APARTATS

26 d’ag. 2014

DUES TROBADES DE GEGANTS (HOSPITALET I POBOLEDA 17 i 240814) I UNA D’ACORDIONS (MASIA DE CASTELLÓ, 230814)


TROBADA DE GEGANTS DE L’HOSPITALET DE L’INFANT 170814
Aquest passat diumenge 17082014, a Hospitalet de l’Infant s’ha celebrat la 27ena trobada de gegants, en el context de les festes de sant Roc. Hi ha participat les següents colles: Seròs, Pallaresos, Camarles, barri dalt Tivissa, Colldejou, Esmarris Creixell, Tortosa, Ulldecona, grup cultural les Garrigues, tota l’Endenga Cambrils, capgrossos Vandellòs i batuquets, cavallet i colla gegantera Foment de l’Hospitalet.
La plantada fou davant mateix de l’Hospital en una tarda no massa calorosa. Tot i que s’ha de reconèixer que a mesura que avançava el cercavila la calor augmentava. Donat el tret de sortida vam anar voltant diversos carrers entre l’antic Hospital i el mar.







Aquesta és de les trobades en la que la gent hi participa força, especialment a les places i alguna raconada com la de l’església. Sobretot quan les figures amfitriones fan l’entrada triomfal ja sigui el cavallet, el frare Celestí, els batuquets o els gegants Blanca i Pere d’Anjou.
La trobada va finalitzar a la mateixa esplanda de l’Hospital. Davant d’una gentada que romania expectant les diverses colles van anar fent entrada tot ballant al mig, mentre eren presentats. Al final una ballada conjunta, mentre el dia s’esllanguia, va posar el punt i final a la trobada.
Per tancar la vesprada, els participants van poder gaudir d’un sopar a base de carn a la brasa. Asseguts a la taula vam gaudir dels focs que tancaven les festes de sant Roc.

TROBADA DE GEGANTS I GEGANTONS DE POBOLEDA 240814
Aquest darrer penúltim cap de setmana del mes d’agost Poboleda (Priorat) ha acollit la VII Trobada de Gegants i Gegantons, amb un temps puntejant entre el mal temps i una forta calor. De bon matí, el diumenge 24 d’Agost, les colles foren citades a la carretera per fer la plantada; la màgia de la trobada es que es van poder veure gegants d’aquí i de fora de les nostre contrades. Les Colles que s’esperaven eren: Almoster, Ascó, Barcelona –Colla de la Bruixa Violeta, Bellpuig, Bellvís, Borges Blanques -Estimem Els Gegants, Botarell, Bràfim, Calafell, Capçanes, Castellar del Riu-Espinalbet, Colldejou, Coordinadora de les Meridionals, Duesaigües, Falset, Fraga, la Llacuna, Maials, Móra la Nova, Nulles –L’Indiot, Poboleda -Grup de Gegants “Terra Nostra”, Poboleda, Porrera, Puebla de Híjar, Reus, Reus- Gegantó japonès, Reus –Sant Josep Obrer, Reus –IPM, la Riba, la Riera de Gaià, Rieux-en-Cambrésis (França), Sant Carles de la Ràpita, la Selva del Camp, Solsona –Associació de Festes del Carnaval, Steenvoorde –La Belle Hélène (França), Tarragona –Plaça Sant Miquel, Tolosa (Euskadi), Tornabous, Torroja del Priorat, Valls –Colla Pessigolla.





















Amb el Montsant de testimoni es va donar el tret de la cercavila que anà serpentejant pels carrerons de l’antic Populetus (Poboleda). Ja ben a tocar del migdia els gegants van tornar a fer cap a la carretera. Impressionava veure totes aquestes figures vingudes d’arreu plantades en ocupant tot el lateral de la vella carreterona. Van poder gaudir de personatges de tota mena: pagesos, reines i reis, senyores de ben veure, jaies amb grans, nenes i nens... Llavors va començar el Primer concurs de balls. Amb un sol que batia les pedres, el jurat va donar el següent veredicte: 1ers pel conjunt harmònic de Bellvís, 2ons La Puebla de Hijar, per la bona combinació i senzillesa del ball, 3ers els de Falset pel risc de l’estrena del ball i el treball de nova coreografia, 4arts els d’Espinalbet per la bona combinació de la parella i 5ens els de l’Institut Pere Mata de Reus per l’energia i compenetració demostrada.
Amb els son guanyant la partida als núvols vam accedir a la part alta de la vila a la pista, on ens esperaven enormes paelles amb fideus. Sort en vam tenir del cobert ja que sinó ens hauríem mort de calor. De primer amanida, de segon fideuà amb gambes i de postres gelat. Llàstima del vi que estava fins i tot calent; la resta genial (no es pot demanar tot). Ah, i cafès per a tothom. Aquestes sobretaules són d’aquelles en que s’arregla el món.




A mitja tarda, vam tornar a baixar fins a davant de l’església. Allà es va procedir al solemne bateig dels gegantons nous de la vila de Poboleda. Sota l’atenta mirada dels gegantons padrins es va procedir a fer el primer ball de les noves i boniques figuretes. 








I sense massa temps, ens vam dirigir al portal on es feia la plantada dels gegantons. A l’hora indicada es va iniciar la rua dels gegantons pels carrers, per tornar de nou al Portal.





 Els mes menuts i tots els qui ho van voler van poder gaudir amb una xocolatada fi de festa. 
Agrair l’organització de l’acte, tot desitjant que per molts anys es pugui celebrar. Centenars de persones van literalment ocupar Poboleda. Un èxit! Felicitats!

TROBADA D’ACORDIONS DE LA MASIA DE CASTELLÓ (VANDELLÒS) 230814
La Masia de Castelló (Vandellòs) de per si ja té el seu encant. Si a més hi afegeixes una estelada nit d’estiu i un temps immillorable per estar a la fresca i recórrer els seus carrers i participar de les festes que hi organitzen, encara més. Aquest cap de setmana penúltim d’agost és va celebrar l’edició XVI del Rústic Festa. Al llarg de tot el dissabte es van anar desenvolupant diversos actes al llogarret (contacontes, batukets, acordions petits...). Nosaltres vam poder assistir a la part final de la celebració: la trobada d’acordionistes i els concerts de matinada.
Després d’un sopar popular fet a l’Era de l’entrada del poble, la gent es va anar traslladant a l’escenari que estava muntat al mig de la plaça. Allà va tenir lloc la XII trobada d’acordionistes. Per l’estrada hi van anar passant gent de totes les edats amb un nexe comú: l’acordió. Ja fos diatònic o normal totes les actuacions van comptar amb la participació d’aquest instrument. Mentrestant, podies anar adquirir un got de la Masia i consumir un refresc o qualsevol beguda. O si t’havies quedat amb gana fins i tot hi havia una paradeta en una de les velles cases on t’oferien diverses menges.
Aquesta mateixa nit, en pic van acabar els acordions, vam tenir l’oportunitat d’entrar per primera vegada en un petitet museu-sala de record que han habilitat en una de les cases. Estris comuns del treball del camp, fotos d’un passat més llunyà i un passat més recent on es podia veure l’evolució que el poble ha patit des de que es va anar abandonant cap als cinquanta. I el més important; un raconet per tota aquella gent que voluntàriament ha col·laborat en la tasca de recuperar de les runes Castelló i convertir-ho en un bonic indret a cavall de la Serra de Llaberia i la Ribera. Aquest és el gran valor: la gent que ha permès el renaixement del llogarret. La veritat és que t’hi sents estimat; et fan sentir com a casa.
I bé; passada la mitja nit vam baixar fins al segon escenari que hi havia muntat a la vora del bar i ens ho vam passar d’allò més bé amb les actuacions D’er Taqueta i les seves rumbes i els ritmes tropicals de Satriale’s.
La nit la vam tancar acomiadant-nos fins ben aviat, tot pujant fins a la part alta del poble on pots veure perfectament el mar, en una nit clara, les estrelles i al fons el poble de Castelló que resisteix l’embat dels anys. Fins aviat!















25 d’ag. 2014

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 3 - ELX 0.

COMPETICIÓ. Campionat de Lliga. Primera jornada.
MARCADOR I GOLEJADORS: Barça 3 (Munir, Messi) – Elx 0.
TV O RÀDIO. TV primera part i segona part Ràdio (Catalunya Ràdio).
EM QUEDO AMB… Munir i les ganes de Messi.


MÉS VALDRIA QUE NO HAGUÉS SORTIT DE CASA: Busquets.
EL TÒPIC. L’elx no és ningú!
LA DADA. Messi és a 6 gols d’Alcàntara.
EL DE NEGRE. En verd. Ha expulsat correctament Mascherano.
EL RIVAL. Guerrer. Ha plantejat un partit a la defensiva i el cert és que han jugat junts i ordenats. Han tingut una mica de sort a la primera part ja que podien haver encaixat dos gols mínim. La única que han tingut ha suposat l’expulsió de Masche.
EL BARÇA.
-VIRTUTS. Han semblat endollats i amb ganes. Els fitxatges nous que han jugat bé; Matieu Rakitik. I molt bon paper de Munir i Rafinha.
-DEFECTES. Caure al centre i no ser contundent a mig camp. Segueix sense agradar-me Masche al darrera. Perdem alçada i contundència al mig.
-DUBTES. Què passa amb Bartra? Quin paper tindrà Xavi? l’Assumirà. Recuperarà el poder Busi? Què passarà amb un equip més gran? Estem per competir al màxim nivell?
L’ANÈCDOTA. Ha saltat un gat negre al camp. Mala senyal! Alguns ja pensen que no guanyarem res per aquest malastruc. Al minut 17:14, la gent ha tornat a cridar Independència!

LA CAVERNA. De moment poca cosa a dir del Barça. Ja tenen prou feia a ocultar les imatges en les que Cris agredeix un jugador, les patades i trompades de Ramos o els calbots de Simeone a línia. Si això hagués passat al Barça...

BARÇA 2013-2014. FI DE CICLE



Aquesta és la crònica del final de temporada passat. No vaig tenir temps de publicar-lo.

El cicle es va acabar de tancar amb la victòria del Madrid en la Final de la Xampions. Finalitzava així una de les pitjors temporades de la història culer de la nova era. I és que quasi bé tot es va fer malament i ja des d’un començament. Els mals auguris ja venien del final de temporada anterior, a l’haver de deixar el Tito la banqueta per la malaltia. Tot es va fer de manera improvisada. La plantilla no es va reforçar correctament i van optar per un entrenador en Tata Martino que crec que mai va saber que era el Barça ni l’entorn. El veies parlar i te n’adonaves que res aportava, només paraules buides i tòpics inútils. És evident que no va saber fer una bona gestió del vestuari. La pretemporada no es va organitzar correctament i els jugadors i l’equip ho va pagar car a la llarga. Tot i així, vam aconseguir derrotar a doble partit l’Atlético de Madrid, enduent-nos l’únic trofeu de la temporada: la Supercopa d’Espanya.



A les primeres de canvi, van sortir esquitxats en Messi per irregularitats amb Hisenda i Neymar, una mica més endavant, arran del seu fitxatge pel Barça. Quan el Barça anava líder el club quedava amb el cul a l’aire i més amb la dimissió de Sandro Rossell, encara no se sap ben bé per quina raó. Arribava la tempesta i amb ella el declivi culer. L’equip es va anar desinflant perdent pistonada a tot arreu. Lesions importants com les dues de Messi, la de Neymar, la perpètua de Puyol i la de Valdés van acabar de fer perdre els pocs referents que teníem. Sobretot la vinclada va arribar al camp. L’equip tècnic mai va saber trobar una solució als mals típics que hem patit. No van saber inculcar una opció b i els rivals ens van teixir teranyines defensives i ens van matar a la contra. Era ben evident que Atlético i Madrid anaven en posició ascendent; el Barça estava de tornada. I per si fos poc als despatxos la FIFA sancionava l’equip culer amb no poder fitxar per irregularitats amb els fitxatges de la gent més jove.
Faltava un cop de timó a la situació. Ens vam animar de nou amb la victòria al Bernabéu. Però de nou vam rebre  un cop més al mig del cor amb la mort d’en Tito Vilanova al no superar el càncer. 


L’Equip quedava definitivament desmantellat. Puyol deia que plegava i en Valdés fotia el camp de mala manera, amb una carta escrita, per la porta del darrere. Arribàvem al tram final de la lliga i el curiós del cas és que el càstig encara va ser molt més gran ja que el Barça arribava amb opcions de guanyar-la. El Madrid va guanyar la copa del Rei i l’Altético ens eliminava de la Xampions i es quedava amb la Lliga i a casa nostra. Ni això vam ser capaços de fer. No vam tenir el suficient coratge ni per guanyar la lliga al Camp Nou, pocs en confiaven.
Fi de la història. Ara queda reconstruir un nou model. El nou entrenador serà en Luis Enrique. Cal de nou encoratjar la ferida afició per fer un Barça competitiu. Falta un entrenador que posi calma al vestuari però que també posi ordre i si cal fer asseure l’estrella perquè no rendeix que l’ha assegui. Si no va així ni en Luis Enrique ni ningú redreçarà el rumb d’una nau blaugrana de la que molts fa un temps han dimitit.

Com a bon esportista felicitar els nostres rivals per haver estat millors que nosaltres i haver aconseguit els títols que han aconseguit. Només dir-vos que aviat hi tornarem a ser. Visca el Barça i Visca Catalunya.