VISITES

contador de visitas

30 de jul. 2009

TROBADA DE GEGANTS A LA RIBA 260709

Entre la son i la calor el camí de Colldejou al bonic poble de la Riba va ser etern. A primera hora del matí van oferir un esmorzar als paticipants geganters i grallers. La plantada era a la petitona plaça Major. Als voltants de les 12 hores va començar la desfilada. Hi va haver un moment de força risc quan vam fer cap a la falda del poble ben a prop del riu Brugent. Allà la vall és molt ampla i bufava un vent molt perillós ja que feia anar d'una banda a l'altra als gegants. Els que els vam portar durant aquell tram vam acabar fets caldo a l'haver de fer contraforça per contrarestar el vent. Finalment, a la plaça del pont, on encara es pot veure una marca d'on va arribar l'aigua de l'aiguat de 1994, vam anar entrant i ballant les diferents colles. Després dels parlaments pertinets i de l'antrega dels records vam fer les ballades con juntes a so de les gralles i timbals dels participants. Iblama





































FESTA TROPICAL 2009 250709



Un any més ens hem reunit a l'Àrea de lleure del poble per fer la festa tropical. La nit era força fresqueta però poc a poc, entre la beguda i la fruita, hem anat entrant en calor. És una bona estona per poder estar amb gent i sentir música variada. Enguany la gent no tenia massa ganes de ballar però si moltes ganes fer gresca, de riure... en definitiva; de passar una bona nit d'estiu. A més en Joanet Gaya feia trenta anys i en moltes ocasions era el centre d'atenció. Se la obsequiat amb una bona bossa de "xuxes" i una bona ruixada de cava. El pobre va quedar ben regadet! I ben apegadet!

Com sempre agrair la feina feta per tota la gent que ha participat en el muntatge de la festa. Iblama








29 de jul. 2009

JOANET GAYA 30 ANYS









Jo ja feia dies que ho deia: -"Joan se masca la tragedia"- I si "se mascó". Li vam preparar una festa sorpresa ben maca. S'ha de reconèixer que la plaça Sitjar feia patxoca.
Muntar un event així no és fàcil. S'ha d'agrair l'esforç que van fer els que van fer truites o pastissos, però em trec el barret amb la Cris i la Xell.

En definitiva que ens vam reunir a la plaça Sitjar quasi 40 persones, entre amics i familiars. Quan en Joan va fer entrada a la plaça es va fer el silenci. Teòricament havíem d'anar a sopar uns quants a la Hípica. En Joan anava a casa del Ricard. Aquest l'havia trucat perquè passés per casa seva. A l'alçada del Sitjar van decantar cap a l'esquerra i de sobte, sota de Ca l'Anton es va trobar el pastel. La gent en veure'l va començar a aplauidir. Són moments insuperables. Ell va aguantar bé el tipus no obstant sé que la processó li anava per dins. Va anar saludant a la gent un per un i ens vam disposar a sopar. Hi havia de tot: pa amb tomàquet, embotit variat, truites, coca en recapte, patates, cacaus, olives... Vam quedat ben tips! Arribàvem així a un dels moments més emocionants. Acompanyats de l'Ilai li vam portar dos cocs, amb les espelmes corresponents. La sopresa va ser momental ja que el nen rosset i tímid abans que arribessin els cocs a les mans de l'0amfitrió va bufar les espelmes. La plaça va esclatar a riure. LLavors, entre els espetecs dels taps de les ampolles de cava, va iniciar-se la projecció del resum d'aquests trenta anys en la vida d'en Joan Gaya. Hi havia dos moments especialment emotius. El primer coincidint amb l'aparació dels millors moments de la Cris i el Joan. El segon amb les imatges d'en Joan petit.

I bé! així es van entregar diversos regals mentre acabàvem d'escurar les darreres engrunes de cava. La Festa Tropical ens esperava!

Esperem que, tal com deia la projecció poguem compartir moltes més coses junts. Doncs res! A ser feliços i a gaudir de la vida uns anys més els uns amb les altres. Felicitats "KUÑAU". Iblama