22 de des. 2014

BONES FESTES I PRÒSPER 2015


LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2014-2015. BARÇA 5 - CÒRDOVA 0



COMPETICIÓ. Lliga española.
MARCADOR I GOLEJADORS: Barça 5 (Pedro, Suárez, Piqué i Messi 2) – Còrdova 0.

TV O RÀDIO. Ràdio.
EM QUEDO AMB… Messi.
MÉS VALDRIA QUE NO HAGUÉS SORTIT DE CASA: l’entorn enrarit.
EL TÒPIC. Luis Enrique se comerá los turrones!
LA DADA. Messi està a un gol de Cristiano.
EL DE NEGRE. Bé.
EL RIVAL. Pèssim.
EL BARÇA.
-VIRTUTS. Golejar.
-DEFECTES. La manca de compromís i intensitat regular.
-DUBTES. Amb els petits ens inflem però amb els grans...
L’ANÈCDOTA. Messi va marcar dos gols més amb la cama “dolenta”.
LA CAVERNA. Felicitar el Madrid per ser campions del món. Realment són el millor equip hores d’ara.

19 de des. 2014

UNA PINZELLADA DE LA PROVENÇA I EL SUD DE FRANÇA




Meritxell Gaya Llorens i Isaac Blanch Martí

Aquest pont de desembre, aprofitant que teníem quatre dies de festa, vam decidir visitar la zona sud est de França. Teníem clar que volíem veure Avinyó i a partir d’aquí vam anar visitant diferents llocs. El divendres, en plegar de la feina, ja vam marxar direcció Perpinyà. Com que ja coneixíem la ciutat, amb una visita nocturna per veure els guarniments de Nadal del centre pels voltants del Castillet i als peus del riu Tet, en vam tenir prou. Sobta comprovar la dinerada que es gasten en els llums i els guarniments de Noel (Nadal), ja no només en les grans ciutats sinó també en poblets més petits.




L’endemà vam tornar a la carretera i com que plovia molt, vam decidir que anàvem directament cap a Nîmes (sense visitar Montpelier). Abans però, aprofitant un recés en la pluja, vam tombar una estoneta per Aigües-Mortes. Un petit nucli que encara conserva l’essència de les muralles aixecades a partir de 1272 i que domina la regió de la Camarga francesa. 




Ja a Nîmes vam quedar meravellats del patrimoni romà que encara tenen i ben conservat; cal dir que és patrimoni de la UNESCO. L’amfiteatre és espectacular, en el meu humil parer molt més autèntic que el de Roma (Colosseu, Amfiteatre Flavi). Ets pots fer una millor idea de com era el monument realment a partir del segle I de l’era romana. En aquell silenci, només trencat pel vent, endinsar-te a les entranyes del monument et fa posar una mica la pell de gallina en pensar el que devien sentir sobretot aquella pobre gent que anava a ser lliurada a la seva sort en l’arena. L’altre monument interessant per veure és la Maison Carée també del segle I, erigida en temps d’August i dedicada a la glòria dels dos néts de l'emperador: els cònsols i caps militars Lucius Caesar i Caius Julius. Actualment és un museu. Només visitant l’edifici per la part de fora, ja quedes bocabadat en veure les espectaculars columnes de l’entrada d’estil corinti i els frisos frontals i posterior. No pots marxar sense voltar pel casc antic de la ciutat.












Cap al vespre vam arribar a Avinyó, la ciutat dels papes. I és que a partir de 1309 es va convertir en la residència dels papes els quals fugien de Roma a causa de les constants revoltes. Des d’aquest gran palau hi van prendre decisions fins a set papes fins el 1377. Llavors amb la mort del darrer papa (Gregori IX) es va convocar un conclau i es va nomenar un nou papa massa proper a la cúria vaticana i massa allunyat de la realitat avinyonesa i francesa. Avinyó va nomenar papa -desobeint el Vaticà- Climent VII i el va seguir Benet XIII (Papa Lluna). Van residir a la ciutat de 1378 fins a 1394, quan el Papa Lluna va fugir amb els reis d’Aragó per instal·lar-se a Penyiscola. Ambdós foren coneguts com antipapes.






Avinyó s’aixeca a tocar del riu Rhone (Roina). És una ciutat emmurallada on, en la seva silueta del capvespre, hi domina el Palau dels Papes i el Pont d’Avinyó mundialment conegut gràcies a la cançó. Vam fer una visita nocturna per situar-nos i gaudir de tots els monuments il·luminats. La plaça del Palau és espectacular, una esplanada immensa que deixa veure la magnífica presència del Palau dels Papes. Una mica més enllà hi ha la Plaça del Rellotge, amb l’Ajuntament i el Teatre de la ciutat (molt avesat a aquest gènere, penseu que durant el mes de juliol s’hi realitza el Festival de Teatre que inunda tota la ciutat de gent. L’endemà, amb llum de dia, i amb un vent fortíssim, vam visitar el Palau dels Papes. Realment és impressionant, sobretot la vista de la ciutat als teus peus ben petita al costat del riu.




















  
Havent dinat i aprofitant que encara teníem llum de dia, vam agafar el cotxe en direcció a una petita ciutat molt recomanable anomenada Orange. Aquí vam visitar l’espectacular teatre romà fet aixecar per Cèsar August al segle I. És el més ben conservat d’Europa. Entres per la zona de la cavea i la veritat és que el veus immens en la seva totalitat . Actualment, a l’estiu, s’hi realitzen obres de teatre. A les afores també hi vam dedicar una estona a contemplar l’Arc del Triomf. Tot i que no es posen del tot d’acord els estudiosos sembla ser que va ser erigit per honorar els veterans de la Guerra de les Gàl·lies.














El dilluns ens vam endinsar una mica en la Provença pròpiament dita, concretament a la zona de la Vaucluse. Vam visitar el museu de la lavanda. Vam descobrir que aquesta planta té moltes propietats, sobretot com a calmant, pel pal·liar dolors musculars, per l’aparell digestiu... Sortint del museu, volíem tombar per alguns poblets interessants i típics. La primera aturada fou a Gordes; un poble enfilat damunt les roques i d’on per damunt de tot hi sobresurt l’imponent castell. 










 Una mica més enllà vam visitar també l’Abadia de Senanque, el bressol de la lavanda.




La segona aturada la vam fer a Rousillon, la Colorado de la Provença. Té la característica que les cases són de colors vermellosos i ocres degut a les roques del seu terme. El fet d’anar voltant deixa veure uns paisatges molt bonics, sobretot pensant en les èpoques de la florida de la lavanda, cap a la primera quinzena de juliol, les vistes deuen ser meravelloses. 






Érem força amunt, així que va caldre descendir. D’allà vam passar per Montieux (un poblet enfilat a dalt d’un turó lleuger i allargassat) baixant per una bonica vall amb colors canviants fins arribar al bonic poble de Lourmarin. A les afores vinyes i prats acompanyen els voltants del castell. Al seu interior mil detallets que et faran recordar per sempre la Provença: escales, portals, tanques de colors i ara motius nadalencs. 














Vam acabar la llum a Arles, seguint el rastre que ha deixat la història romana en dos espectaculars edificis molt ben conservats: l’amfiteatre, on avui encara s’hi celebren “corridas” i el teatre. Daten de les ampliacions fetes en època de Flavi.








A Avinyó vam estar allotjats en un apartament de My Pad Provence, ben a tocar del palau dels papes. Recomanable!





L’endemà, ens vam acomiadiar d’Avinyó visitant Villeneuve d’Avinyó a l’altra banda del Roina. Un emplaçament fortificat construït al voltant de l’abadia de sant Andreu per ordres de Felip IV per mantenir a ratlla Avinyó i els papes. La vista que tens sobre el riu i sobre el palau dels papes és única.   











De tornada cap a casa, ens vam aturar a prop de Nîmes per visitar el Pont du Gard, un antic aqüeducte romà molt ben conservat i enclavat en un entorn molt bonic i boscós, aixecat entre el 40 i el 70 de la nostra era i que va servir per bastir d’aigua la ciutat de Nimes.







I bé, ben aferrats al voltant, amb una ventada impressionant vam anar retornant cap a casa.