20 d’oct. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 5 - FERENVAROS 1.

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Xampions. Lligueta.

-ALINEACIÓ. Porteria: Neto. Defensa: Roberto, Piqué, Lenglet, Dest. Mig: Pianic, DeJong, Trincao, Cou i Ansu Fati. Davantera: Messi.



-MARCADOR: BARÇA 5 (Messi, Ansu, Cou, Pedri i Dembelé) - FERENVAROS 1

2. EL TITULAR: ’60 minuts acceptables i debut amb golejada a la Xampions’.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. 16 temporades seguides marcant Messi en la Xampions. És impressionant i es diu ràpid! 

4. LES CLAUS. Avui per mi la clau ha estat la marxa amb la que ha volgut jugar el Barça. Marxa baixa; ens superen clarament per cames i per força. Marxa alta, pilota ràpida, precisió i tensionament, els atropellem. Messi i Ansu han fet un pas endavant i han marcat la diferència a la primera part. La parella Pianic i DeJong no m’ha desagradat. La xacra és que si perds una pilota allà estàs mort (expulsió Piqué). En algun moment m’agradaria veure la parella Pianic i Busi. Amb Piqué expulsat els galons han estat per Pedri i Dembelé, pel que fa al control i la velocitat i desbordament per banda.

5. LA CARA I LA CREU. Trincao. Ha fet el que ha volgut per la dreta. Apunta grans maneres. En l’estil recorda el gran Figo. Li  cos i potència. Piqué. Guanyant com anàvem clarament ha fet un penal de nen petit, fet pel qual ha estat expulsat. Causarà baixa contra la Juve. Una evidència més que ens falten efectius en algunes posicions. Per cert; ningú ha trobat a faltar Dembelé.

6. EL RIVAL. El mític equip d’on van sortir Zibor o Kubala és una altra cosa. Un equip que ha sortit valent al Camp Nou -com ho és el seu entrenador Rebrov (recordar aquell 0-4 amb un Sevchenko estel·lar). Línies ben juntes al darrere, bon toc de pilota i a buscar l’estrella Nguen. No oblidem que han fet un gol (anul·lat) i que han fet un pal. Es podien haver posat 0-2. Amb el nostre gol s’han ensorrat i llavors han anat perdent la disciplina fins a baixar els braços a la segona part. Han jugat mitja hora amb un jugador més i amb un 3-1 però no han jugat com un bloc i els hem acabat golejant essent desbordats per la banda.

7. LA MOVIOLA. Sandro Schärer. Partit plàcid per l’àrbitre. Ben anul·lat el gol d’ells per fora de joc i ben expulsat Piqué al ser el darrer dels jugadors en defensa. M’ha semblat un bon àrbitre i ben assistit a les bandes.

8. LA VEU DEL SOCI. La veritat és que venia emprenyat del darrer partit i el començament del d’avui tampoc m’ha complagut gens. Guanyem però no convencem i si a la Lliga espanyola qualsevol et pot plantar cara, a Europa te’n poden fotre 8. Patirem amb la Juve i més sense Piqué que ha comès un error infantil. Veig difícil que quedem primers de grup. Està clar que no som favorits enguany.



17 d’oct. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. GETAFE 1 - BARÇA 0

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Lliga. 4a Jornada.

-ALINEACIÓ. Porteria: Neto. Defensa: Roberto, Piqué, Lenglet, Dest. Mig: Busi, DeJong, Griezmann, Pedri i Dembelé. Davantera: Messi.



-MARCADOR: GETAFE 1 - BARÇA  0.

2. EL TITULAR: Xocar contra una roca i no saber reaccionar en una hora i mitja!

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. 9 anys després el Fe guanya el Barça justament. No falla tampoc; jornada de seleccions i el Barça falla! És com un bucle!

4. LES CLAUS. 20 minuts bons del Barça, la resta un partit miserable! Molt mirar la llibreta però noi hem anat a pitjor amb els canvis. Quan hem jugat bé? Quan hem anat ràpid i hem obert les bandes apostant pel desbordament sobretot de Dembelé. La resta de partit llençat a les escombraries. Cap capacitat de reacció. Al contrari; els canvis han fet anar malament el Barça. Quan havia d’haver tocat els dos o tres pitjors jugadors Roberto, DeJong o Griezmann, va i treu de lo milloret Demebelé i Pedri. Avui era el dia ideal per avançar els extrems i exigir més la defensa rival. Provar Dembelé i Fati per les bandes però no. Decebedor Koeman! Tant costa apostar per un 10 titular i fer petited modificacions?

5. LA CARA I LA CREU. Pedri. Ha aportat quelcom diferent. Se la juga, ho intenta, aporta! Suma, en definitiva! Griezmann; paciència acabada! Inutilitza la banda dreta! Que vagi parlant! Jo no el fotria més!

6. EL RIVAL. A lo seu! És un equip miserable, de segona! Però té molt clar el que ha de fer per desquiciar el Barça. Defensa dura i agressiva i verticalitat al davant. Línies molt juntes, ajudes a les bandes i a córrer al davant! N’han tingut una i l’han fotut dins. Després ens han perdonat! A destacar Cocurella, un jugador que està creixent i era un lateral ideal per al Barça. Ha fet la pell a Roberto. Qui n’és el responsable de que no el tinguem al Barça?

7. LA MOVIOLA. Soto Grado. Miserable! Hauria d’haver expulsat Nyon ja a la primera part i no ha tingut els pebrots necessaris. En canvi ens ha cosit a targetes per merdes a nosaltres; protestes, cops que no eren... El penal; mira, accepto que sigui però noi; lamentable tant de Var i tanta tonteria.

8. LA VEU DEL SOCI. Estic molt indignat primer amb la inutilitat de Koeman d’haver llegit malament el partit. No ha sabut trobar cap solució a l’estratègia del Geta en una hora i mitja i per més inri ha fet uns canvis que no han aportat res de res. Sumem 7 punts de 12! Dues victòries, una derrota i un empat. Començament ridícul. Esperem que sigui com Guardiola, un mal començament i una remuntada brutal i consolidació amb el temps. Avui és de les nits que a dormir d’hora! Per cert; quina merda d’equipament aquest rosa, no pel rosa sinó per la combinació de rosa i verd. Vergonyosa combinació!









4 d’oct. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 1 - SEVILLA 1

1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Lliga. 3ª Jornada.

-ALINEACIÓ. 4-2-3-1 Porteria: Neto. Defensa: Roberto, Piqué, Araujo, Alba. Mig: Busi, DeJong, Cou, Griezmann, Ansu. Davantera: Messi.

-MARCADOR: BARÇA 1 (Coutinho) – SEVILLA 1.



2. EL TITULAR: Primer desengany de l’era Koeman! 

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Des del 2010 que el Sevilla no guanya el Barça al Camp Nou i mira que avui era el dia. Koeman ha fet debutar a Dest tot i que al lateral esquerre per la lesió d’Alba. Apunta molt bones maneres.

4. LES CLAUS. 1) La mala forma física. Ha estat lamentable veure com Busi s’arrossegava pel camp i més lamentable que no el canviessin. 2) Manca de fluïdesa a mig camp. No hem estat ni ràpids, ni precisos amb la pilota als peus. Hauria estat bé posar algú tipus Riki Puig, elèctric, una estona. 3) Hem caigut en l’atac constant pel centre de la defensa. Tenint com tenim Dembelé és una pena no posar-lo per banda. 4) No hem tingut remat. En partits com avui aniria bé tenir un davanter centre per fixar més la defensa i provocar altres espais. 5) Primer gol encaixat i sensació que ens han psssat per sobre.

5. LA CARA I LA CREU. Trincao i Pedri han aportar desbordament el primer i verticalitat el segon. La creu Griezmann; sobra ja en aquest equip!

6. EL RIVAL. Juguen amb una mena de 4-3-3 convertible en un 4-4-2 en defensa molt ben treballat per Lopetegui. No en va són el segon equip millor d’Europa. Defensa duríssima sobretot pel centre amb dues línies de 4 ben juntes i que tapen molt bé les bandes. Quan tenen la pilota surten en tromba per arribar amb soltura i força a la porteria rival. La pressió que ens han fet en la sortida de la pilota no l’hem superat quasi mai. No han estat no obstant ambiciosos i al final han abaixat els braços.

7. LA MOVIOLA. Gil Manzano. Cap situació problemàtica, tot i que hi ha un possible penal a Messi que a mi m’ho ha semblat.

8. LA VEU DEL SOCI. A l’expectativa del recompte per tirar endavant el vot de censura a Bartomeu, ens hem de conformar en veure els partits per la tele i a seguir amb interès les tertúlies esportives. La veritat és que avui ens hem endut una galleda d’aigua freda ja que hem reviscut coses que segueixen intactes. Busi no està per 90 minuts, DeJong no és 100% fiable, Alba aguanta el que aguanta i Griezmann segueix desaparegut. A part d’haver d’aguantar Roberto al lateral. 5 jugadors titulars que no poden oferir-nos unes bones prestacions, almenys de manera regular. Esperem que l’holandès pugui trobar una manera de buscar un nou encaix.
















2 d’oct. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. CELTA 0 - BARÇA 3

 1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Lliga. Jornada 2.

-ALINEACIÓ. 4-2-3-1 amb 11. Porteria: Neto. Defensa: Roberto, Piqué, Lenglet i Alba. Mig: Busi, DeJong, Cou, Griezmann i Ansu. Davantera: Messi. Amb 10 jugadors (expulsat Lenglet) hem optat per un 4-4-1.

-MARCADOR: CELTA 0 - BARÇA 3 (Ansu, p.p. i Roberto). 



2. EL TITULAR: Punx amb el jovenet Ansu i galons de Messi.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. 5 anys per trencar el malefici de Balaídos. Des de Luis Enrique el camp del Celta no era conquerit pels culers. De fet, en els darrers temps el Celta era com una mena de bèstia negra blaugrana. Avui s’ha trencat la maledicció de les ‘meigues’.

 4. LES CLAUS. Juguem amb dos laterals que en defensa són ajudats per les dues puntes de banda que juguen a mig camp, quedant al mig dos jugadors per defensar pel centre com són Busi i DeJong. Queda alliberat Messi, que malgrat tot també ha ajudat en defensa. M’ha agradat molt el futbol ràpid i de combinació i la alegria en moltes fases del joc. La sensació que no tenim un davanter centre clar però que entrem com a taurons de segona línia amb Ansu i Cou sobretot amb 3 o 4 jugadors. Això fa que les defenses es vegin superades. No hem patit gaires angoixes en defensa i per segon partit consecutiu mantenim la porteria a zero 

5. LA CARA I LA CREU. Coutinho, està agradant-se amb aquesta llibertat de moviments a mig del camp arrencant des de la banda. Combina i té arribada. Griezmann, de moment no està aportant res a aquest equip. La llàstima és que Dembelé només acumula indisciplines ja que aquí a la banda tipus carriler seria molt interessant de veure.

6. EL RIVAL. 5-3-2. Juguen amb tres centrals i molt de joc per la banda amb els laterals. Si els hi tapes bé les bandes llavors tenen moltes dificultats, ja que no poden distribuir bé la pilota als de davant. No han generat gaire perill perquè no han arribat pilotes davant. Al mig els hi ha faltat una certa mobilitat.

7. LA MOVIOLA. Del Cerro Grande. Realment per sospitar. Ens han expulsat dos jugadors; en tenia ganes. Primer el Piqué però el Var ho ha rectificat i després Lenglet per dues grogues, extremadament rigoroses. No ha aplicat el mateix criteri amb el rival de manera que podem considerar-lo un mal àrbitre. Les dades corroboren la injusta decisió: Barça 10 faltes i 1 expulsat, Celta 22 faltes i cap expulsat.

8. LA VEU DEL SOCI. Després de la rajada de Messi de la directiva de Bartomeu, en sec ara vol passar pàgina i anar a per totes. Només ell té el poder per poder-ho fer i que no li passi res. Com era d’esperar en ‘Tintín’ Koeman agraeix les declaracions doblement ja que a més ha parlat bé de l’holandès. El seguidor el que vol és que hi hagi pau i l’equip guanyi i faci bon joc. El que ha succeït avui al camp del Celta; més parlar al camp i menys teatrillo de cara a la galeria. M’ha agradat molt la segona equipació del Barça. Per fi un vestuari que es distingeix bé, seriós i bonic a la vegada.









28 de set. 2020

CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 4 - VIL•LAREAL 0

1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Lliga. Jornada 1.

-MARCADOR: BARÇA 4 (2 Ansu Fati, Messi, pròpia porta) – VIL•LAREAL 0.


-ALINEACIÓ. 4-2-3-1. Porteria: Neto. Defensa: Sergi Roberto, Piqué, Lenglet i Alba. Mig: Busi, DeJong, Griezmann, Cou i Ansu. Davantera: Messi.

2. EL TITULAR: Entrenador nou victòria segura.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Unai Emery: 13 visites al Camp Nou i 13 derrotes.

4. LES CLAUS. M’ha agradat la primera part per diferents factors. Primer de tot per l’alegria de l’equip. Veure content un dels jugadors més màgics com és Coutinho és una bona senyal. També per la sortida amb criteri de la pilota (cosa habitual) i les opcions diverses de passades quan un té la pilota. Porteria a zero i millor compensació del mig amb el doble pivot, les ajudes en defensa als laterals dels del mig camp per banda i la verticalitat de les sortides al recuperar la pilota. Bones sensacions amb els debuts de Trincao i Pedri, així com amb el retorn de Demebele. I noi, tenim a Messi; debut i gol!

5. LA CARA I LA CREU. La cara per Ansu Fati; ha estat demolidor. Debut amb dos gols. La creu és per DeJong i Griezmann. L’holandès ha perdut un munt de pilotes i no l’he vist fluid, i això que ara si que juga com en l’Ajax. El francès no aportat cap diferéncia. Els hi calen més oportunitats però la paciència pot esgotar-se.

6. EL RIVAL. 4-4-2. És un equip mal compensat de moment. Li falta molt de rodatge i sobretot intensitat; no pots deixar pensar i respirar el Barça. Han estat sempre a mercè dels culers, sobretot perquè han notat la inferioritat a mig del camp i han perdut moltes pilotes en zones de contraatac. Unai Emery té molta feina a fer! És un equip que té alguns bons jugadors però no acaba de trobar un joc franc que els permeti estar tranquils. Crec que patiran!

7. LA MOVIOLA. Àrbitre: Cuadra Fernàndez. Cap complicació. Partit net i sense jugades delicades. El penal a Ansu Fati era i punt. Vergonyós el que ahir va succeir una vegada més amb el Madrid. Li tornen a regalar un partit i aquí no passa res tu. És indignant! Totalment d’acord amb Pellegrini, frustra molt que et robin així i més després de fer un bon partit.

8. LA VEU DEL SOCI. Bon debut a la lliga. Hem fet una bona primera part i a la segona hem viscut de la renta. Venim d’uns temps massa convulsos i costarà aixecar el cap però la proposta de Koeman sembla engrescadora. Malgrat tot segueixo veient jugadors que no em donen garanties del tot com Alba o Lenglet i Sergi Roberto al lateral, DeJong o Griezmann. Em noto engrescat però amb aquella espasa de Demòcles que em recorda d’on venim. De totes maneres més avall no podem baixar.









25 de set. 2020

BALANÇ TEMPORADA DE FUTBOL 2019-2020

29 d’Agost de 2019. Al programa del Clapés hi ha el Mago Fèlix i li pregunten per com li anirà la temporada al Barça. El pèndol, després de donar moltes voltes, sembla no posicionar-se; no ho veu clar. Diu que la Xampions no i la lligaaaaaaa... Temporada en blanc! La Lliga pel Madrid i la Xampions pel Bayern. És just? Globalment si! Els alemanys ens han passat per sobre mentre que els blancs, obviant les ajudetes típiques -ara amb Var incorporat-, han estat superiors en els dos duels culers-merengues.

I de qui ha estat la culpa? La culpa no ha estat de ningú més que la cúpula de decisió que no ha vist o no ha volgut veure que l’equip s’ha fet massa gran d’edat i ja no donem per més. Els equips més joves ens han passat la mà per la cara. I no només això; ens deixen un llegat que serà difícil de revertir; un club trencat, sense cohesió, sense un projecte clar, sense líders i amb els que ho podrien ser amagant-se. Recordo el final del ‘Dream Team’. En aquell fatídic partit on el Milan ens en va clavar 4-0. Va suposar el final del millor equip dels 90 i de la pitjor manera possible. Anys més tard es va homenatjar aquell equip com el millor de la història i a més va guanyar el títol més preuat, cosa que per exemple l’excelsa ‘Quinta del Buitre’ mai faria. I la final de Sevilla? Mare meva; quina patacada. No cal allargar tant els cicles; això és llei de vida. Han passat Schuster, Eto’o, Ronaldo, Ronie, Romanio, Rivaldo, Mardona, Archibald... 

i després d’ells el Barça de nou ha fet bones gestions i se n’ha sortit. De les cendres de Venables en va néixer el Dream Team i de les cendres del Dream Team va venir l’equip de Riijkard i el Sextet de Guardiola i els títols de Luís Enrique. Ara hem d’arreplegar les cendres d’aquesta meravella d’equips, fer un bon homenatge i fer saba nova. I quina ha de ser la recepta? Molt clara: base de la pedrera, jugadors amb adn Barça, joventut, amplitud de banqueta i tres o quatre estrelles que marquin la diferència. I què passat amb Messi? Doncs que per tot és Déu. Se li ha permès tot i mai se li ha retret res; així ja ho va ‘denunciar’ Guardiola, qui va preferir marxar en vista a dos ímputs crec: n’estava fart d’egos i de Messis i veia que la directiva feia més cas a l’argentí que a ell. No obstant, no podem obviar que  ho ha donat quasi tot per l’equip, ens ha fet gaudir sobretot a aquells que posen en una balança si treure’s l’abonament del Liceu o el carnet de soci del Barça. Amb ell també però l’equip quasi sempre juga amb 10 quan defensa. Un rol que els entrenadors bons van saber tapar i sanejar fent multiplicar els altres jugadors, començant a defensar des de la davantera i alliberant-lo a ell. El hàndicap és que no sabem acomiadar bé els nostres jugadors i això és una pena. Ha estar el golejador més gran de la història! Homenatjar-lo cada dia si convé però si es pot vendre seria un ímput pel club brutal. I sobretot; eleccions i fer fora aquesta colla d’inútils que han fet aquesta mala gestió aquests darrers anys i que han ‘desanimat’ el Barça. 

La solució és Koeman? Si és capaç de fer cau i net si. Culerada: ens venen uns anys de creixement i probablement de patiment abans no consolidem una bona base. 

I a partir d'aquest proper cap de setmana, amb la tornada a la lliga del Barça, reprendrem les Cròniques futboleres de cada jornada amb l'anàlisi de com ho veig i els espais habituals.

 

31 d’ag. 2020

SORTIDA A L'ALT URGELL 19-230820

Uns dies que ens ha anat bé desconnectar del dia a dia d’aquest mig any marcat per la Covid-19. Havíem d’anar a Menorca per Setmana Santa i a la Ligúria italiana a començament d’estiu. Ens hem hagut de conformar anar per terres de casa nostra. I ben maques que són; en guardarem un bon record! Aquesta és la nostra proposta!



190820 REUS-TUIXENT. En poc més de tres hores hem arribat a Tuixent, ja de nit, en un espectacular tram de carretera final des de Solsona passant pel Port del Comte. Temps justet per trobar lloc i presentar-nos a Cal Gabriel, on ens allotjarem les properes quatre nits. A la porta ens ha rebut amablement el Mario, un dels amfitrions. Ens ha conduit a la nostra habitació i ens ha pres nota del que volíem per sopar. Teníem gana, així que no ens hem demorat massa i a sopar. De primer Sopa de ceba i de segon vedella bruna estofada amb bolets. Per postres mató amb anís (fórmula de la vall). Per rematar-ho una infusió de tarongina, espígol i te amb gel; excepcional! La nit l’hem tancada al pati de la casa fent-la petar amb el senyor Toni, l’altre amfitrió, mentre el seu gosset Nevat es familiaritzava amb nosaltres. Abans d’anar a dormir hem desfet les maletes! Hem dormit plans! De tant en tant m’he aixecat per la novetat de dormir en un llit diferent i m’ha encantat sentir el silenci de la vall només trencat per alguns mugits llunyans de vaques i el repicar de les campanes al tocar les hores.









200820 TUIXENT-ERMITA DE SANT JAUME-JOSA DE CADÍ-GÓSOL-SALDES-FENERS-L’ESPÀ-SORRIBES-GÓSOL-TUIXENT. Ens hem llevat sobre les 8h i sense sol acaronant-nos la cara com a Colldejou. No ha estat fins a les 9h passades que el sol s’ha començat a notar a Tuixent. I és que superar aquestes muntanyasses no és el mateix que superar les muntanyetes pre-litorals. I bé, cap a esmorzar; no sabíem el que ens esperava. Hem pujat fins al menjador i ens han rebut el Mario i el Toni. Primer ens han servit una taula d’embotits de la zona: bull, xoriç, botifarra negra i blanca. La segona taula ha estat una barreja de formatges de vaca i cabra. Finalment, la tercera taula ha estat el colofó: dues melmelades diferents (kiwi i plàtan), mantega i nocilla feta a casa (Tonicilla). Tot un espectacle gustatiu!






Ben esmorzats hem agafat el cotxe en direcció a Gósol. La primera paradeta l’hem fet, a tocar de la carretera. Allà hi roman una esglesiola pre-romànica dedicada a sant Jaume del segle X amb un campanar espadanya d’un sol ull.






Hem seguit fins a Josa de Cadí que en un gir de la carretera ens ha sorprès imponent dalt del turó. Així hem pujat fins a dalt de tot a l’església dedicada a santa Maria i sant Bernabé, on antigament s’hi aixecava el castell de Josa. A la plaça un sentit record per Jordi Turull, injustament apressat. No cal dir que la vista a banda i banda de vall és senzillament impressionant. Ens ha sorprès observar com les orenetes a la banda del riu s’arremolinaven a les parets d’una casa senyorial. De sobte s’han aixecat i esverades han marxat en direcció a la muntanya. Potser que ja notin l’efecte del fred i comencin a pensar en marxar. Just al davant hi tenim l’ermita romànica de Santa Maria, als peus de la muntanya amb un absis ben marcat i bonic. Es veu de conya, ja que recentment la zona s’ha segat. 













Hem seguit amb l’ascens fins al coll de Josa. Al tombar la vista és realment increïble de la vall de Gósol amb el poble al fons. Així hem arribat al poble sobre les 12h. A la plaça major hi havia mercat i l’ambient realment s’adia, malgrat tot, a un dia d’estiu normal. Una gentada amb ganes d’ombreta. Al bell mig de la plaça, la dona dels pans (escultura) de Picasso lluïa una màscara anti-covid. Des d’allà hem accedit al Museu de Gósol per testimoniar com aquest geni Picasso es va inspirar en aquestes terres sobretot pel que fa als tons ocres. L’artista en va tenir prou amb 11 setmanes per copsar una realitat diferent a la que ell estava acostumat a Barcelona. Com hem dit, la ‘Dona del pans’ seria l’avantsala de les ‘Senyoretes d’Avinyó’. 














S’acostava l’hora de dinar i vista la massificació que hi havia a Gósol hem decidit arribar-nos a Saldes. Gran decisió! La vista del Pedraforca en tota la seva immensitat és emmetzinadora. Després de donar un tomet per la vila hem tingut la sort que ens acollissin a l’Alberg Cal Manel. Amanida per compartir al mig i llonganissa i hamburguesa de la terra de plat central. Cerveseta fresqueta i aire condicionat que ha fet que amb el dinar acabat ens abaltíssim per uns instants en un sofà comodíssim al fons de la sala.





Mig descansats hem emprès el camí de tornada. En la ruta ens hem anat aturant en tres llogarrets ben boniquets: Feners, Espà i Sorribes. Tots tres tenen el seu encant i té molt mèrit que la gent d’alguna manera ha anat restaurant cases centenàries. Un plaer observar-ho i gaudir-ne! Sempre amb un temps diferent i amb un silenci únic!












I bé, a mitja tarda hem tornat cap a Tuixent. Hem descansat una estoneta, ens hem dutxat i birretes abans de sopar a Cal Gabriel. Avui ens han donat crema de carabassó i cap de llom amb bolets i crema de poma, amb el mató a l’estil de la Vall de postres.




210820 RUTA A PEU PER TUIXENT. ROURE I RUTA CIRCULAR PELS VOLTANTS DEL MOLA. MUSEU DE LES TREMENTINAIRES. Després de l’esmorzar agraït i contundent de Cal Gabriel ens hem posat en ruta. Hem baixat fins a tocar del riu i hem anat ascendint deixant a banda i banda camps de farratge alguns per empacar i altres per segar. A la part mitjana i baixa grups de vaques brunes i blanques pasturaven tranquil·les enmig d’una calorada ben maca per ser a alta muntanya. En poc més de quilòmetre i mig hem fet cap a una roureda ben maca. En un dels laterals s’aixeca el gran roure. És impressionant! Té una soca que no s’abasta ni que ens ajuntéssim tres persones. Des d’aquesta vessant la vista del poble de Tuixent majestuós a dalt del turó és bonica i diferent. Des d’allà, tot baixant, hem acabat de fer una ruta circular que ens ha portat al riu Mola, on ens hem refrescat els peus i és que passades les 12h el sol ha es deixava notar de valent. 










Ha arribat llavors un dels moments culminants del dia. Hem accedit al Museu de les Trementinaires. Realment ha estat una visita a la vegada colpidora, emotiva i didàctica, sobretot per l’audiovisual del començament, on de viva mà hem pogut testimoniar la vida de les darreres persones de la vall que es van dedicar a aquesta activitat. Sobta pensar les rutes que aquesta pobra gent feia, de llevant fins a ponent per baixar a vendre els ungüents que preparaven, herbes remeieres, trementina... Camins que duraven mesos i que es feien a peu. A dins del museu es poden veure els testimonis d’aquestes darreres lluitadores, una reproducció de com eren les cuines de l’època, així com els recipients i els potets i saquets on traslladaven els productes.







Per dinar havíem reservat de bon matí a Can Ferratgetes. Així que al bonic jardí interior que tenen hem fem el vermut primer i després hem dinat. Ha estat un veritable privilegi ja que el lloc el tenen ben cuidat. De primer una amanida amb una vinagreta espectacular i fruits secs. De segon un conill de cassola tendríssim. Havent dinat hem optat per descansar una bona estona a la nostra habitació, tot esperant la baixada de la intensitat del sol.




Al vespre volteta complerta per conèixer bé Tuixent amb tota la seva plenitud. Des de la part baixa a tocar del riu Mola al centre neuràlgic, passant per la plaça Major i arribant a dalt de tot a l’església dedicada a sant Esteve. Admirable que majoritàriament sigui un poble que hagi anat recuperant la majoria de les seves cases i hagi conservat aquella essència que el faran recorda. A mi especialment m’ha agradat observar les fonts d’aigua fresca repartides per la vila, especialment la de la plaça Major ja que en si ja és una obra d’art. Hem descobert que les aixetes tenien un foradet a la part central i que tapant l’aixeta per baix l’aigua sortia a mode de raig pel foradet. Els pallers, les eres, les balconades... Res hi estava posat en va.














Cerveseta al Casal i cap a sopar. Avui de menú ens han sorprès com mai a Cal Gabriel. Ens ham servit una sopa freda d’ametlles i ‘ajo blanco’ i de segon pollastre cuinat amb els sabors del bosc. Al final hem hagut d’encendre el ventilador. Abans d’anar a dormir hem mirat una peli amb l’ordinador per riure una estona i trencar el cuquet.




DISSABTE 220820. OSSERA-PADRINÀS-SANT PERE-SORRIBES-LA BARCELONETA-ERMITA SANT JULIÀ DE GARRICS-SISQUER-FÓRNOLS-CORNELLANA. Avui hem optat per la vessant oest de la vall, la part propera a la Seu. Ben esmorzats hem pujat fins a Ossera. Si el camí ja en si és un gaudi pels sentits rodejat de natura per totes bandes, el poble és una meravella. Cal fer una bona pujada per poder-hi accedir per una carreterona -asfaltada de poc- que serpenteja fins a dalt de tot. El poble s’allargassa entre dues vessants altes, en forma com de boomerang. Només arribar et trobes la vella esglesiola dedicada a sant Quirze i santa Julita. A banda i banda el poble s’hi consolida. Terra de trementinaires, terra de bona mermelada i terra d’artistes i és que entre les cases en podem trobar diversos especialitzats en materials com al fusta o la ceràmica entre d’altres. El cert és que quan veus el poble des de l’altra vall, a la zona de Sisquer, la forma de la roca on s’aguanta i el poble allargassat-se damunt, talment diries que és el Machu pichu català (és una impressió molt sui generis, ho reconec). A molts poblets de la zona però especialment, a les portes de les cases hi conserven uns placa amb el sagrat cor de Jesús sota el títol ‘Bendiciré’. El text de sota hi solia dir: ‘Bendeciré las casas en que la imagen de mi Sagrado Corazón esté expuesta y sea honrada’. He buscat una mica d’informació i pel que es veu fou una cerimònia que es deia ‘entronació’ i que consistia en beneir i protegir les cases cristianes. Ho instaurà el Papa Benet XV a partir de 1915.










De tornada per avall val la pena aturar-se en dos nuclis de poblament ben curiosos. El primer d’ells és Padrinàs i té poc més de 19 habitants. Està col•locat entre roques i té una esglesiola petitona dedicada a la Santa Creu. El segon Sant Pere de la Vansa, actualment amb 6 habitants només i amb els accessos una mica malmesos, fet pel que vam optar per no pujar-hi. Ambdós ressegueixen el curs del riu Fred, a la part dreta.





Ja a baix de tot et trobes Sorribes de la Vansa; matiso: per la gent d’allà La Vansa. En hem arribat al Casal-oficina de turisme on hem fet un refresc. El mirador-terrassa que tenen vers la vall d’Ossera és impressionant. Quina magnitud de bosc! Després hem caminat una estoneta descobrint els raconets que amaga el poble, per acabar accedint a l’església de la vila -de campanar punxegut- dedicada a sant Martí. Allà hem conegut un menudet gat que ens ha seguit una bona estona.





Un tram de baixada fins a la Barceloneta i ens hem banyat al riu Lavansa; bé ens hem remullat els peus i és que l’aigua no està precisament calenta. Una estoneta de relax!

Amb una calorada important hem pujat en direcció a Sisquer. Abans d’arribar al poble hem agafat un camí per baixar fins a baix de tot del riu de Sant Julià. Primer hem trobat el vellet pont romànic que el travessa des d’antuvi. Una miqueta més amunt hi ha l’església romànica de sant Julià dels Garrics. Obres la porteta del recinte i davant teu s’aixeca aquesta meravella romànica del segle XI. A l’esquerra l’església i la dreta el vell cementiri amb enterraments de fa molts anys. De la façana en vull destacar el campanar en forma d’espadanya, tot i que no té cap campana avui. Salten a la vista la façana dreta i l’absis posterior, amb elements que recorden els campanars i les esglésies d’influència llombarda.






Després d’un ascens ràpid hem fet cap al poblet de Sisquer. Un poble que a la vegada és una mena de compendi de decadència dels temps dolents amb cases totalment derruïdes i altres que resisteixen els embats de l’evolució. A 1.182 metres d’altitud domina tota la vall. Hi podem contemplar l’església romànica de sant Romà amb espadanya i tot, tot i que costa de veure ja que hi té adossades cases. Es pot veure el que era el recinte emmurallat, al qual s’hi pot accedir per un portal estretet. 





L’hora de dinar quasi que ens passa. Així que hem fet cap a Fórnols i ens han donat de dinar al Restaurant el Paller de Cal Coma. Pots fer un menú de cap de setmana per uns 22 euros. De primers amanida i favetes a la catalana i de segon xai a la brasa i entrecot amb postres i beguda. Després de dinar hem caminat per aquest poblet. En vull destacar la plaça major amb l’església de Sant Climent amb el campanar i tota la raconada que l’envolta, la capella del Roser, l’abeurador en un dels laterals amb els safarejos i l’ornamentació amb ferro d’algunes baranes i balcons.












A tocar hi ha el poble veí de Cornellana que s’aixeca fins als 1.355 metres d’altitud; un veritable museu a l’aire lliure. Hi arribes per carretera a la part baixa. Emociona pujar i perdre’s pels carrers amb les seves balconades de fusta, vells pallers,, teulades o les cornises acabades en forma de forca. Un compendi d’arquitectura rural, culminat amb l’església de sant Pere i el seu peculiar rellotge de sol.











Temps justet de baixar fins a Tuixent, dutxar-nos i descansar una estoneta. I és que a les 19h a la plaça Major hi ha hagut un concert de la mà de la Irene Augé a l’acordió i a les veus i Ramon Franch a la guitarra i a les veus. Ha estat molt xulo ja que a part de versions d’ultramar han cantat cançons catalanes tradicionals, les que més han triomfat. 






Cerveseta abans de sopar mentre la lluna començava a créixer i darrer soparet a Cal Gabriel. De primer timbal de verduretes i de segon conill.





DIUMENGE 230820. JARDÍ TREMENTINAIRES-SANT LLORENÇ DE MORUNYS-SOLSONA-MONTBLANC-REUS. Amb gran pena ens hem llevat, hem fet les maletes i hem baixat a esmorzar. Allà ens esperava l’incombustible Mario per servir-nos el darrer dels esmorzars. Com en els darrers 4 dies anteriors ha estat un privilegi pels sentits assaborir els embotits, els formatges i les melmelades de la vall, així com la Tonicilla (nocilla del Toni). Ens n’hem emportat una bona mostra per seguir assaborint a casa, com també d’infusions.


Passades les 11h ens hem aturat al Jardí de les trementinaires i el Centre d’interpretació de la flora, just al davant del poble. Primer ens han passat un vídeo per veure in situ tot el compon la serra del Cadi-Moixeró a nivell geològic, flora i fauna. És impressionant observar com depenent de la cara de la serra hi ha un tipus o un altre de vegetació. Queda clar que és una Serra multicolor, en la que hi pots trobar des de tot tipus d’animals i aus (llops, àguiles, toixons...), com bolets (moixernons, rovelló, peus de rata, ceps...), diferents tipus d’arbres (pi negre, roig, teixos, avets, alzines, roures...) i sobretot una varietat increïble de plantes de tot tipus com l’espígol, el saüc, l’orenga, la farigola... Antigament, tot era aprofitat! També es pot veure com es preparava l’ungüent estrella de la vall la trementina, recollint reïna dels arbres i barrejant-la amb aiguarràs (dit a l’engròs).









D’allà ens hem acomiadat de Cal Gabriel i de Tuixent per darrera vegada. Lentament, hem enfilat el port del Coll per baixar fins a sant a Llorenç de Morunys; una vila amb un passat esplendorós que ha sabut conservar amb els anys la seva essència. El seu casc antic roman emmurallat i fins i tot conserva els portals d’accés a la vila closa. Carrers estrets, arcs de pas, porxades i placetes tenen encara la petjada del passat. A la banda de muntanya s’hi aixeca la imponent església dedicada a sant Llorenç amb el seu claustre medieval. Junt amb el museu es pot visitar tot de manera gratuïta i si vols pots deixar la voluntat. A tocar de la plaça Major hi ha diversos forns artesanals, de manera que hem aprofitat per comprar un pa d’altres temps també.







Llavors, tot i que ja era hora de dinar, hem tirat una mica més avall. Ens hem aturat en la meravellosa vila de Solsona. No en va una de les seus més importants a nivell eclesiàstic de Catalunya. Hem accedit pel Portal del Pont a la plaça de la Catedral i ens hem aturat a la Taverna de ca l’Oller per menjar el menú del dia. Pica pica de primer amb amanida, rissoto i croquetes i botifarra i xurrasco amb patates de segon. Havent dinat, en el silenci de la migdiada ens deixat enamorar per aquesta impecable ciutat. Hem començat per la imponent Catedral dedicada a Santa Maria, seguint pel Palau Episcopal i la impressionant plaça major porxada i en pendent. Val la pena deixar-se emportar per la màgia de les fonts del seu nucli, de les que en vull destacar la de la placa de Sant Joan. Felicitar els habitants de la vila perquè els seus carrers, les cases i les places fan un goig que enamora. Ni una cagarada, ni un paper per terra. Hem sortir d’intramurs pel portal de Llobera, tirant avall resseguint el perfil de la vella muralla avui menjada per les cases. De tant en tant et trobes alguna torre arrodonida de defensa ben conservada. Baixar a l’ombreta per l’Avinguda de la Mare de Déu del Claustre és un goig.













Ha estat una bona hora per tirar cap a casa; la carretera anava bastant buida. Aturadeta de servei per fer un cafetó al Casal Montblanquí i avall. Des de la Riba fins a Alcover la cua ha estat important. Famílies que deuen tornar de les seves vacancetes d’estiu cap a casa seva.