VIATGE A NÀPOLS I COSTA AMALFITANA 3006-080719

-L’ITINERARI
300619 REUS-BCN- NÀPOLS
010719 NÀPOLS-PROCIDA-ISCHIA
020719 NÀPOLS-POMPEIA-PEUS VESUVIO-HERCULANO-CASTELL DEL OVO

030719 NÀPOLS-SORRENTO-CAPRI-ANACAPRI-POSITANO i PRAIANO (vistes des de la carretera)-AMALFI
040719 AMALFI-GROTTE ESMERALDO-PLATGETA-RAVELLO-TOMET NOCTURN AMALFI
050719 AMALFI-POSITANO-ATRANI-CASTIGLIONE-MINORI-VIETRI SUL MARE- SALERNO
060719 SALERNO-PAESTUM-CASTELABATE-AGROPOLI
070719 SALERNO-REGGIA DE CASERTA-NÀPOLS
080719 NÀPOLS-REUS

-L’ALLOTJAMENT

A NÀPOLS: Astor Vintage. A Nàpols es poden diferenciar dues grans zones. La de la Catedral de san Gennaro, que és on hem estat i la de la zona del castell, barri espanyol i Vomero, de la qual queda una mica allunyat. Apartament correcte -amb ascensor- amb encant, en un edifici majestuós però mancat per exemple d’un bon aire condicionat (n’hi ha un però no va bé) i alguns utensilis bàsics com draps, estenedor. Comoditat de llit i sofà. Ample i diàfan i amb balcó terrasseta!

Alpivida Home. A prop de l’aeroport. Apartament complet i ampli. Et deixen esmorzar i begudes a la nevera. Bon aire condicionat!

A AMALFI Apartament Casamalfi. Situat a la part dreta, darrere del Duomo i sota del Cementiri. Handicap: 142 escales per accedir-hi. Ara; apartament impecable, amb terrassa interior amb tauleta i balcó que dóna a Amalfi amb unes vistes que recordaràs per sempre. És un sol ambient amb cuina llit i sofà. Impagable! Aire condicionat bo!

A SALERNO Astoria Suite. A tocar del port. És a l’interior de la ciutat però és gran i està molt bé (dimensions més grans de l’habitual). Aire condicionat imprescindible i bo ja que la calor al juliol és molt forta. El barri és de l’estil dels de Nàpols.
Pñ

-DESPLAÇAMENTS I DESPESES.
Amb avió des de Bcn-Nàpols amb Vueling (359,96€). Hem deixat el cotxe a l’aparcament cobert d’Aena (47€, registrant-te).

A Nàpols hem llogat un cotxe a través de Rentalcars amb Ecovia (231,77€). Ens han donat un Kia Picanto. Un desastre trobar-los. No tenen seu a l’aeroport mateix i et venen a buscar a una rotonda que hi ha molt més enllà de l’aeroport. El cotxe ideal per moure’t per aquestes carreteres estretes i atapeïdes. A Nàpols hem deixat el cotxe en un aparcament tancat (18€ nit x 3 nits = 54€).

A Procida i Ischia hem anat amb Caremar. Primer fins a Procida (25€ els dos) i d’allà a Ischia (15,60€ els dos) amb Tragheto (vaixell més gran i més lent). La tornada l’hem fet en Aliscafo d’Ischia a Nàpols (1 hora, 35,80€ els dos). A Ischia sortint del Porto a mà dreta hi ha busos que et deixen a la part més bonica de l’illa, on hi ha el castell.
De Sorrento hem anat amb barco fins a Capri amb Snav. Per dins a l’illa hem anat amb transport públic. Vas com a sardines però és econòmic (2€ viatge. Total = 8€). De baixada vam agafar el funicular (4€).

Des d’Amalfi hem anat a la Cova esmeralda amb barco i per dins amb barques (34 euros els dos; barco i entrada gruta). A Positano igual (32€ anar i tornar).

Pel que fa a les despeses. Ho he desglossat en 6 apartats:

-COTXE (lloguer, pàrquings, peatges i gasolina): 547,55€.
-ALLOTJAMENTS: 948,1€.
-VOLS: 359,96€.
-DESPLAÇAMENTS (barco): 178,5€.
-ENTRADES: 156€.
-MENJAR-RECORDS: 270,09€
En total suma 2460,2€, això vol dir que per persona són 1230€.

-L’IMPRESCINDIBLE

DE NÀPOLS. 
Catedral San Gennaro. Impressiona per les mides i la majestuositat. Cal acostar-se al bust del patró de la ciutat. L’home va ser martiritzat i des de fa 400 la seva sang es licua, és a dir; es fa líquida en el seu aniversari de la mort. El Baptisteri i la façana exterior són molt macos.

Napoli Soterranea (8€ visita guiada). Un descobriment. T’aproximes als milers de metres de galeries excavats a la roca des de temps dels grecs i perfeccionat pels romans i successius pretenien bastir d’un sistema subterrani d’aigües. La història ha volgut que els napolitans ho fessin servir més tard com abocador i després com a refugi en les dues grans guerres.

Plaça Plebiscito i Municipio. La primera és de les més grans, més simètriques i més belles que mai he vist. Al fons un temple que recorda el panteó d’Agripa de Roma en blanc però amb una gran cúpula que la culmina. De la segona val la pena aproximar-se a la font que hi ha just davant de l’Ajuntament. Entre mig la Galeria Umberto I són de visita obligatòria.

Castell aragonès. En la façana de la ciutat és tota una icona. És una referència del domini de la Corona d’Aragó arreu del Mediterrani. Unes torres amb merlets imponents enfosquits i una façana blanca que ressalta al bell mig amb escrits i inscripcions que en recorden el seu passat.
Zona/vistes des de dalt de tot. Tot i que és una mica caòtic, sobretot pel mal estat del ferm dels carrers, pots fer fotos de tot el golf de Nàpols des d’on la ciutat s’aixeca tossuda. I al fons la silueta desafiant del volcà Vesuvi.

Barri espanyol. Un clàssic. Baixar pel carrer Toledo i plaça Dante. És l’essència de la ciutat vella de Nàpols. Els carrers van enfilant-se en la costa i si ets una mica pacient i observador captaràs l’ànima de la vila. Raconets impagables amb flors, roba estesa, altars de gent i homenatges a familiars ja desapareguts, botigues en qualsevol racó, motos per tot arreu, cotxes que aparquen on volen, gent asseguda pels carrers...

Castel del Ovo. Imprescindible anar-hi amb la caiguda del sol. Les vistes des d’allà de la ciutat i del golf són impagables. És gratuït!
Multitud esglésies. Realment sobta ja que en qualsevol racó és bo per rendir culte a Jesús. Esglésies impecablement cuidades i d’estil més aviat neoclàssic que no desentonen gens ni mica. A la que en vegis una d’oberta entra-hi ja que a dins hi sol haver un patrimoni immens.

DE PROCIDA. Arribes per mar a la Marina grande. Diríem que és la part menys bonica. Val la pena donar un tomet per la zona del port i pujar cap a la part alta, a la zona de la fortificació. Quant ets dalt veus l’altra banda de l’illa; la més bonica, la Marina Corricellla. El poble s’hi aboca de dalt de tot fins baix a la zona del port petit. Recomano anar-hi amb el banyador posat i fer un banyet, allà no et diuen res; hi ha gent banyant-se per tot arreu. Nosaltres hem anat al final de tot on hi ha una caleta mínima de pedra volcànica i grans rocs. L’aigua és transparent i està plena de peixos. Preneu sabates d’aigua ja que els còdols i rocs són importants.

D’ISCHIA. El ferri et deix al Porto. Fins a la zona del Castello hi ha 3 km, així que més val que agafeu un bus d’anada i tornada ja que el sol és imponent. Arribats a la zona del Castello si vols pots visitar-lo sinó la vist des de baix és ben maca. Terra de llimones per cert i limoncello a punta pala. Moment de nou ideal per fer un bany. Hem trobat un raconet al passeig marítim ple decrancs on refrescar-nos ha estat una benedicció. La gran sort és que hi ha moltes fonts d’aigua i d’elles i sol brollar una aigua fresquíssima que et refà l’ànima.

DE POMPEIA. Hem matinat i hem entrat dels primers. Hàbils les 4 primeres hores, després ha estat una sauna i un bullidor de gent. Jo des de casa em duria preparat allà on es vol anar i fer com una mena de ruta particular ja que les distàncies són molt grans i la vila és un veritable laberint. Hi ha tant per veure! Per no cansar-se amb un matí és suficient. Pren aigua en ampolletes congelades. A les principals vies hi ha fonts però s’atapeeixen de gent. Què val la pena veure? La Porta Marina, la Basílica, el Fòrum, l’Amfiteatre i el teatre, sobretot el petit. Al llarg de tot el recorregut et vas trobant cases. Impressiona veure-les i sentir com es van acabar els seus dies. Impressiona igualment caminar damunt de les grans pedres que formaven els seus carrers. Per acabar de posar-te la pell de gallina observa ben d’a prop la desgràcia dels cadàvers petrificats. El gos i el pres et deixen corprès.

DEL VESUVIO. Amb el cotxe mateix vam
decidir pujar fins on et deixen de la muntanya, als peus del con, per observar ben d’a prop la font generadora d’un dels volcans més destructius de la història (5€ pàrquing). Vam dinar ben fresquets. A la baixada val molt la pena aturar-te en la sinuosa carretera per observar la vista del golf de Nàpols. Només llavors et fas una idea de la potència descomunal que va tenir el volcà.

D’HERCULANO. La ciutat fundada per Hèrcules i la veritat una gran desconeguda pel gran públic obsessionat per grans parcs d’atraccions com el de Pompeia. Et sobta perquè la ciutat antiga queda enfonsada als teus peus. Això ja et dóna una idea de la quantitat de runa que va arribar a caure i que va fer guanyar terra al mar. A la part de baix de tot encara hi ha les fornícules de pescadors on s’hi emmagatzemaven les barques i el material de pesca. Allà hi romanen els cadàvers en os de les quasi 300 persones que hi van morir socarrades. S’hi han conservat en un estat magnífic diverses cases amb les seves pintures, els seus mosaic i els patis.

DE SORRENTO. Vam donar-hi una volta mentre hi arribàvem amb el cotxe. És una ciutat que la gent desconeix com és ja que essencialment s’hi va per embarcar i anar a Capri. La vida es mou al voltant de la plaça Tasso. A baix hi ha el moll. Des d’allà observes la ciutat com queda penjada damunt del penya-segat escarpat. Des d’aquí tens una primera impressió del que serà la Costa Amalfitana. Aquí vam agafar el barco d’SNAV fins a Capri.

DE CAPRI. Arribes a la Marina grande de Capri; zona de port i platges, botigues i bars. Sortint a mà dreta afanat a comprar un bitllet de bus per dur-te fins a la població més elevada de l’illa ANACAPRI. Nervis i caos en la conducció que et fan llicenciar-te davant de multitud d’imprudències que es cometen. La mà dreta d’aquesta gent per conduir en espais estrets és brutal. Pugem en un bus petit i hi anem estrets i acalorats com sardines. A dalt donant un tomet per la vila en tens suficient. La casa rossa, les places i les esglésies. Si tens ganes pots agafar un telecadira que et duu a la part més alta de l’illa. Bus fins a CAPRI que et deix al centre. La carreterona per la que baixes és uns veritable serp enroscada. És bonic veure les vistes des del mirador de la muntanya i el mar. Tomet pel bullici de la plaça del Municipio amb l’església al costat i a dinar als Jardins d’August, a l’altra banda de la mateixa. Allà hi ha un mirador xulíssim des d’on pots veure els Fariglione; dos penyals brutals que sobresurten del mar, icona de l’illa. Dinar i baixada cap a la Marina grande en funicular, on et pots banyar.

DE POSITANO-PRAIANO-AMALFI (De camí). La carretera és una meravella. Vas serpentejant per aquestes muntanyes i a cada racó un poble et sorprèn donant-te la benvinguda. Val la pena a cada racó que trobis -i puguis- arramblar-te i treure fotos. El record serà inesborrable!

D’AMALFI. Excel•lent punt de partida per agafar trasllats en barco/ferry d’un poble a un altre; és la manera més ràpida. Del poble la Catedral és majestuosa, no només per fora amb l’escalinata sinó per dins. El claustre i la cripta són magistrals. Cal deixar-se portar una mica per la inèrcia i resseguir els laberíntics carrerons i comprar en els negocis locals. Cal pujar a la part alta de la vila -zona cementiri- per tenir una perspectiva inoblidable. Et pots banyar a la platja mentre degustes una birra italiana; les aigües són cristal•lines a l’haver-hi còdols.

DE RAVELLO. Hi ascendeixes per una carreterona estreta que fins i tot té el trànsit regulat amb semàfors, ja que hi ha trams per on justet hi passa un cotxe. A banda i banda llimoners que s’enfilen en terrasses centenàries. Ja a dalt no et perdis els Jardins de Ruffolo, el balcó de la Costa Amalfitana. Un indret ambientat impecablement amb flors i una barreja d’edificis de diferents civilitzacions. Puja a la torre i no t’oblidis de fer la foto icònica dels pins aixecant-se entre les torres de l’església amb el mar al fons. No marxis sense passejar pels seus raconets i admirar jardins i escenaris de pel·lícula. I a la que puguis, ben atent a les postes.

DE POSITANO. Arribar-hi amb barco és la clau. Dues postals: la vista des de la zona del port amb tot el poble fent-se gran als teus peus i pujar per la part dreta de l’església tot el que puguis per veure una de les millors vistes de la vila des de dalt. A poder ser ves-hi aviat ja que cap al migdia se satura.

D’ATRANI-MINORE-MAIORI-VIETRI. De camí a Salern et vas trobant poblets artificiosament aixecats en el desnivell. Alguns tenen mar i port, altres romanen penjats en el penya-segat però tots ells tenen un nosequè que enamora, que t’atrapa, que t’obliga a baixar-hi o pujar-hi i contemplar-ne la bellesa. I és curiós perquè tots els veus diferent si els mires des de la zona del port o des de dalt de la muntanya. Si tens temps, està guapo aturar-s’hi encara que sigui breument. Coses imperdibles: les cúpules, les esglésies i els seus campanars, els carrerons empinats, molts amb escales i molts descrivint passos laberíntics per sota de les cases, les places atapeïdes de gent, les platges cristal•lines, ports bulliciosos plens de gent que puja i baixa constantment dels barcos, platges ordenades amb les ombrel·les i les hamaques multicolors, la multitud de flors entre les que destaquen baladres de diferents colors i geranis espatarrants i de teló de fons un blau que sol fondre les ànimes del cel i del mar.

DE SALERNO. Suposa el final de la costa Amalfitana. És una ciutat gran majestuosa i a la vegada caòtica, sorollosa i bruta. De fet és un Nàpols en petit. La zona del centre és un bullir de gent. Les grans avingudes allà es converteixen en carrerons amb destins infinits. Imperdible és la Catedral de sant Mateu i sobretot la seva brillant cripta marbrada dedicada al patró. Ciutat també repleta d’esglésies i esglesioles que s’alcen en qualsevol racó. És un nucli que va enfilant-se des del port fins a dalt de tot de la muntanya, on el castell hi segueix impertorbable. De visita obligada són els jardins de Minerva. Un prodigi que els antics van bastir a la part alta de la ciutat aprofitant la inèrcia de l’aigua. 5 pisos de jardí amb les seves fonts i el seu reg i un munt de plantes de tota mena. De fet és la capital de la botànica. Bon lloc per cruspir-se una bona pizza enmig d’una calorada i xafogor insofribles.

DE PAESTUM. Una meravella saber de la seva existència. És un assentament grec que després va ser engolit pels romans. Els grecs l’anomenaren Posidònia els romans Paestum. Conserva l’essència de les antigues ciutats gregues, bàsicament perquè s’han salvat tres temples de l’època: el d’Atenea, el més bell des de fora. A l’altra banda hi tenim  dos temples més el de més a l’esquerra dedicat a Hera i el del mig que és una meravella dedicat a Neptú. Aquest fins i tot ha conservat les columnes de la segona planta. Els temples foren aixecats respectant l’estil dòric en les columnes. De la ciutat en pots veure infinitat d’estructures bàsiques de les cases, la immensa àgora, el teatre i gran part de la muralla. A poder ser dóna un tomet pel museu on podràs gaudir de diferents pintures murals de tombes, representacions, ceràmiques i sobretot els conjunts escultòrics que hi havia als temples.

DE CASTELLABATE. És un poble pintoresc de la Campània interior que s’aixeca resseguint la part alta d’una muntanya imponent. Aparques a dalt de tot i vas baixant pels carrerons plens d’arcs que es comuniquen per sota de les cases. Està xulo baixar fins la Piazzeta i més enllà descobrir l’església i el campanar que és al costat.

D’AGROPOLIS. A la part de baix, les platges són una delícia. Enmig de la calorada s’agraeix refrescar-se, tot i que l’aigua bulli. Com més a prop del port pitjor qualitat de les platges. Zones blaves a tocar de la platja amb preus elevats per una jornada sencera (1 euro l’hora).

DE REGGIA DE CASERTA. Avui és una meravella que va ser entregada al poble pel rei Victor Manuel III. Ahir, un deliri del monarca Carles III espanyol que va voler imitar Versalles. Es va gastar una morterada de diners per bastir un palau i demostrar el seu poder. Un palau que ni va poder gaudir atès que va ser cridar a la corona espanyol. De l’edifici recomano donar una passejada per les estances i sobretot l’escalinata de l’entrada, l’església i el teatre, el primer en forma de ferradura. De l’exterior sinó agafes una solejada descomunal ves fins a les fonts del final del jardí que són a quilòmetres de distància. Qualsevol ombra és agraïda! La magnificència i la grandària de les dimensions deixen constància del poder i el deliri d’aquests sonats que vivien a l’esquena del poble. Avui el conjunt és patrimoni de la Humanitat.