APARTATS

30 de set. 2014

FESTA MAJOR DE SANT MIQUEL DE MONT-ROIG 2014

La festa va començar el divendres 26 al vespret. A la nau dreta de la impressionant església de sant Miquel es va inaugurar una exposició de fotos L’església pas a pas on precisament es podia repassar l’evolució del recinte religiós. En una tongada podies veure fotos en els que s’acabaven les obres, en una altra remodelacions posterior i finalment les pintures que al llarg dels anys s’hi han anat fent.
D’Allà vam baixar fins a la plaça de l’Església vella, a la plaça de Joan Miró, on hi havia cadires a punt per poder seure i sentir el pregó de festes. L’alcalde Pellicer va donar la benvinguda als assistents, tot desitjant una bona festa major, per cedir la paraula a la Montserrat Sedó: pregonera 2014. Moltes vegades els pobles s’entesten a dur pregoners famosos perquè facin discursos amb glamour i el cert és que ens oblidem a vegades de la gent que realment fa possible la vida a les nostres viles: la gent del poble. La senyora Montserrat ens va oferir un pregó ple de sentiment amb experiències de la seva adolescència i joventut, els seus amics, les seves amigues... i de teló de fons el bonic Mont-roig, i amb un sentiment que et feia trontollar el cos. L’acte es va tancar amb coca i cava per a tothom.
























Després de sopar el jovent es va reunir al pavelló on hi va haver els Barrakots organitzats pels quintos 96. Hi va haver tres grups (Segonamà, Pepet i Marieta i la Gossa Sorda) i en Dj Ogt. Primer, van tocar els Segonamà que ens van presentar el seu primer treball cada vegada més acceptat. En segon lloc, van pujar a l’escenari els Pepet i Marieta. Darrerament, les seves cançons s’han convertit en icones de tv3 i del moviment sobiranista català. Les seves lletres et transmeten una força i una energia encomanadisses. Finalment, la tanda de concerts la va tancar La Gossa Sorda.


El dissabte es va inaugurar el III Mercat a l’Antiga que es va situar pels voltants de l’església de sant Miquel. Pujant des del portal de l’església vella amb els carrer engalanat amb teles multicolors, feies cap al centre neuràlgic, a la plaça. A banda i banda, tot tipus de paradetes, des de les clàssiques de queviures com formatgeria, forn, embotits, mels... a els ja tradicionals artesans de pell, joies, terrissa, quadres i objectes diversos. Hi havia un taller de ceràmica, taverna i en una de les puntes, una exposició de carros en miniatura d’antics oficis. I entremig, els mateixos ciutadans de Mont-roig vestits per a l’ocasió amb vestuari antic de la terra. En molts raconets també podies copsar com devia ser la vida amb estris del camp, maquinària una mica rudimentària i eines diverses. La gent va anar asseient-se a les escales de l’església. A  quarts de nou vam participar de l’actuació de la batucada. La nit es va poder tancar en el ball amb l’Orquestra Grand Band i la disco mòbil. La pluja va deslluir els actes previstos pel diumenge; una llàstima.

FESTES DE MISERICÒRDIA 2014

Iniciativa de les Ganxetes de Reus d'engalanar les estàtues de la ciutat


DIVENDRES 120914
19h Repartiment de programes de la festa major. Els nanos i el Campi es van presentar al mig de la Mercadal acompanyats de gralles i timbals per presentar-nos i repartir el programa de les festes de Misericòrdia.



DISSABTE 130914
10:00h Ral·li de Cotxes Històrics. El Mercadal es va omplir de cotxes d’època ben empolainats i recuperats per participar en aquest ral·li simbòlic i tornar a rodar per les carreteres del nostre voltant.


17:00h XVI Trobada de Gegants. 25 aniversari gegants Negres.
Reus s’ha vestit de Gala i ha celebrat la XVIena trobada de Gegants corresponent a les properes festes de Misericòrdia. A partir de les 17h les diferents colles han anat plantant els seus representants a la plaça Mercadal. Entre els membres participants notar l’excepcionalitat del moment en honor als gegants negres de Reus. Ja fa vint-i-cinc anys que són amb nosaltres. Coincidint amb la trobada, s’ha aprofitat per inaugurar els vestits nous que lluiran en les properes festes. Recordar que aquests vestits han estat fets gràcies a la col·laboració ciutadana. I per celebrar-ho dos fets paral·lels. Per un costat la participació d’altres gegants negres o morenos com els negritos de Tarragona, el Negrito de Mataró, els cubanos de Duesaigües, el Lladrefaves i la gegantona de Valls. I per l’altre un fet que a moltes reusenques i reusencs ha omplert de joia i record: poder tornar a veure dansar els bells antics gegants negres. Concretament no es veien des de l’any 1989. Tot i que s’han volgut donar moltes explicacions la gent que estimàvem els negres vells mai no hem entès perquè van deixar de sortir. 


Amb els seus atuells originals i amb un pentinat renovat i més modern han tornar a lluir a casa seva. La llàstima és que no els han deixat participar en el cercavila. Incomprensiblement, els han tancat després del bateig al Castell del Cambrer amb els altres elements festius.
Doncs bé! Tots els gegants de color han testimoniat la sortida triomfal dels negres i els seus llampants vestits nous. Abans la Vitxeta i el Vitxet des de dalt de la balconada de l’ajuntament han realitzat les presentacions pertinents. Tots plegats han acabat ballant al mig de la plaça.
Posteriorment, totes les colles convidades, les anteriorment esmentades de color, més els gegants de Molins de Rei, els de sant Andreu del Palomar, Falset, Vimbodí, el Barri de la Closa de Montbrió, els de sant Vicenç dels Horts, els del Barri de Gràcia de Barcelona, els d’Esplugues de Llobregat, Vila-seca, Sant Climent de Llobregat, les Mulasses de Montblanc, el gegant Carrasclet, l’Elisabeth Cristina, la Julieta, la Mulassa i els Gegants de Reus, han començat a dansar amb el tret de sortida de la rua pels carrerons del centre. Han envoltant sant Pere, la Mercadal i la Plaça Prim. De tornada a la plaça de nou, cada colla ens ha obsequiat amb la seva ballada personal. Per acabar els Gegants de Reus han tornat a fer entrada a la plaça i han fet tres ballades finals per tancar l’acte.
Una petita reflexió final. Notar per tercera o quarta vegada consecutiva el mal humor que gasten algunes i alguns dels membres de la gent que fan ballar els gegants de Reus. Què us penseu? Com a geganter que ha fet ballar diversos gegants us faig aquesta crida. Hem de fer el possible perquè la gent estimi les nostre tradicions i en aquest cas els nostres gegants. I si procurem fer-ho amb una rialla a la boca o de bones maneres potser aconseguirem que molta més gent estimi la nostra cultura i les nostres tradicions. I si no us agrada el que feu o ho fet per obligació, deixeu el camí obert a altra gent que potser no ho farà tant bé com vosaltres però potser hi posarà més sentiment i emoció, i seran més amables i educats.

DILLUNS 150914
20:15h Presentació llibre Les Dones de 1714: @PatríciaGabancho. Centre Cívic Carme. Tot i la calor de la vesprada, el Centre Cívic del Carme es va omplir. Primer la presidenta ens va donar la benvinguda i després l’Àngels Ollé ens va fer una presentació de l’escriptora. La Patrícia Gabancho llavors va agafar la paraula i ens va fer un retrat de com era la societat de 1714 i quin paper hi van jugar les dones. El seu llibre es presentar-nos les vides de 7 dones diferents que d’alguna manera o altra van viure la caiguda de Catalunya, més enllà del que van poder fer els homes. Dir que és una persona súper entenedora i agradable i el llibre molt recomanable per enfocar els fets de 1714 i descobrir-hi altres protagonistes.





DIVENDRES 190914
22:30h Concert Joan Masdéu i Pepet i Marieta. Amb un ambient ja festiu vam fer cap a la Mercadal per primer relaxadament escoltar en @JoanMasdéu presentant-nos el seu darrer disc Dissabte i repassar alguns dels seus èxits anteriors. El plat fort els vam tenir però amb @PepetiMarieta; tot un descobriment. Van fer-nos saltar, ballar... gaudir en una paraula amb les seves cançons de denúncia de la seva terra i defensant la terra catalana, sempre amb aquell punt picantó.








DISSABTE 200914
11:00h Bandsonats al Mercat Central. Sempre ve de gust treure’s la son de les orelles i anar a tombar pel mercat i si a més hi toquen els magnífics Bandsonats la festa encara és més reeixida.


12:00h Cercavila dels tots els gegants de Reus. Principalment, la Mulassa, els Nens, els Vitxets, els Japonesos i els Negres, el Carrasclet, els gegants del Pere Mata i els gegants del Carrilet.



13:00h Vermut amb joies. Celebració del 2n aniversari de la Joieria Jud. Per 5 euros accedies a l’impressionant recinte de la casa Rofes, et donaven una beguda a escollir i una tapeta. Podies admirar les boniques col·lecciones de joies de diferents dissenyadors. Realment hi ha dissenys interessants i de tots els preus. A l’hora indicada es va fer la desfilada amb una representació d’alguna de les joies i finalment se’n van sortejar fins a un total de 12; una per cada dissenyador entre el públic assistent. Cal dir que tot el muntatge és una gran idea!


18-20h Aixeca el teu gegant. Davant de sant Pere els més menuts pagant un euro podien descobrir que se sent en posar-se sota dels gegantons de Reus.


18:30h Diada Castellera al Mercadal. Es va comptar amb la participació dels Castellers de Terrassa, els Nens del Vendrell i els Xiquets de Reus, els quals van aixecar un impressionant 3 de 9. Els castells, com ja es fa tradicionalment, van aixecar-se a la raconada de l’Ajuntament. Al carrer del vidre els més menuts de les colles de fora s’entretenien jugant amb els jocs de fer castells al mig del carreró i jugant amb figures de construcció de fusta.



19h Plantada de bèsties i 21h Correfoc. A la Mercadal es van anar plantant les diferents bèsties participants en el correfoc de la nit, al lateral que va des del Punt Roma a la Pataqueria Laurie. El Correfoc va tenir dues parts: la dels menuts i la dels grans. De la nostra ciutat en els petits hi van prendre part el ball de Diables infantil, el Drac petit i la Cabra petita. Posteriorment, la colla del Ball de Diables de Reus, el Drac, la Cabra, els Bous de Foc i la Víbria de Reus i les colles de la Riera de Gaià, la Pobla de Mafumet, els de Montblanc, Sant  Jaume dels Domenys, Constantí, Montblanc i el Morell, ens van oferir un immens correfoc pels carrers del centre i una exhibició de foc al bell mig de la Mercadal.


21:45h Concert teatralizat a l’Orfeó Reusenc: Los fets de 1714. Mitjançant dos narradors (un noi i una noia) ens van situant en l’evolució del que succeí el 1714 amb Catalunya. Tot comença amb l’arribada de Felip V i la incomprensió que aquest va demostrar vers el nostre poble, l’elecció per part dels catalans de Carles III com a Rei, la guerra que va suposar les discrepàncies entre els dos bàndols, la resistència del poble català i la derrota final en la guerra i la imposició dels criteris castellans amb el Decret de Nova Planta. Fins aquí serien els fets històrics; el que realment impressiona és veure com un munt d’actrius i actors canten a viva veu diferents cançons que il·lustren les situacions sota la batuta del gran mestre Albert Galcerà. A més han rescatat experiències pròpies només de la ciutat de Reus i del Camp de com va reaccionar durant el conflicte.





DIMECRES 240914. Ni vigília ni revetlla.
A la tarda vam poder testimoniar com els diferents elements del seguici es trobaven a la Mercadal. En acabar, fent-se fosc, la cercavila del Masclet amb els cercolets, el Basilisc, els nanos, l’àliga, el lleó i el bou va agafar el protagonisme dels carrers del centre, després d’haver llençat des de l’escenari de la Mercadal les botes amb masclet. A l’alçada del carrer de Rosich però una forta tempesta amb llamps i trons i un aiguat intens van fer aturar la rua. Al mateix temps, el rosari de torxes al passeig Misericòrdia quedava suspès. Va agafar tant per sorpresa la pluja que va acabant per fer suspendre tots els actes posterior de revetlla previstos a la plaça de l’ajuntament mateix com també els de la plaça Anton Borrell. Veies corrues de jovent carrer Llovera amunt i avall per poder participar d’alguna festa. Al final, a la plaça del teatre encara es va poder improvisar una sessió acústica i de dj’s.







DIJOUS 240914. DIA DE MISERICÒRDIA.
El més important de la diada de la nostra patrona va ser que al final, després d’un dia agitat i convuls dia en el que passarem mitja jornada a Urgències, vam poder agrair a la Mare de déu que ens hagi protegit aquest 2014 i que ens segueixi protegint i donant forces. Com sempre els voltants i l’esglesiola estaven a plens de reusenques i reusencs. Ja al vespret van baixar els diables des de la plaça de la Pastoreta fins al Santuari. Mentrestant, encenguérem un ciri a la Verge. Després de travessar l’església vam sortir al ganzell on els Xiquets de Reus ens oferiren els seus castells sota l’atent testimoni de l’Àliga, la qual estava a punt per fer el ball solemne curt dedicat a la patrona. El dia va acabar sota un mantell de pirotècnia i focs que il·luminaren el cel reusenc.





DISSABTE 270914. 1era Trobada d'àligues de Catalunya.
L’àliga és el símbol nacional de molts pobles perquè representa la majestat i el poder. Els asteques, els albanesos, els maies o els egipcis ho representaven precisament amb un home amb cap d'àliga. Els mateixos romans portaven una àguila com a emblema del seu poder militar.
Documentada ja al segle XIV, l’àliga s’ha convertit en un dels elements més antics del bestiari català. És una figura de mida diversa d’un sol portador. Sol tenir una representació més o menys fantàstica, amb posat solemne, amb expressió ferotge i vigilant que pot dur les ales plegades o desplegades. Ja d’antic es va concebre com a símbol del poder municipal. Per aquesta raó moltes àligues duen una corona al cap o un bastó de comandament sota d’una de les ales, un ocell al bec (actualment d’atrezzo, antigament viu) o un ram de flors ben llampant. Com a símbol de l’autoritat és l’encarregada de saludar a les autoritats o de presentar els respectes de la població a alguna persona convidada. Per aquesta mateixa raó és l’únic element festiu –com a representant del poder- que pot ballar davant dels altars de les esglésies, mentre que a les processons sempre sol ocupar un lloc preferencial.
En aquesta ocasió l’àliga de Reus es va convertir en la amfitriona de la resta d’àligues. Repassem una mica la seva convulsa història. Apareix documentada ja el 1627. El primer impàs el va viure amb la Guerra de Successió. Des de llavors va ser primer arraconada i després destruïda en identificar-se amb el rei Carles III i no amb Felip V. És va convertir en una icona carlista. Fins i tot als balcons de la ciutat es veu que s’hi van col·locar àligues de ferro per defensar la causa. A partir de 1725 amb “la pau” entre felipistes i austracistes fou recuperada fins el 1738, a partir de llavors, pel que es veu, va anar caient en l’oblit arran de la nova política que es duria a terme. L’any 1996 la nova àliga reusenca va ser de nou construïda i des de llavors forma part de les nostres processons més solemnes com la de sant Pere, Misericòrdia i Corpus. Són impressionants els balls solemnes de l’àliga que es fan tant davant de sant Pere o per Corpus, abans de sortir de l’església, davant de les autoritats, o dins del santuari de Misericòrdia.  De la mateixa manera participa d’altres actes festius com la Ruta del Masclet de Reus.



Reus, aquest 27/09, es va empolainar bé per rebre les àligues que participarien a la tarda en la Primera Trobada d’àligues de Catalunya. A partir de les 12 del migdia es van poder veure exposades al mig de la plaça Mercadal totes les bèsties. N’hi havia de tots els colors la veritat: petites, minis, grans, immenses... unes que eren divertides, altres que feien por. Totes elles però tenien el seu encant i sobretot la seva significació.
A les 18 hores, es va donar el tret de sortida al recorregut habitual del cercavila, aquesta vegada encapçalat per les majestuoses àligues d'Agramunt, Badalona, Barcelona, Berga (del carrer de la Pietat), Bisbal de l'Empordà, Bonastre, Girona, Igualada, Lleida, Manresa, Mataró, Montblanc, Morella, les dues d'Olot, la de Tarragona, Vic, Vilafranca, el Vendrell, la extraordinària de Sant Joan de les Abadesses, Terrassa, Torredembarra, Tortosa, Tremp i la de Reus.
De nou els elements van fer entrada a la Mercadal, tot baixant des del carrer Monterols, i una per una ens van ballar al mig de la plaça els seus balls solemnes. Ja de nit una ballada final va concloure aquest històric acte.