JOANET GAYA 30 ANYS

Jo ja feia dies que ho deia: -"Joan se masca la tragedia"- I si "se mascó". Li vam preparar una festa sorpresa ben maca. S'ha de reconèixer que la plaça Sitjar feia patxoca.

Muntar un event així no és fàcil. S'ha d'agrair l'esforç que van fer els que van fer truites o pastissos, però em trec el barret amb la Cris i la Xell.

En definitiva que ens vam reunir a la plaça Sitjar quasi 40 persones, entre amics i familiars. Quan en Joan va fer entrada a la plaça es va fer el silenci. Teòricament havíem d'anar a sopar uns quants a la Hípica. En Joan anava a casa del Ricard. Aquest l'havia trucat perquè passés per casa seva. A l'alçada del Sitjar van decantar cap a l'esquerra i de sobte, sota de Ca l'Anton es va trobar el pastel. La gent en veure'l va començar a aplauidir. Són moments insuperables. Ell va aguantar bé el tipus no obstant sé que la processó li anava per dins. Va anar saludant a la gent un per un i ens vam disposar a sopar. Hi havia de tot: pa amb tomàquet, embotit variat, truites, coca en recapte, patates, cacaus, olives... Vam quedat ben tips! Arribàvem així a un dels moments més emocionants. Acompanyats de l'Ilai li vam portar dos cocs, amb les espelmes corresponents. La sopresa va ser momental ja que el nen rosset i tímid abans que arribessin els cocs a les mans de l'0amfitrió va bufar les espelmes. La plaça va esclatar a riure. LLavors, entre els espetecs dels taps de les ampolles de cava, va iniciar-se la projecció del resum d'aquests trenta anys en la vida d'en Joan Gaya. Hi havia dos moments especialment emotius. El primer coincidint amb l'aparació dels millors moments de la Cris i el Joan. El segon amb les imatges d'en Joan petit.

I bé! així es van entregar diversos regals mentre acabàvem d'escurar les darreres engrunes de cava. La Festa Tropical ens esperava!

Esperem que, tal com deia la projecció poguem compartir moltes més coses junts. Doncs res! A ser feliços i a gaudir de la vida uns anys més els uns amb les altres. Felicitats "KUÑAU". Iblama