En Penki
En Penki es passa les hores llegint com un possès, mentre escolta música assegut al seu balanci de fusta vella. I quan no llegeix pensa en la seva dissort, en els seus maldecaps. Es passa els caps de setmana sol, a casa, cosint-se a cerveses. Absort del món que l'envolta. Renega de tot, tip del dia esgotador que li toca viure a la merda de feina que té. Si, li paguen un bon sou però se sent desgraciat amb el que fa. I treballa i treballa de totes maneres i almenys això el distreu. Quan arriba a casa sap que l'espera el seu perico "Titu". Es desfà de les sabates, es posa còmode i el treu de la gàbia. El Titu el rep amb un petit crit de reconeixement i es posa content. En pic jau al sofà el perico s'abraona sobre els seus dits dels peus i nota petites mossegadetes. Després alça el dit i hi puja! Excitat piula i crida! Ja més tranquil -reconegut l'amo- revoloteja pel menjador i es menja la pols i es mira al mirall pensant que hi ha un altre perico. I li canta i li parla. El Penki llavors veu que com el Pericu està sol i que la seva vida és com viure en una gran gàbia.
Encara ara ressegueix el records que va deixar la Gala i encara no entèn per quina rao un dia es va trobar el jocs de claus d'ella dins del pot de les claus i l'armari buit. No es va endur els milers de fotografies que tenien plegats. Va deixar un forat que l'havia colgat en la més profunda depressió. Tant li fotia viure com morir. Durant un llarg temps va desitjar més aviat deixar el món però mira... unes vegades l'alcohol i alguna que altra festa descontrolada el mantenen en vida; sense masses alicients però viu. A vegades sembla que tingui brots optimistes. Malgrat tot quan apaga la llum i es posa al en aquell gran llit només pensa amb el desgraciat que és i amb la merda de vida que li ha tocat viure.
4 comentaris:
Nanu!!!
Quin personatge tant deprimit que has fet! pobret!
que li enviin els serveis socials! o els amics, o algú!
Titu! Gràcies per participar en la cadena! contava amb tu!
si has vist els enllaços que he posat el personatge que et toca de regal és l'Abril de la Laura.
El teu Penki serà el regal per al pròxim que s'hi apunti!
fixat'hi que ja ha sortit una nova proposta!
salut maco!
Pot ser que el Penki necessite un bon psiquiatra i altes dosi d'escitalopram, malgrat els efectes secundaris adversos, com la quasi anul·lació de la líbido i l'anorgasmia. De tota manera no crec que tinga molta vida sexual.
Un personatge desesperat però que abunda en la nostra societat.
Salut!
Està fotut pobre Penki i pobre perico també....real com la vida mateixa..bon personatge!!
Bé noi, el teu Penki a veure com l'encarrilen. Tu tracta bé a la meva Abril que falta li fa a la pobra també.
Espero veure el relatillo, que és la proposta que et diu el Riuderiure.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada