APARTATS

31 de gen. 2011

CAP DE SETMANA DEL 28-290111

DIVENDRES 280111
Per mi va ser un dia especial. Vam anar a fer endreça al Pis Vell. Ho dic amb una gran nostàlgia ja que allà m'hi he fet gran i he viscut molts dels millors moments de la meva vida. Vaig obrir caixes que feia anys i anys que no s'obrien i, com no podia ser d'una altra manera, han tornat a veure la llum vells records: joguets, cartes a amics i amigues, fotos velles, cromos, àlbums, vells apunts (amb faltes mil i errades mil), discos de vinil, pósters... Per moments vaig recular en el temps per tornar a sentir les olors i els ambients de l'entorn en el que vaig passar de ser un nen a ser un adolescent. A més, el dia es va anar ennuvolant i fins i tot va acabar plovent. Al cap van venir aquells dies grisos d'hivern que passàvem al pis vell amb la iaia Maria i mons pares, quan a les tardes els meus avis després de passar-me a recollir a la Prese, estaven una bona estona amb nosaltres. Quan mon pare arribava de treballar i ma mare acabava d'enllestir les darreres dones a la "Pelu". Aquell pis fred, humit... ja hi podies posar estufes que no l'escalfaves ni a la de tres. L'escalfor venia igual que marxava. I si el dia -com dic- era rúfol encara s'accentuava més la sensació de cova. Records, una vegada records, moments, sensacions, olors, parlars... Tot quedarà allà dins per sempre més. Les cases són testimonis muts de les gents que les habiten, en elles, igual com en un full en blanc, hi queda escrit tot el que hi passa. Per sempre la nostra empremta hi quedarà marcada. I segur que hi arribaran altres sensacions i altres vides que la reompliran amb uns altres referents, altres sentiments, altres paraules, altres emocions. I jo amb els anys passaré per sota el portal i miraré cap als vells balcons i ja no hi haurà el cartell de la perruqueria, ni les sabates al balcó, ni les florides plantes però recordaré i mai oblidaré tot el que he viscut entre aquelles ronegues i humides i també estimades parets.

DISSABTE 290111

Les Nenes -i els nens-van anar arribant a Lo Corral. Sempre trobar-se amb gent -i més amb vosaltres- omple de caliu allà on ets.

Vam preparar una mica de vermutet i la vam fer petar una bona estona. Abans d'anar a dinar la Xell va obrir el regal que li van portar: una bona jaqueta-xandall per a l'hivern. Amb una mica de fred al cos, vam anar tirant fins a l'Hípica, on es esperava un bon dinar: carn i llangonissa la brasa amb escalivada, fesols i amanides. Com vam xalar tu! Mentre els nens feien una becaineta els grans van poder discutir de tots els temes d'actualitat, posant especial èmfasi en el moment brutal que està vivint el FCB. La tarda es va anar escurçant entre Oporto's i cafès, fins que al final, després de jugar una estona amb la cabra Lola, vam acomiadar-nos fins una altra oportunitat.








DIUMENGE 290111
Ens vam reunir a la Biblioteca per xerrar de com encarem aquest any 2011 amb les diferents actitivats que organitza el Centre Cultural de Colldejou. Creuem els dits perquè la crisi no faci que no es puguin fer moltes de les activitats previstes per enguany!

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA
Hèrcules 0 - Barça 3 (Pedro, Messi 2)
El millor: Xavi i igualar el rècord del Madrid de Di Stefano.
El pitjor: no haver sentenciat abans.

La crònica ______________________________________________________

Segur que tota la mandrilada estava pendent de la tv ahir al vespre, esperant que de nou l'Hèrcules, com a la primera volta, esgarrapés punts al Barça. Això de jugar abans que el màxim rival va de conya i ja es feia amb Cruyff expressament per posar més pressió al rival. Ahir el Barça va anar a dormir amb 7 punts sobre el Madrid, avui hi ha dinat i ara hi tornarem anar a dormir i és que l'Osasuna l'ha derrotat per 1-0. De manera que se'ls ha girat la truita al revés! Quan aquesta tarda he mirat el teletex reconec que he tingut una alegria!
Bé, el partit d'ahir no va ser còmode. El rival es va plantar molt bé a la seva àrea amb dues línies de 4 i 4 molt ben conjuntades i al davant amb dos davanter molt perillosos per a veure que pescaven. Vam tenir diverses ocasions però noi la pilota no volia entrar i els defenses se'ns anticipaven força bé. Els alacantins van pressionar-nos amb molt d'ordre, però el Barça va fer córrer el rival d'una banda a l'altra com en el hàndbol fins que al final Pedro, després d'una passada estratosfèrica de Xavi, feia el primer gol pel pal curt del bon porter Calatayud (0-1). Érem a tocar del descans, per tant va ser un gol psicològic.
A la segona part les coses van continuar pels mateixos viaranys. Els valencians fins que les forces van aguantar van plantar cara. De totes maneres no arribaven amb claredat a l'àrea de Valdés. Només un cop. La gent es va neguitejar una mica ja que veia com passaven els minuts i no marcàvem i amés ells feien canvis per anar endavant. Els va sentenciar l'expulsió justa de Farinós amb doble groga. Finalment però va arribar el geni de Messi que ja veia picat d'una jugada d'abans. Amb un xut creuat va fer el segon (0-2). En el descompte Messi va rematar una jugada d'equip i de tiralínies al fons de la porteria..
Amb aquesta victòria ja en són quinze de seguides. Igualem l'equip de Di Stefano i tenim l'oportunitat de superar aquesta fita fins i tot en el proper partit de lliga. Un reconeixement per aquest grandiós equip que ha fet en Pep. Llarga vida! Iblama

27 de gen. 2011

RELATS CONJUNTS. QUÈ ET SUGGEREIX AQUESTA FOTO?


TEXT: Iblama

http://relatsconjunts.blogspot.com/2011/01/desembarcament-de-normandia.html


Quin relat us suggereix aquesta imatge?


Desembarcament de Normandia


Quan era petit els meus avis passaven les vacances de Nadal amb nosaltres. Eren moments molt especials. Després de dinar l’avi Paco s’estirava al seu llit per fer una becaineta, la qual, dia si dia també, es veia interrompuda per la meva curiositat. M’agradava estirar-me al seu costat i compartir el seu silenci inicial. A vegades dormia però moltes altres vegades simplement es limitava a pensar, a recordar amb els ulls ben oberts de panxa amunt com mirant el sostre. Jo sabia que havia anat a la guerra, que havia hagut de participar d’aquella barbàrie entre germans. La seva vida havia canviat per sempre més. Molts dels seus amics ja no hi eren i algun que altre familiar tampoc. Una d’aquelles tardes em va explicar un fet que em va impactar moltíssim, i és que, a part de participar en la Guerra Civil Espanyola li va tocar viure la Segona Guerra Mundial. Em va explicar que un país amb un dictador al capdavant s’havia fet amb el poder de mig Europa. Allà on anaven ho conquerien sense pietat sense tenir en compte res més que el domini i la subjugació. I que gràcies als americans es va poder aturar l’avançada nazi. Ell veia els americans com uns salvadors. Llavors va ser quan em va explicar –a la seva manera- el desembarcament de Normandia. Em va dir que els soldats arribaven en massa a les costes essent llençats des d’avions amb paracaigudes (cosa que a ell li feia pànic). Em deia: -“segur que molts d’aquests nois els han obligat a anar a lluitar com nosaltres”-. Sempre aquesta recança pesava en la seva consciència dolguda. -”Quan érem a Bot, hi havia un noi, un nen. Recordo que es deia Tonet i venia de Salou. Ningú sabia la seva edat però era molt jove. Una tarda, després d’haver arribat amb uns potents camions, ens van anar entregant unes pesentes armes. Ell a l’agafar-la i quasi que li cau al terra. Un dels capdavanters li va fotre un cop i li va dir que si havia vingut de vacances o de ball. Com va poder va fer el cor fort esperant noves ordres. Les ordres van arribar dos dies més tard quan ens van ordenar que prenguéssim posicions. D’en Tonet no en vam saber mai més res!”- Així a Normandia molta de la gent que hi va anar van ser voluntaris que volien acabar amb Hitler i molts d’ells eren joves, nois que tenien els ideals a flor de pell i que eren capaços de defensar uns ideals encara que fos perdent la vida. El meu avi Paco a això hi donava una importància cabdal.

La curiositat de meva àvia Rosa feia que tard o d’hora entrés a l’habitació i com sempre hi acabava ficant la cullerada amb alguna sentència de les seves. Entorn a la guerra deia –“Només prego a déu perquè no hi torni a haver una guerra. Amb la guerra no es treu res”-. Iblama

26 de gen. 2011

PRESENTACIÓ DE LA PRINCESA DE JADE DE COIA VALLS A LA BIBLIOTECA XAVIER AMORÓS DE REUS 250111

TEXT I FOTOS: Iblama






L'acte __________________________________

Aquest vespre ens hem reunit a la Biblioteca Central Xavier Amorós. El Club de Lectura 2011 ens ha presentat el darrer premi Néstor Luján de Novel·la Històrica: la Coia Valls amb la Princesa de Jade.

L’Acte ha començat amb un cert retard ja que s’esperava la presència d’alguna autoritat que al final no ha vingut! Trist!

D’entrada en Xulio ens ha presentat l’acte visualitzant el curt de presentació de la Princesa de Jade. Veure aquestes màgiques imatges i sentir la músiqueta relaxant del piano sempre s’agraeix. Després han procedit a la presentació de la novel·la en sí. Pels qui ja hem tingut l’oportunitat de llegir-la ens ho hem pres d’una altra manera. Jugàvem amb avantatge! El cert és que hem pogut assaborir millor totes i cadascuna de les coses que tant en Xulio com la Coia ens han anat dient. Amb en Xulio estic molt d’acord que és un llibre d’emocions i sensacions, i amb la màgia de les pedres paisatge. Amb amb la Coia igualment. M’ha agradat especialment la presentació en tres parts, seguint el lligam de les tres dones que les representen: la Teodora, la Najaah i la Yu. En mig de tot plegat m’agrada molt que es llegeixin fragments del llibre, i com que a mi el personatge que més m’agrada és el de la Najaah, m’ha agradat especialment que tries un fragment que representa que és la trobada de la noia amb el grup. El sentir-se sola, desvalguda... Pràcticament rescatada d’una mort segura per Xenos! La Najaah no parla la llengua dels viatjants però no tardarà a fer-se entendre’s. En aquest sentit la Coia s’ha posat a la pell de la Najaah com a Logopeda que és; una tasca i un treball ben difícils i en el que les mans i l’expressió són molt més importants que mil paraules. També ens ha parlat, interpelada per una pregunta d’una assistent, per la documentació del llibre i per la lectura àgil de les seves pàgines.

Al final, s’ha acomiadat de tots nosaltres convidant-nos de nou el dia 17 de febrer a dos quarts de set de la tarda per participar de la Trobada del Club de Lectura (sala Col·lecció local), on es podrà parlar àmpliament de la novel·la. Iblama

25 de gen. 2011

21-230111 LA TORNADA

DIVENDRES 210111
Quin fred nen! Vam arribar al mas i el termòmetre marcava -1,5 graus. Bffff! Ens vam posar a treballar el més ràpid que vam poder. Vam seguir esporgant i cremant rama. Sort dels foquets que vam anar fent sinó... El dia era però malgrat tot radiant i encara quedaven restes de la gebrada de la nit! S'acostava una tongada de temperatures baixes. Allà on hi havia aigua aquesta estava gelada i si no es gelava al poc temps.



Vam quedar al vespre amb el Martí, la Maika i l'Israel per anar a sopar al Quebab. Vam menjar de conya! Però abans vam tenir l'oportunitat de conèixer la Tara. Ens ho vam passar bé amb ella! És velleta i manseta a parts iguals i li agraden les "xuxes" que fa por!



Per fi després d'una setmana a Dobele (Letonia) i li vaig preparar un bon comitè de benvinguda amb la Festeta! Reconec que l'he enyorat!





DIUMENGE
Vam anar a dinar a casa de mon pares on vam celebrar l'aniversari de la Xell!

22 de gen. 2011

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA
Barça 3 (Pedro, Messi, Iniesta)- Racing 0
El millor: Iniesta
El pitjor: dir que el Barça dimecres estava mort.

La crònica _________________________
Venim d'una setmana en la que qui ha pogut ha fet llenya del nostre equip. Doncs au, no havien passat ni dos minuts i ja havíem marcat el primer gol. Paret al fons de l'àrea i Pedro remata la jugada al fons de la porteria (1-0). Tots els dubtes quedaven esvaïts! Hem començat a tocar la pilota i el Racing s'ha tornat boig anant darrere de la pilota. Han estat els millors moments del partit. A les acaballes de la primera part, els jugadors santanderins han comès penal. Messi l'ha transformat finiquitant el partit (0-2). La segona part, com moltes altre vegades, ha sobrat. Hem baixat dues o tres marxes. Malgrat tot ells no ens han intimidat gaire, tant sols alguna espòradica aproximació amb poca claredat i xuts de fora l'àrea. El partit ha quedat definitivament tancat amb el xut d'Iniesta (3-0).
Veiem que els rivals amb els que juga el Barça semblen ridículs. El nivell de la Lliga espanyolal ha baixat molt respecte uns anys enerere. De totes maneres, tant si juguem a casa com si juguem fora, tant si juguem contra un gran com si juguem contra un equip de segona, el Barça dóna la cara com si fos el darrer partit de la temporada. I això és mèrit d'en Pep; és el gran tótem d'aquest equip. I de cara als espectadors sembla que sigui molt fàcil quan segur que no ho és. Fins i tot sembla que els rivals no donin la talla, tal com diuen en algunes tertúlies a les Espanyes. De totes maneres, de la mateixa manera que reconec que a la primera part hem jugat molt bé i a la segona hem baixat la marxa, reconec que a la segona part el Racing ha jugat molt millor. Igualment, s'ha vist incapaç d'arribar a la porteria, gràcies a la bona tasca dels nostres jugadors. Iblama

21 de gen. 2011

SETMANA DE SOLTERIA






Doncs mira! Com que aquesta setmana m'he quedat més sol que la una, he aprofitat per fer soparillus amb els amics. I de fet he estat la mar de bé, tot i que sóc conscient que se'n ressentirà el físic. La setmana propera només beuré aigua!
El dimarts vam quedar amb els companys del Zara A Can Llesques. Vam sopar de conya! Val la pena compartir una llesca de llangonissa i una de formatge de cabra. Mmmmm! Després vam acabar discutint llargament al Campus de tot tipus de temes.
El dijous el Martí i Jo em ofegat la nit a Ca l'Andrea menjant-nos una mega llesca de la casa, feta a base de llom, ou ferrat, bacó i formatge! Increïble! Hem acabat la nit repassant la vida a la presó, fotent-nos una cerveseta!
Bons amics. Bons moments! Iblama

20 de gen. 2011

FER DEL CATALÀ UNA LLENGUA IMPORTANT A INTERNET

Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber la importància de tenir el navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de Softcatalà, el passat divendres 3 d'octubre al Museu d'Història de Catalunya.

Ens va explicar que l'any passat a Google van engegar una iniciativa per oferir els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a internet; el català va entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan servir per a Google per saber quin és l'idioma preferit dels usuaris és l'idioma configurat al navegador.

Per tant, la conclusió és simple: si volem comptar a internet, una de les coses que podem fer i que són 5 minuts és assegurar que l'idioma predeterminat del navegador és el català. Compte, es pot tenir els menús en català i no tenir el català com a llengua predeterminada del navegador!

Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del navegador cal fer:
l
- si feu servir l'Internet Explorer:

eines > opcions d'Internet > idiomes > afegir > català
Un cop fet això cal posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent.

- si feu servir el Firefox versió 3.0.X:
edita > preferències > continguts > llengües > afegir > català

-si teniu la versió 2.X del Firefox:
eines > opcions > avançat > llengües > afegir > català [ca]
també cal fer-la pujarfins que sigui a dalt de tot.

-Si teniu el nou Chrome de Google:

"Personalitza i controla" > opcions > Intermedi > Canvia la configuració de tipus de lletra i idioma > Idioma > Afegeix

(seleccioneu català i poseu-lo en la primera posició si teniu més d'un idioma configurat)

Ep! Ho fas córrer? Gràcies!

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

COPA DEL REI
ANADA
Barça 5 (Messi 3, Pedro i Keita)- Betis 0
El millor: Messi.
El pitjor: les arribades massives i clares del rival.

La crònica __________________________________________________
Aquesta eliminatòria ha estat un viu exemple de com es pot jugar i plantar cara al Barça, tot i encaixar els cinc gols de l'anada i malgrat ser un segona. El Betis ha jugat amb les armes del Barça: tocar la pilota i pressionar molt endavant, amb una arribada dels davanters molt clara. En aquest partit ha gaudit d'un munt d'ocasions. Certament no mereixia marxar de Barcelona sense marcar cap gol. Els nostres gols van arribar sobretot a la segona part quan els verd-i-blancs van notar més el cansament. El primer a les acaballes de la primera part (Messi, 1-0) i la resta a la segona part: dos més de Messi, Pedro i Keita.

TORNADA
Betis 3 - Barça 1 (Messi)
El millor: Affelay
El pitjor: haver perdut la imbatibilitat 4 mesos després.

La crònica _____________________________________________________
Queda clar que el Betis és un equip de primera malgrat els mals moments que està passant. El Barça ha vingut a Sevilla amb una mentalitat una mica passiva; normal si veiem el resultat de l'anada. El Betis ha sabut fer dos gols ben d'hora però per si hi podia haver algun bri de dubte Messi, ha fet amb una magistral jugada, el gol definitiu (2-1). A les acaballes de la primera part una nova errada de concentració ha permès el tercer gol sevillà.
Perdre o no! Suposo que no hi haurà ningú que pugui retreure res als jugadors blaugranes. Hem sortit amb els que hem sortit i han descansat una mica els titulars. Ja està bé! Pel culé queda clar que tenim uns 14 jugadors de garanties i que la resta fan el que poden. Avui m'ha agradat especialment Affellay. S'ha mostrat descarat, amb regal, velocitat i atrevint-se amb els dos peus. Ha passat la mà per la cara a Bojan que molt musculat però noi no fot un gol ni a l'arc de sant Martí. Cada partit que passa sembla més lent i més deconectat. Milito tamblé ha fet un partit per oblidar! I res! Ara a semis l'Almeria. Iblama


18 de gen. 2011

L'ÀLBUM DEL CAP DE SETMANA DEL 14, 15, 160111 _









CAP DE SETMANA 14, 15, 160111

DIVENDRES 14

Amb mon pare va manar al maset a plantar faves i alls. Ens va fer un dia primaveral malgrat que al matí una mica de gebre cobria els camps. Més tard em vaig entretenir a esporgar una mica els avellaners del costat del mas i els ametllers, mentre cremava la rama sobrera i la fullaraca.

A la nit vam anar de guateque amb el Martí i la Maika al Tubo. Allà mateix vam acabar prenent unes copes amb el Luis Ángel; uns magnífics xupitos d’aigua ardent!

DISSABTE 15

Reconec que vaig tenir una mica de ressaca matinal que amb les hores es va anar dissipant. Vam anar a dinar a Colldejou i després de dinar amb el Ricard i l’Albert vam anar a conèixer l’hort ecològic del Ric; quina passada! A veure si ben aviat el puc ajudar a tirar-lo endavant! Em sento com un nen amb botes noves!

Havent sopat ens vam avançar a l’efemèride de l’endemà i vam convidar a diversos amics a menjar coc a Lo Corral i beure cava. Són aquells moments en els que et sents súper a gust i que t’agradaria aturar el temps, i on se sol arreglar el món!

DIUMENGE 16

No ens vam llevar massa tard. El dia va néixer emboirat tot i que la boira poc a poc es va anar desfent. Aquest dia la Xell va fer 34 anys; quin escàndol! Vam anar a celebrar-ho caminant una estoneta pel vell camí de Colldejou a l’Argentera que recentment el Consorci de la Serra de Llaberia ha restaurat. Al Xelo’s ens va acabar d’entrar la gana, abans d’anar a celebrar a casa de la Rosita l’aniversari de la Xell. Com sempre de menjar n’hi va haver massa! Finalment, la Xelleta va bufar les espelmes del pastís de xocolata que la Rosita li va fer en honor seu. La nit la vam acabar al Batan reben la felicitació de mons pares. No podíem anar a dormir massa tard ja que l’endemà calia matinar de valent ja que la Xell i la Raquel han marxat d’intercanvi a Letònia. Quin fred!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Moltes felicitats i que sàpigues que et trobo a faltar! Iblama

16 de gen. 2011

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

LLIGA ESPANYOLA
Barça 4 (Iniesta, Villa 2, Pedro) - Màlaga 1
El millor: la primera part de l'equip
El pitjor: la lesió d'Àlves. Per cert, que renovi ja!

La crònica _________________________________________________________
El Madrid s'ha estavellat contra l'Almeria i nosaltres hem solventat el partit contra el Màlaga amb una primera part brillantíssima. Hi hem vist resumides totes les virtuts del Barça de Pep Guardiola: pressió asfixiant, velocitat de circulació de pilota, córrer, solvència defensiva, avançament esglaonat de línies i gols. Davant d'aquests arguments que són els arguments del millor Milan de la història barrejats amb la tècnica i la màgia de l'escola holandesa ens tornem un equip molt difícil de batre. El Màlaga no ha passat de mig camp a la primera meitat. I les que han passat han estat tallades expeditivament pel "pipiolo" Puyol, el qual junt amb Abidal han fet un partit molt seriós. A mig camp el Barça ha aprés a jugar d'una manera molt determinada. Acumula de 4 a 6 components. Com es pot contrarestar això? Els laterals pugen mig camp, mentre Busi s'enganxa al mig de la defensa per treure la pilota acompanyat de Xavi, Iniesta i ocasionalment -quan s'encalla la cosa- Messi. Aquí al mig, amb passades curtes i tocs breus fem para boja la defensa i sinó pilota a l'extrem per obrir i rematar des del centre. Quan s'acumula tanta gent fixem-nos que Villa i Pedrillo entren de fora cap endins per rematar. Si a això hi afegeixes una segona línia inspirada ja pot ser la bomba.
El primer gol l'ha fet Iniesta engaltant una centrada d'Àlves que venia botant (1-0). El segon l'ha fet Villa rematant un passi de Messi per sota les cames d'Asenjo (2-0); quin davanter que tenim! I el tercer l'ha fet Pedrillo, pescant una pilota a l'interior de l'àrea (3-0). No puc obviar un remat en vaselina que ha fet Xavi al pal. Increïble! Els segons quaranta-cinc minuts han estat més ensopits. El Màlaga ha rematat tres vegades de les quals una ha suposat el gol de Duda de falta, i nosaltres hem anat carburant fins fer el quart de mans de Villa (4-1).
Bon partit, golejada i a quatre punts del segon! Seguim superant tots els rècords amb 52 punts, 28 partits consecutius sense conèixer la derrota i 17 victòries! Ah i campions d'hivern! Iblama

11 de gen. 2011

DARRERES MOSTRES NADALENQUES


SOPAR DE NADAL DE LA COLLA DE REUS 070111

Ens vam retrobar al forn de la Farinera per sopar plegats. Així, després de molts dies de dir-ho al final ens vam poder reunir en aquestes dates. En destaco el plat de raviolis amb salsa de nous i la pizza vegetal que vam compartir la Xell i Jo. La resta de plats tenia molt bona pinta! Vam acabar la nit jugant unes partides al Bingo i prenent una copeta al mateix lloc. Per cert! el tracte que ens van dispensar no va ser el més adequat. Primer ens volien vendre cartrons desesperadament. Quan vam decidir que una ronda no jugàvem que volíem estar tranquils prenent-nos el nostre refresc llavors al voler tornar a jugar no ens van fer ni cas! Al final vam marxar, tot i així els premis ha eren irrisoris!




SOPAR A LO CORRAL 080111

Amb un bon caliu (vam fer pujar la temperatura fins a tres graus) a l'estufeta de llenya vam sopar plegats mentre contemplàvem una nova exhibició del Barça a la Corunya (0-4). Llàstima que no van fer el cinquè! Vam acabar brindant amb cava i encetant una ampolla de licor de cafè que per cert estava boníssima!

REIS PAU 090111


Els Reis de casa, al passar el dimecres passat, van deixar una muntanyeta de regalets amb el nom de Pau. Així que nosaltres ens vam acostar a casa del Lluís i l'Àgata per fer-los l'entrega i donar-los els millors desitjos de cara a l'any que acaba de començar! Una bona manera de donar per acabades les festes 2010. Com sempre han passat extremadament de pressa. Puc dir però que he estat la mar de gust! Ara a esperar un altre any! Aiiiiiiiii si! Iblama