FESTA MAJOR DE COLLDEJOU; SANT LLORENÇ 2014

Enmig d’un estiu una mica estrany, entre tempestes i un temps canviant, ha arribat la festa major de sant Llorenç. El cert és que ha passat tan de pressa... l’AVA, l’Ajuntament i el Centre Cultural ho han fet possible!

El tret de sortida el vam tenir amb la trobada de Gegants (02/08). Malgrat el temps plujós al final encara vam poder fer una bona ballada a la plaça de l’església en un petit respir que ens va donar el cel. Colla per colla van anar oferint-nos els seus balls per tancar-ho amb una ballada conjunta tots plegats. Un any més, un privilegi poder gaudir dels nostres estimats gegants. La Fumada, el Fumat, l’Oriola, la Iaia i l’Espantall van lluir-se al bell mig de la plaça. I per tancar l’acte el preuat berenar sopar amb un dels trets distintius de la nostra trobada: el mató de Colldejou.

El gruix de la festa major s’ha anat desenvolupant des del divendres 08/08 fins el dijous 14/08. Primer de tot, el divendres (08/08), vam tenir la sardinada popular. Després amb l’actuació del mag i humorista Xema –tradicional ja-, amb els seus jocs de mans i els seus acudits. Enmig de la pista hi havia muntada una enorme piràmide de ferro amb una impressionant il·luminació i so. La llàstima és que la música no va ser massa exitosa i mira que la gent tenia ganes de gresca.

El dissabte (09/08), amb un cel ben tapat, a les 18:00h ens va citar al camp el Sr. Francisco Moreno per jugar tres partits amistosos. Primer va ser el torn dels més menuts. Després van enfrontar-se les solteres i les casades, amb una victòria sense pal·liatius de les segones. I finalment, ens vam enfrontar els homes, en un partit que va deixar ben evident que els solters estan en millor forma. Seguidament, vam anar a la piscina a fer un banyet, per acabar berenant qui ho ha va voler. Després de sopar, en la fosca de la nit, els Diables de la Selva ens van perseguir pels carrers del poble tot oferint-nos les seves figures de foc. Amb la darrera dansa de foc a la plaça, van prendre el relleu els membres de la batucada Poc soroll. Amb ells van donar una volta pels carrerons del poble i ens van conduir a la pista de ball on vam assistir a l’actuació dels Cràtor. El grup de Deltebre va presentar-nos els seus dos discos Males llengües i Cendres d’un món perfecte, dels que en vull destacar tres cançons impressionants: Boabab, Cendres d’un món perfecte i Perduts. El grup ve avalat pel gran Pep Sala. Realment, pinten molt bé!

I així vam arribar al dia de sant Llorenç; el dia gran de Colldejou. Amb una mica de retard, passat dos quarts d’una, el Mossèn Alexis va iniciar la celebració eucarística, enmig d’un dels dies que han estat més calorosos de l’estiu. En finalitzar, vam passejar al coll i en processó la imatge del sant per entre les cases del poble. Ja al vespret, tot esperant la posta del sol, ens vam retrobar a la baixada de la pista on, els que van voler van participar de la foto de la gent del poble. Acte seguit, la gran orquestra Nova Saturno obsequià els assistents amb un concert de tarda. Passada la mitjanit, van completar una mena de primera part amb música per ser ballada per tots els públics. I en una explosiva i inoblidable segona part, es van transformar en una orquestra de versions modernes impagable. Van allargar la seva actuació fins ben passades les cinc de la matinada. Vam tancar de bona manera la setmana.

La setmana la vam començar dedicant el dia als més petits (11/08). La piscina i la pista es van buidar per 

donar cabuda als inflables i activitats diverses per acontentar la menudalla. El punt i final el va posar la festa de l’escuma al frontó. Havent sopat, i amb fresquesta però sense vent i amb gotinyes que s’escapaven, els membres de les Veus de Reus ens van oferir el seu repartiment d’havaneres i altres cançons. A la mitja part vam poder animar-nos amb el rom cremat.

Dimarts 12/08. Lentament el cel es va anar tapant i la boira va acabar per governar la serra. Va ser la tònica dominant d’un dels dies més impressionants que he viscut a Colldejou. A les nou tocades, després d’una foto de grup a la plaça, vam posar-nos en camí cap a la Serra de Llaberia. Ja es veia que el dia seria complicat. A mesura que pujaven el temps empitjorava  però teníem un objectiu: penjar una estelada a la miranda de la Serra. En arribar al coll del Guix vam avançar una miqueta en direcció a la Torre i d’allà vam trencar a mà esquerra per un caminoi que s’obre impassible entre un bonic bosc d’alzines. En tot moment, ens va acompanyar una humitat penetrant i una plugeta incessant. D’allà vam accedir a la zona dels revolts, culminat amb el Portell. A dalt de tot no es veia res, així que vam decidir baixar fins al poble de Llaberia on vam esmorzar als safarejos. Per cert, em trec el barret per com han quedat els carrers del poble amb lloses de pedra. Malgrat el temps, vam acabar ascendint fins l’observatori. El cert és que va ser un tram interminable; es va fer molt pesat degut al vent i la incessant plugeta. Finalment, però vam aconseguir arribar-hi i hi vam plantar l’Estelada ben a la vora de la cinglera. Objectiu complert i foto de grup per recordar-ho.

Mentrestant, al poble, el Centre Cultural es va encarregar de preparar la quadrícula al frontó per plantar a la tarda l’Estelada de llum. I si, passades les cinc de la tarda, després de fer una crida a la gent del poble –amb una gran resposta, tot sigui dit- vam disposar-nos a anar col·locant les espelmes amb els seus recipients resseguint les barres i l’estrella. Feia la mar de goig! D’allà vam pujar a l’Ajuntament vell on l’Anc ens vam passar el vídeo “Un país normal”. Amb la sala, que no hi cabia ni una agulla, vam encetar un debat per tocar diferents temes vinculats amb el procés català. L’acte el vam tancar a la sala de dalt amb un pica pica.

Arribava així un dels moments més emotius que jo he viscut al poble: l’encesa de l’Estelada de llum. Pensàvem que tardaríem molta estona i que ens faltarien mans però el cert és que una vegada més les colldejouenques i els colldejouencs van oferir les seves mans per encendre les veles. Ràpidament, l’estelada va anar prenent forma gràcies a petits i grans, sota l’eslògan que va presidir el nostre tram de la Via de 2013: “Colldejou Towards the independence”. La gent es va anar apartant i es van quedar amb les candeles enceses a les mans per gaudir del que havien ajudat a fer realitat: l’estelada de llum. Llavors l’Enric Muntané ens va acabar de posar la pell de gallina amb unes paraules sentides que ens fan orgullosos de ser catalans, de les nostres coses... de la nostra llengua, de la nostra castigada Terra. Amb l’estelada encesa la gent va improvisar els cant dels Segadors. L’escala i la barana del Bar estaven plenes de gom a gom. La vista de dalt al bar és d’aquelles imatges que quedaran per sempre gravades a la retina. Colldejou havia aconseguit 

encendre una estelada amb més de Quatre-centes espelmes.

L’endemà del gran dia va ser un dia per relaxar-se més (13/08). A la plaça Sitjar, la Judit Robert –colldejouenca- ens va presentar el seu nou conte “Un cabdill de fil màgic”. Els més menuts van quedar embadalits amb les seves explicacions, els dibuixos, les històries... Per tancar el dia, amb un temps fred i ventós, vam riure una estona a la pista veient la peli “Ocho apellidos vascos”.

I com si res vam arribar al darrer dia de festa major, la vigília de santa Maria (14/08). Al vespre vam anar fent cap a la plaça de l’església. Els Band Tocats ens van obsequiar amb un concert pels carrers del poble i a la mateixa plaça que no va deixar indiferent a ningú. Són una de les millors xarangues de per aquí i així ho van demostrar, lligant “passos dobles” i valsos amb cançons clàssiques de tota la vida que van anar posant a to els assistents. Mentrestant, a la pista poliesportiva s’anaven gestant els fideus, les gambes i la sèpia de la fideuà. Passades les 22h prenguérem seient. Al cap d’una estona van anar cridant per fileres per repartir la fideuà... Més de tres-centes persones van poder degustar la menja. En acabar, va arribar l’hora del Bingo. La sort va ser ben repartida. I enmig també es va sortejar un pernil i tot. Amb el temps canviant, Dj Marilís va prendre les regnes de la nit amb les seves cançons, consumint les darreres hores de la festa major.

Sense adornar-nos-en ens està passant l’estiu i ens ha passat la festa major. Han estat uns dies en els que la gent –com sempre- ha omplert la piscina, els carrers del poble i ha participat dels actes que s’han ofert. En els que hem pogut compartir estones agradables a la fresca i on la gent que viu a fora durant l’any ha tornat a obrir les cases que durant els mesos de treball romanen tancades.

Link Lo Collet

Agrair totes aquelles persones que ho han fet possible i a tots aquells que han participats dels actes! I fins l’any vinent... Iblama