22 de jul. 2013

PETITES REFLEXIONS


PAROLE, PAROLE, PAROLE


Sovint se’ns omple la boca amb milers de paraules buides... parole, parole! Que si això, que si allò! Es vol donar la imatge de ser el més obert o oberta i acceptar-ho tot i tal i qual. A l’hora de la veritat te n’adones però que per la boca mora el peix. Al final resulta ser que aquestes persones són de pensament únic i no accepten res més que no sigui el seu sentir. Iblama