APARTATS

30 de des. 2017

ELS FRUITS QUE EM DÓNA LA TERRA. ANY 2017

HORTS DEL RIX.


LA TANCA. Vam començar l’any acabant d’apedaçar les tanques de protecció que vam muntar amb mallasso i reforç de palets de fusta en els llocs més vulnerables. Va caler reforçar la part dels marges de dalt ja que els porcs senglars van passejar-se per les parades del veí del damunt i intentaren fer una incursió a la nostra parada. Afortunadament no baixaren!




EL MOTOCULTOR. Per desgràcia el vell motocultor de la Paquita i el Jaume va deixar de funcionar. Es van trencar diverses peces com per exemple l’eix i hi va haver uns problemes de motor irresolubles. Així que ens espavilàrem per buscar-ne un. El vam trobar per internet; un Pasquali de segona mà amb marxes, fins i tot enrere. Va finet com una seda!


EL TEMPS. L’hivern enguany no va ser massa potent. Puntuals i curtes fredorades sense perllongació de massa dies. Una nevadeta puntual de primavera el 23 de març va ser el colofó. Algunes gebradetes i alguna glaçada curta. Això si dies de molt vent, com ja és habitual i poques pluges, alguna en forma de tromba que feren baixar el barrancó. Com deia, de pluja, precisament, al llarg de l’any n’hi ha hagut poca globalment. A l’estiu i a la primera part de la tardor s’ha notat la sequera. De bolets res de res!


EL CAMÍ. Es va arreglar amb màquina i es van fer llambordes però les pluges violentes l’han deixat força malmès amb escòrrecs als llocs de major pendent. Al mes de novembre s’ha acabat de cimentar el tram final de la sortida del poble fins a la caseta de fusta i el tram del camí de l’hípica fins a la llamborda que toca amb l’encreuament de camins de la Mola. El tram final de camí, que coincideix amb el barranc, vam deixar que creixessin els verders i els herbots al màxim i llavors hi vam passar la desbrossadora per mantenir el sender a ratlla, marcant bé tot el perímetre que envolta l’hort. Abans d’acabar l’any hem perfilat el reg de meitat de barranc per si hi ha alguna pluja forta.





EL FEM. Primer no en vam tenir per un oblit però al final el Marcel ens va aconseguir una carretada i mitja que el Miquel Àngel ens va traslladar a tocar de l’hort. Estava sec i a punt per ser col•locat i remenat amb terra amb el nou motocultor. Just la darrera setmana de l’any rebem la segona tongada de fem. Ja hem començat a escampar-ne perquè vagi treballant. Aquesta vegada han estat tres viatges.



LA BARRACA. Amb el motocultor nou vam haver de fer-li un rafal a tocar de la perera perquè estigués una mica més resguardat. Uns palets i unes lones van anar la mar de bé. Amb la caseta feta hi vam introduir el motocultor i el vam tapar amb una manteta perquè estigués a punt per a funcionar quan calgués. Caldrà perfeccionar-ho!


LA PALLA. Seguint amb el model d’hort ecològic vam aconseguir unes paques de palla. L’objectiu era col•locar-la damunt del terra i escampar-la a mode de cobertora de protecció perquè no sortís tanta herba. I sí; realment no han sortit tants herbots com altres anys. La pega és que el vent l’ha escampat per l’hort traient-la dels llocs on més ens interessava que fos. S’ha notat molt als llocs que s’ha mantingut ferma i als que no. Després, amb la collita ja passada, en llaurar-se nou, sembla ser que la mateixa palla barrejada amb la terra, gràcies al motocultor, afavoreix una millor oxigenació del sòl.


EL REG. Enguany hem aprofitar per comprar tub de gota a gota més resistent ineficaç i poc a poc ens hem dedicat a canviar-ne els tubs més deteriorats. I és que l’aigua de la Mola és molt calcinosa i massa sovint n’obtura els conductes de sortida. A banda hem consolidat el doble tub de reg en dos trams perquè l’aigua arribi arreu millor. Al treure la vella tanca, els crestalls han augmentat al voltant d’un metre més, així que hem hagut de ficar-hi tub nou també.


LA SEMBRA I LA PLANTADA. Sempre hem estat molt escrupolosos amb les llunes. Els dies de referència sempre han estat els que han marcat el Calendari del pagès. Cal dir que majoritàriament hem plantat adquirint el planter als Horts de Miró i a la Cooperativa de Cambrils: Cogombreres, julivert, api, tomaqueres, carabassoneres, cebes, enciams (a tandes), cols, bròcoli, cols de Brusseľles, bledes, escaroles i calçots. De llavor i sembra: espinac, pastanaga, remolatxa, ruca, curiandre, faves, pèsols, carabasses, panis, girasols. He deixat les bajoques per al final ja que en vam fer una sembra esgraonada. Tres sembres progressives. Igualment ho hem fet amb les diferents varietats d’enciams. Acabat l’estiu vam plantar els ceballots de calçot que per cert, no acaben de tirar.







LA COLLITA. Ha estat una collita controlada, no com altres anys que se’ns havia anat de les mans. De les varietats de tomaca la que ha treballat millor ha estat la Benac; a tenir en compte. En segon lloc, hi situaria la varietat Cor de bou, amb bona ‘carn’ i ja quasi descartaria la Montserrat, per massa foradada per dins. De bajoca vam seguir amb les de mata baixa, tenint una bona producció tant pel que fa a la varietat rodona com la plana. Ha estat un any extraordinari de carabassons tendríssims i gustosíssims. De bledes n’hem tingut tot l’any, igual que julivert, api, ruca i pastanagues. D’enciams, allà dalt, només en podem posar amb el bon temps, en pic el sol planeja ja no hi toca i els enciams s’estanquen. Les varietats que han donat un millor rendiment han estat les Trocadero, Fulla de roure i Escarola. La Romana i Meravella no han anat massa bé. De pebrots i albergínies n’hem tingut fins al novembre. Vam fer tres crestalls, separats clar perquè no s’hibridessin, de pebrots: italià, morro de vedella i padrons (potser els més fluixos; estancats). D’ albergínia vam escollir la llargueta. De faves i pèsols en vam collir un munt de baines. De fava vam ficar-hi la varietat aigua-mel i la veritat es va ser exitosa; fa unes baines més curtes però el gran es desenvolupa a lo bèstia. Els pèsols van sortir dolcets i tendríssims. Entre les dues coses vam tenir menjar de temporada entre maig i juny i un munt de material per congelar de cara a la resta de l’any. Ja a la tardor les carabassetes fetes de les nostres pròpies llavors han anat traient el cap. Les vam posar a tocar de la tanca del barranc i aquell terreny no estava prou reposat i ben adobat. El fruit ‘carabassil’ ha quedat una mica petit; hem collit carabassetes petites. En la majoria de crestalls hi vam posar a cada punta un girasol. Quan van haver esclatat ens van donar un espectacle en flor xulíssim. També vaig fer planter de geranis. En esporgar els de casa, en vaig pujar un bon grapat a l’hort i els vaig clavar en un torreter caixa on s’han fet com a rucs i han florit. Llàstima del fred hivernal que els ha rostit una miqueta. De calçots en vam collir pocs ja que els vam humitejar massa i els que tenim ara veurem.








PLAGUES. Especialment la primera tanda de tomàquets sempre es veu afectada. Dins a les tomaques s’hi desenvolupa un cuc que cria els ous i pon els ous dins. De moment ho hem aconseguit aturar a temps i la plaga no ha anat a més. Igualment, les fulles de la mateixa tomaquera trobem que s’assequen molt i en poc temps. Va molt bé fer una bona esporgada però amb la tomaquera enfilant-se per la canya pateix un deteriorament progressiu i algunes es moren, havent-se assecat. Després de les pluges de maig vam ensulfatar bé tomaqueres i carabasseres per la cendrosa. Pel que fa a la ruca també hi hagut algun bitxet que s’ha cruspit lleument les fulles tendres. Pel que fa el pulgó no ha estat un any dolent; n’hi ha hagut poquíssim en faveres i bajoqueres. Durant tot l’any hem pogut observar com la mateixa natura regula l’ecosistema de l’hort. Hi ha diferents tipus d’animals i insectes que es mengen entre ells: mosquits, aranyes, bernats pudents, escarbats, cucs... en un altre ordre garses i pits rojos que estan a l’aguait quan remenem la terra.


COMPANYIA. Agrair un any mes la gentilesa del Tomàs i l’Albert per deixar-nos l’hort i el bon veïnatge amb l’Anton. Ens ajudem en algunes tasques per fer-les millor i que siguin més efectives: fem, tancaments i barranc. Estic especialment content per haver compartit bones estones amb el Ric, la Lu i la Jara. Junts amb la Xell i jo mateix hem format un bon equip. De la mateixa manera hem passat algunes estones amb la Gina, la Montsant, la Neus i l’Edu. Junts hem fet l’hort una excusa per veure’ns!





TROS DE PORRERA.


ARRANJAMENT DE LA TERRA. El tros de Porrera parteix dels aproximadament 300 metres i s’enfila fins als 500 a la punxa més alta. Terra de licorella, per tant altament erosionable i pendents pronunciats. La veritat és que hi ha una diferència enorme entre les parceletes que hem anat mig tancant -com hem pogut- de la part baixa i els vessants de la muntanya exposats a tot; erosió, animals salvatges, pluges... En tot el tros la lluita és constant per intentar salvar els marges centenaris, deixar una bona basseta al voltant de l’avellaner i colgar bé la part baixa del mateix. Al pla rai; rasclet i avall. El problema ve a les vessants est (espatlla) i oest (malloll), amb les pendents que cada cop es pronuncien més. A més, a mesura que tires amunt, la salvatgia del territori s’accentua.



PODA. És essencial! Gràcies a la motoserra la feina s’ha pogut agilitzar i molt. Hem mantingut a ratlla el creixement d’alzines a la part alta i herbots inútils. Pel que fa a avellaners i ametllers ha estat vital. Ambdós treballen molt millor. La veritat és que molts ametllers mai s’havien escapçat i les rames eren massa altes i impracticables a no ser que es piquessin amb canya per fer caure les ametlles. Pel que fa als avellaners els és vital per a un millor desenvolupament alliberar-los de ‘xupadors’. Enguany el tiet Ricardo em va ensenyar a podar els ceps i els hi ha anat molt bé.




TRACTAMENTS. Fem el que és més bàsic, certament. Només ensulfatem per l’herba dos cops abans que arribi la collita; va bé no trobar-te herbei quan plegues avellanes. Un per setmana santa i l’altre abans de l’estiu; segur que una tercera passada no aniria malament. A l’estiu, amb la formació de l’avellana li és vital que es faci el tractament pel diabló. D’adob químic ja fa una pila d’anys que no ens llancem.

L’HORT. Ha estat un any boníssim. Tenim tres parceletes que hem arranjat per fer-hi hort. Hi hem sembrat faves, pèsols i alls. De faves n’hem collit fins a cinc vegades de la varietat ‘aigua dolça’ que ha treballat molt bé. Els pèsols no han anat massa bé crec per dues raons: estaven sembrats massa a la vora i les fulles van mustiguejar-se amb la cendrosa; collita més minsa. Els alls els vam posar en la paradeta que conté terra de sauló i el cert és que han treballat millor que altres anys. Els grills han acabat desenvolupant-se en cabecetes petitones però gustosíssimes i no piquentes




LA COLLITA. D’avellanes n’hi ha hagut poques. Suposem que la poca pluja i segons diuen poc vent en el moment clau del procés han influït negativament. No obstant l’avellana sobretot de cul pla i negret han estat ben maca. Uns 400 quilos són el regal amb el que ens han obsequiat. Tot i el tractament força forats s’han trobat. En canvi la collita d’ametlla ha estat excepcional en la varietat ‘marcona’. Bona esporgada, bona floració = bona collita. Ha estat un any magistral per la vinya en les varietats de moscatell blanc i carinyena negra. Hem tingut caquis, pomes vermelletes del ciri i una bosseta d’olives dels oliverets que comencen a produir. A la tardor he arreplegat uns quants pebrassos també.
















EL CAS DELS AMETLLERS. Vam recuperar una parada i hi vam posar una vintena d’ametllers de la varietat ‘marcona’. Doncs noi, no han produït mai ni una trista ametlla. Sembla ser que és un problema de floració. De cara a 2018 encetarem un procés per ficar-hi ametllers d’altresmvarietats per afavorir-ne la pol·linització.


TANCAMENTS. Són bàsics. Cal anar tancant parcel·les ja que sinó els animals salvatges que tomben per allà, ja siguin cabres salvatges com jabalins, ho malmeten tot. Se’ls hi ha de barrar mínimament el pas sinó estem perduts.


EL MAS. Gràcies a la feina dels Sussos hem arreglat la xemeneia perquè no perdi fum. Hem col·locat una canalera a la teulada que es connecta a dos bidons per recollir l’aigua de la pluja i aprofitar-la per regar els horts. Amb la mateixa canalització tenim aigua dins del mas i al corral en sengles piques. Una aigua que també arriba al wc que hem situat just sota de l’habitació. I hem fet un tancament bonic a la mina perquè estigui més ben resguardada.








LA MINA. La pobra s’ha passat mig any buida degut a la manca de precipitacions. Aprofitant les obres l’hem aixecada una totxana més perquè es pugui recollir més aigua. Amb les pluges del final de l’estiu i la tardor, la mina ha tornat a recuperar el vell esplendor repleta d’aigua. Per damunt li hem fet un recobriment perquè quedi ben protegida especialment de pàmpols i brossa.



LA FAMÍLIA. És evidentment un espai en el que hi convisc amb el meu pare. Allà, a part de treballar la terra, xerrem i passem el dia plegats. Gràcies a ell he après moltes coses que no sabia. Són bon moments per estar junts. Darrerament també coincidim molts dies amb el tiet Ricardo. El seu mestratge ens ajuda a resoldre temes dels que ens desconeixem la resposta. I finalment dir que hem pogut compartir amb ma mare i la família carnades ben maques de primavera i de finals d’estiu.