APARTATS

24 de gen. 2010

LLIGA BBVA
Valladolid 0 - Barça 3 (Xavi, Alves, Messi)

Els gols:


L'eliminacio de la copa, tot i ser un cop, servira perque el Barça pugui arribar amb mes ganes i mes fresc als partits. Si de per si l'equip ja es perillos, podent reposar i preparar millor els partits, sembla que encara podem fer un futbol mes brillant, mes intens i mes vistos. El partit d'ahir a Valladolid n'es un exemple.
Els primers minuts els equips rivals ensenyen les cartes que els agradaria jugar. En aquesta fase del partit, ahir Valdes en va ser l'estrella indiscutible. Va fer tres aturades de molt merit i ens va salvar d'anar per darrrere al marcador. Aixo els primers vint minuts.


Guardiola estava nervios a la banda. Veia alguna cosa que no rutllava. Va donar unes instruccions, concretament fer caure mes a la banda Ibra, baixar Messi i posar Henry de davanter centre, i es quan va arribar una de les millors jugades d'equip que he vist en els darrers anys. Pique roba una pilota davant de la nostra area. Habilita a Iniesta -mes endarrerit-. Aquest rapidament li passa a Xavi i Xavi obre cap a Messi, que al primer toc, habilita Alves que pujava per la banda. El brasile fa una centrada milimetrica a peus de Xavi, el qual sense deixar-la caure a terra engalta un xutarro magnific i fa el primer gol (0-1).


Uns minut despres Alves torna a pujar per la banda com un boig en un altre contraatac i fa una centrada que s'enverina, superant al porter castella i suposa el segon gol (2-0). Una mica de xurro pero es un golarro. Amb aquest gol la sensacio es que el Barça golejaria. De fet la vam anar tocant de banda a banda i el rival anava perdut darrere la pilota. Nomes a pilota aturada ens van inquietar una mica.
El plantejament de Mendilibar es molt arriscat. El Valladolid amb la manera que juga si no fa un o dos gols aviat esta mort. Juga amb les linies molt avançades volent ofegar al rival. Si el rival es una mica intel'ligent nomes cal que faci bellugar la pilota per cansar-los i s'acaba la pressio. Nosaltres els vam desarmar magnificament. I es que la resta del partit va ser un recital de pressio del Barça, jugades amb pocs tocs i filigranes diverses. El Valladolid estava mort!
El gol definitiu va arribar a la segona part despres d'una passada d'Ibra, Messi va fer el tercer (0-3)




Tanquem aixi una primera volta invictes entrant una vegada mes a la historia del futbol. Iblama
(sense accents per virus)







20 de gen. 2010

33è ANIVERSARI XELL GAYA 160110



Trenta tres primaveres! Ja veus! Encara que ho volguem ocultar ens fem vells i a mi fer-me vell no m'apassiona massa; hi ha gent que si! Res que vam celebrar el 160110 l'Aniversari de la Xell. El dissabte vam dinar a ca la Paquita amb l'àvia i els seus pares. Fixeu-vos que les espelmes del pastís s'havien de sumar! Feina rai!


A la nit vam anar al pis verd de la Cris i el Joan amb la colla de Colldejou. La sorpresa va arribar quan la Cris va aparèixer amb un coc de xocolata per la porta. Després de bufar l'espelma que portava va volar depressa de la taula! Som Xocolateròpters! Mentrestant vam poder gaudir d'un dels millors Barça de la temporada!



L'endemà vam anar a dinar al Batan i vam acabar rematant la festa! No et pot queixar ah! Enguany has tingut tres pastissos, eh! Això et demostra el munt de gent que t'estima! Doncs au! a poder gaudir de molts més anys i que ho poguem compartir plegats! Salute! Iblama

17 de gen. 2010

LES SIS COPES DEL 2009 DEL BARÇA ATERREN A REUS 160110


El text apareix sense accents per un problema.



Com un nen petit, em vaig passar mitja nit sense dormir. Tenia una emocio interior desorbitant. Estava a poques hores de poder tocar les copes que el Barça del les 6 Copes va guanyar la temporada passada 2008-2009. Era evident que hi haviem d'anar aviat i aixi va ser; a les 9:30 vam marxar de casa. Hi havia una cua bastant normaleta. Imagino la cua que hi havia al migdia. Als llocs s'hi ha d'anar a primera hora.
A la plaça Llibertat de Reus i havia el bus de les Copes; una gran iniciativa del club per poder arribar mes als seus seguidors. Jo la veritat es que hauria aprofitat la benentesa per recaudar diners per alguna bona causa, com per exemple Unicef, o pels damnificats del terratremolt d'Haiti.



Quan ens va tocar vam pujar la Xell, el Marti i jo, per les escales d'acces del bus. A l'entrada hi havia el palmares del club i un video que anava passant amb els millors moments del 2009 narrats pel Puyal. Entre totes les fotos sobresortia la de Puyol amb el braçal de gran capita a les mans -despres de petonejar-lo- al Bernabeu. Quin gran dia!



Finalment, arribaves a la sala amb els trofeus. Quina emocio veure les 6 copes alla arrenglerades una al costat de l'altra. A mi em va agradar molt la Intercontinental, la Supercopa d'Europa i "l'orelluda" o de la Xampions. Ens vam fer unes fotilles mentre timidament acaronava la de la Lliga, la de la Xampions i la de la Copa del Rei.




Gracies Barça per haverme fet sentir el que he sentit i per haver permes al nostre estimat club ser el mes gran gel mon. Hem passat a la historia. Visca el Barça!!!!!!!!!!!!!!! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

LLIGA BBVA (per problemes tecnics el text apareixera sense accents)
Barça 4 - Sevilla 0

Els gols narrats per la cadena SER



Acabem una de les setmanes mes importants -crec- d'aquesta temporada. El Barça va caure eliminat de la copa del Rei pel Sevilla el dimecres pero la segona part jugada al Pizjuan i el partit de lliga d'ahir ens han donat un anim molt necessari als cules de cor. Precisament, el cule de cor el que vol es veure futbol. Li importa poc el resultat. Si fem un bon futbol i l'equip dona poderosos arguments l'espectador surt del camp content. Hem aconseguit fent un grandissim joc durant 135 i la gent se sent orgullosa amb el seu equip.






Els dos equips van guardar un minut de silenci previ per les victimes del terratremol d'Haiti. Des de que l'arbitre va xiular nomes hi va haver un equip: el Barça. No nomes va fer parar boig el rival sino que va jugar a futbol, va correr, va inventar, va pressionar... Ahir ho va fer tot be! I en aquest aspecte, de la mateixa manera que vaig dir que en el partit d'anada el Pep l'havia "cagat", el merit que els jugadors sortissin tant motivats ahir tambe es d'en Pep. Aixi que felicitats Pep!


A la primera part no vam tenir la recompensa del gol, quan vam mereixer de sobres anar al descans amb mes d'un gol al marcador. Coneixedors que el maxim rival havia perdut no podiem deixar escapar la possibilitat de guanyar el "match". En defensa va estar molt be. La solidesa que mostren en Pique i en Puyi al centre es incontestable. Si a mes comptes amb un inspirat Abidal i el mig camp t'ajuda a tapar els forats que deixes quan ataques -concretament Busi-, ens trobem amb una de les millors defenses del mon. Perque aixo succeeixi no obstant la linia defensiva ha d'estar molt atenta i junta a la de mig camp. L'anticipacio es vital, sino estas perdut!




De mig camp endevant vam construir de conya. Xavi va tornar a agafar la batuta del partit ben acmpanyat d'Iniesta i les baixades de Messi; el qual com mes cau al mig mes perill porta. L'Alves va pujar molt be la banda reforçant molts cops el mig camp i tallant moltes pilotes encara que fos fent falta. I davant Henry va fer un partit acceptable i Ibra va seguir en la seva linia darrera una mica fluixa. Aquesta oportunitat trobo que els canvis van ajudar a donar frescor a l'equip, sobretot amb l'entrada de Pedro, el qual va permetre a Messi fer embogir el mig de la defensa blanca. Bojan tambe va estar prou be. Segurament es mereix una altra oportunitat.


El primer gol el va fer el Sevilla en propia porta despres d'un centre-xut de Pique (1-0). El segon el va fer Pedrito amb una grandissima passada a l'espai de Xavi (2-0). El tercer fou obra de Messi rematant una centrada d'Alves; es el seu gol 100 (3-0). Igualment feu el gol 101 amb una inusual passada d'Abi i enganyant un dels millors porters del mon: Palop (4-0). Iblama

14 de gen. 2010

COPA DEL REI (Tornada)
Sevilla 0 - Barça 1
Les imatges del partit
Podem recordar moltes coses ara! El mal parit de l'anada, el gol legal que no ens donen per bo, el mal plantejament del Pep... Malgrat tot em queda un bon regust de boca, encara que al final no haguem passat l'eliminatòria. Tenim futbol per temps i el bon futbolero -com jo- podem perdonar aquesta eliminatòria perquè sabem que darrere d'aquests jugadors i darrere l'entrenador hi ha molt futbol. No es conformem en guanyar i punt, el bon culé vol més, per això va venir en Cruyff. Darrere d'ell altres entrenadors han tingut resultats acceptables però com que no donaven espectacle la gent els xiulava. Recordeu en Van Gaal?
Jo he estat crític amb el Pep amb coses puntuals i ho continuaré sent si cal però no puc deixar de reconèixer que és el millor entrenador pel Barça i que està sent el millor entrendor de la història. Seria idiota si no ho reconegués però trobo que comença a no trobar recursos per paliar certes mancances quan els rivals ens apreten i que li costa molt fer els canvis. Ara Pep ets el millor. De totes maneres crec que el mèrit que el Barça hagi arribat tan alt és teu per haver sabut portar tan bé el grup i saber-ne treure el màxim. I igualment ara crec que en la derrota n'ets el màxim responsable i més veient el partii d'anada. Sort i endevant!
(Fotos del Mundo Deportivo)
La primera part ha estat un desastre. El nostre equip, davant l'empenta del rival, ha anat aculant-se i tirat la defensa massa enrere. Molt semblant al que va succeir el dia del Tenerife. El Sevilla ha avançat molt les línies i ha tingut tres bones oportunitats. Nosaltres hem tirat com hem pogut. Hem donat molta mobilitat als davanters quan el problema el teniem a mig camp. La pilota circulava molt lenta i li costava molt d'arribar a mig camp.
A la segona part hem ajuntat més les línies i les hem avançat de manera que hem rebduït els espais al Sevilla; per això hem jugat tant bé! Hem corregut, hem pressionat, hem creat perill... Hem mort com els bons campions lluitant i intentat ser els millors. I ho hem estat durant uns 50 minuts de 180; massa pobre vagatge. Al final Xavi ha fet el primer gol (0-1); quedava mitja hora per davant. Però noi; una vegada el pal i altres cops Palop no ens ha permès marcar el segon! I cap a casa, això si; amb l'orgull ben alt!
Ànims Pep, ànims Barça, ànims afició. Visca el Barça!!!!!!!!!!!!!!! Iblama

13 de gen. 2010

LES FRASES I LES DITES DEL 2009

Vés a saber! Potser et serveixen per alguna cosa. Iblama

Quan sento més necessitat d'una religió,
surto de nit a pintar les estrelles.
VINCENT VAN GOGH (Diccitionari)

No siguem bocamolls i diguem amb franquesa que en aquest món no s'entèn res. Només els bocamolls i els imbècils creuen saber-ho tot!
THEKOV (Diccitionari)

Passaré una sola vegada per la vida, per això qualsevol cosa bona que faci o qualsevol cosa bona que pugui fer a un ésser humà, ho he de fer ara perquè no tornaré a passar per aquí.
TERESA DE CALCUTA (Diccitionari)

La xarxa és com una festa a la qual arribes i tothom ja està borratxo discutint apassionadament. Sents que has de beure de pressa per entonar-te.
JAMES WOOD (Diccitionari)

La tardor, porta la tristor!
POPULAR CATALANA

Aquells que mai es retracten de les seves opinions s'estimen més a ells mateixos que a la veritat.
JOEPH JOUBERT

La música dóna sentit a la meva vida.
IBLAMA

Tinc amics que no saben el lloc que ocupen en el meu cor.
No perceben l'amor que per ells sento i la necessitat que tinc d'ells.
VINICIUS DE MORAIS

El que s'obté amb violència, només es pot mantindre amb violència.
MAHATMA GANDHI

Només hi ha una manera de saber si una persona és honesta o no. Pregunta-li si ho és! Si et dóna per resposta un "si" segur que no ho és!
GROUCHO-MARX

Les paraules estan plenes de falsedat o d'art; la mirada és el llenguatge del cor.
WILLIAM SHAKESPEARE

L'amistat és com la maionesa: costa un ou
i hem d'estar alerta perquè no es talli!
WOODY ALLEN

Un sempre es creu
que les marceix
el temps i l'absència.
Però el seu tren
ara se'n va,
ara retorna...
Son aquelles petites coses...

JOAN MANUEL SERRAT (castellà) i JOAN ISAAC (català)

El dolç, per ser més dolç ha de tenir un punt amarg!
CLÍNICA DEXEUS

Hi ha una diferència notable entre l'enamorament amb amor i l'enamorament sense amor. Quan no hi ha amor, si l'enamorament s'extingeix no queda res. Però si hi ha un amor genuí, encara que l'enamorament marxi, l'amor roman.
RAMIRO CALLE

Els petits moments són els que fan gran la vida!
IBLAMA

Ara saps que la mort no és morir-te,
sinó que es mori algú que estimes.
MIQUEL MARTÍ I POL

En la vida tots som diferents!
La mort a tots ens iguala!

En la lluita entre el Bé i el Mal, les víctimes les posa el poble.

EDUARDO GALEANO. NO A LA GUERRA!!!!!!

A la cara d'un nen sempre hi ha una rialla.
A la cara dels adults sempre hi hauria d'haver rialles.
IBLAMA

Necessites dir molts nos per poder obtenir un si.

IBLAMA

Prometo ver la alegría
y escarmentar de la experiencia...
ANTONIO FLORES

El pallasso
Tot greu quan va grotesc i espellifat,
ell, troba que fa riure anant mudat.
JOSEP CARNER

Amb la llum del teu mirar
has omplert la meva vida.
Si em volguessis estimar
ma ilusió fora complida.
ROSÓ (Popular catalana).

La primavera la sang altera!

POPULAR

Quienes la felicidades esperan, vendrá la noche.

Mas para quien nada espera todo lo que viene es grato.
FERNANDO PESSOA

Caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
LLUIS LLACH

La mentida o la falta de veritat acaba girant-se en contra del qui la diu!

IBLAMA

Els sentiments són com ses carreteres
no saps mai el que et vindrà,
serà una curva o un replà...
o una altra cosa que no esperes!
massa tard.

CRIS JUANICO

No hi ha demà si o estic amb tu...Que no s'apague la llum!

FELIU VENTURA

No facis als altresel que no et faries a tu mateix!

PEP SANGENÍS
Tard o d'hora tot s'acaba,però tornarà a començarSAU

Tard o d'hora tot s'acaba,
però tornarà a començar
SAU

Tot el que jo et pugui donar
ho porto escit en els meus ulls
a cada gest i a cada pas!
MARC DURANDEAU

Que els Déus ens deixin veure'ns envellir!
JOAN ISAAC

En els pitjors moments només et vull dir que t'estimo.

IBLAMA

Si la Candelera plora
l'hivern ja és fora.

POPULAR

S'assoleix la felicitat
si es perd la por.
EDUARD PUNSET

Mai és massa tard
per sortir a buscar el teu tresor
SOPA DE CABRA

Que la vida va depressai sento com s'escapa de les mans.Doncs saps molt bé que cal que anem depressaque potser no hi som a temps.

SAU

T'estimo per tot allò
que no t'hauria d'estimar.
JOAN ISAAC

Res no és per sempre!
DEPT

Perquè faci camí...
Junteu-vos! Junteu-vos!
SALVAT PAPASSEIT

11 de gen. 2010

GRAN NEVADA A COLLDEJOU 08-100110

*Foto de Joan Joglar. Colldejou 080110



L'ÀLBUM DE LA NEVADA DE COLLDEJOU 08-090110


















SENSACIONS DE LA NEVADA

Un mes després de la darrera nevada al poble hi ha tornat. I ho ha fet amb molta més força i acompanyada de molt més fred.

La nevada es va iniciar la matinada del dijous i no va parar fins pràcticament 48 hores més tard. Totes les previsions havien estat superades! La nevada ha arribat a cotes molt baixes. El poble té uns gruixos que oscilen dels 20 als 40 cm però en llocs més alts se supera aquesta xifra. Doncs res; el dissabte amb el bo del sol, vaig agafar mon pare i ens vam arribar a Colldejou. La carretera s'ha de reconèixer que estava força bé i quasi que hi havia dos carrils. Moltes de les cases tenien uns caramells espectaculars. Destaquen sobretot els del casal i els de l'església. Moltes famílies del poble van haver de passar moltes hores sense llum. Sort que, qui més qui menys tenia una estufa o un foc de llenya i encara es van poder escalfar i fer menjar.

Vam anar a Lo Corral. La sorpresa estava servida; el terrat estava atapeït de neu. Ens vam posar a treure-la -com vam poder- perquè el desaigüe no s'embocés. Així va anar fent-se de nit. També vaig entrar els geranis que tenia a les balconades. Abans que marxes el sol vaig tenir temps d'anar a donar una volta pel poble, evitant les zones amb gel. Pels carrers hi havia gent de l'Ajuntament, junt amb altres voluntaris, treient neu i llençant sal.

Evidentment la temperatura anava caient en picat. A la Mola i on hi havia neu, com que feia vent, es veia com si sortís fum del terra (a vegades s'ha vist en reportatges de muntanyes grans). Així que, enllestida la feina i després de donar una volteta pel poble, vam pujar al cotxe i vam tirar carretera avall. Feia un fred terrible i la por a glaçades era immient. No vam tenir cap problema per arribar a Reus! Iblama