30 d’abr. 2014

HORTS D’EN RIC. PRIMERA GRAN PLANTADA 260414




Com s’ha notat la primavera; la caloreta, el bon temps, la major insolació, les pluges... la terra està ufanosa. Per tot arreu s’escola aigua i les herbes deixen el seu rastre arreu. És una aigua que com sempre ha esta benvinguda. I és en les darreres setmanes a Colldejou s’han recollit quasi 150 litres i això la terra ho ha notat. També ha agraït la bona dosi de fems que hi vam fer abans d’acabar l’hivern. Ara ha arribat l’hora de fer la plantada més important de l’any, un cop la terra desprès de llaurar-la i adobar-la bé ha reposat una temporadeta. 




Hi hem plantat diferents varietats de tomaqueres com híbrides, tomacó i benac, pebrots del piquillo i morro, albergínies (de les que mai n’hem tingut una bona producció), bajoques, espinacs, meloneres, síndries, cogombres i carabassons. A part de les bajoqueres que ja havíem posat, les pastanagues, els enciams i les cebes, les bledes i els calçots (que quasi estan a punt), tenim les faveres i les pesoleres a punt d’esclatar també. Què tot fa molt de goig!



Com que va baixar força el barranc se’ns va descarnar la “mica” la protecció que havíem fet a les carabasses que vam posar al barranc. Així que com que vam arrencar les cols, les coliflors... les vaig col·locar a baix al barranc a “mode de protecció”: invents Iblama! Veurem que passa!








I res... a la tarda acabar de fer dos crestalls més, regar una miqueta i collir; que és el que t’omple més. I ara a esperar que tot vagi desenvolupant-se tot esperant la gran collita de l’estiu! Em fa molta ilu! 





Ah i una reflexió final. Anar a l’hort no és només anar a treballar. Ho estimo per moltes raons. Abans que res donar les gràcies al tiet Tomàs per cedir-nos la parada d'en Jordi on hem pogut establir-hi el nostre petit hortet. Dit això vull dir és que agraeixo a mon pare el fet d’haver-me inculcat “sense deliris però” la passió per la terra i els arbres.  Després perquè estar en contacte amb la natura ens fa més persones, et permet introspeccionar, reflexionar... i finalment perquè així també estic en contacte amb el Ric, xerrem, ens confessem, critiquem... com dos bones verduleres! Acato les seves ordres... Ric, t’estimoooooo! 


2 comentaris:

... ha dit...

Bona entrada, sobretot la declaració d'amor final! Un petonarro pels pagesos-verduleres!

... ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.