APARTATS

29 d’abr. 2010

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

BONA NIT I TAPA'T!
LLIGA DE CAMPIONS
Anada Inter 3 - Barça 1/ Tornada Barça 1 - Inter 0
El partit d'anada va ser nefast! Ens vam avançar en el marcador i no vam saber jugar una eliminatòria de 180 minuts. Semblava que perdíem el pollí per arribar a la porteria contrària per fer un gol. I mira; ells ens en va fotre tres. Aquí va ser la clau! Calia doncs una remuntada. La gent es va mobilitzar per recolzar l'equip amb una campanya més digna d'equips que van de blanc i que anuncien cases d'apostes. El Barça ha sortit al camp i ha fet dues coses bé: no perdre pilotes i defensar-se correctament; la resta ha sigut un nyap. I és que pràcticament no hem xutat a porta. Queda clar que els "mourinyets" sabien què havien de venir a fer a Barcelona; i ho han fet a la perfecció. Han obligat al Barça a caure al mig. Què els ha calgut a ells? recular, reforçar les bandes amb Eto'o i Milito i acumular gent al mig. I ens hem entontolligat en aquesta teranyina interista fins al final. En 180 minuts no hem sabut trobar una solució per arribar a la porteria rival. De manera que l'Inter cada vegada estava més posat damunt del camp i més fort se sentia.
Hem acudit al naufragi final de l'Ibra, al relantiment de Keita que per passar la pilota ha de tocar-la tres quatre vegades. Hem vist com Messi ni es bellugava deambulant com un ànima en pena al centre de l'àrea. En Pep s'ha entestat a ajuntar-lo amb Ibra. Un fracàs! No s'entenen de cap manera. Una vegada més hem vist com el "Gran" Pedro recordava al pitjor Ludovic Giuli. Si hagués estat el francés segur que el xiulen. Hem tornat a veure com ha costat reaccionar al nostre míster. Amb l'expulsió havia d'haver fet canvis abans de la mitja part. Ha aportat més Bojan en poc temps que Ibra en les dos partits. I per què no ha posat Henry? L'altre dia va fer un bon partit. Si voliem desbordar ell era una bona alternativa. El canvi de Jeffren ha permès que Pedro anés a la seva banda natural. S'ha fet massa tard tot plegat!
Jo ja fa dies que dic que estàvem massa obsessionats amb el Bernabeu. Ens ha passat factura! De totes maneres no passa massa cosa tampoc. Si comptem l'any 2010 portem 3 títols i encara en podem guanyar un quart. Ara tampoc cal que en tornem bojos. Hem d'anar a per la Lliga fins al final. De totes maneres crec que el Cos Tècnic ha de reflexionar. Els hi ha de quedar clar que necessitem una plantilla més llarga i que els de davant han de ser decisius. Si davant no es marca la diferència estem morts. I ara per ara si hem de dependre d'Ibra, Jeffren o Pedro anem malament.
A Madrid diuen que la gent s'ha reunit al voltant de la Cibeles. Molt bé! Jo no surto a pitar quan el Mandril perd; això és d'inferior. Me n'alegro quan el Barça guanya i ho celebro. Però mai he pitat ni he tirat coets quan perd un rival. A Reus s'han sentit coets i pitos al centre. Allà ells amb la seva pena! Hem demostat darrerament que els hi hem fotut un bany. En un any els hi hem fotut 8 gols i estem a les portes de guanyar la Liga. Consoleu-vos ninots!
Res culés! A aixecar l'ànim i a donar suport a l'equip el que queda de temporada. Ara estic segur que la Lliga la guanyem i aquell dia la nostra terra viurà un esclat d'alegria amb la victòria del nostre club. VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA! Iblama

26 d’abr. 2010

COLLDEJOU, PORRERA I REUS -I MIG CATALUNYA- DECIDEIXEN SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA!

LA CRÒNICA DE LES VOTACIONS ________________

COLLDEJOU DECIDEIX!
I ha decidit de manera aplastant que Catalunya sigui independent en un futur. En total van anar a votar 92 persones de 167. Uns percentatges al voltant del 54% de participació. Un èxit extraordinari. A més cal dir que el 100% dels vots van ser a favor del Si. No hi va haver cap vot No ni en Blanc.



La mesa es va col'locar a la sala de ball. Feia un dia primaveral. L'AVA va muntar un sistema de torns per no fer tan pesada la jornada. Ja a primera hora es va fer xocalata i es va oferir coca a tot aquell que passés per la Sala.
Al migdia van pujar uns observadors europeus per veure com s'estava duent a terme el procés.


A les 20:00h hores van tancar la votació i es va procedir al recompte del vots. En total, com hem dit, es van cantar 92 si. Espectacular!



Clips de la jornada



Més fotos al blog de lo collet: blocs.tinet.cat/blog/lo-collet-digital

PORRERA DECIDEIX!

Ahir Porrera va ser una festa amb l'arribada del referèndum al poble. Durant tot el dia es van fer diversos actes des de l'obertura del vot fins que es va tancar. Van ballar els gegants, es van llegir poemes de Miquel Martí i Pol, es va fer un vermut, un benerar... Tot perquè la gent acudís en massa a les votacions. I així va ser. Hi va haver un participació del 58,18%; de 397 persones 242 van acudir a les urnes amb 192 Si, el que representa que el 80,75% de la població porrerana va dir que Catalunya vol que sigui independent. Un èxit absolut!





Més informació a: www.porreradecideix.blogspot.com/

REUS DECIDEIX!

De 84397 van acudir a votar 13159 persones; un 14,72%. 11178 van votar que volen la Independència de Catalunya.
A Reus es va establir la central de dades de Catalunya. És on es van anar recollint els resultats dels vots de cada poble i ciutat.
Una de les meses més concorregudes va ser la situada al centre de Lectura. Ja des de primera hora hi van anar passant diversos personatges vinculats a la ciutat com en Benach, Ariel Santamaria. Al contrari de molts altres representants polítics que no es van dignar anar a votar, quan ells s'omplen la boca quan hi ha comicis que el més important és la participació. Increïble! Potser estaven enfeinats posant multes o fent rotondes o pàrquings. Un gran exemple per la ciutadania senyor alcalde.

Més informació a: www.reusdecideix.cat/

PER REFLEXIONAR _______________________
Una vegada més els pobles han donat una lliçó a les ciutats. Ja sé que és molt difícil mobilitzar tantes persones en una ciutat però la participació ha estat en la línia de les eleccions. És evident que la gent està farta de polítics i mesures polítiques que no comprenen i crec que una manera de reaccionar contra el sistema és passant de qualsevol referèndum o comici que hi hagi. Molts, com l'estimat alcade de la ciutat del Prim, ja van anunciar que no votarien i no han votat. Ara no patiu! A les properes eleccions vindran porta per porta a tocar-nos els cullons que votem i tal i tal! Quin exemple que donen! Evidentment nosaltres seguirem anant a votar encara que sigui en blanc perquè ho sentim com un deure i una obligació, es convoqui la votació que es convoqui.
Malgrat la campanya feta a les grans ciutats crec que s'han de destacar tres sectors als que no ha arribat el missatge o han passat olímpicament. Una part de la gent jove, la no vinculada a moviments catalanistes, el gran gruix d'immigració i molta gent gran que entenien massa bé del que anava la votació. A ells mentre els paguin les pensions...
Per altra banda em trec el barret amb poblets com Porrera, Colldejou, l'Argentera... i molts altres. Han estat capaços de convocar fins i tot més gent de la que es convoca en unes eleccions. Moltes felicitats!
Pels que ens sentim catalans del cap als peus ens sentim molt orgullosos de la nostra pàtria, de la nostra terra, de la nostra cultura i de les nostres idees. I crec que hauríem de fer el possible per crear un nou marc europeu conjuntament, amb altres territoris amb aspiracions similars, per establir un front comú en el reconeixement de les identitats com la catalana; lliures i pròpies!
A tots organitzadors, informadors, voluntaris i votants gràcies!
Visca Catalunya! Iblama

25 d’abr. 2010

ET TINC POR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Tinc por, perquè negar-ho! Has trucat diverses vegades ben a prop, i ara has acabat trucant a la porta de casa nostra. Estic trist i em sento una mica més buit que abans. I una mica més sol! I torno a dir: tinc por! Tinc por i no estic preparat mai per rebre’t. Ja pot ser un conegut o un no tant conegut però m’afecta. Em sap greu veure la gent afligida i plorosa lamentant-se pel familiar perdut. Evidentment, l’edat i les circumstàncies influeixen molt però noi hi ha una cosa comuna; la petjada que deix la persona que se’n va, la plores i la plores. I trobes en falta aquella persona i trobes en falta els moments que has passat amb ella. I no et queda massa consol; cap consol. L’únic que si patia, suposadament, ara ja no pateix. I dic suposadament perquè no sabem que hi ha al darrere. Per moltes arengues que ens vulguin fer no sabem que hi ha al darrere. Només veiem que en qüestió de segons, en qüestió de minuts aquella vida deix de ser-hi en aquell cos.

Et tinc por perquè negar-ho! Iblama

19 d’abr. 2010

SANT JORDI A COLLDEJOU 17 i 180410

DISSABTE 170410
Presentació del Número Extraordinari de Lo Collet en honor als seus 10 anys de vida
Conferència d'en Lluís Rovira




A les 19h va iniciar-se l'acte de presentació. Van obrir la sessió la Montse Manjon (Directora de la Revista) i la Xell Gaya (Presidenta del Centre Cultural), la qual va cedir la paraula a conferenciant Lluis Rovira. El Director de la revista de Cambrils i President del Col'lectiu de la Premsa Comarcal del Baix Camp -entre altres càrrecs- ens va fer una xerrada força intressant. Va alabar la importància de Lo Collet -en els seu 10 anys de vida-, comparant-la en tot moment -malgrat la diferència i el tiratge- amb la revista de Cambrils, pel que fa a l'objectiu primordial: ser una eina d'informació propera a la gent del que succeeix al seu voltant.



Ens va fer cinc cèntims de com està el món de la premsa escrita, de quins grups o col'lectius hi ha ect I en va destacar la enorme importància de la constitució del Col'lectiu de la Premsa Comarcal del Baix Camp, el qual aglutina les revistes de la nostra comarca; incialment 12 i entre les quals hi ha Lo Collet de Colldejou.
La xerrada va seguir altres eixos. La crisi també s'ha fet evident sobre la premsa comarcal. S'han retallat els diners destinats a aquest sector. El món d'internet. És evident que les noves tecnologies estan relegant a un segon pla el paper escrit i això per la premsa nostra pot ser un hàndicap. D'aquí que moltes revistes s'hagin apuntat a l'era digital. Els lectors en paper han baixat força i és que el paper és evident que no té renovació i actualització constants que tenen les edicions digitals.



A continuació es va fer una presentació virtual del número Extraordinari de Lo Collet en commermoració dels seus 10 anys de vida. És un número en el que s'hi han volgut destacar sobretot imatges que han sortit a la revista al llarg d'aquests 10 anys seguint un repartiment per apartats agrupats en temes.
Finalment l'acte va acabar amb un agraït piscolabis a la mateixa sala.



Després de veure el desgraciat Espanyol-Barça vam anar a fer uns entrepans a l'Hotelet: amb bacó i ceba, amb pebrot i formatge, llangonissa... Excel'lent! I vam acabar bevent cava a casa ja que el bar del poble a les 23:45h ja estava tancat!

DIUMENGE 180410
Diada de Sant Jordi a Colldejou


El dia va aixecar-se ennuvolat. Les previsions no eren les més bones. Malgrat tot la pluja va aguantar fins a les 12h. La gent va anar a missa de 10 i al sortir ja es va muntar la paradeta típica amb els llibres i les roses.



Vam poder fullejar els grans èxits del moment: Dan Brown, llibres dedicats al Michael Jackson, Xavier Bosc, llibres de gent vinculada al Barça, tot tipus de llibres infantils, jocs, mandales, llibres relacionats amb la parella, llibres de ciència ficció i els típics de cuina i parella entre molts altres.
Abans de la pluja la ubicació de la paradeta fou a la plaça, després ens vam haver de traslladar a l'entrada de l'església. Va coincidir amb la màxima afluència de gent. El cert és que es van adquirir força llibres i es van repartir gairebé 100 roses.



Paralel'lament es va promoure la redacció d'un conte infantil i un conte d'adults i es van poder presentar dibuixos en el concurs de dibuix per trobar un lema per la festa major. El cert és que els dibuixos presentats feien força patxoca. Iblama

Més fotos a: http://blocs.tinet.cat/blog/lo-collet-digital

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

LLIGA BBVA
Español 0 - Barça 0

Les imatges del partit _______________________________________


La crònica del partit _____________________________________
Acabarem ràpid avui. Un centre-xut a la primera part de Pedrito que rebota i va anar al travesser i a la segona part un xut de Messi que s'en va anar per poc. El RCDEspañol de Barcelona va fer un remat claríssim que va anar al pal després d'una enorme intervenció d'en Valdés. Al quart d'hora de la segona part Alves fou expulsat per doble groga.
Es va veure un Español súper motivat i un Barça que tot i tenir la pilota no va trobar la manera d'arribar a la porteria amb claredat.
L'àrbitre va ser molt permissiu amb el joc brut dels pericos.




El millor del partit: Valdés.
El pitjor del partit: Guardiola i els seus plantejaments ridículs.

La crítica ________________________________________
Aquest és el RCDEspañol de Barcelona. Un equip ben estructurat només quan juga contra el Barça. Després de molt temps sumit en la medriocritat salva les temporades salvant-se a última hora i fent la guitza al Barça. Pochetino, que jugant era un jugador subterrani, tenia clar com para el Barça. I si a més comptes amb la complicitat de l'àrbitre encara més. Les coses ja es van torçar quan el Comitè permet jugar Kameni -a part d'Albiol-. Els primers minuts van estar marcats per entrades duríssimes sobre els jugadors culés i què va fer el refree: res!
El plantejament que van fer els tècnics del Barça és d'equip segundon. Com podem sortir amb Max d'extrem, tenint a la banqueta en Titi o en Bojan o en Ibra? No em va agradar la tàctica del Pep. Quan a la segona part vam tornar a fer les coses amb coherència -i amb 10- vam acorralar aquest equip miserable que és l'Espanyol. Sempre havia tingut simpaties per ells però ja fa un temps que foten fàstic, per tant a segona home!
Per postres el Madrid ha fet la seva feina i ha guanyat justament a un altre equip que quan va al Bernabeu es "caga". Aquest equip no pot donar la talla a Europa.
Per tant ens trobem a 1 punt del Madrid més l'àverage i hem de jugar contra el Vil'la Real i el Sevilla. Jo no les tinc totes. No podem punxar més! Ànims! Iblama

DEL TROS AL WOK 160410

AL TROS (MATÍ)
Aquesta és i serà una de les grans notícies per nosaltres del 2010. Hem recuperat l'antiga Mina del Granot; hi torna a haver aigua. Sóc molt feliç! I és una aigua magnífica! Gràcies a Déu!
El dia va transcorre entre núvols espessos. Fins i tot al matí va fer un petit ramet. Hem vaig aixoplugar sota d'un avellaner gran una estona fins que va parar. Ara ja es veu com els arbres estan en plena explosió de flor i fulla. Concretament aquesta setmana hem vaig fixar molt en la flor que fa el codonyer. És realment bonica! Quina màgia que ens aguarda la natura! I bé, seguint la tradició vaig dinar un bon entrepà i vinet de Porrera, clar. Ni tant sols vaig obrir la ràdio. Em vaig fixar que els moixons anaven com bojos encampant-se entre el avellaners. Vaig veure un moixo com a grisós que semblava que picava o xuclava alguna cosa de les fulles dels tendres avellaners. No sé quina au deu ser!



AL WOK (NIT)
Una dutxeta, acompanyat d'un cafè carregadet, em van deixar com nou. A les 21hores vam quedar a l'Absis amb els amics de Reus. Com sempre quedar amb ells em fa sentir tant ple. Les estones que passem plegats són úniques. Primer, com deia, vam fer unes cervesetes i després xino-xano, com en processó vam anar tirant cap al Wok del Canal.



En aquesta oportunitat vaig fer un entrants de sushi, un plat variat d'ous, pasta i combinats, un tercer plat -l'estelar- amb verduretes a la planxa i un quart amb llom adobat i més verduretes. De postres un flam, un geladet per fer baixar i dues tasses de xocolata calenta. Mmmmm! Indescriptible!
La vam fer petar una bona estona fins que els amos ens van convidar a marxar





Abans de marxar però la Laia ens va fr una foto de família! Estem la mar de maquets! Jejeje

Llavors va venir el pitjor. El Martí i Jo vam pujar a peu fins a casa. Una odissea! La veritat és que l'estómac anava bastant apretat. Doncs res! A partir d'ara direm allà de dijous paella i divendres wok. Així pugui ser per molts anys! Salute! Iblama


15 d’abr. 2010

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

LLIGA BBVA
Barça 3 (Bojan, Pedro i Touré) - Deportivo 0

Els gols del partit. Narració sudamericana __________________________




La crònica _________________________________________________

Una de les primeres parts més impactants que he vist del Barça d'en Pep. Arribem a la terç més important de la temporada i l'equip surt endolladíssim. Hem fet un solitari gol de Bojan (1-0) abans de la mitja hora, després d'una brillant passada del Mestre Xavi, però hem tirat dues pilotes al pal: una de Pedro, a boca de gol i una altra d'Alves de cullera.
L'equip ha tingut les línies molt juntes i avançades i gràcies a la pressió ben amunt de la davantera hem pogut robar la pilota amb rapidesa. La posseió ha estat aplastant: més del 70% per un 30%. Increïble! I és que no els hem deixat donar més de tres passades seguides.
És evident que el Barça té facilitat per canviar de sistema darrerament, segons el rival o les circumstàncies del partit. Avui en molts moments semblava que jugàvem amb un 3-3-4. L'Alves ha pujat la banda infinitat de vegades, permetent l'entrada al remat de la segona línia: Keita, Touré. S'ha de reconèixer que en Márquez porta dos bons partits.
A la segon part ens hem relaxat una mica massa. No ha estat fins al llindar del minut 20 que arran d'un mal refús d'Aranzubia, Pedro ha engaltat un xut amb paràbola que ha suposat el segon gol (2-0). Reconec que Pedro és un lluitador nat i a més té gol. La llàstima és que no encari més com ho fa per exemple Jeffren.
A les acaballes hem pogut tornar a gaudir de la màgia d'Henry. És una llàstima haver perdut aquest jugador. Mira que era bo, eh! Crec que encara ha de dir alguna cosa més al Barça.
Finalment ha marcat un altre dels jugadors que ha perdut protagonisme darrerament: Touré amb un dels seus Iaiardos (3-0). I dormir les 76.000 persones que valentment han anat al camp.

El millor del partit: entre Alves, Pedro i el Mestre Xavi. I la gent!
El pitjor. L'extrema duresa de Lopo i Sergio, dos ex jugadors de l'Espanyol; curiosament proper rival del Barça.

La crítica ____________________________________________

A l'horari. És una bajanada posar partits a les 22h entre setmana. Tanmateix la gent ha respost a la crida del Pep.
En alguna ocasió -puntual- l'extrem individualisme de Messi. A vegades podria passar més la pilota a un company en millor posició.
Al tiqui-taca que el Barça fa al voltant de Valdés. Perdre una pilota en aquesta zona i amb un bon equip rival pot provocar més d'una taquicàrdia.
Avui llàstima dels pals!
Finalment, als d'Intereconomia; concretament als comentaristes de Punto Pelota que segueixen veient mans en el gol de Messi i avui veuen un penalti a Lopo. Ells parlen -infructuosament- de Villarato i de "las ayudas de siempre". Tal com els ha dit la Carme Barceló -culé- "el sábado pasado os demostramos lo que es el Villarato". Per tant; ajo i agua... de moment! Iblama


12 d’abr. 2010

CONFERÈNCIA SANDRA LOMAS I JOAN CARRETERO A COLLDEJOU 110410



La crònica ____________________________________________
Al final l'AVA de Colldejou es farà càrrec del referèndum sobra la indepèndencia. Colldejou també s'afegeix a la llista de pobles que farà la votació el proper dia 25 d'abril en favor de la independència. Així que Colldejou també decideix!
Aquest passat diumenge la plataforma Colldejou Decideix va convocar una conferència al Casal de Colldejou. Hi van participar la Sanda Lomas i en Joan Carretero de Reagrupament. El cert és que hi va haver una bona assistència.




Va obrir la Conferència la Sandra fent una introducció del problema català, especificant les raons de la necessitat que Catalunya sigui independent i presentant l'ideari de Reagrupament. En aquest context va donar la paraula al màxim representant del grup: en Joan Carretero. Aquest, emprant diversos símils futbolístics -no podem oblidar el gran 0-2 del Barça al Bernabeu- ens va fer entendre que Catalunya necessita anar per lliure i que ens hem de deslligar de l'opressió sobretot econòmica d'Espanya. Es va centrar en tres directrius: Catalunya, Treball i Democràcia. Aquests sembla que han de ser els eixos del nou projecte. Aconseguir que Catalunya sigui independent d'Espanya, fer un país fort a base del trebal i no deixar en cap moment el joc democràtic a nivell normatiu.



Va deixar ben clar l'expoli al que està sotmès Catalunya. Espanya després del que paguem encara es queda més diners que redistribueix com vol amb la resta de comunitats. Aquests diners si no marxessin de Catalunya podrien ser administats per la Generalitat en el que cregués més oportú.
També va destacar que si volem ser rconeguts a nivell europeu cal que formen un estat propi. Sense això dins Europa no som ningú; només una regió més dins Espanya. Només així el català tindria més reconeixement.



Per tot plegat els membres de Reagrupament van demanar el SI en les votacions del proper dia 25. De moment és una passa més per anar avançant en aquest camí.
La xerrada va acabar amb un torn de preguntes i amb un vermut final.



La crítica _______________________________________
És evident que Catalunya necessita un canvi ja que tan Espanya com Europa no ens tenen per massa cosa. El problema està en com afrontem aquest repte. El que proposen des de Reagrupament és ben evident però segueixo pensant que falta cohesió dels partits polítics catalans. La grandesa i la força de Catalunya es demostraria fent com una mena de Front Popular en el que totes les forces polítiques anessin a una defensant Catalunya. La gent del carrer està tipa de tripartits i dels polítics. La gent se sent enganyada ja que sent que no s'ha fet els que els havien promès. Per això aquesta elevada abstenció. La gent prefereix quedar-se a casa abans que perdre el temps anant a votar, quan després saben que una vegada al poder faran el que voldran.
Ara cal també saber quin projecte tindria Reagrupament una vegada tingués la força suficient per entrar en un govern. Ahir no va quedar massa clar. Van quedar clares unes intencions respecte a la millora de la situació de Catalunya però ara ens han de fer conèixer mesures concretes per fer tirar endevant el país.


Els videos de la jornada _________________________________



Donar les gràcies tant a la Sandra com al Joan!

Més informació a http://blocs.tinet.cat/blog/lo-collet-digital

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

LLIGA BBVA
Real Madrid 0 - FCBarcelona 2 (Messi i Pedro)

On vam veure el partit? _________________________________
Doncs a ca la Rosita (ca la sogra); una forofa culé digna d'admirar. Sempre encerta els resultats sobretot si es compta a l'ajunda imprescindible de la Moreneta. Fins i tot em fa ser optimista a mi i tot i mira que és difícil.
És increïble veure un partit amb ella. Ho viu com si estiguessis al camp. I malgrat que a vegades l'orella et tremola una mica -i fins i tot et poses més nerviós del que estàs- al final compensa i la taula s'omple de cava per remullar la festa.
Una nit inoblidable!





La crònica del partit amb els comentaris de RAC1 ________________



La crònica iblamesca ___________________________________




Una vegada més -i ja és la segona enguany- en veure l'alineació em vaig quedar perplex. Com en els millors anys d'en Cruyff (ara president d'honor) en Pep ens tenia guardada una sorpresa. Va situar de lateral dret en Puyol i va anançar a l'extrem a l'Alves. Ofensivament l'invent no va funcionar massa però defensivament vam anular per complet en Cristiano. D'aquesta manera et garanties una mena de defensa de cinc o dit d'altra manera defensar amb cinc jugadors acostumat a ser defenses. La qüestió era que el portugués no arranqués i que l'Higuaín no rebés pilotes prop de l'àrea. Els dos objectius complerts a la perfecció. El nostre mig camp amb Keita, Busi i el Gran Xavi van anular la màgia que podia aportar l'Alonso.
Després d'uns sempre perillosos primers minuts l'equip es va assentant al camp i va passar a dominar la pilota, malgrat les constants faltes que van cometre els blancs. Suposo que era una de les consignes: tallar la circulació de la pilota culé. Alguna vegada ho van aconseguir, és cert! No obstant el Madrid no va saber superar el plantejament guariolià i va acabar perdent la partida. El Madrid pegava però no es van adonar que no donaven pilotes bones als davanters, i així fins i tot podem dir que el Barça va estar força còmode durant molts minuts. Fins que prop de la mitjà hora Xavi va inventar-se un passi preciós per alt sobre Messi i aquest amb la dreta batia el gran i admirat Casillas (0-1). Fins a la segona part el Madrid no va decidir tirar endevant. Van ser uns moments una mica preocupants. Tenien un problema tanmateix i és que estaven massa avançats. Total que es veia venir que el Barça els agafaria en una contra i els "mataria" definitivament. I així va ser. Una altra passada de Xavi a l'espai va ser aprofitada primera amb un control orientat i posterior xut de Pedro amb l'esquerra que suposa el segon gol (0-2). A partir d'aquí gran exhibició de Casillas i "tiqui-taca" culé. Amb l'entrada de Guti el mig camp madrileny va semblar més fluid i més letal. Els seus davanters malgrat tot no van saner aprofitar-ho, gràcies també a una encertada nit de Valdés. Al miut 80 la gent va començar a marxar del camp.

La crítica ____________________________________________
Una vegada més als arbitratges massa permissius. Ahir el Madrid hauria d'haver acabat com a mínim amb un jugador menys. Ni així però ens van poder fer un gol!
Que se n'adoni el madridisme del gran jugador que és Milito. Malgrat la seva lesió continua a un enorme nivell.
Que se n'adoni el Madrid -o no- que un equip es fa amb un projecte i amb gent de la casa i una o dues individualitats. No a cop de talonri. Ha de ser l'entrenador que demani uns determinats jugadors sinó feina rai. Pagar els millors no és sinònim d'èxit. El florentinisme ha actuat amb la més grans de les prepotències econòmiques i així li ha anat. Tal com van dir ahir: "Menos cartera i más cantera".

Blanc i Negre __________________________________________
Els millors del partit: Messi i Xavi. Valdés i Casillas
Els pitjor: Maxwel potser i les galàxies blanques
La dada. El Barça assoleix un altre rècord guanyant dos anys seguit al Bernabéu.
El titular: Cartera 0 - Cantera + Messi 2




La Festa ___________________________________
Vam sopar com a reis una pizza excel'ent feta per la Xell amb els ingredients de la carbonara. Amb el primer gol ja vam obrir una ampolla de cava. Al final la segona. Bufffff! Vam veure el vestidor i el que va fer falta. Vaig tornar a repassar les imatges del partit i com a bon culé vaig penjar la bandera blau i grana al balcó perquè lluís en un altra dia gloriós per la culerada. Gràcies Barça per aquests moments. La joia que sents no té preu! Iblama