VUITENS DE FINAL: CHELSEA 4 – BARÇA 1. Eliminatòria que per detalls més ben aprofitats s’ha decantat pels culers. Per onzena vegada consecutiva serem a quarts de final; gran Barça. Va ser clau no encaixar gols fora de casa i al Camp Nou, amb el suport de 97.000 ànimes que no han deixat d’animar l’equip. Hem vist grans jugadors en els blues però encara no és un equip suficient per estar entre els tops d’Europa. Ens hem mostrat, tot i debilitats, letals al davant; nosaltres no hem perdonat. Meritòria ha estat la pancarta que hi havia en el gol: ‘good save de king’ amb una foto de Messi celebrant un gol. És molt gran el petitó; ell sol ha fet tres gols al Chelsea.
L’ANADA: CHELSEA 1 – BARÇA 1 (Messi). (Messi).
Partit típic de Xampions en el que el Barça ha sortit molt ben parat d’Stamford Bridge ja que els locals han estat més superiors que nosaltres. La sort és que el Barça n’ha tingut dues de clares i n’ha ficat una a dins de la porteria, en un descuit imperdonable de la defensa blue. Pel meu gust hem jugat massa aculats i no hem protegit bé la segona línia d’ells amb les arribades sobretot de Willian, que ha marcat un golàs. Ells ens han cedit la pilota i han tingut clar que quan la tenien havien de ser ràpids i anar endavant al contraatac. A nosaltres ens ha faltat la fluïdesa d’altres vegades. De poc ha servit fer més d’un 70% de possessió si aquesta és poc productiva. Ens han tapat força bé les bandes al ser un camp estret i han acumulat defenses al mig per tapar-nos. Marxem amb un bon resultat però amb sensacions contradictòries ja que esperem que el Barça pugui donar més de si mateix. Per cert; a destacar el mal estat, una vegada més del camp. Hi ha zones que fins i tot l’han pintat i han llençat herba perquè no es notés tant. Veurem amb un camp ràpid i gran com es mouen.
LA TORNADA: BARÇA 3 (Messi 2 i Dembelé) – CHELSEA 0.
Partit estrany amb un gol al minut dos del Barça de Messi, dos gols amb sotana inclosa al porter de l’astre argentí i bona estrena de Dembelé. Hem vist un Barça molt seriós però estrany. Tot i que ells no han creat un gran perill real, malgrat dos pals, no hem acabat de donar una fermesa absoluta sobretot a mig camp. Aquest fet ha desesperat Valverde. Ens han superat força sovint amb la genialitat de Hasard i Willian amb eslàloms individuals de cara a barraca. Darrere però hem fet un partit seriosíssim. No obstant no han xutat massa vegades a porteria. S’ha de reconèixer que hem tingut sort! Homenatges a Pedro com ex jugador del Barça i a Gomes per donar-li ànims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada