APARTATS

20 de jul. 2010

VIATGE A LA TOSCANA (Pisa, Firenze, Siena). De l'1 al 0807 de 2010

LES RUTES ____________________________
Divendres 020710
Poggibonsi, Santa Maria della Maggiore (Poggibonsi), San Gimignano, Siena (Palio).
Dissabte 030710
Colli di Val d'Elsa, Monterreggioni, Volterra, Cecina.
Diumenge 040710
Castellina in Chianti, Tomba Etrusca, Radda in Chianti, Castello di Brolio, Castelnuovo, Lucigniano, Montepulciano, Pienza, Vall d'Orcia.
Dilluns 050710
Firenze, Greve in Chianti.
Dimarts 060710
Pisa, Lucca, Pistoia.
Dimecres 070710
Cortona, Siena (normal).

SENTIMENT-VIVÈNCIA___________________
Itàlia la pots viure de milers de maneres, amb milers de perspectives, colors, etapes... Arribo a una conclusió: si mai he de marxar de la meva terra aniré a viure a Itàlia. Simplement és meravellosa.
En aquesta oportunitat vam triar fer la Toscana dins l'eix Pisa, Firenze i Siena. Amb aquests poblets meticulosament cuidats sents una aproximació a altres temps. Nosaltres vam establir la nostra base d'operacions a Poggibonsi (Siena). Des d'allà estàvem ben apropet de tot arreu. Vam estar a Il Bugnolo. Una antiga partida de vinyes a la Canònica que avui s'ha tranformat en un allotjament rural molt acollidor, portat pel Simone i la Camilla; amb piscina i tot tipus de comoditats.
Dels tres grans nuclis em quedo amb Siena; et deix bocabadat. La primera vegada que vaig ser a Itàlia em va impressionar Firenze. La seva visita és ineludible; el Duomo, el Baptisteri, Il Campanile, la Cúpula, la plaça, Santa Maria la Magiore, el Ponte Vecchio, la vista, l'art. Tot plegat la fan una ciutat indispensable per comprendre la filosofia de vida de la primera etapa del Renaixement. Essent el nucli central de l'art de la mà del mecenatge de la família Médicis. Vam optar per pujar els centenars d'esglaons del Campanar. Val molt la pena ja que tens una vista esplèndida de la ciutat i de la Cúpula. Ara no hi pugeu al migdia ets mors amb la calor: 11:45, 37 graus! Com deia però Siena no té res a envejar a Firenze. És més l'estructura de l'església, tant de dins com de fora, és molt més espectacular. L'interior de la catedral de Siena és impressionant. Tot el seu interior està decorat amb marbre blanc i fosc. En pic ets dins i aixeques el cap te n'adones de la magnificència de l'obra. A Siena val la pena entrar a la Muralla per alguna de les seves portes i endinsar-te pels sinuosos carrers que condueixen al centre. A banda i banda et trobes amb edificis antiquíssims, palaus, esglesioles... Va donar la casualitat que aquell dia es feia la festa del Palio. És una cursa de cavalls sense montura que es fa a la plaça principal cada dos anys. Els diferents equips que van competir en la cursa pertanyen a barris de la ciutat. A cada barri s'engalanen els finestrals i les balconades amb els estendars de cada cofraria. A mitja tarda va iniciar-se una mena de processó pels carrers amb els diferents corredors vestits d'època amb tot tipus d'armament, proteccions, vestits... Entre tots destaquen les competicions típiques entre els abanderats. Tradició que se segueix a Tortosa.
El penúltim dia vam tornar a Siena i vam poder conèixer una ciutat completament diferent, sense algomeracions, ni nervis; la cursa ja havia passat. Llavors vam poder contemplar la grandesa de la plaça de l'ajuntament emb forma de ventall.
De l'altre nucli important només destacaré el que és visitat: el camp del Miracle, que és on es troba la torre inclinada. L'esplanada estava pleníssima de gent, pel que va ser un dels moments més tensos del viatge. Cal veure el Baptisteri, l'església i si pots pujar a la torre inclinada. Des de darrere fa encara més efecte.

San Gimignano, que encara conserva 14 de les 70 i escaig torres que tenia a l'edat mitjana, és un dels nuclis que més impacta. Et sents teletransportat a l'antiguitat. Ho tenen molt ben conservat. Les puntes de les torres quasi que no es poden veure des de terra; són altíssimes. És un nucli en el que hi pots trobar molts artistes que venen els seus quadres i els seus treballs en exclusivitat. N'hi ha de molt bons. De fet és una constant en molts dels poblets de la zona. T'ofereixen productes fets a mà únics. Nosaltres ens vam decantar per uns quadrets de paisatge.
Els pobles que tenien una mica d'importància comptaven amb ajutantaments que segueixen l'exemple dels de Firenze o Pisa, alts i majestuosos; una església molt maca de fora, amb marbre blanc, i una mica pobra de dins,; amb Baptisteri; més aviat elevades en una muntanyeta; envoltades de prats multicolors, amb recintes emmurallats i amb un passat que traspua pels seus carrers. Pobles immaculats, nets, sense trànsit al seu interior, amb zones habilitades per aparcar, amb bon menjar i amb bon vi (essencialment del Chianti). En podria destacar amb molts però destaco Lucca (amb la seva plaça -antic amfiteatre- rodona), Montepulciano (per la majestousitat de les seves cases), Lucigniano (d'estructura arrdonida dins de la muralla), Volterra (per la seva plaça, l'alçada dels seus edificis i per la vista que hi ha des de dalt), Montereggioni (per ser un recinte petit emmurallat i rodó), Pienza (per la plaça de l'església i les argolles de metall on lligaven els cavalls), Pistoia (per l'església abalconada a l'estil de Pisa) i els carrers inacabables i empinats de Cortona.
A les Valls d'Orcia (on van rodar escenes de Gladiator) i la zona de la Vall d'Elsa és on realment coneixes la pau. Només hi sents els moixons que s'encampen. Res més! Res que pertorbi la teva pau interior. Allà, hi passis l'hora a la que hi passis, sempre hi ha màgia. Sempre hi ha un retorn en el passat, un record per aquells que ja no hi són, uns instants per retrobar-te. El lloc idoni per reflexionar sobre el que t'envolta!
Què dir del menjar? La pasta sobretot amb les salses que hi posen és excel'lent. Em vaig fer del club de fans del Gnochi; unes boles de patata. Estan boníssimes! Pel que fa a les pizzes mira! Les de Porrera no tenen res a envejar a les d'Itàlia. Ah! els gelats! Més que per la qualitat per la varietat i la manera com els posen als aparadors. Pots trobar el gust que vulguis, sempre en dolç és clar. Et solen posar una bona pasterada en un cucurutxo relativament petit.
Finalment, per acabar fer una crítica per la manera esbojarrada que tenen de conduir els italians. Hi ha hagut moments ens els que les infraccions m'han fet patir per la nostra integritat. Després dir que les carreteres estaven destrossades i plenes de clots. Segons el Simone aquest fet només passa a la Toscana.


ÀLBUM FOTOGRÀFIC ____________________

































Visca Itàlia! Iblama

2 comentaris:

JJMiracle ha dit...

Magnífiques, les fotos! A Pisa se us veu inclinats cap al costat invers de la torre. Deu ser per compensar… :-)

Iblama ha dit...

jejeje! gràcies! de tot pisa el pitjr. hi havia una gentada de pr i vam passar una caloraddaaaaaaaaaaaa