Portar tota la setmana donant tombs al tema. Llevar-te de bon matí, el mateix dia de la manifestació i sentir que estàs amb deute amb les vides que van manllevar d’aquelles persones. Notar un nosequé a dins que t’acaba de fer-te decidir. Vols participar de la història viva del teu país; vols que se senti el teu rebuig i la teva veu. I donar suport a tota aquella gent que va estar al costat dels pobres afectats pels atacs. Així que agafem el cotxe i en una hora i mitja ens plantem al Poble Sec. Aparquem i dinem d’hora. Entrecreuem carrers del Raval en ple bullir d’un dissabte a la tarda. Fem cap a les Rambles. Justament a l’alçada de la font de Canaletes. Silenci! Només arribar silenci i respecte! Pugem fins a dalt de tot per resseguir el recorregut maleït de la furgoneta. Cada pocs metres a tocar d’una farola, en les botigues, en els arbres... petits altars dedicats a les víctimes, en el punt just on hi va haver els atropellaments. Espelmes, frases en diferents idiomes, fotos, peluixos, flors... tot d’elements per tenir en el record aquesta gent innocent. Cal anar-hi i deixar-te portar per l’ambient de respecte, recolliment i reflexió que s’ha creat sobretot ben a tocar del Liceu, just damunt del mosaic de Miró; just damunt d’on va aturar-se la furgoneta assassina i vil. És un recorregut d’escassos 500 metres que es fa etern. Inevitablement les llàgrimes et venen als ulls!
A quarts de cinc tocats, vam tirar Portal l’Àngel amunt, on rius de gent ocupaven els carrers, pujant i baixant. I és que la vida irremeiablement continua. Així vam notar com, a mesura que ens acostàvem a la Plaça de Catalunya, les mesures de seguretat anaven en augment. Vam haver de voltar la plaça per darrere del Corte Inglés i sortir per Casp. D’allà vam accedir al Passeig de Gràcia. La gent va anar esclatant en aplaudiments amb l’arribada dels membres dels Mossos, cossos policials, guàrdia urbana i civil, equips d’emergència, veïns, familiars, metges... que anaven ocupant posicions a la capçalera de la manifestació. A terra la pancarta amb el lema ‘No tinc por’ a punt de ser alçat per la multitud. Vam poder col•locar-nos entre mig de les dues capçaleres; un lloc ideal. Allà tothom va expressar el que sentia a cada moment, a cada situació que esdevenia, especialment amb cada arribada de polítics i autoritats. Aplaudiment pel govern català i l’ajuntament de Barcelona i xiulada monumental contra el govern del PP amb Mariano Rajoy al davant (amb crits de fora el PP) i contra el Rei (sobretot amb crits, xiulets forts i soroll). Al seu pas la gent va aixecar pancartes que deixaven ben palesa la hipocresia de govern i corona. No poden anar venent armes i donant suport a governs que subvencionen el terrorisme i per darrere anar a manifestacions per a condemnar-lo. Per tant, justificades les bronques. Per molt que es va dir que no hi havia d’haver banderes, la gent va dur les banderes (estelades i espanyoles) que va voler i amb respecte va dir el que va voler. Amb tot el crit unànime va ser el ja històric i representatiu ‘no tinc por’.
De manera puntual va arrencar la comitiva, fins que va arribar a la plaça Catalunya on es van llegir dues declaracions no institucionals i es va tocar el ‘Cant dels ocells’. Amb l’acte oficial acabat van arribar els millors moments. La gent va voler homenatjar de nou els cossos policials i de serveis omplint-los els cotxes amb les roses que havien repartit, per acabar, com resseguint una inèrcia inexplicable, anant Rambla avall per retre els seus darrers respectes a les víctimes.
Tant de bo mai més haguem de lamentar actes d’aquest estil. Cal fer molta més feina des de tots els àmbits possibles, coordinar molt millor els cossos de seguretat i sobretot escoltar i lluitar per la convivència i la pau.
Agraïment infinit a les forces de seguretat de tots els cossos -en especial als Mossos- i a tots aquells que van ajudar d’alguna manera o altra. Gràcies!
Vam tornar a la Rambla i després d’un darrer homenatge ens vam perdre Raval endins fins a trobar el Paral•lel, agafar el cotxe i tornar cap a Colldejou amb l’ànima en pau.
LA MANIFESTACIÓ EN IMATGES ___________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada