PAROLE, PAROLE, PAROLE
Sovint se’ns
omple la boca amb milers de paraules buides... parole, parole! Que si això, que
si allò! Es vol donar la imatge de ser el més obert o oberta i acceptar-ho tot
i tal i qual. A l’hora de la veritat te n’adones però que per la boca mora el
peix. Al final resulta ser que aquestes persones són de pensament únic i no
accepten res més que no sigui el seu sentir. Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada