservar l’alcaldia. És una venuda; amb aquest gest acaba d’enterrar la seva pròpia tomba política. De fet, preveig una legislatura problemàtica ja que no s’aguanta per enlloc. No em cap al cap! Sorpresa també a Badalona, on l’Albiol no serà alcalde per la generositat de la Dolors Sabaté. Canvis a Tarragona i Lleida on els alcaldes seran indepes, igual que a Girona. Tres de les 4 capitals seran independentistes doncs. Igual que a Reus, una de les ciutats més grans del país, on governaran els partits per la República. Al final, amb el recompte quadrat ens quedem a les portes del 50% per uns 50.000 vots. A seguir en la lluita!

-UN TIP I L’OLLA PLENA. De nou una altra ocurrència del ninot del Borrell. Ara se li ha acudit que coincidint amb l’arribada del vaixell Elcano a Slevik-Holstein (lloc on van absoldre a Puigdemont), els espanyols que ho vulguin podran jurar la bandera espanyola. Quin gran patriotisme si senyor! M’emociono només de pensar-hi (ironia). Nou ridícul internacional d’aquesta Espanya caduca i envellida!

-ESCLAUS DE LES DADES. 1001 víctimes de violència domèstica. És una vergonya que se segueixin assassinant dones amb aquesta impunitat. No es fa prou. No fem prou per preveure aquests maleïts atacs d’aquests monstres malparits. Al contrari; encara se’ls hi dona cova amb penes curtes i reinsercions amb les que poc hi crec. Després de cometre crims com aquest no hi ha perdó ni reinserció que valgui. En record a totes les dones que han patit atacs d’aquesta mena i sobretot per les per desgràcia ja no hi són. El meu petit reconeixement!

-DURUS A QUATRE PESSETES. 100.000 euros és la fastigosa xifra que pagarà Andalusia per combatre la immersió lingüística a València i Catalunya. Ho van prometre a la xusma de Vox per entrar a Andalusia i ara ho hauran de complir. És la comunitat amb més analfabetisme i amb més atur d’Espanya i amb un nivell més baix en els estudis, però en comptes de destinar uns diners a pal·liar aquests problemes, doncs no. Pura demagògia i venda de fum. Andalusia està sent el que es podria donar a tot Espanya si aquest tripartit s’ajunta i governa.

-EL PROCÉS. Darrera setmana del Judici del Procés. I començo pel final; judici vist per sentència. Els acusats han tingut la darrera paraula i la veritat és que encara estic amb la pell de gallina. Allà s’ha vist que són persones com qualsevol de nosaltres i que darrera hi ha una família que està patint. Han estat moments molt emotius realment. Veure el Turull o fins i tot l’advocat Jordi Pina amb les llàgrimes als ulls corprèn. Abans però els advocats de les defenses ens han presentat els seus escrits finals. En ells s’han encarregat una per una de desmuntar les mentides que les acusacions han volgut llençar sobre ells. Pocs cosa s’aguanta dels que els acusen; màxim la desobediència! Ni rebel•lió ni sedició han pogut ser demostrats, però els mantenen en presó. Aquí però el gran pecat però -que només ha desmantellat la Marina Roig- és que s’ha posat en escac la unitat d’Espanya. La resta poc importa. Ningú pot posar en dubte la unitat inviolable d’Espanya; per a molts el més sagrat de tot!

Em quedo amb el plaer d’haver vist a ple rendiment en Xavier Melero, en Jordi Pina i en Van der Eynde; per mi els millors. Ha estat impressionant poder seguir el judici de tan a la vora. Hem pogut ser testimonis directes de la vergonya pastelera de la mala preparació de les acusacions, de la preparació de declaracions tal com es van preparar abans de molts testimonis de l’acusació i de la descoordinació i desorientació de la policia espanyola. Ha quedat clar que molta gent menteix i ja és irreparable. Tant de bo els deixin en llibertat de manera immediata. Només així hi pot haver un nou punt de partida. La gent, de nou, en solidaritat amb les persones que jutgen, ha sortit al carrer dels pobles i ciutats de Catalunya per reclamar l’absolució i la llibertat immediata dels presos.

-TIP DELS IUESEIS. ‘El hermano de Kim Jong Un, asesinado en 2017, era informante de la CIA’ (ElMundo). Pel que es veu és una font anònima però el tema revesteix una gravetat enorme ja que el germà d’un dels líders més controvertits del món resulta que era un agent a sou pels iueseis i a més va ser assassinat. Un fet semblant al que va passar amb el Bin Laden. El tio pel que es veu va ser agent rus i americà. Mare meva! Quins ‘lios’ que hi ha al món. Cada vegada veig més clar que el que veiem pels mitjans, al darrere hi ha molt més del que ens pensem i ni ens imaginem. I en aquest món de la cloaca val tot!

-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Primer incendi important de la temporada. Ha estat al Perelló i pel que es veu ha estat a causa d’una crema agrícola mal controlada. El resultat: 200 hectàrees cremades. No es lamenten víctimes afortunadament però el mal ja està fet. Tolerància zero amb aquestes actituds.

Content amb el nou ajuntament que és constituirà a la ciutat amb Junts, ERC i Ara.

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. ‘El Papa riñe a sus embajadores por criticarle por la espalda’ (ElPaís). S’ha enfadat i té raó en una cosa: que ho facin d’esquena; les coses s’han de fer de cara. Altrament, crec que la crítica a la cúria vaticana, tot i que aquest Papa ha fet molt per canviar, és de justícia criticar aquest món tan desequilibrat entre la gent que no té res i el ‘despilfarro’ del Vaticà.

9 de juny 2019

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 03-090619

-UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. M’ha encantat veure el Borbó fent que no amb el cap (enutjat i contrariat) perquè les coses no li sortien com volia. I és que la juganera bandera espanyola s’ha quedat enredada en el dia de les forces armades a Sevilla.


QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Ahir es va finalitzar un projecte faraònic: l’arribada de l’aigua al Castell-monestir d’Escornalbou. Amb la gent que integra els pobles de la Baronia hem participat d’aquest acte al recinte. Després d’unes paraules del Mecenes Eduard Toda als alcaldes i autoritats, s’ha donat per començada la jornada. A continuació ha vingut la part més protocol·lària amb els discursos de les autoritats, entre les quals ha destacat Josep Poblet, que ens ha vingut a dit que es culminaven molts anys d’idees i projectes. Llavors s’ha fet entrega dels càntirs buits als alcaldes i s’ha procedit a fer brollar aigua de la font per primera vegada; una aigua fresquíssima per cert. I primers traguets ben reeixits. Acte seguit, a la plaça de la Baronia, les colles geganteres dels diversos municipis han tocat i ballat conjuntament al so de les gralles i els timbals. I entre elles els nostres estimats gegants de Colldejou: la Iaia, l’Oriola i l’Espantall. Havent ballat una estoneta i amb la fresqueta fent acte de presència, ens hem traslladat al claustre, on hem pogut gaudir d’un bon pica pica i d’una bona fideuà, amb beguda fresquets, és clar! I mentre el dia doncs anava caient, sentir-te privilegiat de poder gaudir de les vistes del nostre camp de Tarragona, el mar Mediterrani i les muntanyes més estimades del nostre entorn. A ben segur que l’arribada de l’aigua ajudarà a dinamitzar el territori.

-EL PERSONATGE. Rafael Nadal ha aconseguit guanyar el seu 12 Roland Garros. El noi, per molts ja quasi una desferra, ha demostrat una i una vegada que és un esportista com la copa d’un pi. Lluny d’ensorrar-se ha anat superant lesions i ha acceptat la derrota com una part més de la seva carrera, sabent que algun dia, com avui, la victòria tornaria a ser la protagonista en la seva vida. Als 33 anys, torna a guanyar un dels 4 tornejos amb més prestigi del món del tennis, així que felicitats i a seguir amb l’exemple. Com que el veig un tipus honest estic segur que el dia que notarà que el cos ja no vol tanta brega, ell mateix anunciarà el final de la seva carrera esportiva d’elit.

-L’EFEMÈRIDE. Un 2 de juny de 1537, el papa Pau III publica la bula "Sublimis Deus" on es decreta que els indígenes americans són éssers humans vertaders, dotats d'ànima. ‘pa cagarse’ que diria aquell. Un gest que com sempre arriba tard i que igualment molta gent es va passar pel forro. Mai s’ha fet net del tot en temes de mal tracte i vexació a unes persones que per ser d’una raça diferent eren tractats com esclaus. S’ha parlat molt del negres africans però poc dels indígenes americans, els quals des de l’arribada de Colom a Amèrica foren tractats com esclaus amb la llei a la mà o sota llei. Fins i tot els propis americans quan parlen d’esclavitud els hi ve al cap Àfrica; obvien que els seus avantpassats foren tractats igual o pitjor. I en tot això l’església sempre hi sol posar la cullerada tard. En aquest cas, el mal a tota aquella pobra gent ja estava fet.

-LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana amb tranquil·litat anticiclònica al Mediterrani. Massa pau! Les faves i els pèsols de secà que tenia a l’hort de Porrera se n’han ressentit. Dues collites i mitja de moment i ja estan extenuades amb la calor que fot. I és que ha plogut menys de lo normal aquesta primavera. La notícia ha estat el pas del front Miquel fregant el Cantàbric amb vents de 120 km i pluja intensa. El més semblant a un cicló atlàntic ben a prop de casa.

-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. La mort de Chicho Ibáñez Serrador ha commocionat el món de la tv espanyola. Les xarxes han bullit recordant diverses facetes en les que aquest ‘monstre’ televisiu va desenvolupar-se. Pels que vam néixer a finals dels 70, quan res estava massificat i només veiem la Uno, per sempre recordarem el programa ‘Un, dos, tres’, presentat per la Kemp. Dels pocs programes que es feien a la tv de l’època i de la poca cosa que veiem per la tv, algunes encara en bnw. Ja no només valia la pena el concurs sinó per les actuacions, algunes molt cutres, icòniques de personatges arquitípics com el Duo Sacapuntas, el Bigote Arroced o l’Arevalo. Quatre secretàries sensuals, punt d’erotisme i humor ben calculat i sense desmesura. D’ell per sempre em quedaré amb aquest programa que feia que tota la família estigués pendent de la caixa tonta. Diuen que es feren pics de 23.000.000 d’espectadors veient-ho a la vegada.

-QUE N’APRENGUIN! A veure si n’aprenen els alliçonadors de democràcia que Espanya no és una democràcia plena. Ningú es creia que seria tan fàcil treure el dictador del Valle, més que res perquè els neofeixistes espanyols no volen que es tregui; ‘pa qué?’ El Trifachito, en comptes de mostrar-s’hi ferm, al contrari, ha mostrat els seus dubtes entorn a la conveniència de fer-ho, amb allò del ‘ya está bien donde está’. Doncs no senyors. No podem tenir en una tomba d’estat a un dictador i més havent-hi milers de morts allà mateix al Valle i mentre hi hagi morts a les cunetes. Ara clar, l’estat és el que és! Per això una de les seves potes, el poder judicial, en paralitza l’exhumació. Vergonyós!

-UN TIP I L’OLLA PLENA. De nou el Borrell dels collons ha tornat a tenir una actitud mesquina. Ha destituït el cònsol d’Edimburg per ‘extralimitar-se’ al parlar d’assumptes d’un altre estat! El pecat: dir que Espanya no vetaria un ingrés d’Escòcia a la UE. En canvi, el cònsol espanyol de Munic ha comparat l’independentisme català amb el nazisme en una conferència a Ausburg, davant la sorpresa dels assistents. Aquí ni el govern espanyol ni el mitja merda del Borrell han tingut la humanitat mínima per destituir aquest impresentable. Quina pena de diplomàcia és aquesta diplomàcia espanyola que no vetlla pels seus conciutadans catalans! Què ha aportat de nou el govern de Sànchez diferent del de Rajoy? Catalans que els heu votat: obriu els ulls! Per acabar la setmana, en l’aniversari de la Carmen Calvo ha estat tendència el careto de mala gana i impresentable davant la resta de companys.

-ESCLAUS DE LES DADES. La irrupció de la intel•ligència artificial ens farà canviar fins i tot l’educació a les escoles. Pel que es veu ja no serà tan important fer exàmens on vomitar els coneixements. Al que es tendirà és a posar a prova els coneixements que es tinguin amb programes i fins i tot videojocs que posaran a prova alumnes i professors. S’anirà més per mostrar habilitats que no pas el ‘parole parole’. No sé on anirem a parar però no crec que aquesta sigui una gran solució que s’apliqui de manera generalitzada i sistèmica. Jo crec que seria millor atendre persones més que tanta merda artificial.

-DURUS A QUATRE PESSETES. Tot el suport a la gent que s’ha llençat al carrer per reclamar que les persones que no hagin cotitzar el 100% però hagin treballat 40 anys o més puguin cobrar la pensió íntegrament. Ja és prou complicat arribar a aquestes edats que a més els hi fan aquesta putada. No hi ha dret. No poden jugar amb els diners d’unes persones que s’han passat més de mitja vida treballant. No és just en cap societat! No serem mai una democràcia plena fins que aquests temes quedin resolts a favor de persona, mai a favor de l’estat ni de les elits de mando/govern. De fet tots ens hauríem de llençar al carrer i donar suport a AsJubi40 i la Marea pensionista. Ajudant en tota reivindicació social estem ajudant a ser millor societat.

-EL PROCÉS. Judici. Setmana en la que l’acusació s’ha refermat en les acusacions contra els presos polítics catalans. Així com durant el judici han mostrat moltes debilitats i fins i tot han fregat el ridícul, en aquesta fase reconec que han donat la sensació que es combinaven bé en les demandes, optant per estratègies paral•leles. Les defenses, molt més ben preparades i més a una han seguit donant més la imatge d’unitat a l’hora de demanar l’absolució dels acusats. En qualsevol cas, l’ambient està enrarit ja que se sospita que tot està a punt perquè l’estat condemni els polítics catalans. Compte però perquè la societat catalana està a l’expectativa del que passa. El judici marcarà un abans i un després en la història d’Espanya.

-TIP DELS IUESEIS. De les poques coses dignes que ha fet darrerament: venir a Europa per commemorar el 75è aniversari del desembarcament de Normandia. El Trump, junt amb els altres líders mundials implicats en la 2a Guerra Mundial, han retut un sentit homenatge als herois que van aconseguir alliberar el món de la barbàrie nazi, dels quals encara en queden uns 300 de vius. Però el que es rumoreja és que ha vingut aquí essencialment per menjar-li el cap a la May per quan el Regne Unit sigui fora de la UE pactar un acord comercial en exclusiva. Potser no se n’ha assabentat que la May plega!

-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Segons un estudi de l’URV, la meitat dels residus plàstics del litoral de Tarragona són fibres de roba que es desprenen en rentar-se. I on va a parar tot això? Doncs al mar, als sediments del litoral i la sorra de les platges. En total, es correspon quasi al 60% de les restes que s’han trobat. Potser valdria la pena que d’una vegada per totes ens plantegem i/o exigim que les fibres siguin el 100% naturals i biodegradables, sinó aquí tenim una altra forma de degradar de mala manera el ja de per si maltractat medi.

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. ‘Una parroquia de Bilbao convertida en un bazar chino’ (ElPaís). El mateix bisbe de Bilbao n’ha fet una interpretació ben vàlida; diu que sobren parròquies a Bilbao atès que el nombre de feligresos i creients ha baixat molt en els darrers anys. En aquests lapse de temps es veu que han tancat 4 locals que no poden assumir la despesa de mantenir una parròquia. Doncs bé, reubicats els materials de valor, les sales són llogades a altres inquilins. Es produeix la imatge xocant que allà on hi havia hagut una església ara hi hagi un basar xinès ja a ple rendiment. Una imatge ben viva de la decadència que està vivint l’església catòlica i que sembla no tenir aturador.

2 de juny 2019

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 2705-020619

-UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge és pel creuer que ha topat amb un barco turístic més petit a Venècia. La ciutat, farta de creuers, ha protestat perquè es segueixi deixant circular grans vaixells per dins dels canals.


-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Eleccions. Per segona vegada consecutiva, he repetit en la Mesa electoral 02 002 A de l’Institut Baix Camp de Reus i realment l’experiència, tot i el cansament i l’estrès que suposa, ha estat positiva. Essencialment perquè el recompte és més senzill que al Senat. 14 hores aproximadament de feina mal pagada, com no podia ser d’una altra manera, en aquest país.
Com sempre que tenim uns comicis m’agradaria analitzar-ne els resultats de manera general i de manera més local.

ELECCIONS EUROPEES
Es pensen que ens silenciaran però no podran. El poble de Catalunya i molta gent més enllà de les nostres fronteres (38.262) han volgut que el president Puigdemont entri a Europa i doni a conèixer de més a prop el que és l’Estat Espanyol. La gent també ha ajudat a què el vicepresident Jonqueras acabi essent eurodiputat, traient dos parlamentaris més. En total doncs, 5 parlamentaris indepes donaran veu al nostre poble per veure si d’una vegada per totes el món se n’adona del tracte que Espanya ens dispensa. Per primera vegada el vot independentista supera el 50% (1.719.916 versus. 1.718.809).

ELECCIONS MUNCIPALS
A les 4 capitals catalanes hi ha hagut un augment de vot vers l’independentisme, tot i que veurem que passa a l’hora de formar govern. A Lleida ERC ha fet fora el PSC, a Barcelona el Maragall (ERC) ha empatat amb la Colau (Comuns), a Tarragona el Ballesteros (PSC) i el Ricomà (ERC) han empatat, a Lleida el Pueyo (ERC) ha fet sortir el Larrosa (PSC), a Girona Junts ha guanyat amb la Madrenas, quedant el Salellas (Guanyem) per darrere.
A Reus empat quasi tècnic entre el Pellicer (Junts) i la Noemí (ERC). Veurem quines majories es poden fer per governar. Lo curiós del cas és que tots es veuen vencedors. Finalment, dir que a Porrera Junts ha arrasat per davant del PSC. Això vol dir que els 7 regidors seran del mateix Junts. A Colldejou ERC obtindrà 4 dels 5 regidors de l’alcaldia per 1 de Junts.

-EL PERSONATGE. Mor amb 35 anys Jose Antonio Reyes, ex futbolista entre altres del Sevilla. Una llàstima pel futbol sevillà i espanyol. El més tràgic és que ha mort de mala manera en un accident de cotxe pel que es veu per excés de velocitat. La polèmica està servida ja que mentre uns li han retut un sentit homenatge, l’ex porter del Madrid Santi Cañizares ha escrit un tuit polèmic en el denunciava l’actitud temerària del jugador al volant i més coneixent que hi ha hagut més víctimes en l’accident.

-L’EFEMÈRIDE. Un 23 de maig del 1934 Bonnie i Clyde són abatuts a trets per agents de la policia en una carretera secundària a prop de Bienville Parish (Louisiana). Han estat dues figures meitat realitat i meitat llegenda. Pel que es veu es van jurar amor etern passés el que passés. I a què es van dedicar? Van fer una banda que es dedicava a atracar bancs, gasolineres i comerços. El poble els va veure com una mena de Robin Hood de l’època. S’ho van fer venir bé -enmig de la Gran depressió- que com que el govern passava d’ells, s’havien de buscar la vida. Per tant la gent els veia com uns lluitadors-supervivents d’un sistema fallit i corrupte. El cinema i la paraula popular els va elevar a llegenda, al convertir-los al mateix temps en una mena de Romeu i Julieta en el context del crack del 29. Aquell 23 de maig del 34 no va valer res de tot això. Els van atrapar i els van pelar com a vils delinqüents; el que eren!

-LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana de monotonia meteorològica. De dia les temperatures s’enfilen i força, tot i que de nit encara la fresqueta es deix notar una mica. A conseqüència de les pluges de la setmana passada, van caure uns pedrots prop de Cornudella que fan que la carretera estigui tallada. Cap de setmana de platja i bon temps. Les imatges d’impacte aquesta setmana ens venen de Rumania. Una pedregada bestial ha fet que caiguessin pedres de la mida de pilotes de ping pong. Flora destrossada i desperfectes irreparables sobre la flora de la zona que demostren que la natura és imparable.

-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. 35a reunió del Cercle d’economia. Molt de rebombori però de què ha servit? De res! El que hauria d’haver estès un pont, el resident Sànchez, ha suat en tot moment i n’hi ha anomenat el tema català. Els mandataris catalans han reclamat als empresaris que facin tornar les empreses que van marxar de Catalunya. I mentrestant el president Sànchez Llibre ha exigit que se signi un paper conforme es renuncia a la via unilateral. Com dic, molts titular de diari o molt tremending tòpic però res d’’efectiu i necessari’.

-QUE N’APRENGUIN! Que el Borrell és una mica imbècil ja se sap. Cada vegada que l’home obre la boca sol enredar-se o directament fotre’s de peus a la galleda. De viatge a Rússia ha estat capaç d’intimidar els russos titllant-los de ‘vells enemics’. O sigui; a la seva pròpia gent catalana els hi diu que els ha de desinfectar. Als americans els hi diu que eren quatre indis per civilitzar, s’aixeca d’una entrevista on el burxen una mica i ara se’n fot a la cara dels russos. Quin personal noi! Ara el perdrem una temporada a l’haver d’anar a Europa. Aquest i la Irene Lozano -també socialista- omplen pàgines de misèria. Aquesta estúpida ha vingut a donar lliçons sobre Veneçuela dient que els que estan empresonats allà per les seves idees eren presos polítics. Els que tenim aquí no clar; ‘no tiene nada que ver’.

-UN TIP I L’OLLA PLENA. ‘Ya hemos pasao’. Aquest lema miserable de l’extrema dreta espanyola per contraatacar el del ‘no pasaran’. És una viva imatge d’un símptoma fet ja realitat a tot Europa. Els partits d’extrema dreta estan lentament entrant a les institucions dels països i d’Europa. En 17 parlaments europeus hi tenen presència, en 7 donen suport al govern i en 2 manen sols. La crisi econòmica, el problema amb la immigració, la no identificació amb certs valors de la UE són tres dels elements als qui culpen del desencant i el seu augment. Fins i tot es dóna el cas que entraran al Parlament europeu euroescèptics, o sigui; gent que vol acabar amb EU. Mentre hi hagi partits com C’s o el PP que comptin amb ells per governar a Espanya, no hi ha res a fer. De fet, ells mateixos tant els taronges com els verds, durant molts anys han mamat de la teta de la mare PP. Són com pares i fills que una vegada emancipats s’entenen essencialment per una cosa: tenir el poder. I mentrestant la suposada esquerra i la resta segueixen sense fer un cordó sanitari perquè no tinguin veu ni vot. Donant-los-hi espai i normalizant-los el que estem fent és deixar-los posar en les nostres vides sense més amb tota la merda que duen a les seves motxilles.

ESCLAUS DE LES DADES. Repetim amb els iueséis de fons. 5867 són les víctimes que hi ha hagut al país per arma de foc. Les 12 darreres foren aquest passat divendres a Virgínia. Pel que es veu l’autor estava a punt de ser acomiadat. El tio va anar a comprar l’arma i les bales i va matar aquestes persones. Si no s’hi posa remei això pot acabar més malament encara. El món de les armes està desbocat als EUA.

-DURUS A QUATRE PESSETES. ‘Una quinzena d'entitats eviten el tancament del Gimnàs Social Sant Pau’ (324). Un gran gest solidari que permetrà que tota aquesta gent pugui seguir fent la seva rutina diària al gimnàs. Un deute de 150.000 que començarà a ser pagat, primer amb un pagament de 30.000 euros posats per 15 entitats. Gestos que dignifiquen a les persones per damunt dels negocis.

-EL PROCÉS. Judici del Procés. Setmana farcideta. Marchena ha rebutjat fer l'acarament entre Pérez de los Cobos i Ferran López que havia demanat Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn. La mateixa setmana en la que els vídeos de l’acusació no han acreditat res i en canvi els de la defensa ens han fet reviure les imatges terribles de la violència dels cossos policials contra el poble que volia votar. Constatar la mala i vergonyant preparació de la fiscalia aquesta de pandereta. No sabien ni el llocs dels vídeos que es passaven, ni els dies... res! Malgrat tot -i sense haver demostrat res- mantenen les acusacions i les penes de 25 anys. Molt significatius han estat els silencis de la sala quan es visualitzaven els vídeos amb la violència gratuïta exercida pels cossos policials. Em fa tenir una esperança.
Una setmana que ens ve a demostrar la desorientació que sent Europa amb el cas espanyol-català. Van prenent decisions que censuren el que van fer els uns i els altres. Per una banda, revés d'Estrasburg a Forcadell i Puigdemont ja que es considera que la suspensió del ple de l'1-O no vulnera la llibertat d'expressió. Punt a favor d’Espanya. Al mateix temps però s’ha dit que la gent que continua presa ha de ser alliberada de maners immediata. Punt per Catalunya. I a aquest dimecres no ha deixat entrar a Puigdemont i Comín, escollits pel poble català, al Parlament europeu, poc després que suspenguessin Romeva al Senat. Menys mal que almenys han acabat la reclusió de la Tamara Carrasco.

-TIP DELS IUESEIS. El fiscal Robert Mueller, que obrir una investigació per destapar el lligam de Rússia amb els iueseis, ha dimitit en vistes a que s’ha demostrar que el lligam no és cert, o si més no que no s’ha pogut demostrar. Com a mínim s’ha de dir que l’home ha estat raonable. L’ha suposadament cagat i plega (tot i que igual mig món no s’ho creu, jo tampoc m’ho crec). El de la tofa ha sortit radiant donant el tema per tancat i amb una clara cara de victòria i amb la seguretat d’haver reduït algú que dubtava de la seva persona. El Fiscal però diu que igual queda una escletxa oberta per poder acusar Trump, cosa que ja estat aprofitada pels rivals més propers per veure si poden reactivar l’‘impeachment’. Ell però a la seva; ara només té al cap el mur amb Mèxic. Coi de tarat!

-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Com en diversos ajuntaments catalans, la gent ha parlat i ha emès un dictamen. A Reus hem dit clarament que volem un pacte entre el Pellicer i la Llaurador, o el que és el mateix; un pacte de govern entre les forces independentistes per arraconar els del 155 amb un altre suport, suposo que amb el Carles Pellicer d’Alcalde per haver obtingut més vots. Amb tot Reus ha decidit que la Cup ha d’estar atenta també i li segueix donant la força suficient per fer-ho. Tant de bo hi hagués un pacte a tres bandes amb Junts i ERC. Molt content amb el fet que ni el populisme ni l’extrema dreta tindran representació al consistori.

La mateixa setmana que hem sabut que la causa contra Mariona Cuadrada ha quedat arxivada. L’acusaren els de C’s per haver-los titllat d’assassins en les concentracions contra els cossos policials que hi va haver a l’hotel Gaudí.

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Per primera vegada -i és històric- el Papa ha obert les portes a la dona a un dels màxims organismes del cristianisme, el Sinode (caràcter consultiu directe al Papa). S’ha de reconèixer que és un primer pas per normalitzar la situació de la dona dins de l’església, discriminatòria com vinc denunciant des de fa molt de temps. Ja és un canvi des del Ratzinguer que els hi feia fregar l’altar de la Sagrada Família. Obrir aquest organisme fins ara exclusiu  per homes per molt consultiu que sigui és un pas que aplaudeixo. Entre elles s’hi troba una de les veus més crítiques amb el paper de la dona dins de l’església, l’espanyola María Luisa Berzosa González. A fer bona feina!

26 de maig 2019

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 20-260519

-DIA ELECTORAL. De nou 'la sort' ha volgut que fos de nou a la Mesa electoral 02 002 A de l'escola Baix Camp. Així que avanço l'hora de publicar l'article.

-UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. I més per aquesta iniciativa lloable: ‘Alumnes d'una escola de Guissona aprenen la cançó "Obriu Portes" de Txarango en llengua de signes per denunciar la indefensió dels sords’ (324). La foto va per ells, pels alumnes de 4art d’ESO, per denunciar al món la injustícia diària que pateixen les persones amb problemes auditius. S’han d’obrir més portes i més a aquells que tenen més dificultats.


-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Dia mundial de les abelles. Se celebra el 20 de maig coincidint amb el naixement del pioner de l’apicultura moderna l’eslovè Anton Jansa. La crida que hem de fer al món és especialment alarmant ja que cada dia hi ha menys exemplars entre unes coses i les altres. Animalets com el colibrí, els ratpenats, les papallones o les abelles són imprescindibles per pol•linitzar les plantes i permetre’n doncs la reproducció de les mateixes. Per tant la cadena és molt clara; si eliminem aquestes bestioles ens quedarem sense plantes. Siguem-ne més conscients. Si trobem un rusc d’abelles no l’eliminem de mala maner. Avisem un apicultor que en pugui treure profit!

-EL PERSONATGE. Eduard Punset. Ens ha deixat amb 82 anys després d’una llarga malaltia. Jo era dels apassionats que seguia aquelles entrevistes que feia a científics al programa ‘Redes’ de la 2. Aquest home és d’aquells que veies que vivia el que feia, que gaudia amb el que feia. Era atractivament didàctic. Més al gran públic hi va arribar del la mà del Buenafuente en una entrevista i sobretot per un ‘Convidat’ de l’Albert Om. Allà li va obrir les portes de casa seva. Vam descobrir que era una persona de carn i ossos que volia transcendir, amb un poder intel•lectual enorme, tot i saber que algun dia la mort el vindria a buscar.

-L’EFEMÈRIDE. Un 21 de maig de 1932, Amèlia Earthart es convertia en la primera dóna que travessava l’Atlàntic del Canadà a Irlanda. A més el mèrit fou fer-ho sola, com destaquen les cròniques de l’època. Avui 87 anys després hauríem d’estar parlant de la igualtat d’oportunitats de les que haurien de tenir vers l’home però no. Denunciar una vegada més la manca d’oportunitats i la desigualtat que pateixen les dones vers els home. No pot ser que en el segle XXI per fer el mateix es cobri diferent. Hem d’exigir  igualtat d’una vegada!

-LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana amb monotonia meteorològica fins el divendres, amb un dijous digne de juny amb pics de calor al migdia sufocants. El divendres els ruixats s’han estès, deixant uns registres amb una trentena de litres ben repartits per les nostres comarques. Mentre TV3 ha parlat de ruixats esporàdics, TVE va pronosticar pluges constants i de nou l’han clavat. Després de nou vent, ambient net i a la calor de nou!

-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. ‘Me considero democrático pero tengo muy claro que con Franco no existiria bazofia como Podemos. Serían otros más en las cunetas, (tuit de Carlos Herrera). Aquest desgraciat no només s’atreveix a dir això sinó que en una entrevista al diari el Mundo ha afirmat el següent: ‘hay que perder el miedo a que te llamen facha’. Imbècils com l’Albert Boadella han sortit a les xarxes a donar-li suport. Per sort la xarxa és molt àmplia i es compten per majoria els que han criticat d’alguna manera o altra el que diu aquest desequilibrat. Però és que en la mateixa entrevista, com no podia ser d’una altra manera, ha sortit Catalunya. En la línia de José Borrell (PSOE) ha dit que per a Catalunya ell té una solució: "Hay solución para Cataluña, pero será lenta, lo que se tarde en exterminar el virus". Borrell deia que s’havia de desinfectar però és que aquest malparit parla directament d’exterminar’. I després ens diuen supremacistes als catalans. Si hi hagués un bri de coneixement aquest desgraciat no hauria de tornar a agafar un micròfon. On és aquí la fiscalia advertint-lo? On és la classe política espanyola tocant-li el crostó. Espanya segueix fent una mala olor que costarà molt de purificar. Catalunya ben units anem fent el nostre camí i deixem-los enrere a aquests impresentables!

-QUE N’APRENGUIN! De Teresa May. Va arribar a la presidència dels britànics i defensava la no sortida de la UE. Però el poble britànic va parlar a les urnes i va decidir sobiranament que volia sortir de la UE. De manera que ella va fer el possible per respectar el mandat del poble. Va treballar per assolir un pacte de sortida de la UE però no se’n va sortir. La causa essencial va ser el boicot que des de dins del seu propi partit i de la resta li van fer girant-li l’esquena. Teresa May doncs ha fracassat en el seu intent i ha fet el més sensat que podia fer: presentar la seva dimissió que es farà efectiva el proper 7 de juny. Ja m’agradaria a mi que tota la casposa i apoltronada classe política espanyola en prengués nota i dimitís i més sabent tota la merda que duen a les seves motxilles. Només a mode de recordatori: el PP és el partit més corrupte d’Europa i segueix donant lliçons.

-UN TIP I L’OLLA PLENA. 200 persones fent fila per pujar col•lapsen el cim de l’Everest. La imatge és tan impactant com vergonyosa. Una filera llarguíssima de gent esperant poder accedir al cim. Balanç final del dia: a part del col•lapse, una contaminació irreparable, dos morts als que se n’hi han afegit dos més el cap de setmana. Al campament base més proper fins a 800 persones esperen el moment de poder accedir al cim. Ja n’hi ha prou de tonteries. Que en tanquin l’accés fins que la gent deixi de tenir aquests deliris. Ha fet molt de mal la televisió. Qualsevol tonto es pensa que és un ironman i que pot accedir a qualsevol lloc del món. Sembla que si no fas fites d’aquest estil acabaràs sent un xitxarel•lo. Més humans és el que hem de ser, més persones!

-ESCLAUS DE LES DADES. 30 són els anys que Àngeles Pérez de 78 duu ajudant els presos que surten de permís i no tenen res ni ningú a qui acudir. Lloable! No té en compte el que hagin pogut fer malament sinó que en el fons són persones i agraeixen la presència d’una altra persona al seu costat, almenys escoltant-te! Com ja he dit en nombroses ocasions falta que abans que res siguem més humans i més persones. Només així la societat anirà  millor. No ens falten alliçonadors i comentaristes de postal, ens falta un tracte més humà, conèixer-nos, apreciar-nos i estimar-nos, acceptar-nos i posar-nos en lloc de l’altre.

-DURUS A QUATRE PESSETES. El món del futbol no deix de generar una dinerada de la hòstia. La final de la Copa de Rei, que es fa a Sevilla, al Benito Villamarín (camp del Betis), suposarà uns ingressos de 22 milions d’euros per la ciutat. Igualment, Madrid, que acollirà la final de la Xampions (estadi Metropolitano, Atlético, recaptarà 62,5 milions d’euros. Places hoteleres esgotades, turisme i ganes de festa. I és que acollir 60.000 espectadors Sevilla i 90.000 el Wanda és un privilegi.

-EL PROCÉS. El que s’ha hagut de veure i sentir aquesta setmana amb la constitució del Congrés i el Senat és una vergonya. Els presos polítics només els han deixat sortir de la presó per anar a prendre possessió, custodiats com si fossin delinqüents comuns (tal com ha afirmat una pallassa de Vox), sense poder parlar amb els membres del propi partit, sense atendre els mitjans de comunicació, sense deixar-los menjar ni un trist entrepà, sense poder sortir de l’hemicicle. Quan encara no hi ha sentència ja se’ls ha tractat com a culpables, com si fossin terroristes. Menys mal que el Suprem ha tirat la patata calents de nou a la política perquè es voti si se’ls permet participar o no. Decisió que acabarà camuflant-se de decisió política. Els del trifachito ja s’han cuidat de tractar-los com a delinqüents comuns i de dir que s’han d’inhabilitar i que han vingut a destruir Espanya des de dins. El que no volen reconèixer és que han estat escollits lliurement pel poble català perquè els representin/defensin. El que els dol és que aquest serà un gran altaveu per denunciar davant d’Espanya el mal que l’estat ha fet a Catalunya. El que els dol és que temem que a Europa passarà el mateix i els surtin podran tenir un altaveu democràtic per denunciar les anomalies espanyoles.

La imatge i el so de la constitució del Congrés va ser penosa. Els de Vox i altres van fer tot el soroll que van poder per no deixar sentir el que deien els congressistes catalans escollits. La presidenta els hi va cridar l’atenció però res en comparació amb la cara de boig i passat de droga i desafiant del Rivera al pas dels presos polítics. Al final del ple, va gosar demanar la paraula, com el nen de la classe tontet que reclama l’atenció de la senyo. La nova presidenta del Congrés la Meritxell Batet el va deixar pentinat. Impresentable actitud de Vox i el Rivera retro alimentant-se entre ells. Segur que hi haurà unes sessions penoses!

Al final s’han suspès les actes dels parlamentaris presos. Ja es veia venir. Campanya feta perquè el Jonqueras i l’imdependentisme acabin sortint a Europa. Tot allò que suposi desmantellar Puigdemont sembla que ho duran a terme. De totes maneres, una vergonya més al descobert d’aquest país que censura abans els presos polítics que tot un govern corrupte -com el del PP-. No patiu però; no ens aturaran!

-TIP DELS IUESEIS. N’estan tan farts del Trump que fins i tot la Nancy Pelosi ha deixat entreveure que l’estat de salut del president no és el més millor per estar al capdavant d’un estat tan potent. Al que ell ha respost que ella és una boja, literalment i que ja fa temps que l’estava vigilant. És ben evident que als demòcrates un ‘impeachement’ o destitució del president els hi aniria molt bé. I és que de cada tres decisions que pren dues són errònies o si més no polèmiques. I ell no s’esvera per res ja; és massa frívol. Amb el tema de Huawei, l’escàndol que han muntat és per llogar-hi cadires. Milers de milions d’usuaris al món es quedaran sense poder actualitzar les aplicacions pel deliri comercial de boicot que ha iniciat contra mitja humanitat. I com sempre qui en sortirà més perjudicat? Tal com ho ha asseverat el FMI: els consumidors.

-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Tres notícies m’han cridat l’atenció aquesta setmana vinculades amb la ciutat de Reus. La primera que el divendres s’han activat els protocols per una maleta sospitosa a l’estació de Reus que ha resultat estar extraviada. La segona és que els Mossos han expedientat el ‘mosset’ que va denunciar el mecànic de Reus per negar-se-li a reparar el vehicle de la seva dona, una PN. El Jordi Perelló es va negar a reparar-li el cotxe com a protest per la repressió de l’1 octubre. I la tercera que està relacionada amb l’hospital sant Joan. Han hagut de tancar de tancar l’aigua sanitària per un brot de legionel•la. Ostres! És que cada vegada que surt l’hospital és per parlar-ne negativament!

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Nova ofensiva d’Aragó contra Catalunya. L’església aragonesa, des del bisbat de Barbastre, ha iniciat un nou litigi amb el bisbat de Lleida per arrabassar un fart d’obres; fins a 111. Jo no dubto de la seva procedència, el que em fot fàstic és que els aragonesos deixessin perdre’s un patrimoni per no preocupar-se’n i que des de Catalunya, el rescatessin i restauressin amb els nostres diners. I ara que la feina està fets volen venir a prendre’ns-ho tot per gaudir-ho ells. En els documents hi consta que es venen les peces per poder-ne comprar de noves i restaurar les velles instal•lacions. No en vam tenir prou amb la vergonya de Sixena que ara n’haurem de viure una de nova. Per acabar les declaracions d’aquest paio que és el bisbet de Basbastre: ‘que son 111 obras para Cataluña que tiene muchísimas?’.


CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. FINAL COPA DEL REI. BARÇA 1 - VALÈNCIA 2.

1. COMPETICIÓ. Copa Rei. Final.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA 1 (Messi) – VALÈNCIA 2.


3. ‘EL ENTORNO’. Massa dies sense res a fer i sense futbol. Per fi, un dels capitans Leo Messi ha donat la cara davant dels mitjans, després de l’eliminació vergonyant a Anfield. No pot ser que el Messies culer amb el que cobra i amb el que representa hagi estat callat tot aquest temps. 
Hi hagut aldarulls a Sevilla provocats per radicals del Barça. No n’aprenem! El club no pot deixar que la seva imatge es vegi negativitzada per aquests desgraciats. L’únic que va fer neteja seriosa va ser el Laporta.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? L’extrema calor que feia a Sevilla. Ha anat bé fer una aturadeta a cada part per hidratar-se una mica.
La sensació que he tingut és que hi havia més gent del València i no del Barça que del Barça. S’ha sentit menys la xiulada al borbó, tot i que s’ha sentit.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-4-2. Cillessen (no ha aportat res). Defensa: Alba (‘ido’ i perdut), Piqué (motivat i regular), Lenglet (final de temporada irreconeixible) i Semedo (mal posicionat). Mig: Busi (el millor), Rakitic (creixent en el partit), Arthur (desorientat) i Sergi Roberto (quin final de temporada més nefast). Davant: Messi (massa sol) i Coutinho (massa regats; cansino).
Partit mal plantejat i a la vegada ben resolt a la segona part. Hem pretès jugar amb un doble pivot raríssim i irreconeixible per donar entrada a dos jugadors que no estaven al 100% (Arthur i Cou) i deixar a la banqueta Vidal i Malcom que ja duien uns partits a l’equip. De nou mitja part llençada per la borda. L’equip s’ha mostrat desorientat i sense ánima; psicològicament mort i enterrat.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Busi. Gran pivot avui. Al seu millor nivell!
-‘ERES MUY MALO’. Sergi Roberto. El noi està tan desorientat que avui fins i tot ha perdut pilotes absurdes.
-L’INDULTAT. Piqué. Ja no només per la regularitat sinó per l’entrega i les ganes que inculca i hi posa.
7. EL RIVAL. Un excel•lent equip de la mà de Marcelino Garcia Toral. Un equip jove, format amb les maneres del futbol del nord i d’Europa. Equip ben compensat des del darrere amb 4 defenses i 4 migcampistes que juguen ben junts. Bandes obertes, sortida ràpida de pilota i a córrer els dos del davant. Moltes felicitats per la copa i els 100 anys! Ben merescut!
8. LA MOVIOLA. Undiano Mallenco. S’ha retirat uns dels àrbitres espanyols més partidaris del ‘sigan sigan’. Un paio que permet un futbol massa violent i que clar, desafavoreix els interessos dels equips que la remenen. Avui podia haver expulsat un parell de jugadors però ha volgut marxar per la porta gran. Un bon àrbitre si no fos tan permissiu. Curiós que dues finals que ha xiulat al Barça les hagin perdudes.
9. LA VEU DEL SOCI. Al carrer noi! Quin final de temporada nano. Primer a Anfield, avui a Sevilla. El Bartomeu ha qualificat la temporada de molt bona. Home; bona i punt. Aprovat justet. Aquests dos partits han demostrat que no podem aspirar a res més amb aquesta plantilla i aquest entrenador. El plantejament que ha fet avui, després de tenir 15 dies per preparar el partit és lamentable. Valverde no té perdó i ha de ser cessat ja. El que no pot ser és que el mateix dia viatgin a Sevilla. Concentra’ls desgraciat, demostra algo diferent per motivar-los! Res de res! Rumiar i res!

10. A LA CAVERNA. Lo dels meus veïns madridistes avui és malaltís. Celebren la derrota del Barça quan no els hi va ni els hi ve. Només a modo de recordatori. El Madrid ha acabat a 19 punts del Barça i no ha assolit ni els 70 punts. Això si que és ridícul i espantós! No han aconseguit ni dos punts per jornada! Humiliant! Així que poques rialles!






19 de maig 2019

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 13-190519

-UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge és per aquestes noies models de talles normals. Alguna cosa està canviant en el món de la moda. Poc a poc s’està promovent en el món femení l’ús de talles normals. Ja era hora que es comencin a trencar els prototipus de dóna al límit de l’anorèxia i es doni cabuda a tot tipus de talles.


-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Gegants als Horts Miró de Reus. Hem celebrat la primera trobada del Barri, aprofitant el bateig del gegantó Pau Miró. El gegant ret homenatge a uns dels propietaris dels Horts que es dedicaren a tasques agrícoles a principis del segle XX. Plantada, cercavila i ballada pel barri. I per acabar vermutada per a tothom i records de la trobada.

-EL PERSONATGE. Leo Messi. Ha rebut la creu de sant Jordi com a figura destacada en el nostre país. No hi ha dubte que és, ha estat i serà el millor jugador de la història del futbol i que mereix tots els premis que hi hagi en l’àmbit futbolístic sense cap mena de dubte. No obstant no acabo d’entendre que més enllà de l’àmbit professional, de la cultura, erudit... es puguin donar aquests premis. No és el primer esportista que el, ja ho sé; d’aquí d’alguna manera la meva petita queixa. Estic segur que hi ha persones molt més rellevants al nostre país. De fet els altres dos premiats -amb tots els respectes- la Núria Picas i la Trinca tampoc els acabo d’entendre massa. I reitero; això no vol dir que puguin ser molt importants en els seus ámbits.

-L’EFEMÈRIDE. Un 18 de maig de 1968 la facultat d’econòmiques de la Complutense s’omplia fins a la bandera per acollir el concert de Raimon. El hall va quedar petit. Fins a 6000 persones l’ompliren plantant cara a la policia i el règim de l’època. El poble espanyol començava de manera ferma a plantar cara a un sistema fastigós que feia ja 29 anys que reprimia la seva gent de manera impune. El 68 va ser l’avantsala de l’esclat del 69, on la primavera va posar de manifest que la dictadura i la manca de llibertats havien de tenir les hores comptades. La desgràcia va fer que Franco no la dinyés fins el 75. 7 anys d’agonia que serviren encara per endur-se molta gent per endavant. Avui, gran part d’aquesta suposada intel•lectualitat espanyola dorm tranquil•la i en silenci apoltronada i ben col•locada pels fills dels que suposadament havien de fer la transició democràtica. I com dic, romanen en silenci i passen de d’atacar les injustícies evidents d’un sistema podrit i corromput en molts aspectes.

-LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana dividida en dues parts. Una primera marcada pel temps agradable i suau i un segona a partir de dijous a la matinada amb pluges molt ben pronosticades a Barcelona i Girona i no tant a Tarragona. Aquí sembla que ens deixin de la mà de Déu. Com que ja no me’n fio em miro amb major seguretat els pronòstics del TVE i habitualment són més encertats. Divendres des de TV3 pintaven que no podries sortir de casa. Doncs al Priorat, excepte a primera hora, el dia va aguantar amb plugetes minsíssimes puntuals. No obstant, les imatges dels telespectadors que envien a TV3 fotos han telegrafiat el canvi de temps.
Terratrèmol de 7,5 graus a Nova Guinea Papúa. Tot i les alarmes per tsunami, al final afortunadament no hi hagut danys ni víctimes.

-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Festival d’Eurovisió. Ningú el mira i tothom en fa mofa però tu, cada any es baten rècords d’audiències. I és que molta gent s’ho pren com un acte esportiu de rellevància. La gent fins i tot queda per sopar en família i mirar les actuacions plegats. Enguany han guanyat els Països Baixos amb una cançó força intimista de Duncan Laurence ‘Arcade’. En general hi ha hagut temes interessants com el de Suècia i merdes com la d’Itàlia. Com sempre Espanya ha fet el ridícul quedant dels últims, tot i que reconec que la cançó enganxava. De la resta, la desafinamenta de la Madonna i reivindicació d’Islàndia a favor de Palestina.

-QUE N’APRENGUIN! Els de Podemos han estat els primers de dir en veu alta el que tothom pensa: Inditex evadeix impostos. Una de les maneres que té de fer-ho és fent donacions desorbitants en la lluita contra el càncer. És ben evident que aquest ‘pájaro’ de l’Amancio Ortega necessita una rentada d’imatge. Ja va sent hora que Espanya prengui cartes en assumptes foscos de personatges com aquest. Que hi ha una casta política que es legitima en el poder any rere any és una evidència però que hi ha darrere unes elits econòmiques que viuen amb total impunitat i fan i desfan com els hi surt dels ous n’és una altra. Mai hi haurà prou igualtat fins que no s’acabi amb aquesta impunitat.

-UN TIP I L’OLLA PLENA.  ‘Un torero escandaliza a las redes tras limpiar las lágrimas de un toro que está a punto de ajusticiar’ (Público). Impresentable! No vull saber d’aquesta púrria de personal. Crucifiquen, fan tot tipus de mal als bells braus i encara tenen la puta barra d’enriure-se’n a la cara quan ja el té mig mort i eixugar-li les llàgrimes. Aquest paio és Morante de la Puebla i tots els que l’han aplaudit són uns desgraciats. Com es pot tolerar que maltractin i humiliïn aquests pobres i indefensos animals d’aquesta manera? La ràbia em surt pels ulls quan a més a la Castella de dalt prometen fer uns escola dedicada al toreig (promesa electoral del PP). Això si, els bojos de Vox tenen la barra de denunciar Pepet i Marieta per exhibicionisme en un concert a Castelló, per quedar-se quasi despullat el cantant com a número final de l’espectacle. Quina moral és aquesta que es predica en certs sectors d’Espanya?

-ESCLAUS DE LES DADES. Espanya és el tercer país més segur d’Europa, amb una taxa mitjana de 45,61 delictes per cada 1.000 habitants. La llàstima és que hi ha grans contrastos entre ciutats. Mentre que Gijon (27 delictes per cada 1000 habitants) és la més segura Barcelona és la més insegura (119 delictes per cada 1000 habitants). Una dada que en temps electoral potser s’hauria de tenir en compte. Curiós que en temps de la ‘maga’ Colau hagin augmentat els delictes. Potser és que el model que hi ha a la ciutat no és el més adequat. També crec que és just tenir en compte dos elements més. El primer és que el repunt ve coincidint amb la crisi. El segon és que Barcelona atrau i absorbeix molt turisme i amb ell una gentada descomunal diversa que venen a veure la ciutat i que són focus d’atenció fàcil de delinqüents.

-DURUS A QUATRE PESSETES. ‘Bayer haurà de pagar 1800 milions a una parella malalta de càncer que va usar l'herbicida de Montsanto. És la tercera sentència condemnatòria que afronta la multinacional’ (324). No n’hi ha prou amb això! El mal que han fet aquests assassins no es podrà pal·liar mai i a sobre hem d’aguantar que aquesta merda d’Unió Europea permeti utilitzar molts dels productes de la marca encara a hores d’ara. Afortunadament, diversos ajuntaments catalans han començat una creuada per eliminar-ne l’ús. I és que plantes i sòl poc o molt ho absorbeixen. Després nosaltres els ingerim, i què llavors? Aquesta pobra gent, va utilitzar RoundUp i els dos vam acabar amb càncer. Com en molts temes que ens toquen de ben a prop falta molta educació, implicació i activisme per poder començar de nou.

-EL PROCÉS. Judici. Les formes del Marchena semblen cada vegada més irrespectuoses. Mentre que amb els polis espanyols era molt condescendent permetent tot tipus d’apreciacions, aquesta setmana amb els testimonis no ho ha estat gens. Els ha tallat amb comentaris autoritaris i mal educats. Fins insinuen que el que ha dit al Benet Salellas (que millor que no formuli més preguntes) pot ser constitutiu d’anul·lació del judici a Strasburg, tal com ja va passar amb l’Otegui. No pot ser que un jutge en teoria imparcial faci comentaris d’aquest estil.  Per rematar-ho, diumenge ha transcendit que no deixarà fer cap comentari quan es passin els vídeos. Ja em diran per a servirà doncs. Entre aquest tribunal i la JEC (amb membres del tribunal) estan deixant ben evident que són jutge i part! Mira que no deixar participat el Puigdemont en un debat televisiu!

Mentrestant, la Fiscalia va afinant el seu deliri. Ara veu indicis d’organització criminal en els mandataris de TV3 per impulsar l’1-oct. Delirant!

-TIP DELS IUESEIS. Els empresaris americans comencen a estirar-se els cabells. Arran del veto americà a la Xina, les exportacions cap aquell país han patit un descens. Nou revés contra aquest personatge infame que es pensa que és una mena pare-policia del món. No són ningú ni ell ni els iueséis sinó estan en comunitat i en pau amb la resta del món. Des de que és a la Casa Blanca -per desgràcia- només ha estat capaç d’obrir conflictes i crear mals ‘rotllos’. Poc a poc, els trets li van sortint per la culata i com dic no se’n ressentirà ell, se’n ressentirà la gent que comercia amb aquests països. De moment és amb la Xina, veurem com acaba la situació amb Veneçuela, Iran i Europa. Suposo que ja deuen ser majoria els que se n’adonen que posar aquest fantotxe de president va ser una temeritat.

-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Passats tres dies, ha transcendit que es va declarar ‘prealerta d’emergència’ a Ascó II per haver-se quedat sense subministrament elèctric. És ridícul que amb el perill que suposa tenir-les en funcionament no es faci més per tancar les centrals nuclears d’una vegada i generar energia de manera més sostenible. És curiós ja que aquest problema ve després que el dimarts a la nit el sistema elèctric estigués a punt de caure a Espanya per una fallada en el subministrament, fet que va ocasionar que es paguessin preus desorbitats el kilowat com no s’havia vist mai.

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. El cardenal Konrad Krajewsk desafia la llei italiana i punxa l'electricitat en un edifici okupat de Roma en el que hi viuen 450 persones, de les quals 100 són nens. El cap de setmana ja va anar a repartir regals entre la canalla per almenys alegrar-los el dia. I és que han tingut la barra de tallar una setmana la llum a tot l’edifici. Aquesta és l’església que jo vull; la que està al costat del pobre i el protegeix, fins i tot de l’estat implacable i manipulador, capaç de perdonar-ho tot als rics, protegir les elèctriques i de criminalitzar els més desgraciats. Una mena de Francesc d’Assís a la moderna; ja està bé!


CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019 Lliga. Jornades 36, 37 i 38.

CELTA 2 – BARÇA 0.


Partit que hem jugat just abans de la semifinal de la Xampions enfront el Liverpool. Hem sortit amb un equip farcit de suplents i el Celta es jugava la vida. Resultat completament just. De nou Dembelé s’ha lesionat només començar. Notar el desori que ha suposat el fitxatge de Boateng que ni la rasca. M’ha estranyat molt que posés Arthur atès que darrerament ha tingut molèsties de pubis. Mala senyal de cara a Anfield. Dubto que el posi dos partits seguits aquest Valverde. I poca cosa més! Sensació de feina feta amb la lliga a la butxaca i anar a complir el més dignament possible. Per cert; passadís dels blavets al Barça; el primer dels 3 que ens hauran de fer fins a final de temporada.

BARÇA 2 (Vidal i Messi) – GETAFE 0.


Partit que ve després de l’eliminació de la Xampions per 4-0 del Barça. El camp mig buit, la gent indiferent... Un desori! Xiulets tímids per Coutinho, pitada més sonora contra Busquets. Bé, la constatació d’un final de cicle i d’un final d’una manera de fer. Valverde ens pot donar la regularitat per poder guanyar la lliga però amb la Xampions és una altra cosa. O competim a la Cruiyff amb la pilota com estendard i l’equip amb pressió forta i fent el camp petit o juguem a l’amarrategui-Valverde; fotre l’equip a defensar, separar les línies i esperar que Messi faci una genialitat. Valverde ha volgut fer una barreja i ha fracassat. De la mateixa manera que ens hem de plantejar que hi ha jugadors que necessiten un recanvi. Ni Messi ha celebrat el segon gol que li assegura el pichichi de la lliga amb 34 gols.

EIBAR 2 – BARÇA 2 (Messi 2).


Darrer partit de la lliga en el que la notícia més important és que Messi s’ha assegurat el pichichi com a màxim golejador de la lliga, assolint la fita de 36 gols. Caldrà esperar la setmana vinent per veure si aconsegueix la Bota d’Or. Pel que fa a l’equip, a 7 dies de la final de Copa, no gaires bones sensacions ha donat. Ens ha passat per sobre un Eibar hiper motivat, endollat, intens i que sabia com fer mal al Barça. L’Atlético quedarà a 11 punts i un Madrid vomitiu a 19. Quin final de lliga. L’Espanyol ha guanyat la setena posició i han confirmat el descens el Girona, el Huesca i el Rayo.

12 de maig 2019

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DE 06-120519

-UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES. La imatge de la setmana és per aquest senyor que en la vetlla del cadàver del líder socialista Rubalcaba ha fet una singular protesta llençant folis en blanc davant del fèretre, argumentant que volia parlar amb alguna autoritat. Ha estat acompanyat pel President Sànchez i l’Anna Pastor mentre el feien fora.


-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Festa de sant Isidre. A Colldejou hem celebrat la tercera festa major del poble, junt amb la diada de la gent gran. Al matí, missa i processó en honor al sant. A mig camí benedicció dels camps perquè hi hagi bones collites i les pluges siguin generoses. No en va, no oblidem que Sant Isidre és el patró de l’agricultura. Al migdia dinar de germanor amb els més vells del poble i a la tarda ball amb ‘l’Orgue de gats’. A la mitja part coca de sucre i vi ranci i vi dolç per a tothom.

-EL PERSONATGE. Vull parlar del Miquel Iceta. Just ahir Gonzalo Bernardos el va qualificar com ‘el último nacionalista’ del PSC. Aquesta frase em va fer reflexionar una mica. De fet és veritat. Els de la vella guàrdia del PSC que se sentien catalanistes o bé han fotut el camp del partit o han patit transformacions rares (lobotomies polítiques). Això ens ve a dir que l’Iceta, pel que té previst per Catalunya el Sànchez, era una ‘mosca cojonera’. Així que han decidit fotre’l de president del Senat, també es diu que per evitar l’aplicació d’un nou 155 (jo ja no veig tan clar). El que si és cert és que és una persona carismàtica i polièdrica, capaç d’aparèixer ballant, fent performances o aixecant les masses com ‘una loca’. Al mateix temps sol tenir un discurs contundent però amable, sense faltar al respecte a ningú però posant els punts que creu que ha de posar damunt de les ís. De lo milloret del Parlament de Catalunya, més enllà de la baixa talla moral de PP i C’s. Una persona que un dia va apostar pel dret a decidir i que de sobte, amb la usurpació del PSC de mans del PSOE, va acabant sent considerat com una mena de teloner o flautista que anava tocant la melodia que des de Ferraz li deien que toqués. Una llàstima perdre’l per Catalunya i una llàstima que no pugi al carro del Sobiranisme. En la retina ens quedarà inesborrable aquella imatge d’ell fent-se fotos en la mani unionista amb el Millo, l’Arrimadas i l’Albiol.  La cara que fa l’Iceta no denota pas una gran alegria.

-L’EFEMÈRIDE. El 10 de maig de 1508 Miquel Àngel va signar el contracte per fer el fresc de la volta de la cèlebre Capella Sixtina. 4 anys després, acabava de pintar els més 500 metres quadrats de superfície amb les diverses escenes. Realment, quan fas la visita dels Museus Vaticans i acabes fent cap a la Capella Sixtina, tot accedint-hi per una porteta discreta lateral, et quedes meravellat. Miris on miris, a dreta, esquerra, dalt... tot és ple d’unes pintures excepcionals. El colofó se l’emporta la paret de darrere de l’altar amb escenes del Judici final. Però quan aixeques el cap enmig de la multitud cap al sostre i admires l’escena de la Creació el cor se’t para només de pensar com va poder executar aquesta meravella aquest geni.

-LA METEO/ESPAI TERRA. Aquesta setmana ja hem tingut temperatures d’estiu. A partir del dilluns l’ambient exterior s’ha anat escalfant, quedant les cases fresques. Nit amb mínimes de 16-18 graus donen fe que l’estiu és a la vora. De dia caloret i en alguns indrets calorada amb temperatures superiors als 27 graus. Sort que a la nit refresca una mica! En alguns indrets moltes nuvolades i ruixadets de vespre poc importants, incapaços de refrescar l’ambient. I per acabar la setmana, vent!

Unes imatges ens han colpit d’una tempesta de sorra a Austràlia. Es veu com el gran núvol de tempesta marró va acostant-se furient i acaba colgant la població. Uns segons angoixants per la força irreparable i imprevisible de la natura!
L’estat espanyol comptarà amb 669 banderes blaves a les seves platges. Està molt bé però és una llàstima que siguin 28 menys que l’any anterior.

-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Ha estat brutal el video del pastor youtuber asturià Nel Cañedo. L’home ha fet un vídeo, mentre va camí amunt, per denunciar que un jutge ha fet treure unes gallines d’un galliner del poble de Soto Cangas perquè molesten la gent d’una casa rural que ahi ha allà. En Nel, a qui dono tot el suport, s’acaba cagant amb el jutge, el propietari de la casa rural i la gent que ve a fer turisme rural com si estiguessin a l’urb. Prou hipocresia! I és que té tota la raó; volen anar al món rural a passar les vacances i per dos dies que hi són volen que la gent que hi viu i hi lluita dia a dia variï la seva manera de fer i ser obligant a fer coses com no tocar les campanes, clausurar galliners, granges, pretendre eliminar certes olors...

-QUE N’APRENGUIN! L’ANC ha guanyat les eleccions a la Cambra de Comerç. Els únics que han tingut interès en fer un canvi real en la Cambra han estat ells, presentant una candidatura potent que ha arrasat. Curiós que els de l’ANC, després que l’Assemblea que van fer diumenge passat fixessin un nou full de ruta per pressionar la classe política, va i guanyin les eleccions a la Cambra. D’aquesta manera, l’organisme que defensarà la petita i la mitjana empresa a Catalunya canviarà el signe i color polític per ser netament independentista. Ja està bé! En els darrers anys la direcció de la Cambra havia estat molt condescendent amb Espanya i els seus lobbis de poder i decisió. Fins ara l’Ibex podríem dir que era qui prenia les decisions més transcendents. Ara les decisions es prendran en clau catalana i sense haver de demanar permís a ningú més que a la nostra gent. Esperem que així sigui i pugui ser una eina més per projectar el nostre país i les seves empreses.

-UN TIP I L’OLLA PLENA. ‘karoshi’ és el terme que s’utilitza al Japó per designar les morts per excés de feina. Fins a 100 hores extres de feina al més per a jornades de 40 hores setmanals que fan que la vida es converteixi en un infern. La gent se suïcida ja que no suporta aquest estrès. És una vergonya haver d’arribar a aquests extrems. Primer de tot és la vida. Res es pot avantposar a la vida i menys el treball. Sé que són tòpics però noi és que és així. Hem de treballar per viure; res més! No hem de viure per treballar sinó ens acabem convertint en uns esclaus de la rutina. Vas perdent les ganes de fer coses i arriba un moment que ja no tens ganes de viure i la gent acaba posant fi a una vida asfixiant i sense sentit. Quina pena acabar així per un puto treball! Fem el possible per evitar-ho en nosaltres i en els que ens envolten!

-ESCLAUS DE LES DADES. Un estudi promogut per l'Institut de Salut Global de Barcelona conclou que menjar fruits secs en el primet tram de l’embaràs ajuda a tenir un millor desenvolupament neurològic de l’embrió. Doncs vinga, a promoure el sector de la fruita seca. Sabem que ajuda amb els colesterol i la salut en general i sabem ara que ajuda als nadons; doncs a què esperem a promoure’l? Amb els milers d’hectàrees de fruita seca esteses arreu del país per què no es potencia seriosament la producció pròpia i el consum d’aquests productes? Després te n’assabentes que diferent fruita seca prové de l’exterior del país i que la interior està més mal pagada. És una vergonya que s’hagi d’arribar a aquests extrems.

-DURUS A QUATRE PESSETES. Vull fer pública una denúncia. Aquest diumenge a les 19h a l’anar a llençar les escombraries m’he trobat just davant de l’escola pública de Mont-roig dins del contenidor verd menjar precintat i envasat encara amb els seus plàstics i les reixetes de protecció, llençats vilment simplement per finalitzar la data de caducitat o perquè en el cas dels plàtans estaven una mica madurs. Verdures com pebrots, enciams petits, tomàquets, lots per fer caldo i fins i tot carn. Resulta que ben a la vora hi ha una gran superfície. Només mirant les etiquetes ja saps qui és el malparit que és capaç de llençar aquest menjar abans que donar-lo a gent necessitada. No en vull fer propaganda ni anomenar-lo. És un toc d’alerta a l’Ajuntament de Mont-roig perquè no toleri aquesta vergonya humana al seu municipi. I és una crida clara a la població perquè ens conscienciem molt més amb aquests temes. Mentre hi ha gent que no té ni un duro per menjar altres es dediquen a llençar-lo vilment. No tenen perdó!

-EL PROCÉS. Judici. Dilluns nefast per la declaració d’un cap de la Brimo. Per protegir el Forn, al final han deixat amb el cul a l’aire el Sànchez. La sensació? Cagada de les defenses citar aquest paio, al que el plumeret espanyolista se li veia ben clar. Penós haver de veure com el Marchena descarrega el seu cansament contra les defenses. La setmana que hem vist la cara d’en Joan ‘Bonanit’, ens han posat els pèls de punta amb els declaracions dels testimonis als que els hi va tocar el rebre en l’1 d’octubre. Una vergonya que mai es podrà perdonar!

Oficialment els presos polítics que han estat elegits hauran de prendre possessió del càrrec. Les actes s’hauran d’agafar presencialment. Veurem com ho resol el mateix Suprem (acompanyat de la justícia ordinària) que va acceptar que Puigdemont que els polítics exiliats podien ser candidats passant la mà per la cara a la Junta Electoral Central.

-TIP DELS IUESEIS. ‘L'Iran suspèn part de l'acord nuclear com a resposta a les pressions de Washington’ (324). Com ja he anat dient darrerament i més des de que hi ha aquest boig del Trump, els iueseis van bojos per aconseguir petroli i recursos fàcils. Han estat capaços d’estar al darrere del cop d’estat a Veneçuela i des de que es van inventar que hi havia armes de destrucció massiva en temps del Bush, no han deixat de tocar els collons a la zona del Golf pèrsic. Com dic la qüestió no és altra que dominar l’abastament petrolier. Doncs ara, des de fa un temps, estan tocant els ous a Iran i tot i que aquests tenen uns aliats potents, als del manicomi de Trump no els hi tremolarà el pols si per dominar la zona han de començar una guerra. L’acord que suposadament tenien per lluitar contra Estat islàmic sembla que només va ser una cortina de fum darrere de la que el petroli, la mare dels ous, treu el cap.

-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Coincidint quasi amb l’inici de la fira del Trapezi, amb la que la Reus es converteix en la capital mundial circ, ha començat la campanya electoral a dues setmanes dels comicis que decidiran el nou alcalde de la ciutat i dels minicipis d’arreu. Just la setmana que han transcendit tres notícies que denoten la bona praxis de la gent del camp. La primera que han començat les multes per beure al carrer a Reus. Ja era hora que es fessin efectives. Ara falta la lluita contra els amos que deixen fer les necessitats dels gossos al carrer. La segona és els Mossos han detingut una colla de cabrons que robaven cable de coure a la zona de Mont-roig. Pels que residim a la zona sabem de l’inconvenient que suposa quedar-se sobretot als poblets incomunicat. I la tercera és una iniciativa molt lloable. De manera voluntària 200 persones han ajudat en la neteja de les platja llarga de Salou.

-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. La setmana en la que es confirma la renuncia del Bisbe Jaume Pujol de Tarragona (al·legant l’edat, però tots sabem que darrere els escàndols d’abús sexual a la demarcació han fet molt de mal) i el nomenament del nou Bisbe Joan Planelles (a qui desitjo tota la sort en aquesta nova etapa), el diari ‘ElPaís’ confirma, a través de la Conferència episcopal Espanyola, que l’església espanyola ja no és que s’estigui quedant sense feligresos, és que s’està quedant sense vocacions. Això vol dir que cada vegada hi ha menys seminaristes, menys sacerdots i menys clergues. Quedem-nos només amb aquesta dada. Als anys 60 es comptava amb 8000 seminaristes, avui just se’n compten 236. De bona fe, l’entitat vol cridar a noves vocacions amb campanyes una mica il•lusòries; que has de sentir la vocació com si fos ‘algo’ màgic, un somni. En cap moment es plantegen mesures més dràstiques i normals com el final del celibat o que la dona pugui oficiar missa. Tristament el futur de l’església és una incògnita amb aquests ítems.


8 de maig 2019

CRÒNIQUES FUTBOLERES TEMPORADA 2018-2019. XAMPIONS. SEMIFINALS: BARÇA 3 – LIVERPOOL 4.

A l’anada BARÇA 3 (Suàrez i Messi 2 – LIVERPOOL 0.


El Barça ha fet un partit digne d’equip gran d’Europa. Sense floritures, amb ofici, efectivitat i sort ens ha sortit un partit d’anada rodó, més que res pel resultat; que al final podia haver estat més gran encara si no hagués estat per les errades davant de la porteria. Hem tingut els dos elements diferencials que fan un equip gran. A la porteria Ter Steguen ha fet un partidàs, salvant les tres que podien haver estat gol. I davant Messi ha fet un d’aquells gols de falta que sortiran als anals del futbol. En aquest mateix sentit no podem oblidar el gran gol que obria la llauna de Suàrez. Un 3-0 que deix sense premi injustament un Liverpool que és un dels millors equips d’Europa i que en moltes fases del partit ens han passat la mà per la cara, especialment pel que fa al físic i en algunes zones per velocitat. Curiós observar uns elements que demostren la grandesa de l’equip britànic: ens han guanyat en possessió amb un 53%, han fet més passades (551) i ens han empatat en efectivitat (83%) i han fet 4 xuts a porta per 5 nosaltres. Però els gols els ha posat Messi en el tram final. Ara bé; qui ningú es confiï a la tornada ja que ens poden passar la mà per la cara de nou, si tenen un dia inspirat. L’objectiu és anar allà a fer un gol i si pot ser guanyar. El prestigi que això donaria seria brutal! Suposaria arribar a la final per la porta gran!

A la tornada LIVERPOOL 4 – BARÇA 0.


Ni gran, ni porta, ni res. Un Barça en la línia de Valverde, més que en la de Cruiyff, s’ha cagat i ha llençat una nova final per la borda. Hem jugat massa culats i només els 10 minuts finals hem tingut la pilota, tot i que de manera infructuosa. S’ha girat la truita i avui als reds els hi ha entrat tot el que no va entrar a Barcelona. No hem tingut la possessió ja que hem optat per deixar el control i la precisió a la banqueta. No pots prescindir d’Arthur en un partit que demanava control i serenitat. També hem perdut la precisió i hem lamentat el gol no va fer Dembelé al darrer minut a casa. Gran Liverpool per contra. S’ho han cregut i ho han aconseguit merescudament. Felicitats! Només hem queda que em reafirmo en tot el que anat dient en contra de Valverde. Mai serà un entrenador competitiu a Europa, almenys amb el Barça i amb els jugadors i maneres de ser seves aplicades sobre un equip que vol alegria i gols i no defensar dins de l’àrea com una cagons. Valverde dimissió! Falta un entrenador amb personalitat! A veure si serveix d’una vegada que vegin que Roberto no és lateral.

7 de maig 2019

FESTA MAJOR DE SANT JOAN DE LA CIRERETA DE PORRERA 03-050519


A Porrera, el primer cap de setmana de maig, se celebra la festa major petita de sant Joan de la Cirereta. De cireres encara poques a la zona, tot i que hem pogut gaudir d’un bon cap de setmana. A més, el cel ha semblat obrir-se només començar la tarda de divendres; un bon presagi! I un bon fons per fer fotos amb el sol recuperant terreny als núvols.  



La festa ha començat divendres amb el tast de carinyenes de la plaça de l’església de la mà dels cellers del poble amb carinyenes, pica-poca i bona música d’acompanyament. El fet que de tenir dificultats per trobar aparcament dóna fe de la gentada que s’ha acostat a la vila. Quin goig feia la plaça plena de gent degustant l’or del Priorat.



Després l’electro guateque als rentadors amb dj’s locals ha agafat el protagonisme fins ben entrada la matinada. Quin bon planter de dj’ té Porrera.


Dissabte, amb més fresqueta, matinal dedicada a la canalla amb el taller de circ i l’activitat d’orientació. Nosaltres hem optat per arribar-nos a la veïna Falset per apropar-nos a la Fira del Vi. A l’esplanada de la Cooperativa hem fet el vermutet acompanyats de la música del grup ‘Animal’.




Quin espectacle és passar per la carretera vella que uneix els dos vells nuclis. Fins a la part més alta ceps i ceps, vinya i més vinya, i més bancals i més vi. La vista de Porrera des de les Sentius és espectacular.


Ja al migdia, de nou a Porrera, els rentadors han acollit una nova edició de les paelles populars organitzada per la penya blaugrana. Cada colla del poble es prepara la paella al seu gust per menjar-se-la plegats a tocar dels vells rentadors. Segons diuen els entesos la clau és coure-la amb foc al terra.





Havent dinat, els gegants han agafat tot el protagonisme. A la plaça carretera, al so de les gralles i els timbals han dansat La Garranxa i Lo Molló amb lo Tossal i amb un nou company: el drac; que justament ha estat inaugurat per a l’ocasió.








Amb el sol caient, al camp de futbol, el Porrera i l’Hospitalet han jugat el partit de la jornada. Admirable contemplar una vegada més l’afició imparable de la Unió Esportiva Porrera. Al final empat injust vist els mèrits fets. La vista del poble al fons mentre els jugadors lluiten per fer un gol és molt xula.



Al vespret, als rentadors hem assistit a l’espectacle ‘Mil cent un estels’; la mar de bonic. Rondalles, musiqueta i lletres encisadores la mar de boniques. I per acabar uns garrotins improvisats.


Hem sopat a la Cooperativa; un lloc molt recomanable i de peregrinació obliglatòria si vas per Porrera. Pots assaborir l’essència de la terra amb bon menjar i grans vins.




Sopats, al Casal,  el grup ‘Fènix’ ens ha fet una repassada de temes d’anys enrere. La nit ha estat finiquitada amb la disco mòbil del Dj Pepes. Retrobament amb els amics, xerrades i expectació interminable pels records d’altres èpoques.





Finalment, en un diumenge ventós però radiant, ens hem trobat a la plaça de l’església. Primer per assistir a la missa en honor a sant Joan de la cirereta. Com mana la tradició a sant Joan se li posen unes cireres agafades de la mà. La missa s’ha acabat cantant els ‘Goigs de Porrera’.



Ja a l’exterior, del que provenia un xivarri immens hem pogut flipar amb els castells que ens han ofert les colles dels Xiquets de Tarragona i la colla de Cornudella. M’ha agradat molt poder fer fotos des de diverses perspectives. La més espectacular enguany des de dalt de tot del campanar. El que es veu des d’aquella aquella talaia és impressionant. Acabada l’actuació castellera, a la plaça de l’Ajuntament s’ha pogut fer una reeixida vermutada popular.







Dinar de festa major a les cases i a les 17h recreació pels carrers de Porrera. Amb textos del llibre ‘Lliure poble de Porrera’ s’han teatralitzat diversos enfrontaments de finals del XIX. Com sempre, la Constitució hi ha estat pel mig. Els borbons han acabat arrasant el poble tot i la resistència heroica de la seva gent.









La festa major s’ha acabat amb el concert de Jazz al Casal, amb la Ars Sax Band. Música excepcional!



Tres dies super xulos i intensos! I quatre anys que han dut a Porrera una manera de fer diferent de fer les coses que s’ha notat en tots els àmbits. Agrair l’esforç i la valentia de totes aquelles i tots aquells que ho heu fet possible! 



Visca Lo Lliure Poble de Porrera!