VISITES

contador de visitas

25 de juny 2015

BARRAKES REUS 2015




S’acaba el curs i les Barrakes donen el tret de sortida de l’estiu, tot i que molts encara no saben les notes. Aquesta reeixida iniciativa ha marcat l’arribada del solstici d’estiu un any més, amb la desgràcia final que precisament el darrer dia es van acabant suspenent els concerts per precaució a causa de la pluja, davant l’estupefacció dels assistents els quals esperaven amb enorme il·lusió aquest dia.




DIVENDRES 190615. A nivell de concerts destacar especialment el primer dia. Els valencians Zoo van deixar clar que hi ha una altra manera de fer música. Ens van presentar el cd Tempestes venen del Sud i certament, tot i els problemes tècnics inicials i el vent, van ser el millor concert de Barrakes. El seu estil és únic. Veure dalt de l’escenari vent, ordinadors, baix, guitarra fa del grup una banda diferent. Les seves lletres punxen, esmolen la realitat crua per despullar-la i denunciar-la en totes les injustícies possibles, defensant la llengua i el territori. No tinc cap mena de dubte que aquest estiu seran el grup revelació del panorama musical en llengua catalana. Molts grups s’han erigit com els seguidors reals d’Obrint pas. Zoo, amb un estil diferent –amb alguna semblança- probablement en siguin els continuadors més clars. Ho van petar!





DISSABTE 200615. El gran moment el vam viure amb els Ebri Knight. No els havia pogut veure mai en directe i la veritat és valen molt la pena. Tenen una energia que s’encomana! Ens van presentar el seu darrer disc Foc i van repassar els temes de La palla va cara. És un estil folk punk que no deix indiferent. Els peus et marxen seguint el seu ritme. Realment han sabut bastir una forma musical que recorda els millors temps de Mago de Oz però a la catalana clar. En seus temes la denúncia, la història i la tradició sempre hi són presents.



DIUMENGE 210615. El tercer i finalment darrer dia, el relleu el va prendre Doctor Prats. Ens van presentar el seu primer disc Patates amb peix en una barreja reeixida de ritmes caribenys i skas ben animats i moguts. És un estil que incita a la festa i a la diversió. La veritat és que les cames et marxen només de veure’ls... i sentint-los clar!


L’ambient en el recinte com sempre té moments histriònics i lamentables. Veure gent vomitant-te quasi al damunt, gent absolutament passada de voltes, gent pixant allà on li ve de gust, “segurates” que estan més preocupats de no deixar entrar càmeres al recinte abans que controlar les ampolles per fer “botellon”... i la gran incògnita del certamen: què fan els de protecció civil? M’agradaria que algú m’ho expliqués! Passejar-se en parella pel recinte! Vaig haver d’atendre una noia ebria i ells van passar pel costat passant d’ella! Que algú m’ho expliqui. I entremig trobar-te amb gent i amics, gent de repàs... increïble! Curt però bé! 









De nou el meu reconeixement per tots aquells que ho fan possible!