El meu és aquest!
.jpg)
El suicidi de l'esperança
Vivim en un món d'hipocresia,
on la mentida és la guia
i en el seu nom,
ens carreguem la veritat;
la vida.
On s'ocupen països amb falses excuses
per fer més gran el que fort ja és.
I no es tolera el qui ve de fora
perquè et prenen el que teu és.
Lluitem per tenir més, i més, i més...
Vivim per dominar!
Dominem per ser els més forts.
La resta poc importa.
Inventem o destruim;
segons el vent com bufi.
Quan segur que a l'altra banda del món
algú sol plora,
perquè no té menjar o perquè es mora,
o perquè als seus amargs problemes,
malgrat milers de milions de promeses,
no hi troba una sortida digna
que li permeti viure la vida.
Iblama 2010 (Reus, 04/01/10)
5 comentaris:
de vegades també perdo l'esperança, i busco desesperadament uan sortida digna.
Gràcies
Ostres, jo encara hi he de participar!
Nanu, aqui només hi falta la veu i música d'en Raimon! jajaja
Molt bé! M'agrada que t'hagis animat a participar en el poemari d'en Tibau!
Un petó!
thanks through their contributions. We must do everything possible to create a better world and that is lies.
thank you!
Ei moltes gràcies pels vostres comentaris. M'omplen de goig!
Publica un comentari a l'entrada