.jpg)
El dia va ser
radiant i el cert és que va començar ben d’hora. A les vuit en punt ens vam anar trobant davant del portal de
casa seva a la plaça Catalunya. Ens vam posar les samarretes negres pertinents
pel comiat i vam esperar la sortida triomfal del protagonista a la mitja. Era
ben evident la sorpresa a la seva cara. Després de les salutacions pertinents
va procedir a posar-se la samarreta identificativa del seu dia: la de la segona
equipació del Barça.
Acte seguit vam
posar-nos en direcció a Tarragona. Allà vam esmorzar plegats al Bar Chaplin de
l’Avinguda Catalunya. Un clàssic dels nostres sopars de solterons els divendres
i els dissabtes a la nit. Els anys sembla que no passen per l’amo i el local.
Tot i alguna que altra capa de pintura el recinte guarda l’essència de sempre. Vam
demanar sengles entrepans, olives i vi del país. Ben esmorzats vam matar una
mica el temps jugant als futbolins dels fons.
En segon terme vam
fer cap a la zona dels Tinglados de Tarragona. Allà, quan sortíem de festa,
teníem per costum trobar-nos i mentre fèiem “botellon” asseguts en un vell
tronc que antigament havia format part d’un vaixell, anàvem bevent i anàvem
xerrant. La qüestió era passar una bona estona. Una altra de les coses que solíem
fer era jugar a futbol; fèiem rondos. Doncs bé... Vam tornar a la zona per
commemorar-ho. Vam portar una nevereta amb quintos i vam jugar a futbol tot
fent uns rondos. I com ens havia passat altres vegades vam fotre la pilota al
mar.
Pels volts del migdia
vam arribar als Karts de Salou. Sota un sol de ple estiu els més agosarats vam
competir amb els karts per la pista d’asfalt del recinte. Primer van fer uns
entrenaments de vuit minuts. Després una classificació individual de vuit
minuts més i finalment va fer-se la gran carrera amb sortida i copa inclosa.
Una bona suada i un bon trencament d’adrenalida. Per tancar la jornada el
perdedor dels karts i l’israel es van llençar en l’aire en la bola lunar que hi
ha a l’exterior de les instal·lacions.
I així va arribar l’hora
de dinar. Ho vam fer al Galeon de Mar de Cambrils. Com a rebuda una copa de
cava fresquet i ben agraït. D’entrants van portar muscos al vapor, amanida i
pescaditos i de segons podies triar entre arròs negre, fideuà i paella. Bon vi
i cafès.
A quarts de sis vam
tornar a fer cap a Reus. En aquest cas tocava la penúltima parada del dia, i
aquesta va ser a les Termes de Ruham. Allà vam poder gaudir d’una sessió de
mascareta exfoliant a la cara i una sessió de fish pedicure als peus extremadament
recomanable. El nostre protagonista va rebre una sessió personalitzada per tot
el cos. I mentrestant, tot tipus de canapés, xuxes, cava... partides a la
play... i molts riures! Per tancar la sessió vam passar un vídeo dedicat als
anys d’amistat que han unit a l’Israel.
Ja molt cansats
encara vam tenir forces per encarar el tram final de la nit: el sopar. Vam
baixar fins al Flaps on ja ens esperava la taula parada a la plaça de les
Basses. Per sopar embotit variat, amb truita de patata, braves i amanida amb
formatge de cabra. Vins blancs i negres i encara ganes de riure; moltes ganes
de riure. A l’acabar de postres vam portar-li un boníssim pastís de xocolata
amb les espelmes a sobre que el delataven; aquesta mateixa setmana l’Isra havia
fet els 37. Vam allargar la sobretaula tot el que vam poder.
Les forces ens van
fallar definitivament a tocar de les dues de la matinada, quan vam acomiadar l’Israel
a les portes de casa seva. Tancàvem així un dels dies més intensos dels darrers
temps. Un gran dia!
Per molts anys que
ho puguem continuar celebrant!
El dia en 4 minuts de vídeo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada