Passen els anys i ens anem fent grans i ens distànciem i seguim el nostre camí... i tot el que vulguis però xec, cada vegada que ens veiem, que quedem, ens ho passem d'allò més bé. Sap greu per la gent que ja no ve, tanmateix em sembla que ens hem de quedar amb el que fem i amb el que tenim i amb els que som. Cadascú segur que té les seves raons per venir o no venir! En fi!
Doncs vam quedar el dissabte, vam sopar, vam xerrar, vam a anar a prendre unes copetes i fins i tot vam anar de festa una estoneta. Les "cames" ja no aguanten com abans. El cert és que a mí des de sempre el tema d'anar de festa -i tal- no m'ha apassionat massa. He preferit xerrar o jugar o prendre alguna cosa. I entre xerrameques van sortir drapets, velles glòries, antigues batalletes, somnis, il'lusions, records... I sempre amb aquella alegria que ens ha envoltat.
Com ja vaig dir uns dies em sento molt orgullós de la colla de Reus. Ens veiem és com si el temps ens hagués donat una petita pausa per continuar amb les nostres coses. No hi ha aquella distància que potser et trobes amb altra gent. Com dic ens sentim a gust i ens passen les hores com segons. Gràcies a tots per ser com som! I intentem que la màgia no s'aturi mai. MAI! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada