VISITES

contador de visitas

27 de jul. 2011

SICÍLIA EN 7 DIES 11-18072011

VIATGE A SICILIA 11-1807 DE 2011

COSES BONES _________________________________________________

L’amabilitat de la gent. El menjar (Pasta i Pizza i les carns). L’acqua frizzante (amb gas). Els gelats. Els preus dels menjars (més econòmics). L’alternança mar i muntanya. L’Aire condicionat dels hotels. Les ruïnes clàssiques. Bona xarxa d’aparcaments.

COSES DOLENTES ______________________________________________

La circulació en cotxe. Les senyalitzacions caòtiques. El desordre ordenat de les grans ciutats. Les males olors de les grans ciutats. La deixadesa dels carrers i de moltes cases. La refotuda calor. Que molts pobles i ciutats estan penjats a la muntanya i són de difícil accés (també li dona encant, clar). Les carreteres secundàries estan rebentades. Et limiten el trànsit als centres de població. Els horaris de visites.

NO US PERDEU _______________________________________________

Catedral de Monreale, Fariglio de Scopello, vista elevada de Castelmare, Erice (fer-hi nit si pot ser), Temple i Teatre Grecs de Segesta, Temples de Selinute, Vall dels Temples d’Agrigento. Ragusa-Ibla, Noto, Siracusa (Ortigia) i el teatre grec (amb seients nous de fusta) i l’orella de Dionís. Dels pobles interiors del sud: Palazolo Acreide, Caltagirone, Caltanisetta i els Mosaics de Piazza Armerina. Val la pena pujar al Etna, veure les vistes i donar un tomet per Catània al voltant de la catedral i el centre històric. Taormina, el seu teatre grec i la vista del mar. Cefalú amb la seva església amb el Pantocràtor, donar un tomet i veure’n la façana marítima, i si pots veure la posta i la sortida del sol; brutals! Palerm: la catedral, la porta d’entrada oest, il quatro canti i la fontana Pretoria. Pels amants del Padrino donar una volteta per Corleone.











L’ITINERARI __________________________________________________

DILLUNS 110711

Reus, Palerm, Monreale (Dinar: lleuger; bar al costat de l’església), Castelmare del Golfo, Scopello, Erice, Valderice (Nit: B&B Ericevalle. Sopar: Goods Pizza).

DIMARTS 120711

Valderice, Segesta, Salemi, Selinute (Dinar en ruta: McDonals), Sciacca, Siculiana, Agrigento (Nit: B&B Tre Colone. Sopar: al propi hotel hi havia cuina. Botiga: Mecelleria Calandra).

DIMECRES 130711

Agrigento, Vall dels Temples d’Agrigento, Ragusa-Ibla (Dinar: La dolce arte di Stefano, Ragusa), Modica, Noto, Siracusa (Nit: B&B Globetrotter. Sopar: Pizzeria-Trattoria Dei Mille).

DIJOUS 140711

Siracusa, Siracusa Parc arqueològic (Teatre grec i orella de Dionís), Palazollo Acreide (conjunt amb teatre grec, calçada romana...), Buschemi, Buccheri (Dinar: Ciurcina Bar), Vizzini, Gramichele, Caltagirone, Piazza Armerina, Enna (Nit: B&B Centro Sicilia. Sopar: Ristorante Centrale).

DIVENDRES 150711

Enna, Nicolosi, Ascenció a l’Etna, Catania, Taormina, Castiglione de Sicilia (Nit: B&B Santa Caterina. Sopar: Ristorante Sine Tempore).

DISSABTE 160711

Castiglione, Randazzo, Nicosia, San Stefano di Camastra (Dinar: Speedy pollo), Cefalú (Nit: B&B Atlantide. Sopar: menjar preparat de Il Porticiolo).

DIUMENGE 170711

Cefalú, Palerm (Dinar: Pizzeria Sciuscia' Di Todaro Manuela), Corleone, Palerm (Nit i Sopar: B&B Beltree).

DILLUNS 180711

Palerm, Reus.


EL RECORREGUT ______________________________________

DIA 1: De Palerm a Valderice

Quan sortia el sol embarcàvem. A la filera un xicot va muntar un pollastre amb la seva mare perquè li feien passar la maleta per l’aparell aquell de mesurar les maletes. Va començar a insultar al controlador que hi havia i al final els de seguretat el van reduir a ell i a sa mare i no van volar. Imagina’t quina manera més absurda de perdre el vol i qui sap si les vacances. S’ha de reconèixer de totes maneres que no havien controlat a ningú més que a ell i que aquest control és una mica “patillero”; la qüestió és fer diners!

En dues horetes érem a Palerm, havent travessat Menorca i Sardenya. Vam anar a la finestreta de Maggiore i allà ens van entregar les claus d’un Lancia Ypsilon amb només 324 quilòmetres. Ens va anar la mar de bé; potser li faltava una mica de potència a les pujades!

Ens vam ficar per primera vegada a Palerm. Mamma Mia! Dilluns, dia entre setmana, laborable... Un infern! Els conductors italians van una mica a la seva però és que els sicilians superen en escreix qualsevol previsió. Partim de la base que en moltes carreteres ja no hi ha ni línies de separació de carrils. Els carrils es creen de forma aleatòria en funció de l’embús i del moment. Increïble! Clar per nosaltres que estem acostumats a ser molt organitzats és el caos. És un caos però ordenat. Has d’anar veient com la gent es va imposant i al final acabes acostumant-hi. Et trobes gent que avança en línia continua, per sobre de les illetes, en canvis de rasant, als revolts... Els cotxes et poden venir en contra direcció, tiren de marxa enrere quan els hi ve bé, no posen quasi mai els intermitents. I el més bo del cas és que tant pot ser que sentis “pitos” eixordidorament com que no en sentis ni un. Buffff, estressant! Ah, i pot ser també que t’avancin per la dreta, pel voral... tot el que vulguis.

Com vam poder doncs vam donar un tomet per Palerm; una aproximació. L’objectiu era anar fent ruta cap a Monreale, que està a una mitja hora de la capital a la part muntanyosa. Quan van arribar vam deixar el cotxe en un pàrquing i vam anar a dinar, la nostra primera pasta i la nostra primera pizza. Puntualment a dos quarts de tres van reobrir la catedral d’estil normand. Impressionen els mosaics de les parets daurats però s’emporta la palma el pantocràtor del fons de l’església.

Els primers símptomes de calor es van fer evidents, així que vam pujar al cotxe per anar en direcció a la costa oest, fins arribar a Castelmare del Golfo. És una ciutat costanera que conserva l’ambient mariner d’altres temps. A la zona del port encara s’hi poden veure persones arreglant xarxes o encarregant-se dels seus barquets tal com abans es podia veure a pobles com l’Ametlla o Cambrils. A la punta de la població hi ha el castell a tocar del mar. Davant hi ha un turonet des del qual hi ha una vista esplèndida de la costa. Si continues pujant cap al nord et trobes el petit poblet penjat de de Scopello però el que mereix l’atenció es baixar fins el Fariglio que és l’Antic Far el qual està penjat dalt de tot d’un promontori junt amb una altra torre de guaita. Allà el mar té un blau i una calma sorprenents!

Vam tornar a a agafar la carretera principal fins que vam arribar a Valderice; un poblet que s’allargassa al voltant de la carretera. El poble en si no té res però està bé per si hi vols passar la nit (recomano el B&B Erice valle) i anar a menjar alguna cosa (Goods Pizza). Mereix l’atenció del viatger ascendir a Erice. Encara conserva el recinte emmurallat i l’encant d’una ciutat medieval a l’estil –salvant les distàncies- de San Gimignano a la Toscana però en més petit i menys monumental. Entrant a ma esquerra hi ha l’esglesiola amb la torre. Està bé també passejar-se pels seus empedrats carrers i veure la vista i el castell. És un bon lloc per a postes de sol!















DIA 2: De Segesta a Agrigento

L’esmorzar a l’Erice Valle podríem dir que és copiós i abundant. Ben menjats doncs vam enfilar rumb a Segesta. Vam agafar una carreterona interior que va deixant la costa i s’enfila deixant al fons al cap de Sant Vitolo lo Capo. A partir d’allà el paisatge va anar canviant; extensions de terrenys immenses intueixo de farratge per als animals esgrogueïdes pel sol imparable. Aquest segon dia ja vam notar de ple que és un clima proper a l’africà.

Per arribar a aquests llocs val la pena matinar. Nosaltres ho vam fer i ho vam agrair ja que vam ser dels primers a pujar a les restes de la ciutat, d’on en destaquen la fortificació i sobretot el teatre grec, encarat al mar i molt ben conservat. La veritat és que impressiona! Les xixarres no paraven de fotre la tabarra i les sargantanes no paraven de tombar com boges d’un costat a un altre. A la part baixa, dominant una altra vessant s’hi aixeca el temple dòric. Realment està molt ben conservat. Pel que sembla està inacabat i mai va ser utilitzat. La nostra primera impressió de les ruïnes gregues impactant. Parlem de les gran tècniques de construcció dels nostres temps però els antics eren capaços d’aixecar unes edificacions que fixeu-vos que més de dos mil anys més tard encara continuen en peu. Quin mèrit!

La següent aturada la vam fer a Salemi. Vam pujar al castell i hi ha una bona vista, de la mateixa manera que des de la part baixa del poble aquest té una perspectiva amb el castell a dalt de tot molt maca. Abans d’arribar a Selinute ens vam aturar en una hamburgueseria a fer una mossegada ràpida. Eren les 15h i queia un sol apocalíptic, fet que ens va permetre accedir al recinte dels temples sense gent i poder gaudir-los amb pau. Hi ha tres temples i l’acròpolis. Per molt que et vulguin vendre la moto amb que visitis la part esquerra n’hi ha suficient. Allà hi ha dos temples, un que està en peu encara (temple E) i l’altre que està derruït. Mirant al mar al fons hi veus l’antiga acròpolis. Quasi que és més bonica la vista des d’aquí que no pas des de dins mateix! Allà et venen un viatge en trenet fins a les altres ruïnes: una presa de pèl!

De camí vam aturar-nos en una ciutat Sciacca i un poble Siculiana. Del primer en destaco les vistes al mar i els edificis del centre, així com l’estil gòtic català d’un dels seus palaus i les ceràmiques de les escales per accedir a la part alta del poble. Al port pots tenir accés a unes imatges que s’han esborrat de les nostres ciutats costaneres: indústries navilieres a peu de l’aigua i de reparació de vaixells. El segon s’erigeix dalt d’un turó d’on sobresurt el castell avui particular i l’església. Per trencar una mica la rutina vam aturar-nos a Eraclea Minoa, un antic assentament grec a peus del mar. No està massa ben conservat la veritat, especialment perquè el teatre grec té una mena de recobriment en forma de carpa que no et permet veure’l en la seva amplitud. Del poblat, restes. Al centre hi ha el més interessant: s’han conservat les estructures de com eren les cases. En una estoneta, cap al tard, vam fer a Agrigento; una ciutat veritablement desconcertant! Pujant per port Empèdocle ascendeixes cap a la ciutat amb un viaducte que la travessa. És una ciutat que s’esglaona de baix fins dalt de tot de la muntanya. Els carrers són estrets i la veritat és que l’ambient és molt contrastat. Mentre que mirant de cara al mar veus la meravella de la Vall dels Temples, depèn per on et passegis sembla que estiguis al Bronx. Menys mal que al centre hi ha ambient de botigues, bars i pubs! Aquí vam fer nit al B&B Tre Colonne. Pel mateix preu ens van donar una habitació gran amb cuina, de manera que vam aprofitar per fer-nos un sopar per llepar-nos-hi els dits amb hamburgueses a la siciliana.















DIA 3: De la Vall dels Temples d’Agrigento a Siracusa

L’endemà ens vam trobar l’esmorzar a la porta; et deixen una cistella amb tot de productes per esmorzar. No vam deixar la població sense donar un tomb pel poble! Era d’hora i la xafogor ja es notava. On realment es va notar tanmateix va ser a la Vall dels Temples. Vam ser dels primers a entrar i realment és una de les coses que no t’has de prendre si vas a Sicília. Ho tenen molt ben arranjat i conservat! El primer que et trobe és el Temple d’Hera i el segon el Temple de la Concòrdia; ambdós estan ben conservats, fins i tot el segon es pot observar per dins. Al final, creuant la carretera hi ha el temple de Zeus Olímpìc, el Temple d’Heràcles, el Temple d’Hefest, el d’Asclepi i el de Dioscurs. Aquests darrers no estan massa conservats. Impressiona veure les figures que ara s’han reconstruït al terra i que feien de columnes. Llavors va venir la calorada; tornar a pujar fins on teníem el cotxe. No hi ha ni un arbre i és cara amunt. Un infern! En pic vam arribar al cotxe vam posar l’airet condicionat i ens vam aturar en un bar a fer una acqua frizzante. Xec, beus que fa goig! A Sicília aconsegueixes superar totes les mitjanes que els metges i les infermeres aconsellen que beguis d’aigua.

Va ser un dels moments més pesats del viatge ja que encaràvem la part africana i una de les tirades més llargues en cotxe fins arribar a Ragusa-Ibla. Les senyalitzacions estaven molt mal posades i les carreteres deixaven molt que desitjar amb tombs en sec, desnivells impensables etc Iniciàvem així l’entrada a les ciutats del Barroc. Per fi vam arribar a Ragusa; estàvem morts; ens queia l’ànima i no trobàvem res obert. A Sicília molts bars tanquen al migdia; igual que aquí, igual! Sort que vam trobar una pizzeria on ens vam refer de cop! Havent paït, vam baixar fins a un aparcament de la vella ciutat de Ragusa-Ibla. Tot baixant et trobes amb el poble que emergeix com per art de màgia. Des d’allà un bus-navetta et puja al vell poble de Ragusa-Ibla. És un exemple d’estil barroc tardà. No en va la ciutat va ser destruïda el 1693 per un terratrèmol, així que la van haver de construir de nou. Doncs bé, des d’on et deix el bus tens una petita pujada fins a la Catedral de San Giovanni Battista, la qual s’aixeca majestuosa a dalt de tot del turó i a través de la que hi has d’accedir per una gran escalinata. Tot el poble respira barroquisme, en les façanes, en l’amplitud dels carrers, en les baranes, en els sota balcons, en les columnes. Tot està ben carregat! En aquesta localitat s’hi ha rodat pelis com la del comissari Montalbano, aprofitant els escenaris naturals de la mateixa. No us perdeu la cúpula de la catedral vista des del darrera.

La segona ciutat d’estil barroc és Modica. També situada entre dues muntanyes i extenent-se de dalt a baix per tant una altra ciutat de difícil accés. Nosaltres al final hi accedíem en cotxe i ens aturàvem per veure el més interessant fins allà on et diuen que el tràfic està limitat. Hi ha molts aparcaments no només blaus sinó que també blancs. Hi destaquen l’església de Sant Joan Evangelista barroca i amb una conjunt inacabable d’escales i el castell a la part més alta del nucli.

La tercera ciutat barroca per excel·lència –i la més important- és Noto. Accedint per la porta Reale fas cap a la zona de màxim interès on hi ha la Catedral de Nicolo de Mira i l’ajuntament. Si us agraden les esglésies en podeu trobar més d’una trentena en tot el nucli, els seus interior són majestuosos; potser massa pels que som amants més del romànic. La ciutat va quedar devastada pel mateix terratrèmol de 1693, així que l’actual n’és una acurada reconstrucció. Totes aquestes ciutats han de ser observades des d’un punt baix per veure’n la seva magnificència i immensitat. Sembla com si algun constructor capritxós hagués llençat les cases i les esglésies des d’un avió.

El nostre recorregut va finir a Siracusa. Ja hi vam arribar quan el sol es ponia. Vam tenir temps d’instal·lar-nos a l’Hotel Globerttoter, dutxar-nos sopar de conya al Dei Mei i caminar una estoneta pel fabulós centre d’0rtigia, l’illa a la que està unida Siracusa.




















DIA 4: De Siracusa a Enna.

Vam llevar-nos a Siracusa. Les habitacions del B&B Globerttroter són súper acollidores en una barreja de rústic i modern. L’esmorzar te’l serveixen en una mena de menjador en el que comparteixes taula amb els altres residents; com si fossis a casa. Només posar els peus al carrer ja vam presagiar un dia dur. Vam tornar a veure la plaça Archimede, la magnífica plaça de l’ajuntament amb la catedral erigida sobre un temple grec del que encara se’n pot veure l’estructura. Vam descendir fins a la costa per veure’n la típica façana marítima i el port. Al pàrquing del port, on pots deixar el cotxe tota la nit pagant 1 euro, vam agafar el cotxe per anar al Parcho Arqueologico. Vam tenir una feinada per treure les entrades i el cotxe millor que el deixis en un aparcament dels voltants; són una mica “patillerus” però almenys estan una mica més controlats. Al Parc hi sobresurten tres construccions bàsicament: l’amfiteatre romà (visitable de lluny gratuïtament) i el teatre grec i l’orella de Dionís (de pagament). El teatre és maco però està parcialment cobert amb fustes ja que hi fan funcions. Des de la part alta es pot veure tota la ciutat de Siracusa i el mar. Allà mateix hi ha un brollador d’aigua natural fresca impressionant per la xafogor que arriba a fer-hi. La gent s’hi refresca! Posteriorment, vam baixar fins a la part més fonda del parc on vam poder entrar a l’orella de Dionís. És una immensa obertura a la roca i a dins s’hi obre una gran caverna sense sortida i amb una sonoritat impressionat. Per dins sembla certament com l’orifici d’una orella.

A partir d’aquí ens endinsàvem a l’interior sicilià a tocar de l’Etna. Tot un descobriment va ser el conjunt monumental de Palazollo Acreide, amb el seu teatret grec de cara al volcà i a les muntanyes properes, la conservació de la seu del govern de la ciutat i de part de la calçada d’entrada a la mateixa entre altres restes. En ruta et trobes tres poblets interiors i isolats pels que hi paga la pena encara que només sigui tombar-hi amb el cotxe de passada per contemplar que per molt petits que puguin ser, tenen les seves esglésies barroques, el desnivell típic de la zona, els escuts que ho vinculen a Siracusa, els sotabalcons ben treballats i la decoració en ceràmica típica de l’entorn. Aquests poblets són: Bucheri, Buscchemi, Vizzini i Gramichele (aquest darrer més pla). El que mereix una estona més llarga es Caltagirone. És el centre de la ceràmica siciliana. No en va el seu nucli està replet de tallers i botigues amb ceràmiques de colors llampants. En aquest context hi tenim les representacions solars i de les antigues daesses gregues, així com tot un estol de representacions de sants i santes cristians. No hem d’oblidar que l’illa de Sicília és molt creient per norma general. L’exemple més clar de la ceràmica caltigironiana el trobem en la interminable escalinata que uneix l’ajuntament i l’església principal a la part més alta del poble. A la base de les més de dues-centes escales hi ha tot tipus de ceràmiques amb diferents motius. Impressiona! Ens vam prendre un bon cafè i au cap amunt! És imprescindible pujar-hi ja que un cop ets dalt veus una vista esplèndida del conjunt!

De Piazza Armerina en destaquen els mosaics romans antics de Casale i si et ve de gust està bé ascendir pels carrers i carrerons del nucli antic, on el trànsit era un caos. Nosaltres vam agafar el poble en festes i els carrers estaven il·luminats amb unes llumetes de colors a l’estil de les que posem per Nadal a la nostra terra. Hi havia un munt de gent al carrer aprofitant la fresqueta fent tertúlia, mentre moltes dones entraven i arranjaven el Duomo. D’aquí vam fer cap a Enna. També estaven preparant les festes de la Verge i el cert és que hi havia molt de trànsit i estàvem molt cansats. A això s’hi va afegir que no trobàvem l’hotel i se’ns feia fosc. Ens vam posar en contacte amb el Fabrizzio i ens va venir a rescatar de la voràgine dels ennians. I és que va resultar que l’hotel Centro Sicilia estava a ple centre de la vil·la, en una de les zones de més bullici! Una vegada ens vam pegar una bona dutxa vam sortir a fer una volta i a sopar al Ristorante Centrale una bona graella de carn de vaca de la zona. Pels carrers també hi havia llumetes esperant la festa del diumenge. Un gustós gelat va posar el punt i final al dia!


























DIA 5: De l’Etna a Castiglione de Sicília

L’objectiu principal de la jornada era pujar a l’Etna i així ho vam fer. Vam anar tirant cap a Nicolosi que és a la vessant sud del volcà. Des d’allà s’apreciava com de la part alta de la muntanya hi sortia fum blanc. Vam anar fins al refugi. Hi havia una gentada de por; pitjor que Salou! Pots recórrer els cràters de diferents volcans que al llarg del temps han entrar en erupció. De fet a mesura que vas pujant el paisatge canvia. Passes de la immensitat de les parades groguenques de farratge per als animals, als boscos d’eucaliptus a un terra negre de lava sense pràcticament vegetació. Impressiona! Sembla estrany els fenòmens que la terra ens depara, sorprèn poder caminar tan alegrement per dins d’un cràter o pels voltants. El darrer cràter és el de l’explosió del 2001. Una dada que impressiona és que els entesos van poder desviar els rius de lava que va ocasiona el volcà. Més tard vam baixar per la vessant est, la que dóna a Catània. Els primers quilòmetres la carretera ni es veu ja roman plena de cendra fet que fa perillosa la conducció. A mesura que descendeixes et vas trobant amb un paisatge d’alta muntanya amb arbres verds. Aquesta vessant és més amable!

Al cap d’una bona estona vam fer cap a Catània: l’infern! Entre el volcà, la xafogor i el sol, podem dir que ha estat la nostra pitjor experiència calorífica. Passàvem dels 40 graus amb escreix i la sensació de xafogor i estovor era insuportable. La pobra gent que hi viu ja hi deu estar acostumada i és que a l’hora que hi vam arribar nosaltres –a l’hora de dinar- només veies turistes pels carrers. I és que qui més qui menys tenia ganes de veure l’amfiteatre romà o el Duomo d’estil barroc sicilià. A la mateixa plaça –típicament barroca- també hi ha un dels símbols de la ciutat: u Liotru. És una escultura en la que a la base s’hi aixeca un elefant negre. Des del final d’aquest mateix carrer pots veure com al fons el majestuós Etna no deix de fumejar. Els mateixos carrers de la ciutat estaven plens de cendra; curiós! Com a viatger tenia una sensació rara. Pensava que estava a no més de cinquanta quilòmetres d’un volcà en erupció i que estava en una illa i que diferents terratrèmols al llarg de la història n’havien devastat gran part. No estava molt tranquil que diguéssim! I en canvi parlaves amb la gent d’allà i no li prestaven cap mena d’atenció. De totes maneres dir que els carrers que es van refer a partir de 1693 ja es van fer més amples excepcionalment preveient possibles terratrèmols. Jo no hi viuria tranquil! Per si o per no tot havent dinat vam marxar.

Sense perdre de vista en cap moment l’Etna –vorejant-lo- vam anar pujant per l’autoestrada fins arribar a Taormina, aturant-nos a la costa de Giardini de Naxos per fer una instantània de la mateixa. A Taormina el millor que pots fer és deixar un cotxe al pàrquing. És un nucli molt petit i no t’hi deixen entrar; el recinte hi ha un accés controlat. Ve a ser com el nostre Sitges. En aquesta població costanera penjada a dalt del turó hi estiuegen gent de la get set italiana i siciliana. Curiosament els seus estrets i antics carrers estan plens de botigues de roba, joies i sabateries cares. Xoca una mica amb la bellesa del conjunt. Entrant per la porta d’entrada accedeixes a l’amfiteatre romà al bell mig de la població. Baixant carrer avall et trobes el Palau Corvaja. Si tires a la dreta s’hi alça el majestuós Teatre grec a la part més alta del poble i des d’on controles ambdós costats del mar el de la banda de Messina i el de la part de Catania. Al fons el poble sembla que s’ensorri a la muntanya sota l’atenta mirada de l’Etna. En aquest teatre també s’hi fan representacions de manera que també està parcialment cobert amb grades supletòries perquè hi càpiga més gent. No podem marxar de Taormina sense baixar al nucli i donar un tomet pels carrers transitats del centre i refrescar-te una mica amb la fonteta de la plaça del Duomo (al que s’ha d’entrar és clar).

D’allà vam tornar a descendir per tornar a pujar a un altre coll que ens portava a Castiglione de Sicília, als peus de la vessant nord de l’Etna i des d’on encara s’apreciava més la fumerolada. Allà vam ser molt ben atesos al B&B Santa Caterina i el Ristorante Centrale, on malgrt l’espera vam sopar uns esplèndids macarrons amb salsa de tomàquet al funghi. Mmmm! Abans d’anar a fer nones vam tombar una mica per un poble que en la seva part alta encara conserva l’encant i la màgia d’altres temps en les seves esglésies, en la plaça del campanar i en els centenars de detalls de les façanes i els balcons.




















DIA 6: De Randazzo a Cefalú

Ens vam llevar més relaxadament i és que començàvem a estar una mica per l’arrastro. Portàvem molts quilòmetres a les nostres espatlles, molta calor, poc descans... De Castiglione vam travessar l’illa en diagonal passant per Randazzo (d’on destaco l’església de Santa Anna) i Nicosia (amb la plaça del Poble). Travesses per camps interminables de farratge fins que per fi, en pic has arribat a l’altra banda, albires de nou el mar a San Stefano di Camastra, on vam dinar a l’Speddy Pollo. Després de dinar ben bé i haver agafat forces vam arribar a un dels destins més macos del viatge: Cefalú. Vam poder gaudir-ne de la tarda, la nit i el matí següent. És un dels nuclis de costa més ben conservat de la mediterrània, a l’estil de Cadaqués. És imprescindible perdre’s sense rumb pels seus llargs carrerons plens de botiguetes amb tot tipus de souvenirs. I si pots compra’t una cervesa mentre ho fas tranquil·lament! Igualment es fa imprescindible visitar la catedral normanda amb el Pantocràtor a l’estil de Monreale al fons i amb l’estil tan característic dels seus mosaics daurats. A la part esquerra hi ha un escull que permet que hi hagi una petita platgeta amb barquetes; és un lloc molt bonic. A més nosaltres vam coincidir amb la posta de sol, ah i amb unes noces d’uns joves que van venir fins arran d’aigua per fer-se unes fotos. Afortunadament, en aquest entorn vam triar un dels millors B&B: l’Atlàntide. Està a uns 6 quilòmetres de Cefalú, a dalt de tot d’una de les altes muntanyes que l’envolten però és que la vista de la badia és impressionant. Mentre es feia fosc vam sopar a la terrassa que donava directament a Cefalú. I aquí no es va acabar tot; quan el sol es va haver amagat, majestuosa per sobre la muntanya del davant va aparèixer la lluna; lluna plena. Aquella nit vaig matinar amb l’objectiu de veure fer-se de dia. Possiblement hagin estat les tres hores de major pau de la meva vida. Era plena nit encara, teníem la lluna a l’esquena quan al fons de l’horitzó va començar a fer-se de dia. Més tard com per art de màgia el sol va anar traient el cap arran de Cefalú. La imatge de la sortida del sol d’aquell dia no la podré treure mai del meu cap!
















DIA 7: De Cefalú a Palerm

Encara vam esmorzar en l’excepcional mirador de Cefalú. Vam fer l’equipatge i xino xano vam anar tirant cap a Palerm amb una gran recança. Tot s’acabava!

En uns quaranta minuts vam fer cap a Palerm. Era diumenge i a diferència del dilluns anterior la ciutat estava buida. Així que amb el cotxe mateix vam endinsar-nos per les principals artèries de la ciutat per apamar el terreny. Primer de tot vam anar a la cruïlla dels quatre cantons. És curiós perquè els quatre cantons fan esquitllevat i estan decorats amb fonts i s’hi representen els tres estils de columnes: dòric, jònic i corinti. Vam girar a l’esquerra per contemplar la plaça Praetòria amb la seva gran font i les seves escultures clàssiques; llàstima que no hi hagués aigua. A la part del darrere mateix hi ha l’església de santa Maria. Et fan pagar la voluntat de dos euros però cal entrar-hi. És l’església més recarregada que he vist a la meva vida, no hi ha ni un milímetre buit ni a les parets ni al sostre. Al sortir et trobes la mesquita davant per davant. Si continues amunt hi ha la gran Catedral de Palerm. És un edifici grandiós que no et deixa indiferent. En ell hi ha una barreja d’estils increïble que dóna testimoniatge de les diferents civilitzacions que han passat per la ciutat. En un dels campanarets tant hi pots trobar elements medievals com arcs de mitja punta com elements musulmans. Destaca l’estructura per ser en pedra fosca marró que contrasten amb elements blanquinosos típics de la pedra de la zona en capitells, columnes i escultures. Si continuem carrer amunt arribem a una gran plaça amb el palau dels Normands, on a dins hi ha la capella Palatina, amb la porta d’entrada a l’antiga ciutat en un lateral. Encara que sigui amb el cotxe no ve de més donar una volteta per la zona del port. Nosaltres vam dinar ben a prop de la catedral.

La tarda la vam dedicar a anar a visitar –un capritxet meu- Corleone. Sicília és un reducte de la màfia i des de que m’havia llegit el Padrino m’havia sentit atret per tota aquesta moguda. Així que per fanàtic d’aquest tipus de lectura és una visita imprescindible! Des de Palerm queda a uns quaranta minuts i la veritat és que es fa una mica pesat el trajecte. El poble, mira; pots donar-hi un tomb. Té unes bones vistes.

Finalment, vam tornar cap a Palerm i vam anar a l’Hotel Beltree a relaxar-nos. Potser han estat els únics moments de relax. L’hotel està a la part alta de la ciutat –com si estiguessis al Tibidabo- i les vistes que es tenen sobre Palerm són espectaculars. Així que ens vam posar els banyadors i ens vam anar a banyar a la piscina que hi ha al terrat. Vam estar de conya. Després per acomiadar-nos de ja vam sopar al mateix hotel i vam anar a dormir relativament aviat. L’endemà agafàvem l’avió d’hora i calia descansar una mica.














DIA 8: De Palerm a Reus

El darrer dia el vam iniciar amb una bona esmorzada. Vam ser els primers a baixar al restaurant. Abans d’abandonar l’hotel la meva darrera mirada va dirigir-se a la magnífica sortida de sol que de nou es podia veure, aquesta vegada sobre la badia de Palerm. I res vam enfilar doncs el camí cap a l’aeroport en silenci. Són aquells moments en els que saps que en poques hores tornaràs a ser a casa –que ja està bé- i tornaràs a tenir les mateixes preocupacions de la setmana anterior i els mateixos problemes. Darrere queden els records i les emocions viscudes en la darrera setmana.

Vam tornar el Lancia Ypsilon a Maggiore i vam procedir a embarcar. Mira que anàvem d’hora però un problema amb els equipatges va fer retrassar el vol. Per fi l’avió es va aixecar i tal com havíem arribat vorejant la costa de Sant Vítolo lo Capo, vam anar allunyant-nos de l’illa. Encara però ens quedaven algunes emocions fortes. L’avió va entrar a Catalunya passant per sobre de Barcelona, la qual vam poder veure perfectament. El darrer quart d’hora de viatge va ser una mica caòtic ja que ens vam posar per sota dels núvols i es veu que devien agafar una zona de turbulències. Total que l’avió entre que descendia de manera vertiginosa i no parava de bellugar lateralment, donava la sensació que s’havia d’ensorrar. Afortunadament però vam poder aterrar a l’aeroport de Reus sans i estalvis. Iblama