28 de febr. 2011

CARNAVAL DE COLLDEJOU 260211

UNES IMATGES









CARNAVAL DE COLLDEJOU 260211

Ja abans de les vuit del vespre els altaveus del poble anunciaven amb música ben forta que el Carnestoltes havia arribat a Colldejou. Poc a poc la gent es va anar reunint a la Plaça de l’església tot esperant l’inici de l’acte. De sobte va fer acte de presència el senyor Carnestoltes i amb ell el gruix de la gent i les ganes de festa. Llavors l’Àngel i la Laia van llegir el pregó de l’Excel·lentíssim , entre les rialles i aplaudiments dels assistents. Poc després es va iniciar la rua pels carrers més significatius del poble, mentre des de la part inicial de la rua es repartia beguda per a qui en volgués. Es van anar resseguint els carrers sota la música que no deixava de portar el ritme des dels altaveus del poble. En tornar a la plaça es va encendre el Carnestoltes mentre la gent dansava en rotllana al seu voltant. Quan es va apagar la comitiva va anar baixant fins al Casal; era l’hora de sopar. El bar estava ple i la gent mentre sopava va poder veure com el Barça guanyava a Mallorca i el Madrid empatava a la Corunya. De menú el de sempre: pa amb tomàquet amb llom embutxat i pernil salat i en alguns casos formatge, olives per picar, vi i beure divers i de postres galetes tipus orelletes i cava. L’ambient al bar es va anar carregant i mira que aquesta era la primera festa sense tabac a l’interior, i és que la gent tenia ganes de gresca. Progressivament tothom va anar tirant avall, cap a la sala del ball on vam poder gaudir una bona estona amb cançons tant modernes com antigues. Entre mig es van entregar els diferents premis a les disfresses més interessants de la vetllada. A mi particularment em va encantar la Carmen de Mairena i un angelet i un infermer. Acabat el ball va arribar el torn de Dj Dani el qual ens va obsequiar amb la seva música fins ben entrada la matinada. Iblama

· Més fotos a:

http://blocs.tinet.cat/lt/blog/lo-collet-digital

CALÇOTADA DELS FUTBOLEROS DE LA SELVA 260211

LA CRÒNICA DE LA JORNADA _____________________________________

Un any més ens hem reunit al Mas del Robert per gaudir d’un dia en companyia de la gent que quedem els dimecres a la pista de l’Escola de Sant Rafael de la Selva. Hem fet la calçotada 2011.

Els dia es va aixecar una mica rúfol. Ens vam trobar a la Selva per anar plegats cap als Burguets. A l’arribar ens vam posar a netejar els calçots i a preparar la rama per fer unes bones flames. I així vam anar coent ens 7 tongades els tres-cents calçots que havíem comprat. Mentrestant a dalt anaven preparant la taula, posant els diaris perquè no s’embrutés, mentre la gent anava arribant. Cap a quarts de tres vam començar a fer l’aperitiu amb tot tipus de patates, cacahuets, olives, fuet... Arribava llavors el moment fort; els calçots. N’hi havia de totes les mides, especialment grans. Eren súper gustosos amb aquell punt de dolçor típica dels calçots. I la salsa, mmmm la salsa! Com estava la sala! Estava increïble! Cal felicitar a la mare del Robert. Felicitats! Quasi bé ens els vam acabar tots; en van sobrar poquets! Després, mentre fèiem una miqueta de temps –i espai a la panxa-, vam anar a coure la carn amb la brasa que s’havia fet. Vam tornar a casa i vam menjar-nos la carn ben calenteta amb el pa ben torradet. Finalment, va arribar el plat fort: les postres. Dos pastissos que va fer l’Anna; eren boníssims! Felicitats també! Vam xerrar una bona estona entre passàvem comptes tant del dinar com del futbol. I res poc a poc ens vam anar acomiadant i el cert que amb un boníssim regust de boca. Vam passar unes bones hores plegats i fins i tot vam aparaular fer una paella a l’estiu per aprofitar el bon temps per banyar-nos a la bassa.

Doncs res fins a la propera! Iblama


MINI GALERIA FOTOGRÀFICA _________________________________________










AL MAS HABILITANT EL TERRENY 250211

Un dia ben bo, primaveral. Vam tenir calor fins i tot. Vam continuar la tasca de neteja a la part més alta de la muntanya. Bàsicament replanar, esporgar i amuntegar la rama per ser cremada més endavant. A dinar vam baixar al Mas i després ens vam dedicar a regar una miqueta les faves i els ametllerets que vam plantar fa dues setmanes, degut a la manca de pluja. També vaig refer un parell de marges que havien caigut amb els anys. La sorpresa de la tarda la vam tenir en veure que els alls que havíem plantat unes setmanes enrere començaven a treure el capet verdets. A les parts més solanes els ametllers ja estan florits mentre que a les parts més baixes encara no han començat. Ara els pronòstics metereològics anuncien fred esperem que no ho mati tot.
No vam plegar massa tard ja que havíem d'assistir a la reunió anual d'Arboreto. Entre les conlcusions més importants queda establerta l'ajuda en 18 euros per hectària, prorrogable de moment fins l'any 2012. Entre les coses més interessants ens van descobrir el blog (http://grupsat.blogspot.com/), la pàgina (webhttp://www.sat-arboreto.com/) i la revista Arbolar. La jornada es va acabar amb el ja tradicional pica-pica mentre xerràvem distesament analitzant la situació precària del camp.


Ametllers: part alta i baixa


L'abans i el després de la neteja





LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA

Mallorca 0 - Barça 3 (Messi, Villa, Pedro)

El millor del partit: Keita.

El pitjor del partit: l’embotellament de la primer part.

La crònica __________________________________________________

Els moments previs al partit tenies la sensació que el Barça avui podia punxar. De fet molts madridistes, a priori, consideraven que veient els rivals el Madrid retallaria punts. Doncs bé, com sempre el futbol ens té preparades sorpreses notables, ja que nosaltres vam guanyar i ells van empatar (tot i fer de tot per marcar).

El Mallorca, sota les ordres del gran Michael Laudrup, va sortit al camp amb la lliçó ben apresa. Calia pressionar al Barça des de las seva sortida de pilota i més avui que no hi havia el Valdés. Ens van anular absolutament, ens va costar molt tirar endavant. El nostre mig camp es perdia en tocs de pilota llargs i no arribàvem a la seva porteria. Les passades al davant sempre eren amb els nostres jugadors d’esquena i això era avantatjós pel rival perquè els permetia tallar les pilotes amb facilitat, venint de cara. També van avançar molt la seva línia defensiva. Si no jugués amb tocs ràpids et tornes previsible. Així ho van entendre els nostres jugadors ja que cap a la mitja hora van aconseguir desempallegar-se de la pressió mallorquinista, provablement pel cansament. Llavors la vam començar a remenar amb molta més rapidesa i fluïdesa, amb desmarcades laterals de Villa, Messi i Pedro de fora cap endins. Així va arribar el primer gol. Una jugada magistral que comença a la nostra àrea pràcticament. Piqué travessa el mig camp i entre Keita, Busi i Messi fan uns tocs rapidíssim que desarticulen la pressió vermellona. Keita inventa un passi alçat que es rebut per Messi per fer de cap i per damunt del porter el primer gol (0-1). Llavors els Barça ja tornava a ser el Barça i des de llavors fins al final no va deixar de ser-ho. El Mallorca no va fer cap rematada amb evident perill i nosaltres van anar imposant la nostra llei de toc ràpid i moviments constants. Així va arribar el segon gol. Busi s’inventa una passada a l’espai i Villa, al límit del fora de joc, es planta davant d’Auate, el súper i marca el segon (0-2). Llavors els mallorquins es van ensorrar definitivament i nosaltres vam jugar a plaer. La resistència s’havia acabat. Faltava però la guinda al pastís, el golarro de Pedro. Des de la banda contrària va engaltar un xutarro que supera en paràbola el porter del Mallorca (0-3).

Per acabar dir que em van agradar dues coses més. Primer el lideratge que va assumir al mig camp Iniesta. Va fer de Xavi i ho va fer amb bona puntuació. I després les declaracions de Laudrup. Van definir perfectament el futbol del nostre equip: juguem tan ràpid que els rivals no hi arriben. Tant de bo duri molts anys! Iblama

22 de febr. 2011

CAP DE SETMANA DE LA PRIMERA CALÇOTADA 18-200211

DIVENDRES DE MAS 180211 – Plantar, replanar i esporgar

El divendres passat vam plantar uns ametllerets la mar d’espigats junt amb un albercoquer. Ens vam centrar en la part del voltant del mas a replanar i esporgar una mica els avellaners i a apilar terra al voltant de les soques. A la tarda vaig plantar uns plançons de llorer i uns de la planta aquella que es troba enmig de les autopistes, a veure si arrela.

Aquest divendres, només arribar vaig plantar en torretes diversos geranis procedents dels Racons i experimentalment uns a terra. Habitualment les temperatures a Porrera són molt més extremes que no pas a Reus o a Mont-roig. S’haurà de veure si la cosa funciona o es moren en el intent amb alguna fredorada. Després vam anar pujant muntanya amunt. Darrere del mas dos marges havien caigut, de manera que em vaig dedicar a tornar-los a aixecar, aquesta vegada una mica més endins perquè puguin fer més força. Finalment, em vaig retrobar amb mon pare a dalt dels Rogles. Ara ja s’hi pot passar per entre mig de la malesa. Ja fa una altra cara. Allà vam començar una crua “batalla” per recuperar uns magnífics avellaners que estan plantats amb terra de Falset; una terra més argilosa i arenosa. Reconec que és una feina pesada però al final, quan passes el rasclet per remenar una mica la terra i has esporgat els avellaners, és que et quedes molt satisfet.



DISSABTE 190211- Calçotada familiar

Quan et lleves i aixeques la persiana de l’habitació de Lo Corral i mires en direcció al mar i veus que fa un sol preciós, la veritat és que se t’omple el cor. El dissabte feia un dia esplèndid. Vam esmorzar –poquet- i vam fer cap als Racons. La primera tasca: apilar rames de pi seques. La segona tasca: pelar els calçots. La tercera tasca: encendre el foc, situar els calçots a la graella i coure’ls amb unes bones flames. El moment precís per saber si estan al punt és quan els calçots comencen a suar. Llavors ja es poden treure de la graella. És ideal embolicar-los amb paper de diari perquè conservin millor l’escalfor. Vam fer quatre tongades de cocció; en total hi havia 300 calçots. Als voltant de les 12h van arribar mons pares amb el seu Xino (Citroen) i més tard la germana de la Cris amb el Jordi i l’Úrsula i sons pares. Llavors va ser el moment de coure la carn, mentre gaudíem d’un aperitiu. Cap a quarts de tres la Rosa i el Joan van repartir uns pitets fets expressament per a l’ocasió i ens vam disposar a gaudir d’un dels plats més exquisits de la cuina catalana: la calçotada. Ben sucadets en la salsa de romesco vam gaudir... Acabades les cebes va ser el torn de la carn: llagonissa, costella, llonzes, cansalada i botifarra negra. Mmmm, lamentablement viciós! I espera’t; de postres encara hi va haver tres pastissos: un de crema, un tortell i un de formatge. Beffff! Acabada la bacanal ve de gust seure i reposar.



DIUMENGE 200211 – Reunions: Centre Cultural, Gegants i Institucions

Centre Cultural

Es va passar balanç de l’exercici 2010 amb el que es tenia previst fer i el que s’ha acabat fent amb la lectura de l’acta. L’exercici ha estat positiu. Després és va plantejar que es farà al llarg del 2011, de les subvencions que es demanaran i de quins diners es disposen per repartir entre les tres seccions del CC. Entre els assistents hi havia representació de l’Associació de Dones, Gegants, Centre Cultural i Ajuntament.

Gegants

Es va parlar dels beneficis i les despeses de l’exercici 2010. Lamentablement el 2010 ha estat un any molt negatiu ja que moltes de les trobades a les que assistia la colla no s’han fet i per tant no s’han pogut cobrar els diners de les actuacions. Si a això hi afegim els gestos que suposa fer la trobada es conclou que hi escassedat de diners. A més s’han destinat diners a rebaixar el pes de la geganta i a fer el remolc nous per als gegants. Per tot plegat es va sotmetre a votació si es feia l’any vinent la trobada. Moment una mica crític. Al final vam decidir que la trobada es seguiria fent comprometent-nos a buscar noves fórmules per poder finançar la Colla. Una de les fites serà un dinar o sopar que muntarà la colla. Aquest acte serà obert a tothom (falta definir què s’hi farà i la data). La gran alegria és però saber que la màgia de la trobada seguirà intacta a Colldejou, per tant un dels dies més bonics de l’any seguiran tenint cabuda al poble.

AJUNTAMENT I ASSOCIACIONS

Abans de marxar de la Biblioteca Magda Guerrero vam veure l’estat de les obres que es duen a terme a la sala polivalent que s’estan fent al pis posterior.

Ens vam retrobar a L’Ajuntament membres del CC, de l’Associació de Dones, de l’AVA i del Consistori. D’entrada el Jordi ens va presentar el projecte de remodelació del Casal, en el que l’antic pub quedarà integrat a la sala central. D’aquesta manera és podrà donar un nou ús a la sala adjunta. A conseqüència d’això s’haurà d’habilitar una nova sortida d’emergència per darrere i s’hauran de fer les escales d’accés noves. Igualment ens va presentar un projecte per canviar alguns dels noms dels carrers del poble per trams, seguint en molts casos, la línia que s’havia marcat anys enrere. Posteriorment es va procedir a començar la reunió en si. Es va establir un calendari amb les principals activitats que es duran a terme a Colldejou al llarg del 2011. A curt termini tenim el carnaval el 2602, després la calçotada de les dones el 2703, la festa de l’arbre i la clotxa el 1004, el sopar de la fam el 0705, sant Isidre el 1405 i les eleccions municipals el 2205. Ja s’anirà informant! Per cert, la sala de plens ja està presidida per la foto del senyor Mas. Mentre que la foto del senyor Montilla mai va arribar la d’en Mas quasi que arribat abans que sortís! Iblama

Trepitjo el verd exili amb aparent dignitat. L’alegre record de l’escuma sobreeixint-se m’acompanya en aquesta viatge darrer.

I sense presses però avançant, amb les bardisses com única companyia ara envolten el lloc de l’espera. Res és etern, ni tant sols el temps i en la cadira de l’oblit ningú a corre-cuita s’hi asseurà mai.

La cadira

No és la primera vegada que passa i està convençut que tampoc no serà la darrera. Nil surt de casa remugant, sempre li toca fer-ho a ell i avui ha arribat cansat de l’escola, té gana i encara li queda acabar un exercici de matemàtiques. Però abans de sopar li fan anar a buscar la cadira, aquella cadirota de plàstic roig que ni el sol gosa descolorir, tant diferent de la resta, de fusta comprada a l’Ikea. És la cadira del iaio, que sempre l’oblida en llocs estranys. Nil se l’imagina sortint de casa a mig matí, potser mentre ell juga al pati, amb la cadira davall del braç, disposat a fer un bon tram de camí com el metge li ha aconsellat i a punt per a seure quan estigui baldat. El que no entén és per què sempre la troba entre la malesa, just darrere dels gronxadors, a dos passes de casa.




20 de febr. 2011

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA
Barça 2 (Villa, Messi) - Bilbao 1
El millor: Àlves i Pinto.
El pitjor: la no reacció del públic culé fins que no hem marcat el gol.

La crònica ___________________________________________________________
Crec que serà dels partits més importants de la temporada vist com va avançant. Hem començat la mas de bé, marcant ben aviat Villa (1-0) però ens hem anat ensorrant en un joc imprecís, sense massa pressió i lent. No hem estat massa fins, malgrat tot Villa podria haver fet un golàs i el partit s'hauria acabat. El Bilbao ha seguit amb la seva tàctica i ha tingut l'empat amb un remat de cap de Llorente que ha estat tret magníficament per Pinto. A partir d'aquí, per molt que Pedro i Messi intentessin jugar amb la banda canviada anant cap al centre, ens hem anat ensorrant fins que ha arribat la segona part. El Bilbao ens té presa la mida.
Després del descans hem sortit freds i hem intentat refredar el partit i ens ha sortit malament. En una pilota dividida Busi ha fet un penal claríssim a Llorente. Ens han empatat i a patir. La jugada posterior Piqué s'ha complicat la vida amb una pèrdua de pilota. A partir d'aquí ens hem posat les piles, sobretot Messi, i hem anat endavant arraconant al Bilbao prop de la seva àrea. Ho hem provat tot i al final Messi ha vist la llum i ha fet el gol de la victòria (2-1).
Els equips cada vegada ens saben jugar millor i si a això hi afegeixes mugar a la contra com ho ha fet el Bilbao podem tenir seriosos problemes. A més és humà que tinguem una mica de "pàjara". El que més em preocupa és la baixa de Puyol. Com sempre he dit és ell el millor del Barça i es nota molt la seva falta. També cal tornar a pressionar com sempre hem fet, des de dalt. I si a tot plegat hi afegim una miqueta de sort segur que tornarem a recuperar la nostra línia. Mentrestant a Punto Pelota que vagin dient que estem al final del ciclo i bla, bla, bla! Iblama

14 de febr. 2011

REPTE LITERARI; UNA IMATGE I CENT PARAULES!

Llenço el següent repte. Escriure el primer que et passi pel cap en veure aquesta imatge real. L'escrit ha de tenir com a màxim 100 paraules o al voltant de 10 línies. El repte serà publicat a la revista Lo Collet de Colldejou.

Podeu enviar les vostres participacions de dues maneres: 1 enviar l'escrit al mail iblama2@gmail.com, directament, 2 deixar un comentari sota aquesta entrada amb l'adreça del vostre blog i de l'entrada en concret si ho publiqueu. Iblama

________________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

Ja tenim la Primera Participació des de Friccions:
http://friccions.blogspot.com/2011/02/cervesa-una-imatge-i-cent-paraules.html

Cervesa. Enmig de la vegetació, plantada com un bolet, una cadira té nom de cervesa. De dia és una ànima solitaria, no trobareu mai ningú que hi vulgui seure; potser un animal la va desemparar massa a la vista d'altres animals. Però de nit, sota la lluna i mils d'estels, hi reposa la saviesa.

___________________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________________

Segona participació des de Tens un racó dalt del món: http://jmtibau.blogspot.com/2011/02/repte-literari.html.

Trepitjo el verd exili amb aparent dignitat. L’alegre record de l’escuma sobreeixint-se m’acompanya en aquesta viatge darrer.

_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________

Tercera participació des de la Garrofa de Mont-roig:

I sense presses però avançant, amb les bardisses com única companyia ara envolten el lloc de l’espera. Res és etern, ni tant sols el temps i en la cadira de l’oblit ningú a corre-cuita s’hi asseurà mai.

_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________


No és la primera vegada que passa i està convençut que tampoc no serà la darrera. Nil surt de casa remugant, sempre li toca fer-ho a ell i avui ha arribat cansat de l’escola, té gana i encara li queda acabar un exercici de matemàtiques. Però abans de sopar li fan anar a buscar la cadira, aquella cadirota de plàstic roig que ni el sol gosa descolorir, tant diferent de la resta, de fusta comprada a l’Ikea. És la cadira del iaio, que sempre l’oblida en llocs estranys. Nil se l’imagina sortint de casa a mig matí, potser mentre ell juga al pati, amb la cadira davall del braç, disposat a fer un bon tram de camí com el metge li ha aconsellat i a punt per a seure quan estigui baldat. El que no entén és per què sempre la troba entre la malesa, just darrere dels gronxadors, a dos passes de casa.

_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________

Cinquena participació provinent de Xarel-10: http://xarel-10.blogspot.com/2011/02/repte-literari-iblama-blog.html

Ens pensàvem que, per fi, havíem arribat a un lloc verdaderament verge. Un lloc que érem els primers a trepitjar i, per això, avançàvem contents malgrat haver d'anar apartant les herbes que ens dificultaven el pas.

Quan, de sobte, vam trobar-nos amb aquella cadira allí al mig i una mica més enllà vam veure, al costat d'una carretera, la noia que la hi havia deixat vam descobrir que malauradament ens havíem precipitat en les nostres conclusions i que hauríem hagut de saber que avui en dia ja no en queden de llocs verges.

_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________

Sisena participació des de Magazine.cat:

http://magazinecat.blogspot.com/

Amb un sol abrasador vaig a la piscina a passar una llarga tarda d’estiu.

Al xiringuito em trobo amb tots els companys per fer petar la xerrada i jugar a la botifarra.

Ara 30 anys desprès, el records de joventut s’esvaeixen mentre miro la cadira del xiringuito abandonada al mig de les bardisses, amb l’enyorança d’allò que ja he perdut.


_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________

Aquí tenim la setena participació de part d'Elisa Llaberia.

Botges i escombreries. En 1 sola foto queda ben plasmat el que es i será la realitat del camp catalá.
M'explico: El camp ja no es rendible, peró el pagés vell, per no veure'l erm el va cuidant.
Quan es mor, els hereus tenen 3 opcions:
1- Conservar-lo perdent'hi diners. (aixó no ho fa ningu)
2- Deixar-ho perdre =En poc tems tot son verdessos.
3- Vendre el tros = Qui ho compra?. Domingueros, en dos dies tot ple de ferralla.
Així hem acabat!

_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________

Aquí tenim la vuitena participació de part de l'Enric

Un bon dia, un jove afeccionat del Madrid, va plantar la cadira al camp per veure guanyar "la decima"..........anys i anys d´espera, finalment van morir de vells els seus néts. La cadira segueix alla esperant el seu desitjat moment.......


13 de febr. 2011

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA
Sporting 1 - Barça 1 (Villa)
El millor: Pedro
El pitjor: la primera meitat i Milito

La crònica __________________________________________________________
Doncs res! Virus Fifa, relaxament... Podem analitzar els diferents factors que van dur al Barça ha fer un mal partit, però el principal va ser el bon plantejament del Gijon. Tenien molt clar al que anaven, des del meu punt de vista; sortir a sac la primera part, a intentar marcar un gol i tancar-se a la segona per mantenir-lo. Els hi va sortir quasi de conya! A la primera part ens van arraconar i no ens van deixar jugar. La possessió nostra va ser de les més baixes i corrent cada vegada ens superaven. Creaven superioritat per banda i sempre ens guanyaven l'esquena. Si posem dues "tartanes" com són Piqué i Milito, junt amb Max, qui corre? Va ser un error. Per això a la segona part van posar Masche de central, per aprofitar la seva velocitat i la cosa va anar millor. No hi ha dubte que a la primera part vam sortir adormits. No estàvem frescos. Un clar exemple el tenim en el joc d'Iniesta i Messi, que una una altra vegada queien en la teranyina de jugadors que havia muntat Preciado. el jugador que tenia la pilota sempre tenia de tres a quatre jugadors que el tapaven i li feien la cobertura; així era impossible! Quan van marcar la consingna va ser clara, aturem-nos! I és que un entrenador amb dos dits de coneixement sap que els seus jugadors poden aguantar de 45 a 50 minuts corrent davant del Barça. El Betis i altres equips van voler jugar de tu a tu al Barça i en van sortir escaldats!
A la segona part, Pedro va obrir el Camp i els jugadors van sortir més endollats. Vam fer córrer la pilota, vam pressionar -cosa que a la primera part no ens va sortir-, vam fer parets... Vam fer una segona part decent, lluitant fins que Villa va fer el gol de l'empat faltant un quart d'hora. Un golarro! I d'aquí al final més arribades del Barça i res! Crec que va ser un resultat just!Iblama

7 de febr. 2011

CAP DE SETMANA DE SANT BLAI I LA CANDELERA 04-060211

DIVENDRES 040210

Ens va fer un dia esplèndid. La carretera N-420 estava plena de mossos i radars per tot arreu. Pel que es veu han obert una campanya per treure de la crisi el govern. No crec que aquesta sigui una manera de reduir els accidents, però... Pujant cap a Porrera hi havia més radars i mossos que no pas cotxes a la carretera.

Primer de tot vam plantar quatre ametllerets i la resta del dia la vam passar a la part alta, tenint a ratlla la zona de conreu dels rogles, a la qual no s’hi anava des de feia molts anys. Clar, la malesa ha anat guanyant terreny al que estava cultivat però segur que poc a poc ho anirem recuperant. Jo a finals de l’any passat ja em vaig encarregar de fer una mica de pas.

A mig matí vam muntar una mena de recollidor d’aigua per quan vulguem fer alguna cosa i vam dinar a la part alta amb el Montsant al davant. Quina pau que es respira a les altures! Són moments impagables!


*Abans i després l'habilitació del camí







A la nit vam fer cap a Mont-roig. Allà vam quedar al Tòpic amb l’Adriana i la Cati perquè ens ensenyessin el seu pis nou, que per cert és una passada. Primer vam fer unes cervesetes ben agraïdes, per acabar sopant a casa seva. Ens ho vam passar molt bé dient quatre ximpleries, barallant-nos amb el Meu i ben acompanyats d’un bon vi i un bon cava! De nou vam acabar al renovat Tòpik fent unes copetes abans d’acomiadar-nos.


DIUMENGE 060211

A Colldejou vam celebrar Sant Blai i la Candelera. Ens vam reunir a l’església per assistir a la missa. Vam encendre les Candeles i els assistents van anar dipositant les ofrenes en cistells als peus de l’altar: fruita, menjar... Feia un dia preciós, de primavera a fora. A dins de l’edifici podies comptar les bafarades d’aire que sortien de les boques dels assistents. En acabar la missa, a la plaça de l’Abadia el Grup de Dones va preparar una xocolatada popular. Com he dit feia un dia molt indicat per compartir la xocolata i la coca i xerrar una estona amb la gent. Com sempre la xocolata –i tots els menjars populars que es fan- estava per llepar-s’hi els dits.








Llavors el Jordi i el Marcel ens van dir al Joan i a mi si volíem anar amb ells a la font del Noguer. Ara Colldejou té un seriós problema. El subministrament d’aigua està interromput a causa d’una seriosa avaria del pou antic d’on provenia l’aigua. La solució provisional perquè el poble no es quedi sense aigua ha estat treure l’aigua de la font del Noguer la qual es remuntada des de la part fonda dels Hort fins al collet per baixar per la pròpia inèrcia fins al poble. Doncs bé, vam pujar amb un motor fins a la font del Noguer i allí vam engegar-lo xuclant l’aigua de la bassa. Aquesta aigua puja per unes mànegues provisionals fins més o menys al damunt de la Hípica i d’allà fins al poble baixa per la seva pròpia inèrcia. Allà mateix vam poder veure els conductes antics d’aigua. Després vam anar a veure la nova bassa que s’ha construït prop de la font freda. D’allà, tot havent saludat els caçadors que estaven de batuda, vam ascendir fins al coll del Guix per tornar a baixar per la banda de la Torre. Reconec l’espectacularitat d’aquells paratges. Hi ha un bosc preciós que combina les alzines i els pins. El camí està netejat de ben poc, malgrat tot s’hi ha d’anar amb un vehicle tot terrenys ja que sinó t’arrisques a deixar-hi els “baixos” del cotxe. Als voltant es poden veure les tasques de neteja que s’han anat fent en aquests darrers temps. De fet el camí s’havia habilitat de nou però les nevades de l’any passat el van tornar a malmetre. Tot baixant vam veure una bassa immensa amb el motor per pujar l’aigua, el barranc ben net, una alzina preciosa centenària –com a mínim- i per fi vam arribar al pou trencat. Es un pou que descendeix fins a uns 190 metres de profunditat. És increïble! I es veu que base d’anys s’ha anat deteriorant; i ara està espatllat del tot. D’aquí l’aigua pujava aquests 190 metres i després era remuntada fins al coll del Guix (uns 200 metres més) des d’on, aprofitant el pendent, baixava fins al poble i l’abastia. Com hem dit ara el poble té un gran problema ja que el pou ha deixat de funcionar. Els conductes amb els anys s’han anat oxidant i embrutant-se i no se’n pot extreure aigua. S’ha d’intentar o fer un pou nou o aprofitar el conducte antic per fer-hi passar un nou conducte pel seu interior per poder tornar a extreure’n l’aigua. Tasca complicada!

Per acabar l’excursió vam seguir descendint camí avall per anar a trobar els camins súper arreglats que donen a la carretera de La Torre a Colldejou. Poc a poc deixes enrere els boscos espessos per retrobar de nou terres de conreu.

Donar l’enhorabona a qui pertoqui per les tasques de neteja que s’estan fent pels voltants.















Vam dinar; teníem un gana... Fins i tot vaig fer una becaina! A les cinc van fer cap a la sala de Ball per assistir a la Reunió de l’AVA anual. Enguany celebren el 20è aniversari. Van passar balanç del 2010, tant econòmic com de la gent que s’ha donat d’alta i de baixa. En concret destaquen la baixa de la Marina i les altes de l’Eric i la Laia Vidal. Tot ha estat molt positiu; s’han fet unes bones festes majors i a més s’han obtingut uns diners ben agraïts. Això sumat a les subvencions fa que l’associació tingui beneficis. El cert és que és una alegria ja que sense el seu esforç el poble deixaria de tenir una bona festa major. Llavors en el torn de precs i preguntes es va demanar si es podia fer un pressupost conjunt amb la resta d’associacions del poble per poder arranjar millor el tema de la calefacció del ball. També es va fer una proposta per adquirir més cadires i taules. Iblama