APARTATS

30 d’abr. 2014

HORTS D’EN RIC. PRIMERA GRAN PLANTADA 260414




Com s’ha notat la primavera; la caloreta, el bon temps, la major insolació, les pluges... la terra està ufanosa. Per tot arreu s’escola aigua i les herbes deixen el seu rastre arreu. És una aigua que com sempre ha esta benvinguda. I és en les darreres setmanes a Colldejou s’han recollit quasi 150 litres i això la terra ho ha notat. També ha agraït la bona dosi de fems que hi vam fer abans d’acabar l’hivern. Ara ha arribat l’hora de fer la plantada més important de l’any, un cop la terra desprès de llaurar-la i adobar-la bé ha reposat una temporadeta. 




Hi hem plantat diferents varietats de tomaqueres com híbrides, tomacó i benac, pebrots del piquillo i morro, albergínies (de les que mai n’hem tingut una bona producció), bajoques, espinacs, meloneres, síndries, cogombres i carabassons. A part de les bajoqueres que ja havíem posat, les pastanagues, els enciams i les cebes, les bledes i els calçots (que quasi estan a punt), tenim les faveres i les pesoleres a punt d’esclatar també. Què tot fa molt de goig!



Com que va baixar força el barranc se’ns va descarnar la “mica” la protecció que havíem fet a les carabasses que vam posar al barranc. Així que com que vam arrencar les cols, les coliflors... les vaig col·locar a baix al barranc a “mode de protecció”: invents Iblama! Veurem que passa!








I res... a la tarda acabar de fer dos crestalls més, regar una miqueta i collir; que és el que t’omple més. I ara a esperar que tot vagi desenvolupant-se tot esperant la gran collita de l’estiu! Em fa molta ilu! 





Ah i una reflexió final. Anar a l’hort no és només anar a treballar. Ho estimo per moltes raons. Abans que res donar les gràcies al tiet Tomàs per cedir-nos la parada d'en Jordi on hem pogut establir-hi el nostre petit hortet. Dit això vull dir és que agraeixo a mon pare el fet d’haver-me inculcat “sense deliris però” la passió per la terra i els arbres.  Després perquè estar en contacte amb la natura ens fa més persones, et permet introspeccionar, reflexionar... i finalment perquè així també estic en contacte amb el Ric, xerrem, ens confessem, critiquem... com dos bones verduleres! Acato les seves ordres... Ric, t’estimoooooo! 


28 d’abr. 2014

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2013-2014



COMPETICIÓ: Lliga espanyola.                                 
MARCADOR: Vil·lareal 2 – Barça 3 (p.p 2 i Messi).
TÒPIC/TÍPIC.  Dedicat a Tito Vilanova.
EN VERD. Bartra.
EN VERMELL. Alves.
EL DE NEGRE: Desapercebut.
LA CONTRA. Partit molt difícil de poder jugar després de la mort de Tito Vilanova. L’equip ha fet el que ha pogut i al final ha acabat guanyant. Hem tingut els errors que ens fan vulnerables: defensar massa enrere, no pressionar endavant, no desbordar per la banda, perdre pilotes inútils... però avui s’ha d’agrair els jugadors l’esforç que han fet per sortir al camp i donar la cara. El problema no ve d’avui! 
Per cert; lamentable l'actitud de certs imbècils contra Dani Alves. Per damunt de tot som persones!
A LA CAVERNA. Agrair a tot el món del futbol la sensació de companyonia que han donat arran de la mort d’en Tito. Igual com va succeir amb la mort de Dani Jarque tothom s’ha bolcat en donar el condol als afectats, en aquest cas el món culer. M’ha posat la pell de gallina veure pancartes al camp de l’Espanyol donant-nos suport, així com els minuts de silenci respectuosos que s’han fet arreu.
La pèrdua d’en Tito és un drama per la seva família evidentment, però pels seguidors culers també. És un escaló més en el declivi que sembla haver entrar la secció de futbol; que no la resta que segueixen guanyant i essent els millors del món. Amb la mort d’en Tito es tanca el millor cicle de la història del Barça de futbol. Amb ell -junt amb en Pep- hem viscut els millors moments del Barça. Hem estat campions de tot i hem superat tot els records. Però per damunt de tot hem quedo amb l’exemple i el mestratge que vas demostrar vers els rivals i contra les agressions externes que vas rebre, i la lluita cara a cara contra el càncer.

Desitjo que estiguis en pau!





LA FOTO DEL MUNDO DEPORTIVO



24 d’abr. 2014

SANT JORDI 2014




Un any més hem pogut gaudir d’una diada de sant Jordi per partida triple. Primer ho vam celebrar a Colldejou aquest passat diumenge 20/04/14. El Centre Cultural va muntar una paradeta a la plaça de l’Abadia amb llibres i roses. El dia va aguantar i qui més qui menys va acostar-se a la paradeta per fullejar llibres o comprar una rosa. Els d’aquells dies que la gent té ganes de sortir al carrer i fer-la petar.



 -Més fotos a: Lo Collet Digital

I avui 23/04/14 n’hem pogut gaudir per partida doble. Al matí amb mons pares hem anat a donar un tomet per Tarragona. Allà els diferents estands i paradetes s’escampen al llarg de la Rambla Nova, fins al balcó del Mediterrani. Hi pots trobar tot tipus d’entitats, organitzacions, esplais, grups... que et venen una varietat de productes relacionats amb sant Jordi. Ja no només pots trobar roses –i de tots els colors, per cert-, pots trobar menges relacionades, contes, puntes, brodats, punts de llibres, figures, còmics i un llarg etcètera.
Cap a la meitat els partits polítics prenen el protagonisme. Enguany han tingut una forma molt particular d’atreure hipotètics votants. Els de CIU regalaven un pi per plantar, els del PSC planter d’alfàbrega i els de CIU’s una rosa de paper. Altres entitats han deixat la seva petjada oferint els seus productes per subvencionar campanyes en llocs menys afavorits.






Com sempre el plat fort se l’han endut les llibreries amb les seves concorregudes paradetes al mig de la Rambla i els punts de venda de roses. En temps d’eufòria catalanista s’ha vist molt marxandatge relacionat amb la independència i tot el procés. Des de papers d’embolicar amb l’estelada, roses pintades, punts de llibre, globus...





I a la tarda hem tingut el segon tast de sant Jordi; aquesta vegada a Reus. Hem tombat pel centre de la ciutat posant especial èmfasi en la plaça del Mercadal –punt neuràlgic-, la plaça del Castell i els voltants de sant Pere. Al Mercadal llibreries i floristeries s’han repartit l’espai, mentre que en la resta dels entorns s’hi ha col·locat les entitats reusenques. Els més petits han aplaudit que figures representatives com alguns gegants de Reus (els negres), el Drac de la Bisbal i el de Reus etc








Just a l’hora de dinar la plaça estava força tranquil·la. Al vespre estava plena, tot i que altres anys crec que ho ha estat més. A l’interior de l’Ajuntament s’han presentat els segells en commemoració de l’any Prim. Al mateix temps que hi havia una exposició de llibres relacionats amb el 1714. 



Al llarg de la tarda hem pogut gaudir de les actuacions de la Cobla de Reus amb la tocada –ballada- de sardanes i l’actuació dels Castellers de Reus o els elements de foc ja de nit.
Sant Jordi és d’aquells dies que la gent té ganes de sortir al carrer. Sempre he pensat que seria molt bonic que fos festiu, però el cert és que la gent potser aprofitaria per marxar fora. Així que, any rere any, la diada acaba essent un èxit tant pel que fa a la venda de roses (diuen que se n’han venut més de sis milions) com pel que fa a la venda de llibres.












Els carrers respiren amor; i és que pels catalans sant Jordi és el patró dels enamorats. És un dia ideal per dir a les persones que estimes que les estimes precisament!




Enguany ens hem decantat pels següents llibres: La cuinera de Coia Valls, La terapeuta de Gaspar Hernàndez, Si Beethoven pogués escoltar-me de Ramon Gené i Dies de frontera de Vicenç Pagès.