APARTATS

30 de juny 2009

FESTA MAJOR DE SANT PERE 2009. LA PROCESSÓ 290609

MATÍ AL MERCADAL

Després d'unes sorolloses matines i d'una ressaca important per molts, s'engegaven diferents cercaviles. El punt de trobada era el Meradal on, puntualment, a les 11:30 es va encendre la tronada. Impressionant! Mai havia estat tant a la vora. Fins i tot em va caure una cosa encesa al braç. El repte era poder fer una bona foto!

Fins pràcticament la una del migdia i sota una calor sofocant, els diferents grups festius anaven accedint a la plaça per oferir-nos els seus balls i cançons. És maco perè xec l'escalfor de l'ambient era inaguantable!






TARDA

A partir de les 17:30 les campanes no van deixar de sonar. La gent anava pujant per l'arrabal direcció a Sant Pere passant per les Peixeteries. Allà els gegants i els nans -que feien 40 anys- junt amb altres motius festius, esperavan l'inici de la processó.

A l'interior de Sant Pere, que estava ple a vessar, la calor fregava el desmai. Aplaudeixo tota la gent que "religiosament" va aguantar l'ofici a càrrec del senyor Bisbe.

A l'hora assenyalada va sortir la imatge de Sant Pere i va rebre l'homenatge de la gent de Reus i de l'Àliga amb el seu ball. És molt emocionant veure la placeta de davant de l'església a rebentar de gent en silenci mentre l'Àliga balla. Així va començar la processó pels carrers típics del centre la nostra ciutat; Fossar Vell, Vallroquetes, Arrabal, Monterols i Plaça Mercadal. Per cert observar que al balcó de la Fineta -damunt de la Laurie- hi havia els Marquesos de l'Avellana. Ells si que ho van veure bé!
Els gegants, els nanos, la Víbria, el Drac, el Lleó, Cercolets, Gitanes, Xiquets... tots van anar desfilant. El gran moment arriba quan Sant Pere es posa davant de l'Ajuntament. Llavors s'engega la darrera tronada de la festa major. Després la imatge torna a Sant Pere on serà guardada sota tres claus fins l'any vinent. Uns actes molt i molt especials! Iblama








FESTA MAJOR DE SANT PERE 2009. LES COMPLETES

SITUACIÓ
Jo, de petit, em vaig fer gran al carrer Galanes. Allà he viscut part dels millors anys de la meva vida. La festa major des d'allà es viu de molt més a prop, més intensament. A mi sempre m'havien fet por els coets. Es veu que ja al cuco -he de dir que vaig néixer al mes de juny- obria els ulls cada vegada que sentia rebombori al carrer. Doncs imagineu-vos quan tiraven la tronada. Era una psicosi. De més grandet recordo que mentre tots anaven a la tronada jo anava a la processó i sempre amb tremolors fotia el camp el mé ràpid possible per muntar el meu especial refugi. Agafava dues butaques les ajuntava i al damunt hi posava un matalàs "antiaeri". Em posava taps a les orelles i com no, agafava alguna que altra provisió: fuet, iogurt, pa. I esperava neguitós l'hora de l'encesa. De fet quan petava només notava un fimbreig del terra, però tot i així estava esgarrifat. Aquest sera un dels meus secrets de petit!

Ara amb "treinta y tantos" visc la festa de manera molt diferent. Tot i així encara m'emociono veient la processó, els gegants i els balls de l'àliga. I... fins i tot aguanto, encara que amb un cert neguit, la tronada. Un altre símptoma que em faig gran!






LA FESTA
Vam quedar amb el Pep, la Mònica, l'Albert i la Marta i vam passar una bona estona al Mercadal mentre els motius festius s'anaven preparant per baixar de l'Ajuntament a la Prioral. El moment màxim és quan els membres dels Consistori reben la salutació i el ball de respecte per part de l'Àliga. Per cert! Enguany hi va haver una pluja de paperets quan els de l'Ajuntament van començar a caminar. La gent gran es pensava que era confeti o roses com per Corpus. Eren butlletes de protesta per l'especulació immobiliària que s'està vivint a la nostra ciutat.

Un altra estona màgica correspont amb el toc de campanes incessant des del campanar. Són moments emotius. També és impagable veure com els gegants ballen acompassats i giravolten amb precisió davant els curiosos espectadors. Llavors a la Prioral es venera la imatge de Sant Pere.

Quan ja es pràcticament fosc i sota el frenètic toc de les campanes puja pilar de la Colla dels Xiquets de Reus des de la Prioral fins a l'Ajuntament. Acte seguit l'alcalde, amb un mocador blanc, dóna l'ordre d'encesa de la tronada i el castell de focs des del balcó de l'Ajuntament. Com peta noi, com peta! Iblama















CONCERTS DE SANT PERE



La gent de Reus mai falla als diferents events que es convoquen a la ciutat. Portis el que portis la resposta es bona. Els concerts d'enguany de la festa major no es pot dir que hagin estat massa lluits però la gent ha omplert la plaça Llibertat, el Mercadal i la Palma, tot i que, insisteixo, el Cartell no convidava massa. A mi el que més em va agradar va ser el senyor del Puig als Jardins de la casa Rull, amb les seves versions de l'actualitat. La Maravella va fer un espectacular concert i Mesclat ens va oferir part del seu repertori de música ràpida. Els Manolos ens van donar rumba per un tub. I Fórmula 60 va desentonar massa.

No serà una festa major que passi a la història pels seus concerts. Potser és un símptoma més de la crisi. Sort n'hem tingut de les Barraques i dels diferents actes dels grups festius. Iblama



CORREBOU A REUS AMB ELS GEGANTS DE PORRERA 270609







Corrien els anys noranta; fou la darrera vegada que els gegants de Porrera havien estat a Reus. I aquell dia vaig poder tocar el bombo jo davant l'absència del gran bombero Guillerm. Vaig tocar amb tanta passió que em vaig fotre un desgarro als dits. A l'anar a curar-me en un farmàcia del passeig Prim no sé que em van posar al dit. Només sé que vaig caure desmaïat a terra. Ara Lo Molló i la Garranxa tornaven als nostres carrers per seguir el Correbou. El cert és que es van fer notar des del primer moment. La gent preguntava d'on eren; qui eren! i és que la gresca i la xerinola fou ben evident al llarg del llarg trajecte pel casc antic. Vam donar tombs sense parar! Primer hi anava el Bou, seguit d'una comparsa extraordinària anomenada la Bandarra, després venien els gegants del correllengua i finalment els de Porrera amb els seus grallers, timbalers, vins i gresca. Des d'aquí, i després d'haver tingut el privilegi d'haver-vos acompanyat en diverses sortides, us felicito. I aquesta felicitació no només va dirigida als qui ara heu tornat a bellugar la moguda dels gegants sinó que també la faig extensible a tota aquella gent que precisament des dels anys noranta han permès que Porrera pugui gaudir a les seves festes dels seus gegants i d'una part de la seva tradició.


Ànims a seguir endevant! Penseu que vosaltres esteu escribint una part de la nostra tradició! Iblama