APARTATS

30 de gen. 2009

COSES CURIOSES

  • Els aliments tarden 7 segons a arribar a l'estòmag procedents de la boca
  • En un partit de futbol, un àrbrite sumant totes les vegades que parpadeja o tanca l'ull pot arribar a estar al voltant d'uns 15 minuts amb els ulls tancats.
  • El cos humà només fet sol fet d'esta de peu utilitza 300 músculs.
  • L'os de la cadera és més sòlid que el ciment!
  • El cor de la dona va més ràpid que els de l'home.

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES


Copa del Rei: Barça 3 - Espanyol 2
Avui hem tornat a veure moments de deconexió i al final hem acabat demanat l'hora davant un dels Espanyols, que a priori, semblava patètic. El cert és que sabien a què venien. Suposo que els jugadors devien estar supermotivats ja tenen poques oportunitats de convèncer al seu Míster. En canvi els del Barça semblaven conformar-se a no se sap ben be què. S'ha de dir que el partit de Messi ha esta per oblidar, no perquè fallés sinó perquè ell solet s'ha desconectat del partit. Compte que deamvulava pel camp com el Ronaldinho, passant les pilotes i desentenent-se del partit. Es nota molt quan en Messi està endollat o no

A nivell defensiu dir dues coses. Primera; que no tenim porters suplents. Si el que falla Pinto ho fallés Valdés no podria sortir de casa. Segona; el veritable líder de la defensa -i m'atreviria a dir de l'equip- és Puyol. Sense ell el Barça per el criteri d'omplir forats i no complicar-se la vida i treure ràpidament lapilota de la defens.

En definitiva que, després d'una primera part més que justeta, on el més just és que l'Espanyol hagués fet un gol, els primers 20 minuts de la segona han estat culés. Hem fet tres gols: Bojan (2) i Piqué. En aquest moment la gent ja estava obrint el cava. Tanmateix hem donat peu a que l'equip rival es cregués que podia. Després del gol de l'empat amb una mica de "xurro" ha arribat el maquíssim gol de Callejón. Els pitors fantasmes s'apoderaven del Cap Nou. Hem hagur d'aguntar els caracolejos infernals d'en Hleb fins que ha entrat Iniesta i la inseguretat dela defensa amb Cáceres i Piqué. No obstant, al final , hem aguantat i hen aconseguit la classificació.

Dues felicitacions: a l'Espanyol pel seriós partit que ha fet i a l'àrbitre que ha fet un arbritatge impecable i sense estridències.


Iblama

28 de gen. 2009

MÚSICA

QUEEN

Què dir de Queen! Recordo que en David Ramos, quan jo estava al Puicerver fent BUP, em va deixar una cinta cassette groga de Queen. Fou brutal! La vaig escoltar i escoltar! i no la vaig tornar fins que m'ho va dir en diverses ocasions.


El seu líder va ser uns dels casos més coneguts que van deixar aquest món a causa de la SIDA. Però la gent no l'oblida. Els seus concerts es veu que eren molt grans. Hi deixava la pell a l'escenari. Si en voleu una mostra mireu el Concert que va fer Queen a l'estadi vell de Wembley. Quin directe!
http://es.youtube.com/watch?v=hdGcX-s99Rg




Un altre dels moments cabdals de la meva vida el vinculo al Fredy Mercury quan amb la Montserrrat Caballé van cantar amb el Jocs Olímpics de Barcelona 1992 la cançó Barcelona a Montjuic! Posava la pell de gallina!
http://es.youtube.com/watch?v=ecXDl3KGIoc

En la meva adolesència el sexe era un tema tabú. Era difícil veure segons que per la televisió. A més dificilment posaven música. Els dissabtes hi havia un programa que no recordo com es deia i en posaven. Posaven clips musicals. Vaig flipar al veure I want to break free veient aquella mena de paio-paia amb bigoti. Estava amb la meva àvia. Em va fer tancar la tele; Jeje! Era definitiu m'havien impactat!

De la seva discografia en podem destacar moltes coses. Per tenir-ne una idea ben bona em quedo amb el Greatest Hits vols I i II. I de cançons no us perdeu: Bohemian Rapsody, Somebody to love, We Will Rock You, We Are The Champions, A Kind Of Magic, Under Pressure, Radio Ga Ga, I Want To Break Free, The Invisible Man, Hammer To Fall, Friends Will Be Friends, Show Must Go On, One Vision.



Per més informació podeu entrar a: www.todomusica.org/queen

Iblama

27 de gen. 2009

CRITICA AL 112

El govern ja va avisar que els vents el dissabte serien molt forts. Qui més qui menys va prendre les seves precaucions però amb el que no es comptava és que la natura mateixa no fos capaç de suportar tal intensitat. Queda clar que el govern va prevenir no obstant crec que hem tornat a demostrar que som un país a vegades ridícul. El sistema d'emergències 112 era un caos. Segur que molta gent trucava per consultes i això va saturar les línies. Llavors dic: no podrien haver posat de cara a possibles problemes altre línies per coordinar millor les peticions? Moltes vegades tinc la sensació que els problemes es mig plantegen o es deixen a mitges. Com si les coses es puguessin anar resolent sobre la marxa. El cert és que molts veins de molts municipis encara avui estan sense llum ni aigua i en molts casos els particulars s'han hagut d'espavilar per treure la runa que ha quedat pels carrers: arbres, contenidors fustes, capses... escombraries!
Ahir per la nit diversos alcaldes, entre el que es trobava el de Riudecanyes, van denunciar la situació. Les imatges que es poden veure arreu fan fredat! Critiquem moltes vegades que des de Espanya les coses estan massa centralitzades i no ens preguntem que passa a les nostres terres. Cal plantejar serveis tant centralitzats! A mi em fa l'efecte que les coses es podrien resoldre millor d'una altra manera! Esperarem!
Iblama

26 de gen. 2009

DESCOBRIMENTS-INVESTIGACIONS

Anar a tirar gats a mar!Quan era petit sentia que els meus avis i mon pare deien una frase, després d'haver-los emprenyat sobradament, que a mi em sobtava molt: -"No serveixes ni per anar tirar gats a mar"-. Quan la sentia em fotia a riure i ells encara s'emprenyaven més! jeje. Encara ric ara! i això, ho reconec, em va suposar algun que altre clatellot! Doncs bé, ara de gran aquesta frase no l'havia sentit massa, fins que un dia com per art de màgia va sortir de mi mateix. Llavors va començar la meva investigació freak. Diràs poca feina! En una revista que es diu Gegants (num 66, estiu 2004), hi havia un article dels gegants de Barcelona. Allà parlava que antigament a la ciutat Condal, entre els segles XV i XVI, hi havia una persona coneguda com el pintor de la ciutat. Aquest home es feia càrrec del manteniment artístic del patrimoni de la ciutat. Però com que relacionada amb aquesta tasca hi havia poca feina i s'havien de justificar els ingressos, es veia obligat a desenvolupar la tasca de "tiragats" i cuidador de lleons. Es veu que era un càrrec sanitari; l'objectiu era mantenir els carrers nets d'animals morts (gats, gossos i rates). L'home es passejava amb un carro per la ciutat i anava recollint les bestioles que hi havia pel carrer per després ser llençades al mar. Hi ha hagut famílies senceres que han ocupat aquest càrrec: els Alemany (1424-1528), els Viñas (1726-1778).
Iblama

25 de gen. 2009

TEMPORAL DE VENT

Ha estat brutal!
Baixàvem del mas de la Xell als Racons. Giro el cap cap a la finca d'un senyor alemà del costat i hem vist un arbre immens arrencat de socarrel. Jo tenia la Xell al costat i pràcticament no la sentia amb la remor del vent. En sec se sentien espetecs i brrrrrommmmmmmm! un altre arbre que ha caigut! per aquella zona potser n'hi havia quinze o vint. La sensació era com si estiguéssin tallant els arbres per destinar-ho a algun ús. Hem tornat a puja al cotxe i noui! hem pogut fer 20 metres escassos. Hi havia un arbre mitjà estès sobre el camí. No podíem passar. I iraves cap dalt i continuaves veient com els arbres es movien violentament. Hem agafat una serra i l'hem anat tallant. Un quilòmetre més avall hi havia braques d'olivera trencades, arbres caiguts sobre valles de finques. Feia fredat!
El plat més fort ha arribat quasi al final del camí. Hi havia molta cua. Doncs bé! acabava de caure un pi de grans dimensions. Entre uns quants veins l'hem serrat i hem apartat la runa per poder passar. Després he pogut contemplar amb els meus ulls com la terra de sota d'uns pins s'aixecava per efecte de l'aire.

Pujant per la carretera de Colldejou n'hem trobat diversos apartats al voral.
Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES


Barça 4 - Numància 1

Dues cares. La primera part s'ha de reconèixer que l'equip rival ha esta molt ben plantat al camp. La clau crec que ha estat tenir les línies molt juntes i fer constantment ajudes als laterals perquè els nostres carrilers no pugessin. També és just dir que el gol que no els han concedit era gos legal. El davanter guanya netament la partida a Iniesta i marca. Així s'ha arribat amb justícia amb taules al marcador.

Com era d'esperar en Guardiola ha canviat la tàctica. La sortida al camp ha estat apoteòsica. En qüestió de 10 minuts ens hem posat 2-0 (Messi i Eto'o). Llavors Barkero ens ha fet un golarro de falta directe. Digne dels millors temps d'en Ronie. Hi ha hagut uns mínims moments d'incertesa. Tenia la sensació que a pilota aturada ens podien empatar. Poc després Henry ha fet el 3-1 i al Messi ha tancat el marcador. Podien have estat molts més, tot i així ja ens hi conformem. En 45 minuts s'han vist 5 gols. I s'en podia haver vist algun que altre més.

En fi, que continuem batent rècords i líders! Algú se'n recorda d'on erem l'any passat?

Els comentaris són impagables!!!!

Iblama

23 de gen. 2009

OPINIONS; EL TALANTE SABATERESC



S'omplen la boca de mentides aquest coi de polítics. No fa massa arran del conflicte israeliano-palestí vaig sentir com l'estimat "talantero" (Zapatero), fent bellugar aquelles mans com si fos un ninot manipuat, ens omplia el cap amb unes paraules molt significatives. Ens venia a dir que el conflicte s'havia de resoldre almb el diàleg!!!!!!!!!!!!!!!!!! Amigo, amigo, amigo, amigo (és una expressió de sorpresa)! Tu creus! ara ens venen a donar lliçons de diàleg. I a Espanya doncs, què? Vols dir que no hauríem d'aplicar la mateixa recepta al conflicte basc? Ara, dialogar en serio; no enviar a qualsevol xitxarel'lo a anar a escoltar per després fer el que et dóna la gana, "talentero". Els catalans ja en tenim una bona mostra amb el tema de l'estatut. Hem parlat, si, però faran el que que voldran des de Madrid. I això comptant amb la gran tasca tripartidesca i dels estimats ciuerus.
Iblama

MÚSICA

AMY WINEHOUSE

Tot i ser com és té una música boníssima. No cal entrar en com són les lletres, ni en el seu aspecte... quedeu-vos amb els ritmes enganxosos.

Recomano Black to Black amb cançons com You know I'm no good, He can only old her, Black to black, Tears dry on their own, Wake up alone, Just friends, He can onlky hold her, i la mega coneguda Rehab.

Pots trobar més informació a: www.lastfm.es/music/Amy+Winehouse

LA BARRERA DELS TRENTA

Fa uns anys, quan passava aquells estius a Porrera, jugant a futbol, corrent amb els meus amics, caçant “granots,”emprenyant a les àvies… quan tenia temps lliure, pensava què faria quan creixés. I sentia els grans que parlaven dels fills i de la família. Què bonic era! T’ho imaginaves tot com un conte de fades. Estudiaria, faria una carrera, tindria novia, seria metge o arquitecte; tindria una bona feina, un cotxarro, em casaria amb la més guapa, tindria fills, aniria al camp del Barça, viuria en un xalet... Com aquell qui no vol te n’adones que han passat més de quinze anys des que vaig fer aquests pensaments. Tal com deia l’àvia Maria als seus ben entrats vuitanta anys: -“la vida m’ha passat depressa. Encara recordo...”. I si!. Han passat els anys. La vida ha transcorregut fugaçment i començo a tenir la sensació que entro en la dinàmica d’explicar algunes batalletes.
Tot m’ha anat bé de moment. Vaig estudiar i me’n vaig sortir. Estic d’alguna manera casa’t. Tinc una feina que m’omple. He gaudit de la meva família i dels meus amics. Estic a gust fent el que faig i amb la gent amb la que comparteixo coses; exceptuant alguna que altra vegada que m’he emboirat perquè he considerat que s’hagin fet les coses correctament. Què més vull? Doncs bé! Noto al meu interior una nova sensació. I aquesta sensació s’està convertint en un dilema. Tinc 32 anys i no se si estic més a prop de la separació o de tenir fills. I és el que darrerament ha succeït al meu voltant. Dels que conec, alguns –encara que em costi creure- han tingut fills. I donen lliçons de com s’ha de fer. S’hem fa estrany si penso amb la vida que han portat. Doncs bé, tenen uns nens i nenes meravellosos, plens de vida, de noves il’lusions, riallers... perquè no dir-ho també; emprenyadors, pixaners i caganers. I jo als meus 32 anys no m’hi veig. I sento la gent més gran que d’alguna manera se‘n fot i em diu: -“jo a la teva edat ja en tenia dos de fills”-. I anem a dinars familiars i veig els petits com emprenyen i com es comporten; i no volen menjar; i quan tenen el plat rasquen al del germanet petit; i criden, i s’embruten... Quan comparteixo estones amb ells estic a gust. Gaudeixo de la seva vida, rialles, bromes, jocs... I me n’he alegrat profundament quan m’han comunicat que sóc padrí per partida doble. Jeje! Més despeses! però tard o d’hora entrego el seu fill a sa mare o a son pare i torno a recuperar aquella llibertat que t’han m’omple; aquell silenci; aquella pau, aquella despreocupació; aquella llibertat. Fins i tot m’he arribat a plantejar si és normal que pensi així. Dec semblar egoista; com un extraterrestre. Quan ho dic la gent em pren una mica com un sonat –els més grans-. Ara tinc una llibertat que de l’altra manera no tindria. I gaudeixo de la parella, dels amics, dels nens –quan els tinc-, de la família al màxim... no necessito –de moment- tenir fills.


Desgraciadament, veig que les parelles del meu entorn es van separant. I els que semblaven més avinguts són els que es foten les clatellades més fortes. És per fotres cops de cap a la paret veure que gent que portava anys junts es casen i cap de poc se separen; o s’ajunten i ho deixen al poc temps. Com pot ser això? No m’entra al cap! És difícil veure els amics comuns com fan mans i mànigues per portar-se bé amb l’un i l’altre, i és que clar; ells eren amics dels uns i dels altres abans de ser parella. Ara amb la separació queda tot –o quasi bé tot- trencat. I la màgia de molts moments se’n va. Quedant arreplegada en el record o en fotografies inesborrrables. Si mai em separés hauria de llençar discs durs sencers de fotos al foc! Ai déu meu!
El dilema que em persegueix és saber on estic: si més a prop de tenir fills o de separar-me. Em sembla que afortunadament acabaré omplint-me la vida amb, quan així ho indiqui el rellotge biològic, d’una baldufeta emprenyadora. En fi!



22 de gen. 2009

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

Espanyol 0 - Barça 0
Partit tediós, avorrit... Només ha tingut mèrit per l'Espanyol ja que pel Barça no ha suposat res. Ahir, durant moltes estones del partit, vaig tenir la sensació que tornàvem a ser a l'any passat. Quan veus partits com els d'ahir te n'adones encara més que el que està passant enguany amb el Barça és extraordinari.
Jo crec que ahir Guardiola va cometre un error: posar un mig del camp massa defensiu. Si hagués posat un mig del camp més "pelotero" possiblement haguessin arribat més pilotes als davanters. El mig del camp s'encallava amb la pressió espanyolista.
Positivament parlant poca cosa es pot dir. Potser parlar bé de Pinto, dels centrals i mitjanament d'Iniesta. De la resta no en va destacar massa cosa. Constato cert nervioisme amb Cáceres, Hleb i Bojan. Per què Guardiola reserva als titulars? No teniu la sensació que sembla que volguem regalar la competició. Jo penso que l'entrenador té clar que ha d'anar per la Lliga i la Xampions. La Copa és un títol menor. I ell posa els no titulars i que facin el que puguin. El que passa és que si entre aquests hi situes algun crak destrossen els rivals. Encara guanyarem la competició sense voler massa. Jo la veritat és que aniria a per totes.
Finalment, fer un darrer comentari. Sentir certs seguidors de l'Espanyol posa la pell de gallina; des de "puta Barça, Barça mierda, Puta Catalunya"... Els dos primers insults els puc entendre però el darrer no l'he entès mai. Crec que és política pura i és una llastima perquè els nens que ho senten i són de l'Espanyol també ho acaben dient! Menys mal que va cantar també allò "de bote, bote madridista el que no vote".
http://es.youtube.com/watch?v=CTwdu-PqG_k
Iblama

21 de gen. 2009

CAGADES O COSES MAL APRESES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Hi haurà tot tipus de coses que he sentit a repàs


  • Han dit "inglès" per anglès i "m'he etivocat" per equivocat. Roca
  • "Llugurt" per iogurt. Aina
  • "Benito Pérez Caldós" per Galdós. Marta
  • Que Don Quijote va descobrir América. Adrián 2ES0.
  • "dingú" per ningú. Marta
  • Un altre cas típic de dir "Padrell" per Pradell. Molta gent de Porrera i voltants.
  • "Johan Cruf" per Johan Cruyff". Carles Juncosa
  • L'ex entrenador del Barça es veu que tenia un cosí que és actor i que va està amb la Nicole Kidman. És en "Tom Cruyff" per Tom Cruise. Josefina.
  • A l'escola Joan Rebull de Reus una tutora ha signat una nota a una alumne i en ella hi trobem escrit cap al final:-"...no ha presentat ninguna nota signada"-.
  • El llibre de Manuel de Pedrolo s'ha rebatejat com a "Macunuscrit de Segon Origen". Damià.

20 de gen. 2009

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES

En aquest apartat parlaré breument dels tres darrers partits.

Osasuna 2 - Barça 3.
Dels partits que fan història. Una primera part dominada de cap a cap pel Barça que acaba amb el gol d'Eto'o -enxufant-la- com un bon davanter centre que és, i una segona part on l'Osasuna va treure tota la seva ràbia. Despréws del descans l'equip vermellet va aconseguir capgirar el marcador amb dos gols que van fer posar vermell a més d'un culé i que fan evident dues de les mancances d'aquest equip: la rematada de cap i els despistes. Però l'esperit i la força d'aquesta meravella d'equip van fer que el darrer quart d'hora de partit tornés a ser màgic. No en va és quan el Barça fa més gols. En aquesta ocasió el 2-2 va venir per l'agilitat i rapidesa de Xavi i el 2-3 per xut obrint-se, tenint en compte la perspectiva del porter, de Messi.
És de les nits en les que un bon culé sopa de conya!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
http://es.youtube.com/watch?v=eTa8j3AcoPc

Barça 2 - Atlh. Madrid 1.
Va ser un partit entretingut. L'Athlètico ens va posar la por al cos amb el gol de Sinama, però una bona rematada de cap de Bojan i un precís xut de Gudjohsen, després d'un eslalom d'Iniesta van tapar altres mancances que es detecten en aquest equip: la deficiència a la porteria i els nervis d'un novell com és Cáceres.
http://es.youtube.com/watch?v=Fq1ql-nCO9k

Barça 5 - Deportivo 0. Què puc dir! És cert que el Dépor no va estar a l'alçada d'altres partits no obstant el Barça va fer el que va voler. Gols de cap, de jugada, de centrada, pals... i encara es pot dir que el resultat va ser una mica curt. Va encetar el marcador Messi i el van seguir Henry amb dues dianes i Eto'o amb dues més. Si aquest partit acaba 8-0 no hauria passat res. Destaco dues coses: el destape d'Henry i la magnificiència d'Alvés. No hi ha cap dubte; és la millor banda dreta del món.
Als grans diaris esportius es pregunten si el Barça pot arribar als 100 punts. Jo apostaria que serem l'equip menys golejat, el més golejador i farem història en referència a partits seguits guanyats.
http://es.youtube.com/watch?v=388OWp9EX0Y

TIP DELS YUEISEI

N'Estic fins als bolets del yes we can, dels crits al carrer, de discursos, de campanya electoral... ens ho hem hagut de tragar volguéssim o no volguessim. A la tres, a la u, a la dos... no hi ha hagut cadena que no se n'hagi fet ressó. N'hi ha per tant! Amb aquesta actitud els donem encara més importancia. Els demostrem que són el motor de tot i que la resta no pintem res. Evidentment, Europa no pinta res. Si els USA van bé Europa va bé! De que serveix doncs la UE. Voleu dir que no ens foten els pèl (i els quartos) a tots plegats?

10 de gen. 2009

LES ENGRUNES DEL PASSAT

En aquest apartat hi inclouré fotos antigues de la gent que m'envolta. A vere si identifiqueu a tots el que surten!!!! Serà divertit!!!! Com hem canviat; mare meva!!!!!!!!!!!!!! Casa't, casa't!



1 David Ramos de petit a la plaça Prim.
2 A la Manga del Mar Menor amb la Colla de Reus.
3 Enllaç del Rosa i el Gerard al Dorado.
4 Israel de petit a Salou.
5 Excursió al Monstant amb la Colla de Porrera als anys 90 per setmana santa.
6 Sortida de Final de Batxillerat a Sort.
7 Intercanvi amb moscovites. Davant de la tomba de Lenin.
8 Segona anada a Peñaroyas (Terol).

NEVADA 08090109

Je, je! Hem tingut una nova tongada de nevades. I cada vegaa que sento que nevarà encara sento unes pessigolles a l'estòmac que em tornen lelo. Segur que més d'un pensarà que sóc com una criatura; és que possiblement m'hi senti! És guapo poder veure vom neva a prop teu. En fi!




Aquestes dues imatges són del Coll Roig. Al límit entre el Baix Camp i el Priorat. La de nit la vaig fer ahir per la nit, quan en Joan Gaya i jo ens vam endinsar en una emocionant excursió, entre remugades diverses, per aquestes muntanyes. La de dia és d'aquesta tarda 100109.



Aquest matí hem anat amb els "cunyats" al Coll del Guix. Primer semblava que no n'hi havia però cada vegada, a mida que tiràvem amunt, n'hem trobat més. Quan hem arribat a la zona encimentada el cotxe ha començat a relliscar. Llavors hem decidit recular. Entre la boira, el gel, la neu -i alguna que altra remugada, jeje- es veia un paisatge de pel'lícula.




Un cop hem dinat, després d'una estona -llarga- intentant convèncer a la Xell, ens hem posat en camí per anar cap al Priorat. A mida que anàvem baixant pel Coll Roig, la cosa es feia cada vegada més blanca. La carretera estava perfecta. Només a les zones mes aubagues hi havia una mica més perill. La boira era bastant emprenyadora.


La primera parada ha estat a la Torre de Fontaubella. Magnífic! La segona ha estat a l'estació del tren de Pradell i la tercera a Pradell, que quasi bé no es veia. Allà la temperatura tocava els 0 graus. Certament es notava!



Hem passat el Coll de la Teixeta, molt prudentment la veritat, i hem baixat fins a Porrera. Les bandes més arraconades eren espectaculars. Hem donat una volta pel poble i xiquet, allà si que feia fred. Hem trobat al Pep de Cal Pla i hem anat a recuperar-nos amb un calentet cafè amb llet al Cafè Antic, mentre els padrins començaven la tanda de partides de dòmino de la tarda.








ELS MEUS NEBOTS














Aquí tenim l'Aitziber, Judit, en Manel, l'Ilai, la Júlia, el Pau, el Jan i l'Eder. Ens espera un bon futur per aquets carrers dels nostres pobles: rialles, crits, jocs, plors, tinc gana!!!!!!!!!!jeje Benvingut sigui tot el que aporta alegria!

7 de gen. 2009

GENER- FI DE FESTA I TORNADA A LA FEINA

Bé! Tornem a la crua realitat. Després d'aquests dies magnífics la rutina diària es fa present a les nostres llars. De totes maneres ha estat prou bé. Són dies per estar a casa, gaudir de la família, descansar... Hem fet de tot. I com sempre la sensació final és que han passat els dies volant. A més el Barça ens ha regalat una primera volta de fantasia. Fem-ne cinc cèntims (d'euro).


Hem treballat.
Hem fet dinars amb els amics i hem jugat a la play.

Ens hem reunit amb la família.




Hem anat de bateig.


Hem anat al pessebre vivent de Porrera.



Hem gaudit d'alguna que altra festa.



Ens ha nevat ben a prop



Ara toca començar un bon règim ja que l'estòmac molts dies ha estat a punt de petar. Haurem d'apuntar-nos a algun gimnàs o seguir alguna dieta miraculosa ja que els pantalons i els jerseis cada vegada apreten més.
Iblama