VISITES

contador de visitas

30 d’ag. 2011

FUTBOL IBLAMA 2011-2012

CAMPIONAT DE LLIGA

Resultat: Barça 5 (Thiago, Cesc, Messi 2, Alexis) – Vil·lareal 0

El millor: Thiago

El pitjor: -

L’àrbitre:

On el vam veure? Al Flap’s amb l’Isra i el Martí.

Com ho he vist? Al principi una mica arriscat ja que sortir amb tres homes al darrere feia una mica de fredat però al final de conya. Hem sabut ajudar-nos bé al mig camp i en tot moment hem estat superiors en nombre, de manera que el partit l’hem tingut guanyat des del minut 0. Hem ajuntat Cesc, Iniesta, Thiago, Messi i Busi i noi allà l’hem tocat com els àngels. L’entrenador rival se n’ha adonat massa tard per reforçar el seu mig camp. Mentrestant nosaltres amb recolzaments curts i parets els hem anat superant i arrassant, sense oblidar que és un dels millors equips d’Espanya.

Recordar que han jugat Cesc i Thiago i que s’han lluït i que en Messi s’associa molt bé amb Cesc, recordant ells temps al filial. Pedro i Alexis han estat acceptables. Al xilè encara li falta enganxar una mica els mecanismes. Finalment dir que a darrere poquíssima feina. L’únic xut al minut 89 i de fora l’àrea. Masche està endolladíssim, Abi millora i Busi ha sabut jugar amb molta intel·ligència, essent la clau per treure la pilota del darrere. Hem de pensar que hem tingut una possessió de fins el 80%. Insuperable!





29 d’ag. 2011

LA PRETEMPORADA DEL BARÇA: CAMPIONS DE LA SUPERCOPA D'ESPANYA I D'EUROPA

Tal com va avançar el Pep, abans les pretemporades eren pretemporades, ara serveixen per atendre els compromisos dels clubs més que per preparar-se.

Podem dividir la pretemporada en dues fases: la primera, en la que es van jugar tornejos i partits amistosos i la segona, en la que ja hi havia títols en joc. En la primera, moltes proves de jugadors joves i posicions. Els resultats no van ser massa bons. En la gira americana per exemple només vam guanyar un partit de tres possibles. Mentrestant, l’equip anava reforçant-se i sent una miqueta més fort. En aquestes que va arribar Alexis; Cesc encara no. En la segona fase, van començar els partits més seriosos; uns partits d’anada i tornada contra el Madrid, en la final de la Supercopa d’Espanya i el partir únic de la final de la Supercopa d’Europa contra el Porto. Malgrat les mancances i la falta de preparació els jugadors del Barça –cal dir que també amb una mica de sort- han aconseguit guanyar els dos trofeus, podent comptar per fi amb el flamant fixatge de Cesc Fàbregas.

SUPERCOPA D’ESPANYA

ANADA 140811

Resultat: Real Madrid 2 – Barça 2 (Villa i Messi)

El millor: Valdés

El pitjor: No saber donar resposta a la pressió del Madrid

L’àrbitre: Permissiu. En línies generals correcte.

On el vam veure? Al Flaps de Reus amb el Martí. He arribat al bar i al cap de cinc minuts ha marcat el Barça. Jejejeje. Talismà?

Com ho he vist? El Madrid ha canviat d’estratègia i de moment, en comptes de fotre patades –alguna n’ha fotut- s’ha dedicat, amb els bons jugadors que té, a pressionar i a jugar a futbol. La veritat és que ens ha fet molt la guitza. Hem tingut sort que no ens hagin fotut un sac de gols. S’han posat 1-0 i la cosa semblava negra però com els grans hem reaccionat i Villa ha fet un golarro 1-1 i Messi ha rematat la feina abans de la mitja part 1-2. Silenci al Bernabéu. Hem actuat com un gran, anant a remolc del rival però aprofitant al cent per cent les poques ocasions. A la segona part, igual que a la primera, moltes imprecisions en les passades i lentitud en el joc. Al final el Madrid ha aconseguit empatar 2-2 i Messi ha acabat amb arcades.

TORNADA 170811

Resultat: Barça 3 (Iniesta, Messi 2) – Real Madrid

El millor: Messi

El pitjor: L’actitud de perdedor de Mou i els seus

L’àrbitre: Poc contundent

On el vam veure? Al Tubo de Reus amb el Martí i Luis Àngel. Un vinet i unes cervesetes i una taula de formatges ens van dur a l’eufòria del tercer gol de Messi i a donar un tomet per la plaça del Prim.

Com ho he vist? He vist un Madrid igual de contundent i posat en el partit i un Barça millor posicionat però al que encara li falta la forma física idònia. He de reconèixer que he patit una miqueta però davant som mortals. Primer Iniesta amb un golarro 1-0 i dues fuetades de Messi 2-1 i 3-2 ham permès superar els empats successius del Madrid. Hem estat poc precisos sobretot en la sortida de la pilota i el mig del camp ha estat superat pels blancs fins que hem situat a Messi una mica més enrere per compensar. Tot i així les forces ens han anat abandonant poc a poc. Una pròrroga hauria estat fatal. Al final Messi va fotre una fuetada de les seves fent el 3 gol poc després que el Madrid fes l’empat.

Impotents els blancs han donat un lamentable espectacle tant amb l’actuació de Mou fotent el dit a l’ull a Tito Vilanova, amb l’entrada de Marcelo, demostrant poca esportivitat en l’entrega de la copa, marxant i en la roda de premsa de Mou faltant el respecte a tots, especialment al nostre segon entrenador.

S’han canviat les tornes. Abans nosaltres ploraven i ells guanyaven els títols. Ara nosaltres guanyem el títols i ells busquen tot el possible per menysprear-nos i desestabilitzar-nos. Doncs au, CAMPIONS DE LA SUPERCOPA D’ESPANYA!






SUPERCOPA D’EUROPA

Resultat: Barça 2 (Messi i Cesc).

El millor: Entre Iniesta i Mascherano.

El pitjor: Abidal i la gespa.

L’àrbitre: Malament. No va veure un penal a favor del Porto i va donar malament la llei de l’avantatge.

Com ho he vist? En la línia dels darrers partits. El rival ha sortit fortíssim però tampoc no ha creat gran perill. S’ha acostat, ens ha pressionat i prou. Més aviat xuts llunyans. Poc a poc ens hem tret la son de les orelles i hem començat a tocar-la amb més fluïdesa aconseguint un 80% de possessió a l’estil de Rijkaard: infructuosa. Keita al mig camp dóna força però alenteix el joc, per això ha anat alternant la posició amb Xavi i Iniesta, fins que, a les acaballes de la primera part, Messi ha fet el primer gol aprofitant una cessió en defensa 1-0, fent un dribling genial al porter.

La segona part ha estat millor però no ha arribat el gol i això deixava a l’afició una mica inquieta. El partit s’ha pogut desequilibrar en una mal pitada llei de l’avantage en la que es quedaven tres jugadors del Barça sols per un del Porto. Després l’àrbitre no ha vist un penal d’Abi claríssim. Llavors en una jugada Messi ha forçat l’expulsió del central i un jugador de mig camp ha fet una entrada brutal de vermella directa a Masche. Per acabar el segon gol del Barça després d’una assistència magistral de Messi a l’espai 2-0.

Segon títol de la temporada pel Barça: CAMPIONS DE LA SUPERCOPA D’EUROPA. Guardiola passa a ser I’entrenador del Barça amb més títols, Xavi supera a Amor i el Barça passa a ser el club amb més títols a Europa. Què més volem? I el proper dilluns comença la Lliga. Gràcies Pep, gràcies jugadors!

On el vam veure? A Lo Corral amb la Xell i uns xampinyons amb llom adobat i vinet a la taula. Mmmm!




22 d’ag. 2011

DEL17 AL 210811

DIMECRES 170811 – ENTREGA COTXE NOU

Dues setmanes després que el meu Opel Vectra es “morís”, aquest dimecres he anat a recollir el Citroen Picasso, coincidint amb el dia del meu sant; ha estat el millor regal! Com a dos senyors, amb la Xell vam anar a donar un tomet per Reus. Vam anar a Salou a presentar-lo a mons pares i vam anar a donar una volta amb ells. Sembla que els hi ha agradat força. La veritat és que acostumat al pobre Vectra la cosa canvia una mica –força de fet-. La conducció és molt diferent i a part el cotxe compte amb tot un seguit d’avantatges molt guapes com el climatitzador, la comoditat... Esperem que doni un resultat semblant al pobret Vectra!





DIJOUS 180811 – BAIXA DEL COTXE VELL I DINAR DE SANTA MARIA A COLLDEJOU. NIT DELS ESTELS A LA MUSSARA

El matí va ser una mica trist. Vam anar amb mon pare fins a Mont-roig per acompanyar el cotxe vell fins al desguàs. El cert és que estava una mica trist ja que amb aquest cotxe hi he viscut part dels millors anys de la meva vida: hem fet sortidetes, hem anat a pitar quan el Barça ha guanyat copes, hem fet trasllats, mudances... Tot el que el puguis pensar! Veure com l’agafaven amb el carretó i l’entraven al desguàs sempre és una mica trist. En fi, les màquines es fan malbé i per tant ens hem d’anar renovant! Per sempre però recordaré els bons moments que m’ha donat. Requiescat in pacem! Salute!

Després ens vam reunir a l’hotelet de Colldejou. Allà amb la Maria i el Joan vam celebrar plegats santa Maria i l’aniversari del Joan. De primer va fer plats per picar; diversos i molt bons, destacant els xipirons. De segon podies triar entre bacallà, conill o llom. Jo hem vaig decantar pel llom i el cert és que va valdre la pena! De postres crep o gelats i el plat final va ser el pastís que va ser bufat amb força energies pel Joan i la Maria. Després de diversos petons i brindis vam prendre unes copes mentre semblava que el dia s’anava tapant. Com cada any s’ha de donar les gràcies al Joan i la Maria pel detall que tenen de convidar-nos a dinar en aquest dia. Per molts anys que ho podem continuar celebrant! Felicitats!

Sense temps per pensar-hi massa, vam parlar amb la Mònica i vam fer cap al vell pobre de la Mussara. El sol es ponia i l’esplanada del poble –davant del llac- estava plena de gent vinculada a la Selva d’alguna manera. Ens hi vam reunir per gaudir de la tercera nit dels estels. Vam parar una estovalla al terra i vam anar escampant les menges que cadascú vam portar. Allà hi podries trobar des de truites de tot tipus, entrepanets, xoricets, formatge, patates... Així que vam sopar plegats mentre el dia s’acomiadava. Davant nostre hi quedava el vell poble de la Mussara, coronat amb el seu bonic campanar. Cal dir que des d’aquell punt el paisatge que es veu a tothora és espectacular. Si a més hi afegeixes la posta de sol, el paisatge es converteix en impagable. Mereix perdre uns minuts contemplant-la i fer-hi unes fotos! En pic el sol va haver-se amagat darrere de les muntanyes de ponent, ens vam anar a tapar i és que bufava una mica d’airet i notava a la pell. Ben vestits amb mànigues llargues vam anar asseient-nos una mica més enllà del llac. Vam esperar que es fes ben bé de nit per poder contemplar bé el cel estrellat. Primer de tot en Joan Carles i el seu company ens vam fer tot un seguir d’explicacions de com s’organitzava la nostra galàxia i el sistema solar en general. Van ser unes explicacions genials. Més tard ens van ensenyar a situar-nos i orientar-nos observant les estrelles. Sempre has de buscar el carro major i seguir-ne la part de baix. Des d’allà si traces una línia recta acabes trobant l’estrella polar que t’indicarà el nord. Finalment, amb uns potents telesctopis vam poder veure Mart, estrelles, una explosió i la lluna. Per cert, abans de marxar no et pots perdre deixar anar la mirada cap a mar. Des d’aquest punt et deixen bocabadat les llumetes de tots els pobles i ciutats del camp. Poc després vam anar a dormir a l’Aixàvega, a casa de l’Anna, no sense abans reunir-nos per deliberar que faríem l’endemà!











DIVERNDRES 190811 – AVENCS I GORGS DE LA FEBRÓ I AIXÀVEGA

Ens vam llevar ben d’hora, a tocar de les 06:30 hores i és que les previsions –tal com així va ser- anunciaven un dia de calor intensa. Ens vam reunir al menjador -amb la son encara a les orelles- i vam esmorzar intensament. En breu ens vam posar camí de la Febró. Vam agafar un caminet que surt de ben a la vora de l’Aixàvega. Primer va venir una forta ascensió en la que vam poder observar tot tipus d’arbres preciosos com teixos i pins immensos. El caminet també era ben artístic i ombrívol; no hi tocava gens el sol degut a la profusa vegetació. En pic vam arribar a la part alta de la muntanya el camí va ser més planer. A sota ens quedava el poblet de la Mussara i les antenes. Llavors vam aturar-nos al bell mig del camí per esmorzar. Posteriorment, només ens va quedar un descens suau fins al punt de trobada. Allà, després d’aproximar-nos als avencs de la Febró per la part alta, vam descansar una bona estona fins que la resta va anar arribant amb els cotxes. Plegats vam iniciar el descens. S’ha de dir que és un indret que té un accés una mica difícil però paga la pena baixar-hi; és literalment espectacular! Baixes per la mateixa roca i a poc a poc et vas endinsant en un trencall que ens indica el punt de ruptura que va patir la terra, és una falla natural. Baixes un primer tram i quan ets a la part més baixes comences a adonar-te de la immensitat de l’Avenc, és preciós. Les parets semblen que no s’acabin mai i mira que l’amplada que hi ha a banda i banda tampoc és molt gran. Un altre fet destacat és el canvi de temperatura que hi de dalt a baix. Tranquil·lament pots notar que la temperatura descendeix al voltant de 10 graus. És increïble; fins i tot a baix podríem dir que fa fred! Anant en compte perquè les parets estaven humides, vam anar baixant fins que vam trobar la cova. Amb una miqueta de llum vam poder il·luminar-nos per accedir-hi més fàcilment! L’interior de la cova és impressionant. Hi destaca un sortint des de terra que s’ha anat formant a base d’anys d’acumulacions d’aigua i erosió. Al sortir ens vam fet una foto de grup amb l’avenc al fons i la pedra penjant al damunt! Espectacular! Llavors els més agosarats van sortir per una escletxa a la roca i uns altres vam sortir per on havíem entrat! Vam recular fins a l’esplanada de l’avenc i ens hi vam retrobar de nou per dinar plegats. Per dinar hi havia de tot: amanides, entrepans, macarrons, begudes fresques... i també alguna que altra abella punyetera que va anar picant a la gent! De postres coca de crema i de pinyons de Mont-ral. Boníssimes!

Vam descansar una estona però no podíem perdre massa el temps, així que ens vam posar de nou en camí per anar cap als Gorgs. De la carretera a baix hi ha baixada una mica forta però és recomanable, sobretot si fa un dia de calor com ahir! Després d’un quart d’hora de descens vam arribar als gorgs. Ens vam posar els banyadors i au, a refrescar-nos a l’aigua (que per cert estava força fresquesta). Vam estar una bona estona amb la canalla remullant-nos. El més fotut va venir a continuació i és que tot el camí que havíem baixat ara tocaria pujar-lo. El cert però és que no es va fer tant pesat. Estàvem igualment rebentats! Vam arribar a l’Aixàvega i ens vam dutxar per relaxar-nos una mica. Les cames feien figa! Acte seguit ens vam posar a fer el sopar. El menú fou: crema-puré de carabassó –boníssim- de primer i pollastre arrebossat –brutal- de segon. Encara la vam fer petar una estona i vam veure un vídeos però la gent estava cansada així que vam dormir ben tous i plans. Dels dies de la meva vida que he dormit més hores seguides.








DISSABTE 200811 – TOLL DE L’OLLA I ARRÒS AMB LLAMÀNTOL

Ens hem llevat quan hem volgut i ens hem pres el dia de relax; menys mal, jejeje Tot i així el Pep, la Xell i Jo, se l’hem fotut a la zona del Toll de l’olla. Tot i ser relativament aviat al toll no ens hi hem ni acostat ja que estava ple de Jenniferts i puligunerus llençant-se de les roques i banyant-se. Hem decidit anar una miqueta més amunt i l’hem encertada. Hem trobat un tollet més petit però igualment acollidor. L’aigua es veia súper clara i com no podia ser d’una altra manera estava fresqueta fresqueta. El Pep s’ha llençat des de dalt diverses vegades. En canvi la Xell i jo ens hem banyat. El cert és que ha costat una miqueta entrar en aquella tallant aigua però en pic era a dins no me n’hauria mogut! De fet ens hem mogut a mesura que ha anat arribat gent!

Hem agafat el cotxe i hem tornat a l’Aixàvega, just en el moment per començar a preparar l’arròs amb llamàntol. Avui els homes treballaven i les dones descansaven, així que els els pinxes Paco, Pep, Oriol i Isaac i el xef Pep ens hem posat a tallar ceba ratllar, tomàquets, pebrots... mentre el Pep tallava i passava per la paella els llamàntols. Primer ha fet el sofregit, hi ha afegit l’arròs i les bestioles i el brou de peix. La veritat és que ha quedat un arròs formidable, possiblement el millor que haguem menjat en els darrers temps. Felicitats! I ho hem acompanyat de cava, com senyors; ah, i de postres una terrina amb una base de flam de taronja, formatge i melmelada de mores de la zona (Anna i Maite). Buffffff! Una bona migdiada ho ha fet baixar tot.

I res la tarda ha anat caient al poblet veient fotos, xerrant, escoltant música... Un altre temps! Hem estat dos dies de conya en aquest lloc preciós i amb una gent de puta mare! De veritat que moltes gràcies per acollir-nos i fer-nos sentir a casa! Moltes gràcies per tot!








DIUMENGE 210811 – TROBADA DE CORNUDELLA

Un dels dies més calorosos de l’any ens hem trobat a Cornudella. Les diferents colles van arribant molt progressivament al poble i poc a poc van plantant els seus gegants al llarg del carrer. Sota el Celler Cooperatiu ens han ofert l’esmorzar per a tots els membres de les colles participants en la trobada, a base de pa llangonissa, cansalada i arengada; a part del beure, clar! Enguany, com cada any, s’ha pogut comptar amb la participació d’un munt de colles, algunes dels voltants com les de Colldejou, Alforja, Almoster, la Selva o Porrera i d’altres vingudes de més lluny com la de Tortosa, Tàrrega, les Borges Blanques, Alella etc La plantada final s’allargava des de l’església de santa Maria fins al Celler quasi bé. Pels participants han estat els pitjors moments ja que hem hagut d’esperar una bona estona perquè es donés el tret de sortida al cercavila; moments que sempre són aprofitats per fer amistat amb altres colles, aparaular participacions, fer intercanvi de pins, fer fotos o simplement descansar a l’ombra dels gegants. Mentrestant s’han anat entregant els records de la trobada a cadascuna de les colles.

Passada la una del migdia ha començat la rua. El sol que queia era espatarrant. Si portes un gegant encara es nota més. Hi ha hagut moments fins i tot diria asfixiants. Bé, les colles per ordre alfabètic han anat baixant carrer avall, passant per tot un seguit de carrerons estrets bonics abans d’arribar a la plaça. Allà, abans d’entrar, hi ha hagut una mica d’aglomeració ja que les s’anava donant pas colla per colla. Un cop a la plaça i després d’haver d’esquivar uns fils que travessaven la plaça de punta a punta, cada colla ens ha anat oferint els seus balls i les seves cançons. Els gegants més alts com els de Tortosa han hagut de ser ajaguts per entrar a la plaça. Els darrers a entrar han estat els gegants de Cornudella i els de Siurana. Al final tots plegats hem fet la ballada final. No hi ha hagut massa temps per res més ja que eren a tocar de les tres de la tarda.