APARTATS

26 de juny 2015

CONCERT CATARRES A LA MERCADAL 250615





Encara recordo aquella primera vegada que vaig sentir els Catarres a Montbrió. Anaven tres i la veritat és que no tenien gaires cançons, ara això si; van treure un tema que ho va petar: la Jenifer. Mira s’hi ho va petar que la van tocar tres o quatre vegades. Així us hem anat seguint en diversos concerts. Per mi un dels millors va ser el del Clownia; va ser un cap de setmana memorable. Avui hem tingut l’enorme plaer de poder-vos veure per primera vegada aquest 2015 a Reus, amb el Mercadal ple a vessar; la millor entrada de la història. De veritat que ens heu fet passar una bona estona. A davant els més menuts una hora i mitja abans que comencéssiu ja estaven parapetats a tocar de l’escenari per ser ben a prop vostre. El més grans hem gaudit del concert en una posició més endarrerida; i més propera a la barra. 









A part de repassar els temes que us han dut a ser un dels grups de referència del panorama musical català, ens heu presentat aquest 4 treball: Big bang. Un cd ple de temes interessants i ballables i que es pot descarregar des del vostre web. És evident que heu millorat molt la sonoritat  i que teniu un directe ben bo. Des d’aquí la meva humil felicitació! Catarres; us heu fet grans!


----Per cert; ens veurem a Canet!

25 de juny 2015

BARRAKES REUS 2015




S’acaba el curs i les Barrakes donen el tret de sortida de l’estiu, tot i que molts encara no saben les notes. Aquesta reeixida iniciativa ha marcat l’arribada del solstici d’estiu un any més, amb la desgràcia final que precisament el darrer dia es van acabant suspenent els concerts per precaució a causa de la pluja, davant l’estupefacció dels assistents els quals esperaven amb enorme il·lusió aquest dia.




DIVENDRES 190615. A nivell de concerts destacar especialment el primer dia. Els valencians Zoo van deixar clar que hi ha una altra manera de fer música. Ens van presentar el cd Tempestes venen del Sud i certament, tot i els problemes tècnics inicials i el vent, van ser el millor concert de Barrakes. El seu estil és únic. Veure dalt de l’escenari vent, ordinadors, baix, guitarra fa del grup una banda diferent. Les seves lletres punxen, esmolen la realitat crua per despullar-la i denunciar-la en totes les injustícies possibles, defensant la llengua i el territori. No tinc cap mena de dubte que aquest estiu seran el grup revelació del panorama musical en llengua catalana. Molts grups s’han erigit com els seguidors reals d’Obrint pas. Zoo, amb un estil diferent –amb alguna semblança- probablement en siguin els continuadors més clars. Ho van petar!





DISSABTE 200615. El gran moment el vam viure amb els Ebri Knight. No els havia pogut veure mai en directe i la veritat és valen molt la pena. Tenen una energia que s’encomana! Ens van presentar el seu darrer disc Foc i van repassar els temes de La palla va cara. És un estil folk punk que no deix indiferent. Els peus et marxen seguint el seu ritme. Realment han sabut bastir una forma musical que recorda els millors temps de Mago de Oz però a la catalana clar. En seus temes la denúncia, la història i la tradició sempre hi són presents.



DIUMENGE 210615. El tercer i finalment darrer dia, el relleu el va prendre Doctor Prats. Ens van presentar el seu primer disc Patates amb peix en una barreja reeixida de ritmes caribenys i skas ben animats i moguts. És un estil que incita a la festa i a la diversió. La veritat és que les cames et marxen només de veure’ls... i sentint-los clar!


L’ambient en el recinte com sempre té moments histriònics i lamentables. Veure gent vomitant-te quasi al damunt, gent absolutament passada de voltes, gent pixant allà on li ve de gust, “segurates” que estan més preocupats de no deixar entrar càmeres al recinte abans que controlar les ampolles per fer “botellon”... i la gran incògnita del certamen: què fan els de protecció civil? M’agradaria que algú m’ho expliqués! Passejar-se en parella pel recinte! Vaig haver d’atendre una noia ebria i ells van passar pel costat passant d’ella! Que algú m’ho expliqui. I entremig trobar-te amb gent i amics, gent de repàs... increïble! Curt però bé! 









De nou el meu reconeixement per tots aquells que ho fan possible!

18 de juny 2015

39 ANYS ISAAC BLANCH 180616




Arriba aquest 18 de juny de 2015; ja ha passat un any mes. Trenta-nou nano! Veig la gent de repàs amb disset anyets, divuit, dinou... i jo amb trenta-nou tu! Però em sento bé, nano! Tinc ganes, il·lusió, projectes, ganes... ganes de viure, ganes de festa, d’estar amb la gent, d’aprendre, de conviure! Realment em sento fort! I mantinc aquella sensació que em queda molt més per fer del que he fet fins ara. I això em motiva i em fa tirar endavant amb més força i ànim!


Gràcies a totes aquelles i aquells que esteu al meu costat i feu que pugui apreciar molt més la vida! Sense vosaltres res tindria sentit! Què seria un sense els altres?

Mare meva... l’any que ve quaranta!!!!!!!!!!!!!!

I VINGA... CANVI D'IMATGE TU!

9 de juny 2015

CAP DE SETMANA DE CORPUS 05-070615



DIVENDRES 050615. FIM (PEPET I MARIETA).
Un matí intens al tros de Porrera va deixar pas al vespre al gaudi. Vam arribar-nos a Vila-seca per presenciar el FIM (Festival de Música al Carrer). La veritat és que ha estat tot un descobriment. Amb un format molt semblant a l’Acústica de Figueres, pel centre de la ciutat hi ha repartits diversos escenaris des dels quals s’oferten concerts amb grups alguns emergents i altres més consolidats. Nosaltres vam poder gaudir del jazz dels Anthus, la música de Gemma Humet (té una veu prodigiosa que em va recordar molt a Maria del Mar Bonet i va omplir la plaça de l’escenari del Time Out) i els Noctambulus tributant a Sangtraït. El plat fort en els va oferir Pepet i Marieta a l’escenari de les Formigues. Vam sopar a la Torre del Delme una parrillada de carn molt recomanable.

Anthus

Gema Humet
Pepet i Marieta


DISSABTE 060615. GEGANTS A BOTARELL, FINAL DE LA XAMPIONS I FIM (XEIC).
A Botarell vam participar de la III Trobada de Gegants de Botarell. 








En acabar la trobada vam poder veure la final de la Xampions en una pantalla instal·lada a tocar de la pista poliesportiva. Tot i patir una estona la veritat és que ens ho passàrem molt bé i l’èxtasi final va ser apoteòsic. I mentre veiem el partit vam sopar carn a la brasa acabada de coure en unes excel·lents brases. Després de les celebracions a la mateixa pista encara vam ballar una bona estona. 









La nit, sota una eufòria enorme, la vam acabar de nou a Vila-seca acabant de rebentar-nos la veu amb el gran directe dels Xeic a la plaça de les Formigues. Realment, va ser un punt culminant a un dia que recordaré per sempre més.
Xeic




DIUMENGE 070615. PLATGETA, DINAR I CORPUS.
Després de passar pels Horts del Ric, vam baixar a la Pixerota de Mont-roig per refrescar-nos enmig de la calorada que estava caient. La veritat és que el sol picava i força. Un banyet ens va deixar més tranquils.










A l’hora de dinar vam baixar a Reus (entremesos i pota de xai). Abans de fer-ho vam passejar tot xino-xano pels centre de la ciutat per observar les catifes fetes preparades per la processó de la tarda. Valia especialment la pena la del començament del carrer de Monterols. Amb el cos una mica més descansat, ens arribàrem a la zona de les Peixateries. Allà hi havia els nanos i els gegants a punt, igual que l’àliga, que ja estava plantada al davant mateix de sant Pere esperant la sortida del cos de Crist. Passats dos quarts de vuit, es van obrir les portes de sant Pere. De dins a part de eixir una forta olor d’encens, van anar sortint els diferents estendards en representació de les entitats participants en la processó. Llavors va arribar un d’aquells moments que posa la pell de gallina. Es va fer el silenci a la placeta de sant Pere i la majestuosa àliga amb el colom blanc a la boca es va disposar a començar a ballar el solemne ball curt de l’àliga davant del cos de Crist. 







En acabar es va donar per iniciada la processó que va anar pujant. Nosaltres la vam poder veure a la zona de la raval de sant Anna.














Amb el Corpus ja s’acosta la millor fase de l’any. Tenim el bon temps aquí i tenim sant Joan i sant Pere ben a la vora. La gent literalment ocupa els carrers i omple les terrasses. Els més menuts frisen per veure ballar i sentir els gegants de ben a la vora. L’Ambient respira optimisme i alegria, i en alguns casos ja se sent aquella olor de crema solar i de sal tant típica dels dies que es va a la platja. Sense cap mena de dubte aquesta és la millor fase l’any! Gaudim-la ja que sense adonar-nos-en passarà massa de pressa!