VA DE FIRES. CAP DE SETMANA DE TOT SANTS 311014-021114

CASTANYADA 311014
Vam preparar el nostre sopar, a base de pollastre a la brasa i llangonissa, vam obrir la nostra ampolla de vinet negre, vam menjar-nos el codonyat fet amb codonys del nostre tros de Porrera amb formatge de cabra de Colldejou i ens disposàvem a gaudir dels panellets que havíem fet i de castanyes, quan, de sobte, van trucar a la porta. La Madalena i en Joan venien a buscar-nos per anar a sopar a casa seva. I hi vam anar! Vam sopar de nou plegats ara amb gent de Colldejou. Entre conversa i conversa i got de vi, vam menjar castanyes i panellets. Vam estar molt a gust! Al final, encara ens vam trobar amb una bona sorpresa!

PRATDIP LLEGENDARI 011114

Ens vam arribar al bonic poble veí de Pratdip després de dinar. Ja de per si el poble té un encant especial, amb les seves torres de defensa emergint per sobre de les cases i culminat a dalt de tot amb les restes de l’altiu castell. El casc antic estava engalanat per rebre els visitants per endinsar-se en el Pratdip llegendari. Tres foren els actes centrals del cap de setmana: el Mercat medieval fantàstic, amb la participació de figurants vestits per a l’ocasió, mags, caçadors de dips, tot tipus de paradetes amb productes ben diversos (embotit, vins, quadres, menjar de gossos, coques, pa...) un racó per degustar plats d’època i begudes, tallers, animació infantil i la cova de l’infern. El Dinar medieval, en el que si t’hi presentaves vestit idòniament tenies un descompte i, finalment, el teatre de por al castell, mitjançant el qual es va poder reviure la figura d’Onofre de Dip, el rei vampir.

Es podia aprofitar la jornada també per ascendir fins al punt més alt del poble, a dalt de tot del castell, enmig d’una música tranquil•la que anava sonant pels altaveus de la vila. La vista des de dalt de tot és impagable. Als teus peus el poblet de Pratdip amb les seves teulades, la torre del campanar i la resta de torres, flanquejat per hortets ben arranjats en qualsevol raconet. Al fons l’altiva serra de Llaberia i als voltants turons ben atapeïts de boscatge allà on el foc havia respectat l’entorn.

FESTA DEL VIN BLANC A SCALADEI 021114

Feia molts anys que no pujava fins Scaladei. Ho vam fer venint des de Colldejou, ascendint des de Falset i les Vilelles, i la veritat és que és una ascens únic. Vam poder arribar fins a tocar dels peus de la Cartoixa, quan encara no havia arribat el gran volum de gent. Ja només baixar del cotxe tornar a sentir aquells sons amb els moixons cantant, aquell silenci i veure les imponents roques entre blaves, grises i blanques del Montsant, em van fer recular enrere en el temps. Tant enrere que vaig arribar als anys vuitanta, quan el Monestir estava totalment abandonat a la seva sort i fins i tot hi podies acampar en el seu interior. Tornar a passar per sota del portal i ser rebuts per la Mare de Déu de Montsant em va omplir de joia.

Doncs bé, vam ascendir fins a la Cartoixa d’Scaladei per assistir a la Festa del Vin blanc. Aquest vi és com una mena de most de coloret vermellenc. És un vi dolç natural elaborat sense afegir-hi alcohol. Excepcionalment, podies accedir al recinte de manera gratuïta. Ja a l’entrada diferents paradetes situades a banda i banda donaven per inaugurada la Fira. A les paradetes una representació dels vins més importants de la zona, en especial del Vin Blanc. Hi havia altres estands amb informació de Priorat així com punts de venda de productes de la terra com mel, embotits... A mig matí la Mariona Quadrada ens va oferir una mostra de la cuina amb vi que s’ha fet tota la vida en aquestes contrades. Podies comprar tiquets per catar les mostres més significatives dels vins exposats.

Al mateix temps vam poder passejar per l’interior del recinte de la Cartoixa. Impressiona ser testimoni de la recuperació d’alguns dels punts neuràlgics de la comunitat. El refetor, la sala capitular però sobretot el petit claustre renaixentista amb la font al mig que hi havia a tocar de l’església. Al fons de tot el conjunt, a mà esquerra, ja directament entraves en la vida monàstica dels monjos. Han reconstruït diverses habitacions en les que hi vivien els monjos. En destaca especialment la seva austeritat. L’habitació presentava un llit regi al fons, una tauleta i un foc a terra. I en un dels laterals una finestrona de baixa alçada per on passaven el menjar als monjos. A tocar una comuna i una sala amb aigua per rentar-se, una altra saleta per anar a llegir els textos sagrats i enmig un pati amb un petit hortet personal i ben guarnit amb tot tipus d’arbres, tot amb abundància d’aigua. En un dels laterals dues habitacions on els monjos desenvolupaven diferents feines com les de trencar llenya o fer de fuster.

De nou a fora vam comprovar la magnitud del recinte en les successives ampliacions que va patir, acabant configurant els dos grans claustres actuals. En el més allunyat amb el cementiri al bell mig, a tocar de la creu del recinte.

Durant més de set segles (XII-XIX) la Cartoixa va gaudir d’un enorme esplendor fins que les desamortitzacions dutes a terme des de 1820 la van anar minant fins a l’abandonament final. Afortunadament, a partir dels noranta s’ha recuperat i reconstruït. Una meravella!