VISITES

contador de visitas

22 d’abr. 2014

SORTIDA A LA CERDANYA 11-150414




110414 REUS- BELLVER DE CERDANYA
Vam sortir a tocar de les sis de la tarda amb un temps llampant a Reus. A mig camí però passada la zona de Verdú, el cel es va anar tapant. A l’alçada de Ponts ens va agafar un aiguat i una pedregada impressionants. Va arribar un moment que els neteja-parabrises  no donaven l’abast. Plovia moltíssim. A més el vent encara ho accelerava més tot. Al sortir de Ponts vam poder apamar l’abast de la pedregada. Pujant per la carretera havíem de seguir les roderes que els altres cotxes anaven deixant; hi havia quasi un pam de pedra acumulada.



Poc després de les nou vam arribar a Bellver de Cerdanya. Vam fer cap a  l’Apathotel Bellver i en Ramon ens va acompanyar fins a l’apartament que teníem reservat. 






La veritat és que ens va agradar molt. Una quarantena de metres repartits en una sala diàfana amb cuina totalment equipada, una zona amb taula i cadires al costat i al fons la llar de foc amb la tele i un raconet amb dos sofàs-. A la dreta una mena de separador i a banda i banda l’habitació de matrimoni i un wc complert. El més bonic però al fons: la gran terrassa que s’allargava resseguint les dues estances oberta a la vall de la Cerdanya, de cara al Cadí.

120414 BELLVER-LLÍVIA-MONTLLUÍS-RIU TET- PUIGCERDÀ
BELLVER DE CERDANYA. En apartar les cortines de l’habitació vam tenir una enorme sorpresa; la vall se’ns obria als nostres peus. A tocar prats verds a la vora del Segre, muntanyes i a les parts més altes muntanyes més altes encara amb neu. Vam esmorzar a la terrassa al so dels escallots d’un ramat de cavalls que pasturava ben a la vora.


El primer que vam fer va ser conèixer el poble que ens allotjava. Tots els carrerons confluïen cap a la part alta, on s’aixeca la vella esglesiola i on s’hi conserva envoltant la part antiga la muralla amb les seves torres (que encara es poden veure). Pots ascendir per carrerons estrets, per carrerons empedrats i per carrers amb escales dretes. Al bell mig del nucli una plaça porxada que encara conserva la fortalesa i l’essència d’altres temps. Sobtava el silenci dels carrers, només trencat per alguna conversa fugissera d’alguna veïna atrafegada i pel so incessant dels ocells. Darrere l’església de santa Maria i sant Jaume ens esperava amb el seu campanar i amb el seu jardí de plantes típiques de la part del darrere. Vam anar baixant de la part alta per fer cap a la part més comercial, on destaquen els comerços relacionats amb la venda de carn i els forns de pa (quina carn i quin pa).










Vam agafar el cotxe i vam arribar-nos fins a la veïna LLÍVIA, un poble que té al darrere vestigis prehistòrics, romans... i on s’ha estat testimoni de moments gloriosos a cavall entre França i Catalunya. Al final, tot i ser en territori francès és una taqueta de territori que pertany al Principat. A la part alta, a la muntanya, se’n conserven les restes del castell en altres temps dominador del territori. Del nucli no et pots perdre la visita al Museu de la Farmàcia de Llívia. S’hi accedeix des del costat de l’ajuntament. Allà et fas una idea del passat de Llívia i et quedes sorprès de la importància que va adquirir el sector farmacèutic en el municipi. Durant anys foren diverses les famílies que es dedicaren a aquesta activitat. De totes elles fou la família Esteve la que en tancar va cedir el material emprat perquè fos exposat. Avui en el museu en pots veure una reconstrucció de la Farmàcia i la rebotiga. És interessant estar atent a les explicacions que es donen en diferents vídeos. En sortir del Museu, davant mateix tens la part més antiga del poble. El recinte que envoltava l’església de la Mare de Déu dels Àngels. Una església que amb dues torres a banda i banda de la façana principal és ben diferent. A la part del darrere encara s’hi poden observar antics vestigis romans. Era l’hora de dinar. I ho vam liquidar al Restaurant el Tupí; molt recomanable: de primer bròquil gratinat i de segon peus de porc i bacallà amb verduretes. 















Aprofitant el bon temps que feia ens vam arribar fins a MONT-LLUÍS. A dalt de tot de la muntanya s’aixeca un recinte emmurallat construït per gran arquitecte VAUBAN. És una ciutadella que encara ha conservat tot el perímetre amb les torres de vigia, els forats per on treien el cap els canons, el fossat i la única entrada i sortida. Hi accedeixes i entres en un petit poble, on tot conflueix cap al centre on s’hi aixeca l’església en una plaça quadrada. A sota de la mateixa un dels emblemes del recinte: la font. I a tocar els antics rentadors que aprofitaven les aigües sobreres de la mateixa. Als laterals de la fortalesa, adossats a les parets del recinte s’hi conserven els vells edificis ara reconvertits en museus, botigues, restaurant... Si continuéssim amunt continuaríem ascendit per la Cerdanya francesa, a la Catalunya Nord.








Vam resseguir el RIU TET en el seu descens des de les Bulloses. En aquest tram al riu li diuen Le petit canadien (el Petit Canadà). Passats els mil metres d’alçada el riu serpenteja enmig d’un clima i un entorn que recorda terres canadenques, amb uns arbres immensos que s’aixequen al cel impassibles. Encara en molts racons ullades de neu en els llocs més obacs. Els vells troncs caiguts enmig del torrent ple de petits saltets t’emmetzinen. Aquell so es queda per sempre gravat amb tu en la memòria. Hi ha un munt de raconets on asseure-s’hi i escoltar la força de la natura en llibertat.




El temps de sobte va canviar com el dia abans. A mitja tarda els núvols es van apoderar del cel i la sensació de fredor va anar en augment. A les notícies sentiríem que aquella nit a les valls de la Cerdanya havia glaçat. Així que vam baixar fins a PUIGCERDÀ, per perdre’ns en la tarda pels seus concorreguts carrerons dels centre comercial. És un nucli que té un escant especial.. També aixecat en una muntanyeta força elevada et permet contemplar unes vistes damunt de la plana ceretana impressionants. Primer però calia donar una volteta pel llac de Puigcerdà. Val la pena ja que és un punt de natura enmig de la població i perquè al seu voltant encara s’hi conserven les cases benestants que s’hi van anar instal·lant a finals del XIX i principis del XX. D’allà a la plaça dels herois de Puigcerdà amb el campanar de l’església de santa Maria i un llarg tomet pels carrerons fins arribar a la plaça porxada. El punt culminant va arribar però amb la crep amb xocolata que ens vam cruspir a la Xocolateria Pirineus a tocar del casino.





De nou a BELLVER vam voler seguir el partit del Barça contra el Granada des del Bar Antic Casal. La llàstima va ser que el Barça ja fa dies que s’ha desconnectat de tot. Va ser incapaç de fer un gol al Granada. Vaig sentir una enorme impotència! Però res ens va “lliurar” d’un intens pa amb tomàquet romàntic regat amb un costers del Segre al nostre apartament mentre les darreres llums dels dia es perdien en l’horitzó.

130414 CORRER: BASSES GALLISSA-ESTANY I REFUGI MALNIU-GIRUL-MERANGES-BENEDICCIÓ RAMS A DAS- CAMINADA BELLVER-SANTA EUGÈNIA.
Com que no podia dormir massa em vaig llevar d’hora. Vaig veure créixer el dia després que aquella nit passada ben a la vora havia gelat encara (DAS -2 graus). Vaig fer la ruta fins a les Basses de Gallifa (36 min i 3:51 km). Són unes basses naturals als afores de Bellver. 




Després d’esmorzar bé ens vam posar en ruta per arribar al REFUGI DE MALNIU. Primer per una carreterona estreta però asfaltada. Després per un camí ample i en bon estat. En els racons més obacs la neu era encara ben present. Per fi vam arribar al refugi (pàrquing 2 euros). Estava tot nevat. La vista era preciosa. Ens van aconsellar que no pugéssim fins a l’estany gran, així que ens vam quedar pels voltants de l’estany petit. Petit però noi estava completament gelat. Vam tirar alguna que altra pedra i res, no es trencava el gel ni a la de tres. Les muntanyes del voltant estaven ben nevades. L’encarregat del pàrquing ens va dir que fins feia dos dies no s’hi podia accedir. Unes marques en els arbres en donaven exemple de la duresa de l’hivern que s’anava acabant; en molt llocs la neu havia arribat a tocar dels quatre metres. Un rierol baixava ufanós del llac gran. Al davant la serra del Cadí blanquejava en l’horitzó.








De baixada ens vam aturar en dos poblets interessants. El primer d’ells és GIRUL. Realment són quatre casetes on hi abunden els pallers, animals descansant i les muntanyes de Malniu al fons. 





El més bonic dels dos és MERANGES. Un poble travessat per l’estretona carretera que s’obre a banda i banda del riu que baixa agressiu fent saltirons de la muntanya. S’hi han conservat cases respectant l’arquitectura rural de la zona. En sobresurt l’església de sant Serni ja datada del segle X. Té una portalada a recer del fred, tapada amb una arcada de volta. El treball del ferro de la mateixa porta és molt típic de la zona del Pirineu, amb formes arrodonides. A la volta s’hi conserven inquietants figures esculpides, una d’elles sobretot en forma de carota.











A tocar del migdia vam baixar fins a l’altra banda, fins a DAS. Allà, acompanyant altres persones amb palmes i palmons i rams de llorer i olivera, vam beneir el nostre llorer collit del Mas de Porrera a l’església dedicada a sant Llorenç. Primer, en arribar en mossèn vam procedir a la benedicció dels palmons i rams, i després vam assistir a la celebració eucarística amb la lectura de la passió. Destacar que a l’interior de l’esgleiola petita, damunt de l’altar hi havia la figura de sant Llorenç, el mateix patró –curiosament- de Colldejou.





Era l’hora de dinar i com que érem a prop del nostre apartament doncs vam anar a dinar a casa. De primer raviolis al funghi i de segon hamburgueses. Com que feia molt de bo vam dinar a la terrasseta. Excel·lent! I després de dinar una bona migdiada.


Ja a la tarda ens vam preparar per fer una caminadeta els voltants. Vam anar de Bellver fins a SANTA EUGÈNIA DE NERELLÀ. En total vam caminar 7,62 km en 1 hora i 23 segons. És una ruta força planera i el paisatge en tot moment et captiva per la seva pau, la seva profunditat i la seva bellesa visual. Vam triar aquesta ruta ja que Santa Eugènia és un lloc característic de la Cerdanya. L’església té un campanar romànic que presenta una peculiaritat que el fan singular: té una inclinació d’un metre i vint-i-cinc centímetres. L’anomenen la torre de Pisa de la Cerdanya. La seva inclinació es veu de ben lluny. Des del poblet es veu Bellver i des de Bellver al fons treu el cap el campanar de sant Eugènia.











140414 TALLÓ, PI, CORTARIU, MONTELLÀ, MARTINET, ESTANA, MÚSSER, TRAVESSERES, LLES, VILIELLA, ORDRÉN.
Dia dedicat a visitar poblets, al matí resseguint la serralada del Cadí i a la tarda a l’altra vessant. Primer però vam començar el dia arribant-nos a TALLÓ; perfectament assequible a peu des de Bellver. En destaca l’església ja documentada com a Canònica al segle IX i conté una de les talles més importants romàniques més importants de Catalunya. Crida l’atenció la portalada i la cobertura porxada que hi ha a sobre. A la part del darrere hi ha l’absis romànic. Al poble s’hi poden veure moltes cases arreglades.




De camí de Martinet vas ascendint i ascendint per carreterones estretes. El paisatge va acompanyant-te i si vols fer una aturadeta ho pots fer a PI a baix, CORTARIU a la part més alta i avui ocupat per una casa de colònies i finalment MONTELLÀ. És un poble que s’aixeca a dalt d’un turó ben elevat. Sobta veure com es combinen les cases més antigues amb casalots i blocs de pisos sense cap tacte a tocar del campanar. Esta bé donar un tomet pels voltants de l’església de sant Serni i sant Genís i per la plaça del llac. 

Montellà



Tot baixant trobes una intersecció sense indicar que et permet arribar a un dels racons més bonics de la Cerdanya: el nucli d’ESTANA. Vas pujant als peus de la serra del Cadí-Moixeró. S’aixeca per damunt de les muntanyes de la vall i la serra del Cadí des d’allà imposa al viatger. Pots contemplar cases tradicionals típiques pirinenques com cal Basté o cal Sión, els antics rentadors i la petita esglesiola de sant Climent amb el seu cementiri adossat. Sobretot però no et pots perdre la vista.











De baixada vam aturar-nos a MARTINET on vam poder assaborir un pa excel·lent després de pujar fins al punt més alt del poble des del campanar, amb el Segre als peus. Pots visitar el Parc dels Búnquers. 




Abans de dinar encara vam poder donar un tomet per MÚSSER, on no et pots perdre la plaça major amb la seva font i sobretot el carreró en pujada i en forma de passadís per accedir a l’església de sant Fructuós. 




A TRAVESSERES està bé baixar fins l’esglesiola de sant Fructuós, fent una volta circular per la part antiga. 


Finalment, vam acabar de pujar fins a LLES, on vam dinar una hamburguesa de carn de vaca impressionant. Allà pots passar una estoneta relaxant-te en un entorn ben tranquil a redós de l’església de sant Pere. Al voltant del centre antics masos donen al conjunt un aire d’altres temps. Un element que es va repetint en molts dels petits poblets de la Cerdanya. En una de les parets d’aquests masos s’estaven assecant les falles per la baixada que es fa a l’estiu des de dalt de tot de les muntanyes. Les orenetes aprofiten qualsevol racó a les cases per fer els seus nius.






Per acabar el dia dos poblets molt més petits i encara més perduts en la vall. El primer VILIELLA. La seva alçada et permet tenir una excel·lent vista dels voltants i de la vall de Lles. En destaca una antiga era a l’entrada que s’acaba en el nucli. Els carrers segueixen sense pavimentar ja que moltes de les cases contenen corrals per les vaques que pasturen pels voltants. Al sortir del poble ben bé hi trobem l’església de sant Sebastià i el campanar que s’aixeca al cel blau. L’accés es fa per una pujadeta de pedra. 



L’altre és ORDÉN, molt més deteriorat que l’altre just al damunt del Bellver a la vessant nord. En destaca la bella i petitona església romànica a l’entrada. Al poble s’hi combinen cases molt ben arreglades amb carrerons i cases mig abandonades.




Amb el cansament acumulat vam deixar caure el dia amb una cerveseta a les mans al balcó de l’apartament. Era la darrera nit.

150414 BELLVER-ANDORRA-REUS
Vam pujar fins ANDORRA per donar un tomet pels seus arreglats carrers. Andorra té moltes cares. La que majoritàriament coneix la gent és la més comercial de les botigues i els comerços. S’ha de dir que avui en dia ja no és el que era. Hi ha una gran varietat de productes però els preus ja no són el que eren. Si hi ets a la vora, mira no està malament aturar-s’hi a donar un tomet. De totes maneres Andorra també la cara B. Darrere del soroll dels carrers transitats s’hi aixequen uns edificis d’interès com l’església de sant Esteve, els edificis de govern amb pedra negra i sobretot la part vella a tocar de l’avinguda Meritxell, on encara s’hi conserven algunes cases rurals baixes i raconets bonics resseguint l’antic carrer Major.










Han estat uns dies per perdre’s en la natura i sobretot trobar pau i desconnectar del dia a dia. Hem pogut caminar, hem visitat museus, hem llegit, hem conegut poblets, hem compartit espai amb animals, hem trepitjat la neu, hem menjat de conya, hem gaudit d’uns dies de sol... i un llarg etcètera. I tot ben a prop de casa. Molt recomanable!

Recull de panoràmiques: