Ha passat una setmana del Carnaval i em matinc el record ben viu. Vist amb perspectiva segur que ha estat dels darrers anys la millor festa de Carnaval! Aquesta n'és la crònica!
Felicitats Sitges!
El passat 16 de Gener la Xell va fer l’aniversari. Com que la cosa estava enredada amb el tema de la covid, vam decidir aplaçar la sortida per celebrar-ho. Donant-li tombs vaig decidir reservar a Sitges enmig del Carnaval i la veritat és que ha estat molt bé, ja que hem fet una mica de tot!
DIVENDRES 25
Hem arribat a mitja tarda, amb el cel ennuvolat i amb moltes ganes de cap de setmana. Ràpid hem baixat cap al cas antic i ens ha ‘pillat’ la baixada d’una rua de carnaval. Hem tingut temps justet d’entrar al Pàrquing el Retiro, on hem deixat el cotxe tot el cap de setmana (79 euros). Passada la rua hem traspassat el carrer per entrar al portal del Carrer Àngel Vidal 18. Allà hem fet cap per primera vegada a l’apartament Urban Suits (452 euros). És un àtic preciós amb dues terrasses; una que dóna al mar i una altra a muntanya. Cuina i menjador junts però amplis. Hem desfet les maletes i ens hem fet a la idea del que seria casa nostra els propers 4 dies.
De dia encara hem baixat fins a la zona de la platja de Sant Sebastià. La vista de la platja amb els núvols i el sol ponent-se darrere de la silueta de l’església ha estat molt guapa!
Des d’allà hem pujat pel carrer de Fenollar deixant a banda i banda del Cau Ferrat i el Palau Maricel, passant pel Baluart i deixant darrere l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla i l’ajuntament al darrere i cap a la Plaça del Cap de la Vila.
A dos quarts de vuit des d’allà ha arrencat la Rua d’Antes amb música i animació en directe. Disfresses de tots els colors i per a tots els gustos i moltes ganes de festa i és que feia dos anys que no es podia celebrar l’event. La rua ha baixat fins a la Fragata. Nosaltres ens hem assegut a fer unes braves i unes birres tot esperant-los i és que la festa s’ha allargat una bona estona.
Als peus de l’església hi havia muntat un escenari des d’on la Década Prodigiosa ens ha fet moure l’esquelet una bona estona, tot rememorant temes de tota la vida! Fotia força fresca i queia molta humitat. El preludi d’una nit de pluja de la que no ens n’hem assabentat fins l’endemà que queia! I és que els divendres la son sol pressionar amb més força!
De nou a l’apartament, hem preparat un soparet romàntic. Amanida d’endívies i enciam amb guacamole i formatge parmigiano de primer i pasta amb ricota i anous i crema de bolets de segon. Tot regat amb cava Magnànimus de Vilafamés! Una delícia!
DISSABTE 26
Ens hem llevat i ho hem trobat tot mullat. El cel estava ben gris i l’ambient no era massa agradable, així que ens hem tancat al menjador per esmorzar plegats.
Hem estat els primers a entrar al Palau Maricel i la veritat és que ha valgut molt la pena. Gràcies a la feina feta per Charles Deering i Miquel Utrillo entre 1910 i 1921 avui en dia podem gaudir d’un espai únic.
L’accés és per la portalada del carrer de Fenollar. Accedeixes a un pati amb una escalinata que et porta a la impressionant primera planta. En tot moment el logo de la Casa Maricel amb el mar i el sol de fons t’acompanya per la casa. En el primer tram et deixen bocabadat el Saló d’Or, el Saló Blau, la Sala Capella i la Sala Vaixells.
En una segona etapa accedeixes a les terrasses i d’allà saltes al Claustre, un lloc realment impressionant i és que la porxada s’obre directament al mar, damunt de Cau Ferrat.
Acabada la visita ens hem perdut per les sales del Museu Maricel contemplant obres de tots els temps des del Romànic, al Neoclàssic, el Realisme o el Noucentisme. M’han agradat especialment les escenes quotidianes de Sitges, atès que els pintors van decidir sortir al carrer per reflectir-la. Aquest espai a més alberga una exposició temporal dedicada al trencadís de Gaudí molt interessant. El cert és que hem triat un gran dia per fer la visita.
La visita la finalitzes en una de les sales més boniques que mai he vist en el món de l’art. És una sala que s’aboca directament al mar, la Sala mirador. Les tres escultures que hi figuren juguen amb la llum i el mar de fons. Val la pena asseure-s’hi i deixar passar els segons assaborint aquest espectacle.
Quasi sense voler se’ns ha fet l’hora de dinar. Al final, després de donar un tomet per la Fragata i el Baluart hem acabat dinant al Tela Marinera restaurant. De primers crema de marisc i els tagliatelles amb marisc i de segon bacallà amb allioli gratinat i parrillada de marisc. De postres brownie i profiterols i tot regat amb un bon Penedès (61,35€)
Una migdiadeta a l’apartament ha estat molt oportuna. Ens ha despertat el so de la Batucada Makatú que baixava carrer avall. De fet, durant tota la tarda han anat tocant donant tombs pels carrers de la vila.
Hem volgut pujar fins a la zona de la carpa on tocava el Miquel del Roig però la veritat és que no ens han deixat entrar, tenia prioritat la gent de les rues!
Total que hem baixat de nou cap al poble per comprar una mica de sopar.
A la terrasseta hem fet el vermut la mar de tranquils escoltant chill out. Quasi a les 22h hem sopat i a descansar.
DIUMENGE 27
Avui si que ens hem llevat amb sol! Els núvols han escampat i hem pogut gaudir d’una jornada força més primaveral.
Hem esmorzat a la terrasseta, com dic avui amb sol i cap al carrer.
Avui ens tocava visitar la casa d’un dels Mecenes i artista més polifacètic de Catalunya: el Cau Ferrat de Santiago Rusiñol. A la primera planta i a la segona s’hi desenvolupa la casa museu. A baix amb dos nivells s’hi aixequen dues estances tipus menjador i cuina que donen al mar. En elles milers d’objectes i milers de detalls de tota una vida. Amb aquesta frase queda ben resumit el que sentia Santiago Rusiñol: ‘El col•leccionisme és una malaltia que no té cura i els col•leccionistes som els drapaires dels records’. En destaca la cuina catalana econòmica amb l’enorme xemeneia i el menjador. Tot respira modernisme i noucentisme. Llavors per una escala accedeixes a la sala de dalt on el ferro n’és el protagonista. Sorprenen sengles ‘grecos’ que l’artista va adquirir per mil francs. Val la pena veure un dels vídeos explicatius per sorprendre’t per una vida com la que va portar Rusiñol, ben bohèmia! Fins i tot demostrat a l’hora de formar una ‘família’. Es va casar, va tenir una filla i les va deixar a Sitges per ell anar a descobrir món; la meca del món modern: París.
Llavors hem passat per l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla que estava oberta ja que feien missa d’onze. Hem pogut contemplar l’interior espectacular de la mateixa.
Des d’allà hem baixat Baluard avall per les escales per anar a fer-nos unes fotos a l’espigó. La vista de d’allà de la vila vella de Sitges és imponent.
Hem baixat Fragata avall per agafar una bona posició en la rua infantil. Ens hem assegut a la terrassa de l’Amore restaurant. Hem fet el vermutet a l’espera que les comparses donessin el tomb i passessin per davant nostre. Ha estat molt xulo veure com les seccions dels més menuts de les colles passaven amb les carrosses i ballaven ben compassats!
Amb tot hem arribat a l’hora de dinar. Hem tingut una mica de feina per arribar al restaurant però al final ho hem fet. A Can Martí hem dinat xatonada de primer i salmó i tàrtar de segon. De postres coulan amb gelat de vainilla i mató amb mel i nous. Senzillament brutal! I de vinet un negre tematitzat de carnaval (87€).
Una bona migdiada ha estat imprescindible!
A quarts de set hem tornat a baixar cap a la Fragata i la Ribera. Calia buscar un bon punt per veure la rua estrella del Carnaval de Sitges, la rua de la disbauxa. I el cert és que no ens ha defraudat, ans al contrari acostumats a la merda de rues que fan a Reus, ens hem quedat força sorpresos. Primer per la bona entesa i coordinació en els balls, segon pel treball de les carrosses i tercer perquè els participants només beuen aigua. De veritat que paga la pena venir a veure-la!
A les nou menys cinc hem arribat a casa per seguir el Barça-Bilbao a l’hora de sopar. Gran partit i bona victòria per celebrar una mica més el cap de setmana.
DILLUNS 28
Ha costat llevar-se! El dia s’ha aixecat mig ennuvolat però hem tingut bones estones de sol i caloret.
Hem esmorzat per darrera vegada a la terrasseta que donava al carrer Major; la joia més preuada de l’apartament. S’hi estava la mar de bé! Per desgràcia hem començat a fer les maletes.
Al baixar, al carrer Àngel Vidal, les carrosses del Retiro allà aparcades, reprenien la marxa. La veritat és que per primera vegada les cares eren una mica llargues. Avui els tocava visitar a la gent gran.
Nosaltres hem optat per passejat al solet per la platja de Sant Sebastià. Ens hem enfilat fins a l’església que hi ha dalt de tot del turó. I, màgia; la vista de Sitges des d’aquest punt és una autèntica meravella i més amb la mar encalmada.
En general el silenci era el gran protagonista, almenys fins a la zona del Baluart.
Darreres passejades pel carrer d’en Bosc, el carrer Major i el Cap de la Vila per enfilar finalment l’Àngel Vidal per la part de dalt.
A la Fragata el bullici i la gentada tornaven a ser els protagonistes. I és que hi havia muntada tota una zona amb jocs antics per a la canalla. Hi havia un escenari des d’on s’han cantat cançons juvenils i s’han fet uns balls de carnaval a la mateixa esplanada. El toc diferencial l’ha posat un grup de xanques que imitava una família amb bebè inclòs. Maquíssim!
Era l’hora del vermut i de dinar i ho hem fet encantats a la terrasseta de l’apartament amb un solet que enamorava. Migdiadeta altament agraïda i a recollir.
Passades les 16h de la tarda hem enfilat el camí de retorn cap a casa. Només puc dir que han estat uns dies ben aprofitats i macos! Per sempre Sitges romandrà al cor!
