APARTATS

29 d’abr. 2013

NEVADA INESPERADA A LA SERRA DE LLABERIA, LA MOLA DE COLLDEJOU I EL PARC DE TRUCAFORT 280413



Ni el millor dels metereòlegs ha estat capaç de preveure la nevada d’avui: 28 d’abril de 2013. Aquesta nit, just abans d’anar a dormir, mig enterbolit, he anat al wc i he obert la finestrona per veure si plovia. I si, plovia. Ho feia amb suavitat però sense parar. Els carres baixaven i una espessa boira no deixava veure més enllà. Abans de tancar la finestra he pensat: -“Què guai quan ha nevat aquest hivern. Ha estat fluixet enguany. Ara ja em puc acomiadar de les nevades fins l’any vinent. Què hi farem!”-. Amb una certa nostàlgia he tancat definitivament la finestra i m’he ficat al llit amb la imatge de blancor al cap. He dormit com un soc fins que una trucada del Joan m’ha desvetllat tot dient-me que què feia; que si no me n’havia adonat que la Mola i Llaberia estaven nevades. Com un nen petit m’he posat el primer que he trobat, he agafat la càmera i he pujat dalt del terrat. Ostres, només a l’obrir la porta he notat una bufetada en forma de fred que m’ha fet recular: les temperatures havien baixat i força. He sortit a fora i efectivament, la Mola sencera i la part que toca a la Mola de la Serra de Llaberia estaven ben emblanquinades. He acceptat la invitació del Joan i ens l’hem fotut a veure la neu com dos nens petits que juguen amb la neu el dia que neva. Hem pujat fins el Coll Roig i de fet tota la part dreta –la que dóna a l’Argentera- es veia ben blanca. A mesura que tiràvem amunt la blancor es feia més intensa i la carretera encara tenia neu al mig. Hem anat amb precaució fins que hem vist la Torre de Fontaubella. Al poble no hi havia arribat! De manera que hem reculat i hem tornat a la part alta per accedir al parc de Trucafort amb els Molins de vent que a causa de la boira espessa quasi que ni es veien. Clar allà encara estàvem més alts i com no podia ser d’una altra manera encara hi havia més neu. Tota una sorpresa. Allà dalt el termòmetre marcava 1 grau positiu. La sensació de fred era notable! 














Després de donar una bona volteta i de coincidir amb la caminada Cambrils La Mola –que els ha agafar la nevada de ple- hem tornat al poble amb un record inesborrable de la retina: una nevada quasi al mes de maig. Sensacional! Iblama

28 d’abr. 2013

CONCERT DE TXARANGO (TXARANGO I ELS 40 LLADRES) AL PALAU DE LA MÚSICA 260413







Amb la pluja trepitjant-nos els talons ens vam posar camí de Barcelona. L’Objectiu: assistir al darrer concert de gira dels Txarango al nostre país. Sempre és agraït donar un tomet pels encantadors carrers que envolten la part vella de Barcelona: les Rambles, Portaferrissa... Sempre hi acabes trobant una botigona amb encant o articles que en altres llocs no trobes. A tocar de les 20 hores vam decidir anar a fer una mossegada al Bar Restaurant El Reloj a la mateixa Via Laietana. Dos entrepans boníssims de sobrassada i bacó amb formatge junt amb unes patates fregides  i la corresponent cervesa fresqueta van ser el menú; recomanable. A tocar de les 20:45 hores vam anar acostant-nos a l’entrada del Palau de la Música Catalana. Hi havia ganes de festa. Majoritàriament era gent jove però sobtava veure com també hi havia gent de mitjana edat. Vam accedir al meravellós recinte, vam pujar per majestuosos escales fins arribar a les nostres localitats al segon pis. Una intensa calor ens va retornar a aquelles nits d’estiu de Reus, Riudoms, Tarragona, Salou... on vam sentir per primera vegada els Txarango. 






Semblava com si fins i tot la calor fos posada per amenitzar la nit. Sorts dels llibrets que ens van donar ja que ens van servir per ventar-nos. El cert és que la gent va començar asseguda el concert però poc a poc, sobretot amb les cançons més emblemàtiques, no només es va posar dreta sinó que va acabar pujant damunt de les cadires. Començava el darrer concert dels Txarango: Txarango i els quaranta lladres, inserit dins del Festival Mil·leni. El grup va reforçar els instruments de vent i va comptar amb dues cantants femenines de color a l’escenari. Un joc de llums constant va fer més vistós el concert que per cert deu el títol dels quaranta lladres als amics que van participar ahir en l’espectacle. Entre cançons van anar apareixent a l’escenari diferents actors i personatges famosos que van llegir o fragments de les cançons del grup o coses que els havien inspirat. Així anaren apareixent Joan Crosas, Cesc Freixas, Màrius Serra, una ballarina-clown i Tortell Poltrona i la Marina (llenguatge dels signes). Probablement, la intervenció més sentida fou la d’en Màrius ja que en el seu discurs tots ens hi vam sentir identificats en el descobrir Txarango. I és que és veritat molts –com nosaltres- hem descobert el grup gràcies als nostres alumnes. Jo concretament ho he d’agrair especialment al Roger i també a l’Adrià, el Pere i la Clàudia. Sense els meus estimats alumnes no hauria descobert aquest grup.







I com a tots els concerts van tocar les seves millors cançons insertant-ne alguna de nova segurament per formar part d’un futur nou cd. Hi va haver molts moments per recordar d’èxtasi entre la calorada. Per sempre recordaré que vaig formar part del grup de gent que va fer tremolar les grades del Palau de Música amb els skas, reagges i rumbes. Van tocar totes les cançons que ens han fet xalar en els seus concerts: Benvinguts al llarg viatge, en Caravana, Amagada Primavera, Volveremos, Pren el carrer, Vola. Amb les més sentimentals La Dansa del Vestit, Quan tot s’enlaira, Un pam de nas, Sueña como un niño.


Gràcies Txarango per la vostra alegria. Gràcies per les vostres cançons! Gràcies per haver fet la major part dels concerts de franc. Iblama

SANT JORDI A REUS 230413



Amb un sol espatarrant i un dia esplèndid vam gaudir de la diada de sant Jordi a Reus. A mig matí, vam anar a donar un tomet pel centre. Els carrers traspuaven alegria; gent amb roses sobretot i algun que altre senyor amb un llibre a les mans. Els carrers i les places lluïen amb senyeres i estelades als seus balcons. Fins i tot el General Prim semblava més lluent. Tots els símbols eren ben presents en la diada. Al carrer Monterols hi havia un sant Jordi,vestit per l’ocasió (repartint propaganda per una botiga local). Una remor constant pujava des del Mercadal. Als laterals de la plaça les parades amb les roses i d’altres organitzacions i centres. En l’ambient de les floristeries es respirava una miqueta de mal rotllet per la polèmica de les darreres setmanes respectes la venda de roses. En un primer moment només podien vendre roses les floristeries però al final es va autoritzar que les entitats també en venguessin. Doncs bé això va molestar una mica les floristeries. Al mig de la plaça les clàssiques paradetes amb llibres de les principals llibreries de la ciutat, com sempre amb parades crec que petites pel volum de gent que hi arriba a haver a la plaça. Es feia impossible poder mirar amb una mica de tranquil·litat un llibre. Damunt de l’edifici de Cal Tomàs Barberà hi van desplegar una enorme estelada, mentre que a la part dreta de la plaça s’hi podia llegir una enorme pancarta amb el lema: Catalonia is not Spain! Com sempre Sant Jordi és un dia destinat a la reivindicació catalana.
Enguany cridaven especialment l’atenció els carrers Major i el trosset  de carrer que et permet accedir a la plaça del Castell ja que estaven coberts amb una immensa senyera a la part alta. A tocar de sant Pere, les Peixateries, darrere l’Absis i a la plaça del Castell les diverses entitats van col·locar les seves paradetes. Moltes d’elles eren veritables tallers per construir o muntar elements diversos com roses de paper, petit dracs, pastissets... Evidentment, cada entitat feia propaganda del seu, venent els productes que els identifiquen. L’espai de l’Absis es va convertir en un racó de reivindicació, es va voler deixar clar que la gent és lliure de protestar xiulant en contra de l’Ajuntament.
A la tarda la cosa encara es va complicar molt més ja que hi havia molta més gent i a més es feien diverses activitats al centre de la plaça, com ballada de sardanes, balls dels elements festius etc

Quatre imatges _____________________________________________________________________













 
Un dia doncs per implicar-te amb la teva ciutat, fer país, demostrar el teu amor i fer cultura. Quina festa hi ha més completa? Visca sant Jordi! iblama

MARE DE DÉU DE MONTSERRAT



LA DIADA
El 27 d’abril se celebra la diada de la Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta i que s’ha erigit com un dels símbols de la nostra terra catalana, No en va és la patrona de Catalunya.  Es troba al monestir de Montserrat (Bages, Barcelona), fet que ha suposat que la Muntanya Santa s’hagi convertit en un punt de visita obligada per a creients i turistes.


LA LLEGENDA
Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns  pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l'havia trobada i ordenà la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.



LA IMATGE
La imatge que es venera en l'actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d'àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nen Jesús assegut a la falda. Mesura uns 95 centímetres d'alçada. Amb la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers. El nen té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.
A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l'apel·latiu popular de "la Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.


HISTÒRIA I TRADICIÓ
L'11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril.
Des de la festa de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d'abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.
A la Verge de Montserrat se l'anomena "La Moreneta". A altres llocs dels Països Catalans, hi ha altres verges negres conegudes d'aquesta manera, com la Mare de Déu de Lluc (Patrona de Mallorca) i a altres parts del món, com la Mare de Déu de la Candelaria a Tenerife (patrona de Canàries).


L’HIMNE. EL VIROLAI
El Virolai és un himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat que amb el pas del temps ha esdevingut un símbol espiritual i patriòtic dels catalans.
L'any 1880, el 20 de febrer, l'any del Mil·lenari de Montserrat, Josep Rodoreda i Santigós (1851-1922) va ser el guanyador del concurs musical que es va celebrar per commemorar les festes. Al concurs s'hi varen presentar 68 partitures amb l'objectiu de posar música al Virolai que havia escrit Jacint Verdaguer. La lletra fou publicada per primera vegada el 1880, al programa del certamen celebrat a Montserrat amb motiu de les festes del Mil·lenari.


El Virolai de Rodoreda no es convertiria en un símbol fins ben entrat el segle XX i a partir d'aleshores esdevindria no només signe d'espiritualitat, sinó també de catalanisme. Durant la dictadura del General Franco, quan no era legal cantar Els Segadors, el Virolai va ser un himne succedani. Quan es tractava de celebrar victòries esportives catalanes o d'altres circumstàncies, el Virolai feia llavors les funcions d'himne de Catalunya, sobretot en cercles confessionals cristians.
La lletra del Virolai comença amb les paraules: Rosa d'abril, morena de la serra... el que fa que sigui conegut també amb el nom del "Rosa d'abril".

Text complet
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora,
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegin!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sient per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.