APARTATS

26 de jul. 2010

WEEK D'ANIVERSARIS, SOPARS, DINARS I ANUNCIS 23-250710

DIVENDRES 23

ANIVERSARI DE NOCES ROSITA I JOAN -38 ANYS-. DINAR ABSIS


Moltíssimes felicitats! Sou un exemple a seguir. Aquest divendres vam celebrar els 38 anys de casats. És un escàndol; positivament parlant. Els governs haurien de premiar aquestes parelles que tants anys després, malgrat haver-ne passat de tots els colors, desitgen llevar-se un matí més al costat de la persona que estimen.
Doncs bé; vam dinar a l'Absis. Una vegada més em trec el barret; vam menjar de conya. Havíem escollit el Menú degustació de manera que de primer vam compartir cinc plats al mig (amanida, montaditos, sucs...) i de segon ens vam dividir entre el sector entrecotte i el sector parrillada. Ambdós plats van fer les delícies dels comensals. Una matizació: val més la pena l'entrecotte al pebre més que no pas al roquefort. Vam rematar la feina amb uns tiramissús i uns profiterols boníssims. Hi tornarem!
Una vegada més Rosita i Joan per molts anys!

SOPAR ISRAELS - WOK - ANUNCI NOCES JAVI
És d'aquells dies -cosa que rarament passa amb mi, però que queda bé dir-ho- que no hauria sopat. Era més el fet de poder quedar i compartir una estona amb ells: el David, el Javi, el Martí, el nou català (en breu en faré una descripció en un article anomenat: els nous catalans!). Al final el sopar va quedar eclipsar amb la gran notícia del 2010: el Javier se'ns casa! Buffff! El que va començar sent una conversa de conya va acabar amb el David estorat -quasi que li cau el cafè per terra-. Un símptoma més que ens fem grans. Em costa molt acostumar-m'hi! De totes maneres Moltíssimes Felicitats Cordo i un gran petonarro per la Júlia; la teva felicitat és la nostra felicitat!

Pel que fa al sopar no ha estat de les millors vetllades. Vaig optar per peix i la vaig c.... de primer uns entrants. Després unes verduretes i finalment les navalles i els popets, sèpia... Diríem que no és com a Cambrils!



Reconec que la nit del divendres va ser mogudeta! Va costar dormir pensant amb tot plegat! Sort que vaig matxacar el "Kuñau" amb el Barça! En fi; llei de vida!

DISSABTE 240710
DINAR FAMÍLIA MARTÍ-GAYA A LO CORRAL -COLLDEJOU-




No parem! Malgrat la mala nit -entre remugors d'estòmac i pensaments sobre l'edat-, ens vam llevar d'hora. Calia endreçar una miqueta Lo Corral perquè fes patxoca. Així que vam penjar els darrers quadres, vam treure la pols, vam posar les begudes en fresc tot esperant l'arribada de la família. Primer van arribar els tiets de Barcelona. Els vam ensenyar la casa i vam fer un beure plegats, quasi al mateix temps que arribaven mons pares. Més tard van arribar els de Porrera i vam repetir el "tour corralenc"; amb molt de gust! Ens van fer un munt de regals: musclos, un coc, préssecs, verdura, coques de Porrera, dos braços de gitano, una planta... La mar de bé! I res plegats vam fer el vermutet i ens vam cruspir l'excel'lent menú que ens va preparar la Txell: de primer crema de verduretes (Boníssima) i de segon llomillets (per llepar-s'hi els dits; he de fer una mica la pilota que si no...! jejeje). Després de l'engreixada del dinar vaig passar un dvd amb les fotos de la Toscana. Qui més qui menys va tancar els ulls una estona; entre la música i tot...
Al vespret, havent-nos refet una mica del dinar, vam anar a donar un tomet pel poble; que aviat s'acaba! I vam anar a comprar formatges a cal Marcel! Encara vam tenir temps d'anar una estona a ca la Rosita!
I res, amb la caiguda del sol, ens vam acomiadar a la Plaça.
Un dia que recordaré per sempre més! Gràcies!


SOPAR COSINS DE CAL TOMÀS - MONT-ROIG


Sense temps per massa cosa ens vam dutxar ràpid i vam fer cap als Vicaris de Mont-roig. Allà vam sopar plegats, malgrat la cafreria del cambrer i l'elevat preu del cobert. Ens van clavar vint euros per una misèria de pa amb tomàquet, amanida, postres i cafès. Com ha canviat! Abans venies i menjaves de conya i per entre 12 i 15 euros. Ara et quedes regular i quasi pagues el doble! No sé perquè la gent canvia les coses si van bé! Menys mal que vam estar plegats. Vam xerrar de tots els temes possibles i vam criticar de forma estratosfèrica! Com mola! Vam riure molt però també vam tenir moments íntims i seriosos! De conya!
I per si no n'hi havia prou vam fer cap a Colldejou on la Colla de l'Àngel va celebrar el Carnaval d'estiu. Els hi va anar força bé!

I després diuen que el cap de setmana és per descansar! Bufffffffffffff Iblama

20 de jul. 2010

VIATGE A LA TOSCANA (Pisa, Firenze, Siena). De l'1 al 0807 de 2010

LES RUTES ____________________________
Divendres 020710
Poggibonsi, Santa Maria della Maggiore (Poggibonsi), San Gimignano, Siena (Palio).
Dissabte 030710
Colli di Val d'Elsa, Monterreggioni, Volterra, Cecina.
Diumenge 040710
Castellina in Chianti, Tomba Etrusca, Radda in Chianti, Castello di Brolio, Castelnuovo, Lucigniano, Montepulciano, Pienza, Vall d'Orcia.
Dilluns 050710
Firenze, Greve in Chianti.
Dimarts 060710
Pisa, Lucca, Pistoia.
Dimecres 070710
Cortona, Siena (normal).

SENTIMENT-VIVÈNCIA___________________
Itàlia la pots viure de milers de maneres, amb milers de perspectives, colors, etapes... Arribo a una conclusió: si mai he de marxar de la meva terra aniré a viure a Itàlia. Simplement és meravellosa.
En aquesta oportunitat vam triar fer la Toscana dins l'eix Pisa, Firenze i Siena. Amb aquests poblets meticulosament cuidats sents una aproximació a altres temps. Nosaltres vam establir la nostra base d'operacions a Poggibonsi (Siena). Des d'allà estàvem ben apropet de tot arreu. Vam estar a Il Bugnolo. Una antiga partida de vinyes a la Canònica que avui s'ha tranformat en un allotjament rural molt acollidor, portat pel Simone i la Camilla; amb piscina i tot tipus de comoditats.
Dels tres grans nuclis em quedo amb Siena; et deix bocabadat. La primera vegada que vaig ser a Itàlia em va impressionar Firenze. La seva visita és ineludible; el Duomo, el Baptisteri, Il Campanile, la Cúpula, la plaça, Santa Maria la Magiore, el Ponte Vecchio, la vista, l'art. Tot plegat la fan una ciutat indispensable per comprendre la filosofia de vida de la primera etapa del Renaixement. Essent el nucli central de l'art de la mà del mecenatge de la família Médicis. Vam optar per pujar els centenars d'esglaons del Campanar. Val molt la pena ja que tens una vista esplèndida de la ciutat i de la Cúpula. Ara no hi pugeu al migdia ets mors amb la calor: 11:45, 37 graus! Com deia però Siena no té res a envejar a Firenze. És més l'estructura de l'església, tant de dins com de fora, és molt més espectacular. L'interior de la catedral de Siena és impressionant. Tot el seu interior està decorat amb marbre blanc i fosc. En pic ets dins i aixeques el cap te n'adones de la magnificència de l'obra. A Siena val la pena entrar a la Muralla per alguna de les seves portes i endinsar-te pels sinuosos carrers que condueixen al centre. A banda i banda et trobes amb edificis antiquíssims, palaus, esglesioles... Va donar la casualitat que aquell dia es feia la festa del Palio. És una cursa de cavalls sense montura que es fa a la plaça principal cada dos anys. Els diferents equips que van competir en la cursa pertanyen a barris de la ciutat. A cada barri s'engalanen els finestrals i les balconades amb els estendars de cada cofraria. A mitja tarda va iniciar-se una mena de processó pels carrers amb els diferents corredors vestits d'època amb tot tipus d'armament, proteccions, vestits... Entre tots destaquen les competicions típiques entre els abanderats. Tradició que se segueix a Tortosa.
El penúltim dia vam tornar a Siena i vam poder conèixer una ciutat completament diferent, sense algomeracions, ni nervis; la cursa ja havia passat. Llavors vam poder contemplar la grandesa de la plaça de l'ajuntament emb forma de ventall.
De l'altre nucli important només destacaré el que és visitat: el camp del Miracle, que és on es troba la torre inclinada. L'esplanada estava pleníssima de gent, pel que va ser un dels moments més tensos del viatge. Cal veure el Baptisteri, l'església i si pots pujar a la torre inclinada. Des de darrere fa encara més efecte.

San Gimignano, que encara conserva 14 de les 70 i escaig torres que tenia a l'edat mitjana, és un dels nuclis que més impacta. Et sents teletransportat a l'antiguitat. Ho tenen molt ben conservat. Les puntes de les torres quasi que no es poden veure des de terra; són altíssimes. És un nucli en el que hi pots trobar molts artistes que venen els seus quadres i els seus treballs en exclusivitat. N'hi ha de molt bons. De fet és una constant en molts dels poblets de la zona. T'ofereixen productes fets a mà únics. Nosaltres ens vam decantar per uns quadrets de paisatge.
Els pobles que tenien una mica d'importància comptaven amb ajutantaments que segueixen l'exemple dels de Firenze o Pisa, alts i majestuosos; una església molt maca de fora, amb marbre blanc, i una mica pobra de dins,; amb Baptisteri; més aviat elevades en una muntanyeta; envoltades de prats multicolors, amb recintes emmurallats i amb un passat que traspua pels seus carrers. Pobles immaculats, nets, sense trànsit al seu interior, amb zones habilitades per aparcar, amb bon menjar i amb bon vi (essencialment del Chianti). En podria destacar amb molts però destaco Lucca (amb la seva plaça -antic amfiteatre- rodona), Montepulciano (per la majestousitat de les seves cases), Lucigniano (d'estructura arrdonida dins de la muralla), Volterra (per la seva plaça, l'alçada dels seus edificis i per la vista que hi ha des de dalt), Montereggioni (per ser un recinte petit emmurallat i rodó), Pienza (per la plaça de l'església i les argolles de metall on lligaven els cavalls), Pistoia (per l'església abalconada a l'estil de Pisa) i els carrers inacabables i empinats de Cortona.
A les Valls d'Orcia (on van rodar escenes de Gladiator) i la zona de la Vall d'Elsa és on realment coneixes la pau. Només hi sents els moixons que s'encampen. Res més! Res que pertorbi la teva pau interior. Allà, hi passis l'hora a la que hi passis, sempre hi ha màgia. Sempre hi ha un retorn en el passat, un record per aquells que ja no hi són, uns instants per retrobar-te. El lloc idoni per reflexionar sobre el que t'envolta!
Què dir del menjar? La pasta sobretot amb les salses que hi posen és excel'lent. Em vaig fer del club de fans del Gnochi; unes boles de patata. Estan boníssimes! Pel que fa a les pizzes mira! Les de Porrera no tenen res a envejar a les d'Itàlia. Ah! els gelats! Més que per la qualitat per la varietat i la manera com els posen als aparadors. Pots trobar el gust que vulguis, sempre en dolç és clar. Et solen posar una bona pasterada en un cucurutxo relativament petit.
Finalment, per acabar fer una crítica per la manera esbojarrada que tenen de conduir els italians. Hi ha hagut moments ens els que les infraccions m'han fet patir per la nostra integritat. Després dir que les carreteres estaven destrossades i plenes de clots. Segons el Simone aquest fet només passa a la Toscana.


ÀLBUM FOTOGRÀFIC ____________________

































Visca Itàlia! Iblama

19 de jul. 2010

DE PLATJA I PAELLA A MONT-ROIG PLATJA 160710

Primer de tot vam fer cap als apartaments JAVAICA a buscar la Maria per anar cap a la platja. Ens va fer un matí envejable! Ideal per anar fer un banyet ben refrescant! De fet l'aigua estava boníssima!



Havent-nos refrescat una miqueta, en Pere ens va cridar per anar a dinar. Vam anar a Cal Ramon. Primer vam fer unes tapetes varies per picar una miqueta: xipis, truita, braves... per obrir boca! i el plat fort va arribar amb la paella de peix! Estava força bona. A aquella hora a fora hi queia un sol! Vam fer postres, cafès... i la vam fer petar una estoneta, fins que als voltants de les 17h vam tonar a fer un bany a la platgeta de sorra fina. l'Aigua s'havia picat una mica; bufava una brisa que al matí no empenyava! Després ens vam dutxr i au cap a casa!
Un dia la mar de complert! A veure si ho repetim! Salute! Recordar els tres lemes de l'estiu: dormir-jaure, menjar i anar de festa! A complir-ho! Iblama

12 de jul. 2010

SOM UNA NACIÓ! MANIFESTACIÓ A BARCELONA 100710




Davant d'una injustícia més el poble català s'ha llençat al carrers per defensar la nostra terra. No importava el color ni la llengua ni el partit, tots els CATALANS vam voler demostrar el nostre empipament amb un Estat que ens humilia constantment. Ja n'hi ha prou! Reclamem per Catalunya el que ens toca, volem que ens respectin les nostres institucions, la nostra llengua, la nostra manera de fer i ser, les nostres decisions. I des de fa molta anys res d'això fan. A part també la gent està indignada amb la classe dirigent tant d'aquí com d'allà ja que no han estat a l'alçada que els pertoca. Per tot això el dissabte vam demanar la independència més d'un milió de persones, recolzades gran part dels sectors de la societat: empresaris, treballadors, entitats, agrupacions.



Ens vam anar reunint a la Plaça Catalunya cap a les 16:15h. A aquella hora ja veies molta gent que anava amunt. Ningú encara es podia imaginar la repercussió ni la magnitut de la manifestació. Vam anar a parar a l'alçada de la Pedrera i d'allà no ens vam poder bellugar durant 2 hores. Arribava gent, i més gent i més! Miraves endavant, enrere, al costat... només veies banderes catalanes, estelades, globus, mans i caps de gent i més gent, molta gent gran, minusvàlids, nens amb els seus pares, nadons, gent jove... Gent de totes les classes i edats! Impressionant! Crec que mai més veuré una cosa semblant. El cor començava a bategar amb més força! Espontàniament la gent es posava a cantar els Segadors, L'estaca i cançons de la Darhma. Emocionant! Havia de contenir les llàgrimes i la pell es posava de gallina! Però xec la mani no avançava, de manera que vam decidir sortir cap a la Rambla Catalunya, la sorpresa va ser comprovar que la manifestació allà continuava carrer avall. La gent baixava cantant, cridant i fent voleiar les banderes. Vam aturar-nos en un bar per fer una aigua; eren les set tocades. Tenien la televisió posada amb les imatges de la manifestació. La gent omplia des de la Plaça Tetuan fins a Gràcia junt amb els carrers laterals i el Passeig. Insuperable!





Llavors, després d'haver descansat una estoneta vam continuar avall. De sobte ens van aturar un noi i una noia japonesos. Fotien cara d'espantats i de no saber res. Ens vam intentar preguntar amb un anglès acceptable si Espanya havia guanyat el mundial. Es pensaven que la bandera que portava a l'esquena era l'espanyola. Doncs no, li vam fer entendre. Els vam explicar que era una manifestació per defensar la Nostra Nació Catalana amb allò de -<>-. Em vaig sentir molt orgullós de fer-los evident el nostre sentiment.
Per fi vam empalmar amb la manifestació que ja corria i vam arribar fins a Tetuan, on van llegir una mena de manifest molt sentit, en el que es venia a dir que érem una Nació lliure i que teníem el dret de decidir. El moment final va ser el més emotiu de tots. Un cor es va posar a cantar el Cant dels Segadors. La gent a l'Unísson va aixecar els punys i molts amb llàgrimes als ulls vam entonar les lletres del nostre Himne. Possiblement serà un dels moments més emotius de la meva vida. Dono gràcies per haver-ho pogut viure en primera persona!

Ara, la pilota està a la teulada dels governants. El poble ha demostrat quin és el seu sentiment: volem que se'ns respecti i si no és així volem la INDEPENDÈNCIA! Finalment, estrènyer la mà als nostres germans vascos i a tota la gent que al llarg del moment va secundar la manifestació a Tokio, Londres, Berlín!

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ! CATALUNYA ÉS UN SENTIMENT!
Iblama