DIVENDRES 010817 – ZOO I TXARANGO
Dinar fet, plegar de treballar, canvi de cotxe... uns quilòmetres i aturar-nos al Penedès a fer una mossegada. Cafè i carretera. Arribar justet a la capital daliniana per passar pel carrer Lasauca i deixar les maletes a la Barretina, on ens rep el senyor Lluís. No fa tanta calor com altres anys. Acomodar-nos i deixar-nos perdre pels carrers comercials del centre, deixant-te impregnar per aquella olor única que fa l’Acústica. En un any, negocis tancats com el Royal, altres renovats, altres que romanen, carrers canviats de sentit... Seure al Cafè París, a la Rambla i fer una cerveseta mentre presenciem el concert de la Dàmaris Gelabert en l’Acustiqueta; molt recomanable pels més petits en els seus primers aprenentatges del dia a dia. A la plaça de la Palmera descobrir el folk pop dels figuerencs Lakaste, de la veu de la seva cantant Núria Castelló (guanyadora del Sona 9) i a la balconada del teatre la Maïa Vidal (pop nouveau). Temps justet de fer un plat combinat a Can Segundo i compartir una estoneta amb els Blaumut a la Catalunya i resseguir alguns dels seus clàssics. Ens van presentar el darrer disc: ‘Equilibri’. De tots els llocs, l’escenari de la plaça Catalunya potser és el que ha donat un so menys net. Calia anar a les Rambles per agafar un bon lloc per un dels grups de 2017: Zoo. I és que el darrer disc ‘Raval’ ho està petant allà on actuen. Brutal! Acostament ràpid a la Iaia i de nou traslladar-nos a la Rambla per acabar una de les millors nits de les Acústiques amb els Txarango i els seus clàssics primer i finalment, els temes del seu darrer treball ‘El cor de la terra’. Tot i la pluja i la tramuntaneta la gent no es va moure dels seus llocs. Un goig veure pares amb els seus fills al coll adormits, despertar-se de cop, amb la 1h passades, ja que volien sentir el seu grup favorit. Quina il•lusió! És d’aquelles nits que vas a dormir satisfet, cansat... i dorms!
DISSABTE 020817 – GOSSOS, MANEL I ELS AMICS DE LES ARTS
Llevar-se descansat, entrepà de la casa per reactivar-te, cafè i a tombar per l’Empordà. La ruta que vam seguir va ser la següent: Tor, la Tallada d’Empordà, Jafre, Vilopriu, Colomers, Sant Jordi Desvalls (dinar als 4 vents), Sobrànigues (Ter i girasols) Flaçà, Poblat i Sant Romà de les Arenes i Foixà. Poblets de l’Empordà d’interior que tenen un encant especial, a tocar i ben vigilats pel castell de Montgrí. Esglésies romàniques amb espadanyes de totes les mides i colors, carrers estrets, cases impecablement restaurades, portalades llampants, carrers nets -i ara ja majoritàriament en silenci-, amb la gent tornant a la rutina... i molta història. Molt de 1700 i 1800. Vam acostar-nos de nou al Ter per descobrir prop de Foixà, uns camps preciosos de girasols amb la tarda escurçant-se. Ampolleta d’aigua i retorn cap a Figueres.
Feinada per aparcar, dutxeta i a prendre el carrer una nova vesprada. Estrenar l’Acustiqueta amb els Gossos i els darrers temes de ‘Zenit’; cerveseta a la terrasseta clar! Pell de gallina a la Palmera amb la veu i sensibilitat extraordinàries de la Gemma Humet. I cap a casa; a sopar a la Barretina, el seu típic pastís ds marisc i botifarra amb patates. Fer-la petar una estoneta i cap a Can Manel i els seus temes folks atractius. Bon disc aquest ‘Jo competeixo’; et van entrant; bon directe. Pilotes llençades entre el públic per mobilitzar la gent pel dia 1-O i moltes ganes de xarana i gresca. Va estar guapo enllaçar-ho amb la tradipatxanga de la Morena. Des de dalt del balcó del teatre, versions de clàssics remasteritzats amb lletres divertides. Una mica de relax amb la lluitadora Bebe que de nou tocava a Figueres, amb una posada en escena i una veu increïbles. Calia guardar les forces pel gran concert de la nit. Els Amics de les Arts, després de tocar a Sabadell a les 21h arribaven a l’Acústica; el festival que els va llançar a la fama. A cada cd que treuen nous hits i nous temes per passar a la història de la música en català. En ‘Un estrany poder’, recentment sortit a la primavera, cançons memorables. Com vam xalar; primer tapats però després hauríem acabat en calçotets. Una mostra plausible de la màgia de l’Acústica que els ha vist com aquell qui diu néixer i créixer. Esperar la darrera cançó, quedar mig afònic i retirar-te cap a la Barretina amb les energies justetes per treure’t les sabates, rentar-te les dents i ficar-te al llit. Quina gran motxilla ens tornem a endur de bones emocions per afrontar un nou curs i nous reptes.
Gràcies Acústica! Gràcies família de la Barretina, gràcies Figueres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada